El dia 8 d'Abril del 2009 una parella de gats de raça Maine Coon de nom Hércules i Pradilla respectivament, van ser pares d'una camada de cadells, entre ells n'hi havia un de molt guapo i graciós, que vam conèixer a traves d'unes fotos penjades a la web de la botiga de criadors aquanatura a finals de Maig.
Nosaltres estavem tristos perquè se'ns havia mort el dia 20 de maig el Mikei, el nostre gat Siamès amb 18 anys de vivències entre nosaltres.
I potser pel moment que estavem passant i l'angoixa del record del Mikei, tot plegat va ser idoni per decidir-nos a comprar un Maine Coon, i com s'acostava l'aniversari de noces, ens vam regalar el Turi.
Li vam posar aquest nom perquè, per les fotos que haviem vist semblava un trapella gamberret i això li donava aspecte de Toribio, familiarment el cridem per Turi.
Finalment el criador ens va trucar per telèfon per recollir el nostre gatet i vam quedar el dia 18 de juny a la seva botiga de Barcelona.
El temps que va passar fins aquell dia va ser desesperant . Vam parlar de que tot estigués correcte, les vacunes, la targeta sanitària, el xip, el pedigrí, vam fer les preguntes oportúnes i ells ens van fer cinc cèntims de com teniem que començar a tractar-lo.
Ens van aconsellar que la primera setmana el tinguéssim en un lloc recollit per donar-li temps a fer-se amb la nova llar i que li donéssim pinso adequat, força aigua i poca cosa més.
Vam entregar una caseta de transport (que hem va deixar el meu germà per l'ocasió),a la criadora, i al cap d'uns minuts ens la va tornar amb ell dintre.
No es veia, era tant petit!, semblava tant delicat...
Vam agafar el cotxe i cap a casa.
Vam agafar el cotxe i cap a casa.
Video de fotos el turi fins els 2 mesos
Quan vam arribar a casa semblava de fira, va anar de mà en mà, tots el voliem tindre i observar. Era tan maco!
De seguida li vam posar menjar, aigua i terra. En principi el voliem tancar a la cuina per la seva propia seguretat fins que es fes amb la casa, les escales, etc.
Però ell es mostrava estrany, normal no? El vaig començar a fer jugar amb els meus dits i poc a poc es va anar engrescant, i tant es va engrescar i fer-se amb la casa, que al dia següent se'ns va caure pel forat de les escales (un pis del menjador al rebedor), almenys va gastar dos vides però per sort tot va quedar en un ensurt.
Vam patir molt amb el menjar, perquè patia de diarrees amb moltíssima pudor i el teniem que vigilar i rentar cada cop que hi anava, el que passava es que era massa petit pel menjar que voliem que mengés.
Al final el vam portar a la veterinaria, i ens va aconsellar el menjar més adeqüat per ell, ja de pas també li van fer una revisió completa i li van posar una vacuna.
Al final el vam portar a la veterinaria, i ens va aconsellar el menjar més adeqüat per ell, ja de pas també li van fer una revisió completa i li van posar una vacuna.
Vam demanar-li a una botiga si havia menjar per cadells Maine Coon, hi vam trobar unes croquetes dissenyades per ells, però a partir de 15 mesos de la casa Royal Canin.
Igualment vam voler que les provés, i al cap de dos dies, perfecte, les diarrees van desaparèixer. També vam poder comprovar que el que li sentava pitjor a la panxa era el nostre menjar, que n'hi donàvem com a capritx, com el pernil dolç.
Aquest mes de març de 2010, la Royal Canin a tret un nou format de croquetes per cadells Maine Coon fins a 12-15 mesos.
Video 3 el Turi el juny de 2009
Ara arribem al tema del seu WC, en previsió de que serà un gat de tamany gran li hem comprat una caixa totalment descoberta, sense tapa, i això potser tampoc a ajudat gens perquè dominés l'art d'enterrar les cacones i els pipis. Fem servir una terra marca Carrefour de sepiolita que solidifica els pipis i asseca les caques i no fan pudor, només tenim que anar en compte de anar afegint terra, de moment estem contents del resultat.
Ara el noi ja és el rei de la casa i fins i tot domina el seu territori, desprès de comprar-li un munt de joguines, li agrada molt una pilota lligada amb un fil elàstic a un pal, per fi sembla que a trobat la joguina preferida.
Video 4Turi el mes de Juliol de 2009
El més d'agost el Turi estava com sempre esplèndid, jo sempre agafo com a referent al meu gat Mikei comprengueu que van ser 18 anys.
Li teniem una sorpresa que segur no s'esperava, ens vam trobar amb un problema, per nosaltres gran, teniem encarregada les vacances abans de comprar-lo i no el voliem deixar sol tant petit a casa i ens el vam endur de vacances amb nosaltres a Valle del Lago-Somiedo -Asturias-, vam preguntar al camping Braña La Code, i no ens van posar cap problema, és va portar molt bé durant els més de 800km de viatge i quan vam arribar al càmping li vam posar menjar, aigua i terra i en molt poc temps ja el teniem voltant per tota la braña i xafardejant, era un espai nou.
Nosaltres anàvem a fer caminades i excursions i el deixàvem a la braña, quan arribàvem ens estava esperant, però amb uns quants mimetes i menjar, se li passava tot.
La tornada també va ser exemplar, quan paràvem per nosaltres li posàvem aigua o menjar. i un cop aviem estirat les cames, tornàvem al cotxe i fins a casa.
Video 5Turi Vacances a Somiedo el mes d'agost de 2009
L'hem acostumat a dormir amb nosaltres i ell dorm a la mateixa habitació però mai al llit, ni amb nosaltres, es un gat que vol estar sempre amb tu o al teu voltant però mai a sobre teu.
Demana el que vol amb sons guturals molt diversos, us dire que és sorprenent el repertori variat que arriba a fer.-només li falta parlar-
Tenim que anar en compte de baixar la tapa de la tassa del wc, perquè a agafat la costum de veure-hi aigua, suposo que pel fet de que és el més semblant a aigua fresca corrent, al seu abast.
Tenim que anar en compte de baixar la tapa de la tassa del wc, perquè a agafat la costum de veure-hi aigua, suposo que pel fet de que és el més semblant a aigua fresca corrent, al seu abast.
Aquest mes d'agost també s'ha acostumat a campar pel pati tot el dia i clar no vol entrar a casa.Qualsevol.
Video 5Turi el mes d'agost de 2009.
El setembre va transcórrer entre Barbacoas, Pati i seguir jugant molt, li vaig trobar una nova joguina que també li a agradat molt, es una piloteta que està formada per un cordó de silicona i un cascavell a dins de manera que ell la pot agafar bé amb la boca.
Agafem la piloteta la tirem pel passadís o escales avall al rebedor i la puja amb la boca, es molt graciós i curiós. Sembla un gos.
A ell li agrada molt agafar les coses amb la boca i te traça a agafar una croqueta del seu menjar amb una pota i portar-se-la a la boca, també passa la poteta per sobre l'aigua com si la volgués netejar.
Video 6 el Turi durant el mes de setembre de 2009
El mes d'octubre com ja fa uns quants anys ens anem de pont a Saravillo, a buscar bolets i fer caminades, a l'Ibon Basa de la Mora, els Llanos de la Larri, o visitar el Valle de Pineta o per els poblets de la Ball de Chistau, ens queda molt per recorre pel Monte Perdido.
A diferencia d'altres vegades aquest cop, com no, decidim portar també el Turi.
Ens feia una mica de por la seva reacció, perquè a Somiedo i vam anar una setmana i a Saravillo eren 4 dies, i no li dona temps a fer-se el rei de la casa.
Els gats no els hi agrada canviar de casa gaire sovint perquè ells han de controlar i dominar el territori, o podem fer, però amb molt de compte, si es per uns quants dies ha de valdre la pena l'estrès que a ell li representa tornar a dominar un territori estrany.
Però va anar força bé, hem sembla que ens l'emportarem cada vegada que hi anem.
Video 7Turi Saravillo
Ens feia una mica de por la seva reacció, perquè a Somiedo i vam anar una setmana i a Saravillo eren 4 dies, i no li dona temps a fer-se el rei de la casa.
Els gats no els hi agrada canviar de casa gaire sovint perquè ells han de controlar i dominar el territori, o podem fer, però amb molt de compte, si es per uns quants dies ha de valdre la pena l'estrès que a ell li representa tornar a dominar un territori estrany.
Però va anar força bé, hem sembla que ens l'emportarem cada vegada que hi anem.
Video 7Turi Saravillo
El mes de novembre, vam voler portar al Turi a passejar amb nosaltres un altre vegada pel camí fluvial del riu Llobregat, amb el seu arnés.
Nosaltres degut als consells que ens van donar i a la seva constitució no li fem portar collaret, perquè no malmeti el seu pelatge.
No a hagut maneres de fer-lo passejar amb nosaltres, ni de ben petit ni ara, no vol seguir un pas només vol caminar quan ell vol, i és fa impossible passejar amb ell.
Al mes de novembre vam notar el seu constant desfici per sortir al pati i vam creure junt amb la veterinària del centre veterinari park d'olesa que ja havia arribat el moment de castrar-lo i així ho vam fer, va ser operat un migdia i el vam anar a buscar un vespre.
Amb l'anestèsia que els hi posen en 2 dies ja va estar bé, però quan estava despertant-se dels efectes no coneixia ni quasi veia res pobret estava molt enfadat, tot una fera.
El desembre va ser més distret amb les festes i la familia, no es fa estrany amb ningú, també va començar a intentar caminar per sobre una barana que tenim, quin perill, s'el nota molt matuser per fer aquestes coses.
La agilitat i la sotilesa no es la seva millor virtud, però en té d'altres, que ho compensen tot.
Video 8 i 9 el Turi pel novembre i el Nadal del desembre de 2009
Pel Gener i Febrer, tambè vam tindre moments molt macos, ell sempre tant expressiu, demana a la seva hora el sopar, ara que ja es més gran per sopar li posem un sobre de menjar humit, així ell sempre te menjar, durant tot el dia no li falta aigua i croquetes per Maine Coon, i a la nit menjar humit.
Nosaltres a casa també tenim un conill nan, un periquito i un eriçó, el Pinxo, ell els controla a tots sobre tot l'ocell en Pajaro, que l'observa molt i tenim que estar al tanto perquè no el caçi i el conill nan l'anomanem Pum, es una bola de cotó, al que ell li agrada molestar, amb el pinxo no hi te gaire bona relació serà perquè punxa i no li pot fer la gitza.
Video 10 i 11 el Turi pel gener i febrer del 2010
El març va ser la Gran Nevada i va ser curiós veure la reacció del Turi amb la neu, encara que ell no l'havia vist mai semblava que estiguès perfectament amb el seu entorn, li agradava passejar per sota la neu i jugar inclòs la mossegava.
Jo suposo que deu ser l'instint dels seus origens per Maine, al dia següent la neu era gel i encara que no rebutjava jugar ja no li agradava tant trepitjar-lo com la neu.
Video 12 el Turi el mes de Març de 2010.
Avui 8 d'abril de 2010 el Turi fa el seu 1er any, ja és tot un jovenet i ho serà fins els 4-6 anys, que farà el canvi a adult, la evolució de la raça gegant Maine Coon també es diferent a la resta de gats, tardant més en desenvolupar-se com adults però també viuen uns 20 a 25 anys.
Jo com a resum d'aquests primers 12 mesos destacaria de la raça Maine Coon i del càracter del Turi el següent:
Un caracter familiar, juganer i molt sociable.
Copsa molt la diversitat gotural que fa, la seva manera d'expresar-se.
El semblant que té amb els altres gats i lo diferent que realment arriba a ser.
Es un company ideal, sempre esta el teu voltant.
El pelatge i l'impressionant cua de Mapache que té.
Ara us penjo un video jugant amb la pilota i portant-la a la boca.
Video 12 el Turi en el seu primer Aniversari jugant amb la Piloteta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada