Aquest dissabte, 27 de novembre el meu amic Anton m'ha demanat d'anar plegats a fer una caminada i a ell li voltava pel cap anar al Montgrós.
Hem quedat a les 8:30h., a l'aparcament de Can Maçana, i allà en punt ens trobem, just per calçar-nos les botes i abrigar-nos bé -estem a una temperatura de -1,5º., acabem de decidir la ruta molt ràpidament i en marxa, decidim fer una ruta que ja us vaig detallar abans la Can Maçana - Montgrós - Can Maçana, que podeu consultar perquè està molt ben detallada, i pot complementar perfectament l'actual, que es més resumida.
Inici pel Pas de la Portella
A l'anada passem pel imponent Pas de la Portella, el Refugi Vicenç Barbé, creuem de llarg, la Canal que porta al Portell Estret i en direcció a El Pas del Príncep des d'on mirant enrera tenim l'espectacle de les Agulles i seguim fins trobar la Font de l'Esllavissada.
Font de l'Esllavissada
Visitem la Font de l'Esllavissada que esta ubicada a l'interior d'una bauma tancada per unes roques despreses. Tot seguit arribem al Coll de Porc a on anem a veure el primer pas del Camí Técnic dels Frares Encantats que porta als peus del Bacallà, que l'Anton veia per primera vegada de fet ell no coneixia aquesta ruta perquè no l'havia fet mai, d'aquí el seu interès.
Font de l'Esllavissada
Visitem la Font de l'Esllavissada que esta ubicada a l'interior d'una bauma tancada per unes roques despreses. Tot seguit arribem al Coll de Porc a on anem a veure el primer pas del Camí Técnic dels Frares Encantats que porta als peus del Bacallà, que l'Anton veia per primera vegada de fet ell no coneixia aquesta ruta perquè no l'havia fet mai, d'aquí el seu interès.
Balma de les Pruneres
Continuem ara ja direcció al Montgrós travessant la zona dels Ecos i passant per la Bauma de les Pruneres, una cavitat que es fa servir d'aixopluc pels muntanyencs, tot seguit trobem el Coll del Miracle i desprès de superar el Coll de les Comes ens trobem amb un tram de forta pujada en la que ja comencem a notar el cansament, passem pel costat del Bassal dels Avellaners que estava completament congelat i en acabar el tortuós camí arribem al peu del Cilindre.
Continuem ara ja direcció al Montgrós travessant la zona dels Ecos i passant per la Bauma de les Pruneres, una cavitat que es fa servir d'aixopluc pels muntanyencs, tot seguit trobem el Coll del Miracle i desprès de superar el Coll de les Comes ens trobem amb un tram de forta pujada en la que ja comencem a notar el cansament, passem pel costat del Bassal dels Avellaners que estava completament congelat i en acabar el tortuós camí arribem al peu del Cilindre.
Aquí al Cilindre ens trobem amb la sorpresa d'un ramat de cabres a tocar de la mà, ens vam quedar ensisats contemplant-les una breu estona per la proximitat del mascle que ens anava controlant i marcant la distancia, jo en vaig veure dos mascles, dues famelles i dues cries, tot seguit vam seguir davallant per un pas de forta baixada rocosa seguit d'una forta pujada fins arribar al pas de la Roca Plana dels Llamps.
Pas de la Roca Plana dels Llamps
Pas de la Roca Plana dels Llamps
Aquí trobem un pas equipat amb una corda fixa, que si la pedra no està mullada no cal utilitzar, aprofitem per fer unes quantes fotos gràfiques del moment.
Ara ja en breus metres arribem a trobar a la nostre dreta el corriol marcat a la roca, que ens enfila al cim del Montgrós.
Jo i l'Anton al Cim del Montgrós
Montgrós
Montgrós
Avui aquí en aquest cim ens fa un bon sol encara que l'aire es congelat, sòn les 11:00 del matí i com se'ns a fet tard ens afanyem a esmorzar.
Aquí al cim ens anem ajuntant amb tres nois amb els que xarrem una mica de política ja que al dia següent era el dia de les eleccions autonòmiques i tots estem molt desil·lusionats i bastant indecisos i els hi fem un parell de fotos que tenen penjades a la pagina Natura100.
I també amb dos senyors amb els que ens intercanviem l'ofici de fotògraf per fer-nos fotos de grups de dos mútuament.
Dono unes breus indicacions a aquests nois per anar en direcció al Coll de Porc i Santa Cecília i nosaltres seguim per la nostre ruta ara cap a la dreta baixant per una pendent bastant exposada que flanqueja la Salamandra fins trobar la Font de la Cadireta i encaixar-nos al mig del Canal del Migdia per pujar la esgotadora pujada pel mig d'un gran alzinar.
Pas per la Salamandra
Aquí a la dreta trobem el camí que va al Camell de Sant Jeroni nosaltres seguim per l'esquerra i fins el coll, (s'ha de vigilar perquè aquesta cruïlla te masses pintades i mal posades que poden desorientar, aquí seria convenient posar un pal informatiu de les direccions a seguir com els altres), a on agafem aire i parlem amb una parella que estaven esmorzant i recuperant forces, desprès de esgarrinxar-se i de l'esforç que havien fet al perdre's pels Ecos, quan volien anar al Montgrós.
Aquí a la dreta trobem el camí que va al Camell de Sant Jeroni nosaltres seguim per l'esquerra i fins el coll, (s'ha de vigilar perquè aquesta cruïlla te masses pintades i mal posades que poden desorientar, aquí seria convenient posar un pal informatiu de les direccions a seguir com els altres), a on agafem aire i parlem amb una parella que estaven esmorzant i recuperant forces, desprès de esgarrinxar-se i de l'esforç que havien fet al perdre's pels Ecos, quan volien anar al Montgrós.
Canal de la Font del Llum
Nosaltres ara seguim baixant per la Canal de la Font del Llum, una canal molt despresa i relliscosa que la fa perillosa a conseqüència de les rentades del terreny de les torrentades.
Nosaltres ara seguim baixant per la Canal de la Font del Llum, una canal molt despresa i relliscosa que la fa perillosa a conseqüència de les rentades del terreny de les torrentades.
Canal de la Font del Llum
Amb molt de conte anem descendint i sense voler al quedar el corriol dissimulat per les fulles del terra, ens passem de llarg la Font del Llum, que no ens queda més remei que deixar per un altre ocasió, arribant a trobar-nos amb el Camí de l'Arrel, al que seguirem fins a Can Maçana.
Amb molt de conte anem descendint i sense voler al quedar el corriol dissimulat per les fulles del terra, ens passem de llarg la Font del Llum, que no ens queda més remei que deixar per un altre ocasió, arribant a trobar-nos amb el Camí de l'Arrel, al que seguirem fins a Can Maçana.
A sigut una caminada força llarga i dura però al mateix temps per les situacions viscudes i l'entorn que ens ha envoltat tot el camí a sigut agraïda.
una volta de 12.98 Km., que hem fet amb 6,45 hores, parades i esmorzar inclosos.
Les fotografies son totes fetes per l'Anton, el mestre reporter, ja que de moment jo no tinc maquina, el muntatge i vídeo son meus.
Siaaaaaaaaaaaaaaaauuuuu!!!!
Les fotografies son totes fetes per l'Anton, el mestre reporter, ja que de moment jo no tinc maquina, el muntatge i vídeo son meus.
Siaaaaaaaaaaaaaaaauuuuu!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada