Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac
Ja fa uns dies que anàvem pensant en fer una sortida fora de Montserrat, però que estigués a l'abast i sigués per un lloc desconegut.
Ja fa uns dies que anàvem pensant en fer una sortida fora de Montserrat, però que estigués a l'abast i sigués per un lloc desconegut.
I vam pensar que teniem el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac anant per Rellinars ven a prop, investigant per les diferents Wikis i Blocs vam trobar una circular per les .Fonts Càrstiques de Rellinars
Tot decidits amb una motxilla amb els entrepans i les begudes i tots els estris, agafem el cotxe i anem a Rellinars per Castellbell i el Vilar (7Km), continuem per la carretera B-122 de Rellinars a Terrassa, fins trobar una cruïlla de carreteres al Km. 9,800, i tot plegat queda davant l'entrada a l'aparcament d'accés a la Casa Nova de l'Obac, tot molt ben senyalitzat, nosaltres com no sabíem on anàvem i era bastant dora vam trobar lloc (per 3 o 4 cotxes) al mateix costat de l'entrada a on també i trobem una parada d'autobús.
Com no coneixíem aquest lloc i la primera vegada que vam estar, ens vam dedicar massa temps a fer la secció més turística i ens va falta temps per fer la resta, ho vam completar en dues vegades.
Primera sortida 25 d'Abril de 2010
Casa Nova de l'Obac
Em poso les botes i agafem els trastos, passem per la barrera oberta que dona accès al recinte, el mateix camí de terra té aparcaments senyalitzats amb boreres cimentades anem caminant fins trobar a l'esquerra els indicadors per anar a la Casa Nova de l'Obac, que avui dia fa de museu, aquesta edificació es una casa antiga dedicada a l'explotació vitivinícola, de tres plantes i estil italià, de començament del segle XIX.
La Pastora
Ho continuem cap a la dreta a La Pastora (antic forn de vidre i posteriorment casa d'una pastora anomenada Pepa. Més tard, restaurant que portarà el nom de La Pastora.) Està situat en un lloc tranquil dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, un lloc familiar. Ofereix serveis d'esmorzars i dinars a 22€+cafè, amb una terrassa amb molt bones vistes a Montserrat, lloc on molta gent aprofita per llegir, aquí al solet podríem aprofitar per conèixer millor les llegendes dels bandolers del camí Ral i en Capablanca, i desprès anar a conèixer el lloc on va passar.
Per a l'esquerra d'aquesta edificació surt un camí, ample senyalitzat i ben cuidat que ens portarà sense cap dificultat fins el recinte de la casa vella de l'Obac.
Casa Vella de l'Obac.
Aquesta casa originària dels Ubach, va dominar durant segles tota l'activitat econòmica de la serra. Avui s'hi poden veure alguns murs i restes de l'ermita. Destaca en alguns racons de l'edifici una tècnica de construcció d'arrels romanes, l'anomenat opus spicatum, amb les pedres colocades en forma d' espiga (unes filades en sentit contrari a les oposades) formant així un dibuix que recorda l'espiga de blat o l'espina d'un peix.
Des de el punt de vista arqueològic és considerat un element típic del període pre-romanic (segles VIII-X). L'aplicació sembla obeir a dos motius fonamentals: un d'ordre econòmic i pràctic ja que permetia obtenir parets molt estables a base de pedres petites, i el segón té un cert sentit simbòlic-religiós ja que en época romana l'espina representava un símbol cristià (peix en grec correspont a les inicials de crist ICHTUS Jesús Crist Fill de Déu Salvador).
Dins del recinte tancat de les ruïnes i situat per sota el nivell de terra, s'observa un compartiment que fou construït amb opus spicatum. Al seu costat hi ha un misteriós contrafort, fet amb pedra treballada, que no lliga amb la resta de les construccions, haven estat considerat fins i tot de l'época romana. Hi ha autors que el consideren com les restes d'un probable edifici militar o religiós.
Pou de Glaç
Un cop hem xafardejat tots els racons, seguim les indicacions que en pocs metres ens portarà fins el pou de glaç.
Aquest pou al camí de la Portella té una estructura circular (una part d'aquesta és exterior) acabada amb volta semicircular, també amb tres obertures de diferents mides. Si bé estructuralment és gairebé idèntic al del camí de l'Estepar, les mides són sensiblement menors.
A l'Edat Mitjana l'us de la neu i del glaç era limitat a reis i nobles. Al segle XVI el consum es generalitza. A finals del XIX s'introdueix el gel artificial. Servia per a la conservació d'aliments i el refredament de begudes i s'utilitzaba en medicina (alleugir febrades, tallar hemorragies, tenía efectes antiinflamatoris i analgèsics).
Un pou de glaç era una excavació feta sota terra, generalment circular, la finalitat de la qual era emmagatzemar el gel o glaç produït en les geleres (bassals i rierols) properes per tal de poder proveir la població per al consum de tot l'any. El pou era fet amb parament de pedra seca la majoria de vegades. A la part superior, la que quedava a la vista des de l'exterior, es tancava el pou amb una coberta o teulada de volta semiesférica del mateix material, amb dues o tres obertures. La cúpula rodona no permetia la circulació de l'aire calent i es construia en llocs obacs on es deixaven creixer els arbres a fi d'obtenir la màxima ombra. ( Jaume Perarnau-Els pous de glaç de la comarca del Bages 1992 ).
A partir d'aqui aquest camí continua fins a la Font de la Portella, que nosaltres deixem per visitar en una propera ocasió i tornem enrere per trobar un altre cop el camí que continua cap a la font de la Saiola.
Ara si, aquest camí pren forma de pista de terra i a partir d'aquí no trobarem cap més indicació, anirem caminant seguint per sota el Turó de la Mamella 807m.,el Turó Roig 681m. , entre mig de pins blancs, moixeres, roures, boixos i alzinars.
També trobem florit el romaní, la farigola, l'estepa blanca i tot un conjunt de vegetació propia dels boscos mediterrània.
El Paller de Tot l'Any
I just en el Collet dels Pals, podem observar al fons a la dreta, El Paller de Tot l'any 818m., la resta de Turons i sempre al nostre davant al fons Montserrat, aquí trobem una cruïlla de camins.
Però tornem enrere perquè sens ha fet molt tard i la segona sortida la farem a partir d'aquí.
Tornem a La Pastora a prendre un refresc i de tornada tot just acabant de passar Rellinars vam parar per fer unes fotos a una casa modernista que més que maca hem va sembla estranya i al mateix temps curiosa
Segona Sortida al Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Diumenge, 2 de maig de 2010
Avui junt amb la darrera l'experiència sortim més aviat per començar d'hora i aparquem el cotxe dintre el recinte davant les escales de pujar a les edificacions.
Agafem els trastos i enfilem el camí passant de llarg el que ja tenim visitat agafant el camí que continua a l'esquerra cap a la Carena de Rosseguers fins arribar el Collet dels Pals que travessem i seguim fins trobar a mà esquerre del camí al revés d'un cartell una fletxa de color carbassa indicant que tenim de seguir per la dreta, cap a la Serra de l'Obac direcció a el Torrent i la Font de la Saiola.
Font de la Saiola
Després d'un bon tros de camí ample que va fent giravoltes fins superar un altre senyal d'una fletxa de color carbassa que ens assenyala la direcció a seguir, anem fent ara per un camí que es torna més estret i atapeït de vegetació superem una cadena que barra el pas per la seva dreta, està ben remarcat i el camí es torna altre cop més ampla i ara si a pocs metres arribem a la Font de la Saiola senyalitzada per una biga de ferro clavada a terra d'un color verd grogós i escrit el nom de la Font de la Saiola , entrem per un pas estret amb pedres grosses que rellisquen molt, per la humitat i la molsa i que baixen fins a la Font que està al peu del Torrent de la Saiola.
Tot decidits amb una motxilla amb els entrepans i les begudes i tots els estris, agafem el cotxe i anem a Rellinars per Castellbell i el Vilar (7Km), continuem per la carretera B-122 de Rellinars a Terrassa, fins trobar una cruïlla de carreteres al Km. 9,800, i tot plegat queda davant l'entrada a l'aparcament d'accés a la Casa Nova de l'Obac, tot molt ben senyalitzat, nosaltres com no sabíem on anàvem i era bastant dora vam trobar lloc (per 3 o 4 cotxes) al mateix costat de l'entrada a on també i trobem una parada d'autobús.
Com no coneixíem aquest lloc i la primera vegada que vam estar, ens vam dedicar massa temps a fer la secció més turística i ens va falta temps per fer la resta, ho vam completar en dues vegades.
Casa Nova de l'Obac
Em poso les botes i agafem els trastos, passem per la barrera oberta que dona accès al recinte, el mateix camí de terra té aparcaments senyalitzats amb boreres cimentades anem caminant fins trobar a l'esquerra els indicadors per anar a la Casa Nova de l'Obac, que avui dia fa de museu, aquesta edificació es una casa antiga dedicada a l'explotació vitivinícola, de tres plantes i estil italià, de començament del segle XIX.
La Pastora
Ho continuem cap a la dreta a La Pastora (antic forn de vidre i posteriorment casa d'una pastora anomenada Pepa. Més tard, restaurant que portarà el nom de La Pastora.) Està situat en un lloc tranquil dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, un lloc familiar. Ofereix serveis d'esmorzars i dinars a 22€+cafè, amb una terrassa amb molt bones vistes a Montserrat, lloc on molta gent aprofita per llegir, aquí al solet podríem aprofitar per conèixer millor les llegendes dels bandolers del camí Ral i en Capablanca, i desprès anar a conèixer el lloc on va passar.
Per a l'esquerra d'aquesta edificació surt un camí, ample senyalitzat i ben cuidat que ens portarà sense cap dificultat fins el recinte de la casa vella de l'Obac.
Casa Vella de l'Obac.
Aquesta casa originària dels Ubach, va dominar durant segles tota l'activitat econòmica de la serra. Avui s'hi poden veure alguns murs i restes de l'ermita. Destaca en alguns racons de l'edifici una tècnica de construcció d'arrels romanes, l'anomenat opus spicatum, amb les pedres colocades en forma d' espiga (unes filades en sentit contrari a les oposades) formant així un dibuix que recorda l'espiga de blat o l'espina d'un peix.
Des de el punt de vista arqueològic és considerat un element típic del període pre-romanic (segles VIII-X). L'aplicació sembla obeir a dos motius fonamentals: un d'ordre econòmic i pràctic ja que permetia obtenir parets molt estables a base de pedres petites, i el segón té un cert sentit simbòlic-religiós ja que en época romana l'espina representava un símbol cristià (peix en grec correspont a les inicials de crist ICHTUS Jesús Crist Fill de Déu Salvador).
Dins del recinte tancat de les ruïnes i situat per sota el nivell de terra, s'observa un compartiment que fou construït amb opus spicatum. Al seu costat hi ha un misteriós contrafort, fet amb pedra treballada, que no lliga amb la resta de les construccions, haven estat considerat fins i tot de l'época romana. Hi ha autors que el consideren com les restes d'un probable edifici militar o religiós.
Pou de Glaç
Un cop hem xafardejat tots els racons, seguim les indicacions que en pocs metres ens portarà fins el pou de glaç.
Aquest pou al camí de la Portella té una estructura circular (una part d'aquesta és exterior) acabada amb volta semicircular, també amb tres obertures de diferents mides. Si bé estructuralment és gairebé idèntic al del camí de l'Estepar, les mides són sensiblement menors.
A l'Edat Mitjana l'us de la neu i del glaç era limitat a reis i nobles. Al segle XVI el consum es generalitza. A finals del XIX s'introdueix el gel artificial. Servia per a la conservació d'aliments i el refredament de begudes i s'utilitzaba en medicina (alleugir febrades, tallar hemorragies, tenía efectes antiinflamatoris i analgèsics).
Un pou de glaç era una excavació feta sota terra, generalment circular, la finalitat de la qual era emmagatzemar el gel o glaç produït en les geleres (bassals i rierols) properes per tal de poder proveir la població per al consum de tot l'any. El pou era fet amb parament de pedra seca la majoria de vegades. A la part superior, la que quedava a la vista des de l'exterior, es tancava el pou amb una coberta o teulada de volta semiesférica del mateix material, amb dues o tres obertures. La cúpula rodona no permetia la circulació de l'aire calent i es construia en llocs obacs on es deixaven creixer els arbres a fi d'obtenir la màxima ombra. ( Jaume Perarnau-Els pous de glaç de la comarca del Bages 1992 ).
A partir d'aqui aquest camí continua fins a la Font de la Portella, que nosaltres deixem per visitar en una propera ocasió i tornem enrere per trobar un altre cop el camí que continua cap a la font de la Saiola.
Ara si, aquest camí pren forma de pista de terra i a partir d'aquí no trobarem cap més indicació, anirem caminant seguint per sota el Turó de la Mamella 807m.,el Turó Roig 681m. , entre mig de pins blancs, moixeres, roures, boixos i alzinars.
També trobem florit el romaní, la farigola, l'estepa blanca i tot un conjunt de vegetació propia dels boscos mediterrània.
I just en el Collet dels Pals, podem observar al fons a la dreta, El Paller de Tot l'any 818m., la resta de Turons i sempre al nostre davant al fons Montserrat, aquí trobem una cruïlla de camins.
Però tornem enrere perquè sens ha fet molt tard i la segona sortida la farem a partir d'aquí.
Tornem a La Pastora a prendre un refresc i de tornada tot just acabant de passar Rellinars vam parar per fer unes fotos a una casa modernista que més que maca hem va sembla estranya i al mateix temps curiosa
Segona Sortida al Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Diumenge, 2 de maig de 2010
Avui junt amb la darrera l'experiència sortim més aviat per començar d'hora i aparquem el cotxe dintre el recinte davant les escales de pujar a les edificacions.
Agafem els trastos i enfilem el camí passant de llarg el que ja tenim visitat agafant el camí que continua a l'esquerra cap a la Carena de Rosseguers fins arribar el Collet dels Pals que travessem i seguim fins trobar a mà esquerre del camí al revés d'un cartell una fletxa de color carbassa indicant que tenim de seguir per la dreta, cap a la Serra de l'Obac direcció a el Torrent i la Font de la Saiola.
Font de la Saiola
Després d'un bon tros de camí ample que va fent giravoltes fins superar un altre senyal d'una fletxa de color carbassa que ens assenyala la direcció a seguir, anem fent ara per un camí que es torna més estret i atapeït de vegetació superem una cadena que barra el pas per la seva dreta, està ben remarcat i el camí es torna altre cop més ampla i ara si a pocs metres arribem a la Font de la Saiola senyalitzada per una biga de ferro clavada a terra d'un color verd grogós i escrit el nom de la Font de la Saiola , entrem per un pas estret amb pedres grosses que rellisquen molt, per la humitat i la molsa i que baixen fins a la Font que està al peu del Torrent de la Saiola.
És una font intermitent, que raja en époques de pluges molt abundants. S'han dit moltes versions sobre l'origen de l'aigua que surt, com que quan s'omple un llac interior per efecte d'un sifó brolla, una altra diu que l'aigua prové de la riera de les Arenes que en època que baixa la riera es filtra pel terreny sorrenc i seguint un riu subterrani va a sortir a la Saiola, i una tercera versió diu que l'aigua prové del torrent de la Gavarra, doncs diuen que encara que plogui molt per aquest torrent mai no baixa aigua. Tot això són suposicions i teories, i cap no ha estat provada científicament. (Ronda Excursionista de Matadepera 1997.)
Aquesta vegada vam trobar aquesta font completament seca tot i que aquest any esta plovent molt, de totes maneres val la pena visitar-la.
Tornem a enfilar el corriol fins el camí principal i aquí mateix al camí que davant de l'entrada de la Font es torna més ampla fent una petita placeta, decidim esmorzar.
Seguim endavant i el dia es va tornant més amenaçador amb una boira enganxada en els petits cims que ens envoltant i uns núvols cada cop més negres, seguim embolcallant per sota la Carena del Castell de Bocs fins arribar a la Font del Trull.
Font del Trull
Situada a 3.300 metres i a 50 minuts de Rellinars. Aquesta font temporal, reconstruïda de fa poc, es troba dins una volta obrada. Està situada al començament del torrent de la Saiola, al cantó esquerra segons es puja. La font desaparegué durant les inundacions de l'any 1962 i fou redescoberta i reconstruïda l'any 1995. Hom creu que es tracta d'una font feta pels carboners per tal de tenir aigua en època de sequera, i el nom li vindria determinat per la seva forma. (Pere Pujol-RondaVallesana 1997)
Situada molt a prop del camí i dins el Torrent de la Saiola, cap problema per trobar-la, aquí ens vam trobar amb el Pere, i vam aprofitar la seva experiència en les fonts de la zona i les nostres ganes de conèixer-les i ens vam ajuntar una bona part del camí per visitar junts les fonts, des d'aquí caminant un tros pel marge esquerre del llit del torrent i enfilant un petit corriol anem a trobar la Font de la Pedragosa, estant molt a prop.
Font de la Pedragosa
Situada a 3.500 metres i a 55 minuts de Rellinars. S'hi arriba des de la font del Trull, pujant per un petit sender que arrenca del torrent de la Saiola. Aquesta surgència només brolla quan les pluges han estat molt continuades. El seu cabal es abundós però dura pocs dies. (Pere Pujol-RondaVallesana 1997)
Al arribar al final del sender primer trobem un pou sec d'un metre i vint centímetres de diàmetre aproximadament i uns 4 metres de fondària, en el seu fons podem observar una ossamenta que sembla de gos, un escarabat negre i una salamandra, i una multitud de còdols, tot seguit veiem un forat a la paret en forma d'embut, en Pere hi entra un tros, ajudat per un frontal i troba aigua i tira una pedra i sembla que el caudal de l'aigua es troba a uns cinc metres per sota, en repòs.
En Pere surt i desfem el camí recorregut fins la Font del Trull i el camí principal , a pocs metres trobem un camí a la dreta.
Font de la Barbotera
Que fent un breu recorregut amb la Roca del Duc 629m., i el Castell de Bocs 662m., sempre devant nostre i després un bon tram a través del Torrent de la Barbotera per un corriol que ens portarà fins la font.
Situada a 3.550 metres i a 55 minuts de Rellinars. Es tracta d'una surgència intermitent, penetrable pocs metres, d'on (en époques de plujes abundants) surt una gran quantitat d'aigua amb forta pressió. Per anar-hi cal pujar pel mateix torrent de la Barbotera paral.lel a la pista de la Boada. (Pere Pujol-RondaVallesana 1997).
Aquesta font també la trobem seca, i no podem escoltar el barbotar de l'aigua, però pel meu gust es la més maca de totes.
A sobre mateix pel darrere trobem un petit avenc que dona entrada a la cavitat del flux d'aigua i el pas estret i recargolat cap a la font que fa que barboteigi l'aigua.
A sobre mateix pel darrere trobem un petit avenc que dona entrada a la cavitat del flux d'aigua i el pas estret i recargolat cap a la font que fa que barboteigi l'aigua.
Ara tornem a desfer el camí fins arribar al principal de la circular, pel costat del torrent.
Font dels Llaminers
Tornem al camí direcció Rellinars, anem fent fins trobar a la nostre esquerre el Torrent de Rellinars anem caminant fins trobar el corriol que porta fins la font, que es troba pràcticament al mig del llit del torrent, molt fàcil de trobar.
Situada a 2.800 metres i a 45 minuts de Rellinars estigué desapareguda durant molts anys, fins que es localitzà i fou reconstruïda l'any 1993. La riuada del mes d'octubre de l'any següent l'arrasà, i fou de nou senyalitzada l'any 1995. El nom de la font ens remet als anys trenta, quan un grup de caçadors de Terrassa es reunia per menjar prop d'un broll d'aigua i acabaven l'àpat amb pastissos i llaminadures. Es troba a la riera de Rellinars, prop del camí que va de la font de Carlets a la Boada. (Pere Pujol-RondaVallesana 1997)
Aquesta font si que rajava força aigua, inclòs l'aigua vessava pels costats del sobreeixidor, tornem al camí.
Font de Carlets
Seguim el camí paral·lel al Torrent de Rellinars fins arribar a sota la Carena de la Casa Vella a on al final d'unes escletxes, en força pendent cap a la font i rajant aigua per tot arreu, trobem la Font de Carlets.
Situada a 2.600 metres i a 40 minuts del poble de Rellinars és una de les més conegudes fonts de la contrada. L'aigua surt per les escletxes de la roca a la paret d'un petit cingle i amb abundant cabal. S'hi pot accedir per la pista de Rellinars a Les Fonts, travessant la riera més amunt de l'embassament, per un camí una mica dificultós o millor des de la carretera de Terrassa a Rellinars per la pista que porta a la Boada. (Pere Pujol-RondaVallesana 1997)
Aquesta font es sens dubte la més caudalosa de totes les que hem visitat, brolla aigua per tot arreu, per la font, per les escletxes que s'ajunten amb la riera i pel dia ennuvolat, aquí ens acomiadem del nostre amic Pere, i nosaltres comencem la tornada de la circular tornant enrere pel mateix camí i passada de llarg la Font dels Llaminers, que ja hem visitat, trobarem un camí a la dreta travessant la riera que enfilarem seguint ara el Torrent de la Font del Conill.
Font del Conill
Anirem caminant fins trobar al marge esquerra una marca de color blau que assenyala el corriol que porta al mig del torrent i seguint pel marge dret en pocs metres trobem la font.
Situada a 3.700 metres i a 50 minuts de Reillinars. Està situada en el torrent del mateix nom, que comença un xic més amunt de la font dels Llaminers. El naixement de la deu és una mica indeterminat, però és una de les fonts més constants; fins i tot en períodes de llarga sequera continua brollant. (Pere Pujol-RondaVallesana 1997)
A la dreta de la font en una pedra trobem pintat un conill de color blau, es la font més petita i modesta que hem visitat, aquesta si que rajava entre una breu escletxa erosionada a la pedra fins el torrent, desfem el corriol fins el camí principal.
Ara anem caminant per aquesta pista ample fins arribar a un revolt, lloc on nosaltres seguirem rectes per un modest corriol al marge dret del torrent, que no hem de perdre per res i que ens portarà per un enfiladissa, llarga i tortuosa pujada fins al darrere de la Casa Nova de l'Obac, un cop aquí anem a La Pastora a refrescar-nos i gaudir a la terrassa del paisatge.
En aquesta segona etapa en fet una circular de 11,750 quilòmetres.en unes 4 hores i mitja parant a esmorzar i sense presses.
A continuació us adjunto el track que jo vaig fer servir per orientar-me, esta molt bé, però heu que tenir en compte que jo iniciu la caminada a la Casa Nova de l'Obac i el track comença a les Font de Carlets
A continuació us adjunto el track que jo vaig fer servir per orientar-me, esta molt bé, però heu que tenir en compte que jo iniciu la caminada a la Casa Nova de l'Obac i el track comença a les Font de Carlets
Fins un altre i us desitjo que si decidiu fer aquesta caminada, us ho passeu tant bé com jo. siauuuuuuuuuuuuu.
1 comentari:
Hola amic Xarli,
He gaudit de les teves explicacions i fotografies, aniran molt bé per aquest diumenge quan ho visqui de primera mà. Una abraçada per a tu i família.
Salut i muntanya.
Roger Matas
Publica un comentari a l'entrada