Aquest diumenge 7 de novembre hem quedat a l'aparcament de Santa Cecília a les 8:00 h., amb el Roger Matas Matas de Senderismo BCN, per fer una caminada dedicada a mi personalment pels organitzadors de la colla Apeupermontserrat, pel que estic molt agraït i molt content, perquè tots tres grups amb el temps estem cohesionant una amistat i una complicitat benentès-sa, que de ben segur serà duradora.
Un cop s'ha presentat el Roger Matas a tota la resta d'integrants que entre nosaltres ja som coneguts d'altres sortides, comencem a caminar.
Santa Cecília
Si voleu saber més sobre l'historia i la llegenda del Castell Marró, el Monestir dels segle X i el regufi Bartomeu Puiggròs, consulteu el següent enllaç de l'article Montserrat-monestir i coves de santa Cecília-Monistrol de Montserrat
Canal de Sant Jeroni
Nosaltres travesem la Carretera BP-1.103, i només travessar en front mateix tenim un corriol que en pocs metres ens deixa al camí de l'arrel PR-19, al que seguirem cap a la dreta fins trobar una torre elèctrica que per la seva esquerra comença a enfilar-se en principi suament el camí que ens encara a la Canal, quan quedem al mig de l'encaix de la Canal entre pedres rogenques i argiloses, una mica més amunt, trobarem a l'esquerra la Font de la Teula, enmarcada en ciment d'on surt una aixeta, aquí ja trobem el primer pas amb una llarga cadena per superar unes roques amuntegades i desordenades verticalment, que ens ajuda a escalfar els lligaments i engranatges, que els teniem freds.
Abans de pujar per la cadena, on ens trobem, és un bon lloc per començar a treu-res roba, ara ja ens adonem mirant cap a munt, que això serà una mica "durillo".
Poc a poc anem superant tot aquest primer pas així posant a prova els nostres braços.
Seguim lenta però constantment pujant i flanquejant les roques que trobem al davant, ajudant-nos en alguns trams simplement donant-nos una mà.
Ara trobem a mà esquerra al peu d'un espedat, un estret pas que, ajudats per una corda fixa ens ajuda a travessar aquest bonic pas, ben arrambats a la pedra.
Continuem ara pel mig de la Canal per un material una mica més terrós amb roques mitjanes soltes, no per això menys vertical.
Més amunt trobem un altre pas amb una passarel·la amb travessers de fusta i amb l'ajut d'una corda fixa amb nusos salvem aquest pas barrat per grans roques.
Mentre anem passant el Roger no pot resistir-se a visitar un forat entre roques en forma de cova, aquest noi no perd mai l'energia ni la curiositat.
A mida que anem guanyant alçada les roques de la canal es van degradant, i aquí el camí continua en principi per la dreta de la Canal alternant-se amb un bosquet, cosa que fa més fàcil avançar, poc a poc el camí es torna més forestal i sense adonar-nos ens trobem al Coll de la Canal de Sant Jeroni, em tardat una hora i quart més o menys, sense còrrer, ascendint amb la màxima precaució i seguretat.
Serrat del Moro
Aquí d'alt al Coll de la Canal de Sant Jeroni, podem observar tot el Serrat amb unes vistes espectacular de la Miranda de Sant Jeroni 1,237m., La paret de Santa Cecília 1.079m., la Canal per la que hem pujat entre el sol i la boira, l'Albarda Castellana 1.177m., etc.
Ara ens dirigim a l'esquerra en direcció de l'antiga estació superior del funicular de Sant Jeroni, encarats a l'antena i l'heliport que es troba al peu del Moro o Montcau 1.206m., hem vingut aquí per fer unes quantes fotos de les panoràmiques úniques a cop d'ull de tot el voltant del peu del serrat i del Cavall Bernat 1.111m., El Serrat de les Onze 1.122m. , que ara i anirem la part de la Serra de les Lluernes, Els Flautats i les Gorres.
Ara ens dirigim a l'esquerra en direcció de l'antiga estació superior del funicular de Sant Jeroni, encarats a l'antena i l'heliport que es troba al peu del Moro o Montcau 1.206m., hem vingut aquí per fer unes quantes fotos de les panoràmiques úniques a cop d'ull de tot el voltant del peu del serrat i del Cavall Bernat 1.111m., El Serrat de les Onze 1.122m. , que ara i anirem la part de la Serra de les Lluernes, Els Flautats i les Gorres.
Unes sensacionals vistes per fotografiar i mostrar a tothom aquesta meravella.
Aquí en un racó, una mica protegits del vent decidim esmorzar, i explicar-nos les sensacions que portem viscudes avui per la canal, en general a sigut una satisfacció que tots ho haguem aconseguit.
Tornem a desfer el camí sobre les nostres passes i passant de llarg el coll per on hem arribat ens dirigim en direcció a l'ermita de Sant Jeroni, que avui trobem oberta i aprofitem per visitar-la.
Seguim pel camí vell fins la cruïlla que puja en direcció al Cap de Mort i Serra de les Lluernes, en pocs metres a l'esquerra puja un camí vertical per dins una torrentera que ens fa bufar una mica més, passem pel costat del corriol que desprès seguirem per anar al Canal dels Avellaners, ara seguim per la nostre dreta cap al Serrat de les Onze.
Primer ens queda superar una paret inclinada amb l'ajut d'una corda fixa fins a mitja paret, i desprès seguir cap a munt a l'esquerra per on continua el torrent que ens porta al peu del Serrat, ara ja només ens queden pocs metres aixó si els últims tres impressionan una mica més, però amb la col·laboració de tots també els superem i arribem a d'alt al Serrat de les Onze.
Serrat de les Onze
Els 11 integrants a les 11:00 en punt, ja se que sembla fet expressament però dono fer del seguit de casualitats per tots viscuda.
Des d'aquí d'alt tenim unes fantàstiques vistes per fotografiar que amb l'ajut del resol i la boira cada imatge queda diferent i més maca.
Una de les tasques més dures que he tingut a sigut escollir quines fotos posava en el reportatge fotogràfic, per la bellesa de totes elles.
Un cop conquerit aquest cim i mil vegades fotografiat i amb les retines plenes de bellesa, amb la nostre memòria ram plena, i veient que la boira puja i els núvols es comencem a tancar, preparem una corda de confiança per anar baixat tots amb pas segur fins el peu a on ens espera l'Anton, que ens farà adonar-nos d'una escaladora que a pujat, a saludat i se n'ha entornat com un llampec.
Canal dels Avellaners
Ara anem a buscar el corriol que ens porta a la Canal dels Avellaners.
(s'havia generat el debat, de que si aquest canal també es deia dels Aritjols i està ben clar que els qui ho deien o pensaven estaven ben errats, el canal dels Aritjols està entre mig del canal del Cavall Bernat i el Serrat de les Barretines i continua com a Torrent del Balaguer).
Aquest canal baixa amb una forta pendent molt relliscosa que ens fa si podem buscant algun arbre o arrel per anar-nos agafant.
El que si es veritat es que es la canal amb més teixos que he vist de tot Montserrat, i els més espectaculars, hem pogut observar la númeració de inventari que tenen enganxat al tronc.
També veiem espectaculars boixos, i d'altres arbres, com l'alzina i els avellaners que donen nom al canal.
Tant al pujar com al baixar hem anat trobant diferents bolets i de soca, els que he fotografiat, per si en voleu dir el nom.
Camí de l'arrel
Un cop abaix ens trobem amb el camí de l'arrel que ens torna al Monestir, des d'aquí ens parem per observar la magnífica canal per on hem baixat i encara la esplendida floració del bruc d'hivern i la flor de l'arbocer ara ja quasi sense cireres.
Seguim fins trobar un trencall senyalitzat cap a la dreta que ens baixa fins l'aparcament i el Monestir de Santa Cecília.
Només dir-vos que a sigut una circular de 7,5 Km.,en la que hem invertit unes 5 hores amb descansos i esmorzar inclosos molt maca, en la que, si us decidiu a fer-la us asseguro que no us avorrireu, això sí, requereix d'un bon nivell físic i experiència, en la que us recomano fer-la amb gent experimentada i no fer-la sols.
Que ho passeu bé, siauuuuuuuuu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada