dimarts, 13 d’abril de 2010

Circular per la Tebaida-Serra de les Lluernes-


Circular per la zona de la Tebaida
Aquesta vegada ens decidim a fer un altre camí que no havíem fet mai, en temps ens preparem una circular per la zona zona de la Tebaida que passa per la Serra de les Lluernes.
I el Diumenge 11 d'Abril agafem el Cremallera de Montserrat de les 8:45 i amunt, cap al Monestir.
A les 9:12 arribem a l'estació superior del Cremallera de Montserrat i com sabeu tenim el costum de fer un vol per veure la Moreneta i posar-li un ciri per si de cas, un cop fet el ritual




Inici
Desprès del repicà de les campanes de les 9.20, des de la plaça Abat Oliba i pel costat de la Font del Portal enfilem les escales que ens porten al camí, direcció  Sant Jeroni pel pas dels francesos, anem pujant tram rere tram ofegats per la pujada  i el sol fins el pas dels francesos, que tot i està esgotats agafem aire i observem aquest indret, tornem a agafar aire i seguim fent més trams d'escales cimentades fins trobar-nos a la plaça de Santa Anna 895m.




Plaça de Santa Anna
Aquí tot just per la dreta travessant per una roca fins per on segueix el camí, si ens girem podem gaudir de la vista de les Gorres de Tebas (Marinera, Magdalena Inferior, l'ullal, Magdalena Superior i la Gorra Frígia).
Seguim pel GR-4,GR-172 I PR-C19, endavant per arribar al Mirador dels Ermitans des d'on tenim unes vistes impressionants del Monestir per poder fer unes fotos molt maques, continuem fins trobar un corriol que va a la dreta, però no l'agafem ja que porta a l'elefantet, a la Santa CreuSant Dimes i la Capella del Diable, nosaltres continuem endavant fins la cruïlla de camins per anar cap al Pla de la Trinitat marques blanques i vermelles o al Refugi-ermita de Sant Benet marques blanques i grogues.




Refugi-Ermita de Sant Benet 1000m.
En aquesta cruïlla anem cap a Sant Benet, mirant les marques blanques i grogues, per on pugem per un llom de una carena per uns trams  d'escales cimentades fins passar per davant de l'ermita de Sant Benet on parem per xafardejar, és un refugi pròpiament adequat només  per escaladors i una de les ermites més grans, consultem els plànols per orientar-nos i continuar (entre el refugi i l'agulla de Guarda un pas molt estret, segueix un camí que va a la Miranda de Sant Benet i a la Panxa del Bisbe) seguim camí amunt per on travessem per una porta enreixada i seguim pel camí de l'esquerra amunt per dins d'una torrentada obaga, que fent ziga-zagues tancades i pronunciades arribem a la cruïlla per anar a l'ermita de Sant Salvador, just aquí parem a esmorzar des d'on podem observar l'estació superior del funicular de Sant Joan, el pla de la Trinitat, San Dimes i al nostre costat l'elefant 1.156m.




Ermita de Sant Salvador
Desprès d'esmorzar pugem fins l'ermita de Sant Salvador, una balma tancada que no esta condicionada ni té cap equipament bàsic de res i és molt rusticà d'uns 2m quadrats i amb un aljub d'aigües pluvials a l'exterior, a prop també trobem unes restes de murs antics.
Baixem fins trobar la cruïlla i seguim per un camí amb una gran pendent de roca que anem seguin fins el coll de la Canal Plana (La Canal Plana continua baixant fins a prop del Pla dels  Ocells).




Serra de les Lluernes
Continuem pel camí que segueix per la dreta cap a la Serra de les Lluernes, lloc on anem caminant , amb precaució de mirar on posem els peus anem vigilant els nostres voltants, Els Flautats 1.136m., El Montgròs 1.133m. El Cigronet 1.065m. mentres travessem pel costat del Serrat del Vent, la Serra de les Barretines, el Canal dels Aranjols, des d'aquí també veiem L'Albarda Castellana, La Miranda de Sant Jeroni 1.237m. , El Moro 1.206m.




El Cavall Bernat
LLEGENDES DEL CAVALL BERNAT O DEL CARALL TREMPAT
Ara ja tenim el Cavall Bernat 1.111m., un monòlit fantàstic a sobre nostre i d'aquesta cresta puja un corriol fins els peus del carall, que pugem per veure de ven a prop, avui i trobem molts escaladors.
Des d'aquí podem veure perfectament  el Serrat de les Onze Hores i com escalen també la Paret vermellosa dels Diables, i si mirem avall veiem Monistrol de Montserrat.
Desprès d'una estona de veure aquest cim des d'una altre perspectiva diferent a la que estic acostumat.
Tornem a baixar pel mateix corriol de pujada a trobar el camí a seguir, passem per davant el camí que puja a les ruïnes de l'ermita de Sant Antoni, però que en el seu moment no vam saber veure i no vam pujar.




El Cap de Mort
LLEGENDA DEL CAP DE MORT
Conten que, en aquells temps en que les bruixes governaven el món, cada centrada tenia una bruixa per reina. La bruixa que regnava a les Guilleries estava molt apesarada perquè se li va presentar un animalot ferotge que feia moltes més malifetes que ella i que semblava com si la volgués suplantar. La bruixa, tota amoïnada, va explicar el que li passava al rei de les bruixes, amb el qual es reunien cada dissabte dalt d'una muntanya de qui sap a on per rebre instruccions, per canviar impressions amb les altres bruixes i per omplir una xicra d'untets fets amb trenta mil herbes metzinoses bullides dintre d'una gran caldera de pedra, que remenaven amb una cuixa de criatura. Aquests untets servien per a untar-se’ls sota l'aixella, tornar-se un animalot i posseir el do de volar damunt d'una escombra. El rei Boc, que era l'amo i el qui governava les bruixes, va dir a la de les Guilleries que es procurés el os d'un bon cristià i que el tirés a la fera que li feia nosa, la qual el devoraria i a l'instant fugiria espaordida i la deixaria tranquil·la. Va succeir que un geperudet tafaner i indiscret va saber que les bruixes es reunien cada dissabte al cim d'una muntanya de vora del seu poble i, per tal de veure-les fer ball rodó, totes nues, al voltant de la caldera dels untets, es va amagar darrera d'una roca, però les bruixes el van descobrir i el van donar a la que regnava a les Guilleries perquè li servís de presa per a la bestiola que la volia suplantar. La bruixa va carregar-se el geperut, va cavalcar l'escombra i va arrencar a volar cap a la seva terra. Però heus aquí que en passar per damunt de la muntanya de Montserrat van tocar les campanes del Monestir, la bruixa va perdre la seva virtut i la seva forca, i ella, l'escombra i el pobre geperudet van caure penyes i cingles avall. La testa de l'infeliç va restar clavada damunt d'una de les arestes, on hom encara la pot veure tornada calavera, puix que l'acció del temps l'ha descarnada.


Continuem fins passar per sota del Cap de Mort 1.104m., i seguim flanquejant-lo fins arribar a trobar el camí vell de Sant Jeroni dintre el Torrent de Santa Maria i per on anem baixant per l'ombra dels  alzinars i boixos travessant  el Pla dels Escurçons fins arribar al Pla dels Ocells.












LLEGENDA DEL PLA DELS OCELLS

La gent vella deia que tots els ocells van a visitar la Mare de Déu. Per espècies, celebren grans reunions i assemblees per parlar i discutir de llurs afers. Els ocells catalans es reunien en aplecs de milers i milers en aquest paratge. Hom explica que l’oreneta és l’ocell més matiner de tots. Així que es lleven van cada dia a visitar la moreneta i quan en tornen s’escampen pertot arreu cridant i despertant la gent que encara dorm.







Seguim camí avall passant per sota la Panxa del Bisbe 1.047m., més tard arribem a la Plaça de Santa Anna important cruïlla per on hem passat de pujada i que completa la circular i per on el camí continua cimentat i sobretot a partir d'aquí, ple de gent que tenim que anar sortejant.




El Pas dels Francesos










LLEGENDA DEL PAS DEL FRANCESOS





Recorda el lloc per on van passar els francesos quan van envair la muntanya. Anaven guiats per un traïdor de la terra que coneixia bé tots els viaranys de la serralada. La primera escopetada que van engegar els catalans, va tocar el traïdor que no havia tingut escrúpol de vendre’s al enemic pel diner miserable. El seu cos va caure rodolant per la muntanya i va anar a parar daltabaix d’un cingle. En anar roques avall van escapar-se-li els diners de mal Judes que havia cobrat per la seva traïdoria, que, com que eren de mal just, en escampar-se van tornar-se pedres perquè ningú no caigués en la temptació de voler-los recollir i no es condemnés com va fer-ho ell.

Travessem la forta pendent del Pas dels Francesos i endinsant-nos per el pendents trams d'escales trobant-nos amb colles de gent cada cop més assovint, seguint l'engorgat del Torrent de Santa Maria fins arribar al punt d'inici, la plaça de l'Abat Oliba i la Font del Portal, que tot seguit us descric la llegenda que he tret del blog dels apeupermontserrat


LLEGENDA DE LA FONT DEL MIRACLE O DEL PORTAL
A mig camí de Montserrat entre Collbató i el monestir, hi havia una frondosa font d'aigua fresca.
Tots els pelegrins l'aprofitaven per refer-se del cansament, apagar la seva set i poder reprendre el camí.
Però un dia, Veremond el Roig, senyor del castell de Collbató i home descregut i avar,
envià dos servents a la font amb l'encàrrec de cobrar tribut a tot aquell que hi anés per beure o per proveir-se d'aigua.
I així, aquell manantial quedà prohibit a la majoria dels pelegrins, que feien vot de pobresa.
Fins que un pelegrí, que pujava a la muntanya mig mort de set i de cansament, va voler beure de la font.
Els criats de Veremond el Roig, en veure que no duia diners, el van fer fora d'allà, amenaçant-lo de mort si no continuava el camí.
L'home a dures penes va arribar a l'ermita de Sant Miquel, i d'allà al Monestir, gràcies a la força que li donaven les seves pregàries.
Quan va arribar al portal del monestir, va caure mig mort; però aleshores, d'una roca va començar a brollar aigua, que anà a parar als llavis del pelegrí i el va salvar.
Des d'aquell moment, la font del malvat Veremond es va assecar i l'aigua va sortir per la font del Portal o del Miracle, al monestir.






Final













Aquí agafem el Cremallera de Montserrat de les 13:22 fins a Monistrol de Montserrat.
En total hem caminant 7,200 Km., el camí no ha comportat cap dificultat, excepte el esgotament dels trams d'escales. 



Espero que us sigui d'utilitat i que us ho passeu tant be com jo, de moment aquí teniu un vídeo de les fotos que he fet, mireu-les i veureu que xules que son. siauuuuuuuuuuuuuu



2 comentaris:

pepsansII ha dit...

Una circular molt ben detallada i unes boniques fotos de la muntanya i l'entor.
Una abraçada

Cristina Sainz ha dit...

Un vídeo fantàstic, m'heu emocionat. Feia moltissimas anys (15 o així) que no veia molts llocs que heu fotografiat, alguns més temps.

Sembla que tot segueix més o menys com abans. Un recorregut molt maco. Jo el feia servir com a alternativa diferent per anar a St. Jeroni. Sempre m'han agradat molt les vistes, sobre tot la de la Momia des d'un replà aeri abans de girar cap a dins i deixar la pujada del cami de St. Salvador. I passar per sota el Cap de Mort..

No tant sols disfruteu, sino que ens feu disfrutar.

Moltíssimes gràcies, i una forta abraçada.