Avui com ja sabiem que plouria ja hem esmorzat junts al Bar Muntanya de Collbató, entre amics (Alba Luna, Emilio Vera) i nosaltres.
Ens a costat bastant aixecar-nos per anar sota la pluja fins a la balma de Can Solà; però com sempre a estat un encert, quan hem arribat havien sol dues persones i després potser hem arribat a ser una dotzena, com els estreps són l'últim recurs, teniem el tema oblidat i he hagut de fer memòria ràpidament igual que Rafa, sort que la Karma com sempre a obert la línia com una lleona, després per recuperar forces hem menjat plegats al Bar Anna del Bruc i així repartim les tortes.
Aproximació en cotxe:
per la A2 agafeu la sortida Montserrat, superat l'hotel del Bruc, primer veiem a la nostre dreta un trencall que porta a Can Maçana, nosaltres seguirem rectes per l'antiga N-IIa. en direcció a Sant Pau de la Guardia fins trobar l'entrada a la urbanització de Montserrat Park, només tombar veiem un petit espai a on hi caben 2 o 3 cotxes, aparcarem aquí.
Desprès a peu creuarem la carretera i anirem seguint la pista ampla i prou còmoda de caminar sempre pels trencalls a ma dreta fins arribar evident a la Balma de Can Solà.
Aquí teniu un petit vídeo que a fet la Karma de la quantitat d'aigua al seu pas al llarg de la Balma de Can Solà,desprès i durant les ultimes pluges, tot plegat espectacular
Caracteristiques:
La Balma de Can Solà, es un indret espectacular, la balma té 120 m de llarg per una fondària màxima de 35 m i una alçada que arriba als 15 m., que segons sembla és la mes gran de Catalunya d’aquestes característiques. Per les seves parets i especialment pel seu sostre extraplomat discorren 10 vies de gran dificultat, constituint una zona d’escalada prou freqüentada pels escaladors montserratins, tot i que aquí la roca en lloc de conglomerat es una calcaria margosa.
Avui hem fet els 3 de primer la via número 7 fins la primera reunió
Enllaç a les fotos del Facebook Aquí teniu un petit vídeo que la Karma m'ha fet quan baixava de la via, estat pur en adrenalina.
Avui ens hem trobat per anar a tibar uns quants amics i al final ens hem trobat tanta gent en tots els sectors de Collbató i teníem tantes ganes d'escalar tranquils, que ens hem fet una bona petejada fins al segon pis esquerra, això si, ha valgut molt la pena, la companyia, l'ambient i el bon rotllo han estat com sempre genials i jo una vegada més he quedat bastant satisfet fent totes les vies de primer i la primera que he fet en rotpunkt a vista, que més puc demanar. Només donar-vos les gràcies a tots per venir i tenir tanta paciència.
Aproximació:
Anem i aparquem el cotxe al més aprop del carrer Pujolet de Collbató per seguir amunt a peu pel camí de la Drecera dels Graus, en principi pedregós, desprès més terròs per seguir més rocós anirem trobam primer a la dreta el trencall cap a la Codolosa, desprès unes pintures blanques que porten a la drecera de Fra Gari, nosaltres seguim fins arribar a tocar les plaques de l’esquerra del camí a on una fita indica el caminal cap al Sector del Jardinet, nosaltres avui seguim amunt per un traçat força distret i marcat amb pintures de GR blanques i vermelles fins arribar al Sector del Primer Pis, ara seguim per una canal a la seva esquerra que en un moment i superant uns ressalts passem pel costat del sector del Segon Pis, continuem per camí més terròs i humit fins que a la nostre esquerra trobem una fita que ens encara avall per un camí amb el que més avall trobem un pas amb corda fixa, fem una petita travessa ja veient als sectors davant fins que i arribem per camí fàcil.
Hem fet les vies:
01 Cor de Tro 5c 02 Addicció vertical 5b 03 Rollo medieval 6a. 14 Si te fots te fots 5b 19 Pàrasit Llastreru 5c
Avui no me pogut de resistir d'anar a escalar amb el solet i que millor que la via de l'adria amb la exigencia justa i la roca disfrutona de Gorros, així que amb bona companyia i sense preses em anat a gaudir amb bon humor i només amb al compromis de la serietat i sobrietat a l'hora de estar per la feina i el company, per superar els 5 llargs i els dos ràpels, més l'aproximació i la tornada amb una bona patejada, però ja sabeu que si hi ha plaer i es fa per gust, no es nota tant el dolor, a estat un plaer i fins la propera companys
Aproximació a peu:
fem l’aproximació caminant encarant les escales dels pobres per anar fent fins el pla de Santa Anna a on pel caminal de l’esquerra baixem per travessar el torrent i continuar per la vessant de sota els Gorros, per anar pujant progressivament i anar gaudint de les vistes del monestir, Sant Benet, Santa Anna, etc.
Seguim fins arribar al peu de la Gorra Marinera desprès d’uns metres de roca, per la nostre dreta trobem un caminal indicat amb una fita per pujar per una torrentada en ziga-zaga fins sortí al camí nou de Sant Jeroni i al peu de la Gorra Marinera, aquí una dona que se’ns identifica com a reportera de La Vanguardia, ens demana si ens pot acompanyar una estona per anar fent fotos i capturant les millors imatges, de l’inici de l’escalada com els estris i els nusos i anem xarrant mentre travessem les gorres i arribem a peu de la via de l’Adrià i a on podem observar la llastra que a caigut a l’esquerra mateix de la 1a. reunió.
Aquesta vegada tinc el privilegi de dirigir la cordada i fer-me’n fins a cert punt responsable, per tant com ja l’he fet altres vegades de segon, avui començo jo a tibar, cercant el primer bolt, que un cop xapat en facilita la cerca d’aquesta tirada i com a referència se que tinc la primera reunió a l’esquerra de l’alzina gran de la dreta, que es la 1a. role de la Mompart.
Recordava aquesta tirada més polida del que m’ha semblat avui, potser el que a canviat soc jo, ara recupero els companys que estant amb la wappa reportera, que ja comença a allunyar-se de nosaltres.
2ón llarg IV uns 4 parabolts per a 35 metres
Perquè no se’ns adormi el Xavier, aquest llarg el fa ell de primer, cedint en tota la via la segona posició a la reina de la cordada, a la Sargantana Roc.
Aquest llarg es curtet iniciant-se en diagonal a l’esquerra fins xapar el primer bolt, desprès només cal seguir recte amunt gaudint dels bons còdols de les Gorres.
3er llarg V 8 parabolts en 35 metres
Ara toca treure pit per encara el llarg més compromès de la via i anar fent CoCo, que això he vingut, així que ordeno el material i amunt en lleugera tendència a la dreta per anar a buscar el pas més dèbil del sostre de la llastra i tot i que el pas esta protegit per no aixecar el cul, que en aquest punt esta tot bastant polidet, el xapo i tiro un pel més a la dreta i amb menys compromís vaig amunt a caçar la segona xapa i anar navegant amb tendència a l’esquerra fins la reunió anomenada el watter, a on s’ajunta amb la Mompart, un tram molt vertical però molt ben protegit i molt maco de fer, ara només toca recuperar els companys fins la role, (mentre estic maniobrant veig que des de terra la reportera amb demana que saludi i em fa unes fotos, aviam si no se’ns escapa el reportatge).
4t llarg IV 6 parabolts en 30 metres
Ara convido al Xavier a seguir ell, surt per la dreta del watter i només cal anar amunt recte per gaudir d’un llarg amb preses d’escandol fins la propera reunió compartida amb la Via del Carles, Mompart, etc.
5é llarg (sortint via del Carles) IV 3 parabolts en 30 metres
Aquesta última tirada la faig jo, podent escollir per on sortir i triu la via del Carles per posar-hi l’ultima pebre a la via abans de sortir a fer la role a la creu cimera, des d’on fem la role.
Aquesta vegada encara que s’ha girat una mica de ventet fred i el sol s’ha amagat, aprofitem el privilegiat lloc per fer unes fotos i menjar-nos l’entrepa.
Descens:
Anem a trobar la instal·lació nova de ràpel per baixar en 2 cops, per poder controlar totes les maniobres em quedo l’últim i així amb una corda de 60 metres, baixa primer el Xavier, desprès la Sargantana Roc i jo per assegurar-nos a la 2a. R i muntar l’últim ràpel fins el terra del torrent, que amb doble corda de 60 es fa molt be.
Ara només cal baixar pel torrent per l’esquerra fins trobar el Camí nou de Sant Jeroni i acabar de desfer el camí de pujada. Aquí teniu les fotos de la sortida
Aquí us deixo el lloc ideal per fer la trobada per esmorzar plegats i per dinar si us cal, el tracte no es que sigui gaire amable, però es correcte i l'espai i l'aparcament es molt gran, no us l'acabareu.
Arribem a Cabrera de Mar des de l'autopista C-32 o des de la NII des Vilassar de Mar. A l'entrada de Cabrera trobarem a l'esquerra el començament de la rambla (asfaltat) per on vam pujar fins passar al costat d'un arc de pedra on es perd l'asfaltat.
Hem de seguir aquesta pista fins l'aparcament de la Font Picant (1,5 km). En arribar hi ha un desviament a l'esquerra que no hem de prendre, sinó seguir la forta pujada de la dreta que ens deixa a l'aparcament.
Des del pàrquing ja a peu, seguim pujant per la pista, saltant la cadena. En el primer desviament prenem la pista que surt a la nostra esquerra, direcció Cabrils. La de la dreta puja al castell de Burriac. Després de 50 metres trobarem un sender a la nostra dreta, amb una fita i marques blanques, que en forta pujada ens deixarà als peus del sector Clàssic.
Catarcteristiques: Sector orientat al sud-est; ideal per als matins d'hivern i les tardes d'estiu. L'escalada es desenvolupa sobre vies de placa, alguna bastant llarga, que combinen bons cantus amb alguna placa fissurada i bona adherència. Hi ha un conjunt de vies més dures on l'adherència i les petites regletes són la clau. Gairebé totes les vies estan equipades amb parabolts i sòlides reunions. Les vies oscil·len entre els 5 i 30 metres. Seran suficients unes 10 cintes exprés. Sector apte per anar amb nens si es queden vigilats al peu de via. Enllaç a l'album de fotos de facebook
Avui ens hem anat a fer esportiva als Sectors de Banyadores a Cabrera de Mar, en les zones de l'Amazònia i Clàssica, en un bon ambient per superar vies entre el IV i el 6c, en roca de granit, personal he quedat molt satisfet perquè les he fet totes de primer i sempla que el CoCo em va donant la tranquil·litat que tant estic buscant i cada cop la integració dels dos grups esta més sincronitzada, hem estat 12 en total.
Via: Insubmissió Original Zona: Serrat dels Monjos / Montserrat Tipus de Roca: Conglomerat Dificultat: V (D+) Dificultat obligada: V Grau d’exposició: Mitjà/Baix Compromís: Baix Llargària:35+30+30+30+25+35+35+50=270 m. Aperturistes:Joan Frontera i Ramón Majó (1995) Equipament: Via semi-equipada amb spits i algun clau Material: 8 cintes variades, camelots del 0,4 al 1 Orientació: Sud (sol tot el dia) Cordada: Rafael, Gemma Pujadó i Xarli Natura100 Data: 22.02.15 Enllaç a l’album de fotos del facebook
OBSERVACIONS: Ahir vam viure una experiència única i irrepetible que segur que recordarem durant molt de temps, d'aquelles que encarà que no vulguis ens a unit en un vincle, una via d'aventura, de llastres, de poques assegurances, (aquí el Rafa va gaudir cossin a friends com un “cosaco”) i molta navegació per poder superar uns trams molt indefinits i realment perillosos, terrossos, vegetatius i còdols ballarins, sens va fer de nit i el segon ràpel volat de 50 metres amb l'adrenalina i la bellesa de fer-lo negra nit, uns companys excepcionals amb els que em tingut que suportar-nos els nervis d'aquest tipus de via i d'aventura, fins la propera companys a sigut tot un plaer.
Aproximació: Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat el Torrent Fondo vorejant el Serrat dels Monjos. Una mica abans d’arribar a la part central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del camí trobarem una fita i un camí ben resseguit. Acabem d’arribar al peu de via travessant els matolls pel camí més evident. “Último sueño” escrit al peu de via, no és fàcil trobar-la a la primera. Veure l’aproximació amb Google-Maps
1 Llarg V i 6 spits per 35 metres. El primer llarg decideixo fer-lo jo i així ja em situo, es una qüestió d’anar educant el CoCo, sense pensar-s’ho gaire, així que tibu amunt per una bona placa xapada amb spits per no patir gaire, desprès per la dreta una altre placa una mica més fàcil fins la reunió a la que arribo tot cofoi i recupero als companys, la Gemma la deixem al mig perquè es la més novell i la reina de la cordada.
2 Llarg III i net per 45 metres. Un cop a la role el Rafa diu que millor no canviar cordes i embolics i que continuí jo i així o fem, però en lloc de sortir directament flanquejant cap a la dreta, que és lo correcte, jo pujo uns metres i començo a flanquejar i ja ràpidament m’adono que m’he equivocat, he pujat massa, fet que m’obliga a posar 3 assegurances per arbustos amb l’increïble i conseqüent fregament de cordes, quedant-me els braços com al popeye al recuperar les cordes i els companys.
Aquí coincidim a la reunió amb 2 nois que en principi volien fer la mateixa via que nosaltres, però al final ells per no estorbant-se han anat pitonant, però d’aquí mateix han tirat avall, no abans trobar-nos amb el Lagarto Encordado fent de les seves pujant per la via que ell s’ha inventa posant catxarros, però es veu que no tenia el dia i també tira per vall.
3 Llarg IV+ i 2 spits per 30 metres. Aquí es llueix el Rafa sortint per una placa amb metres de bastant bona roca i que també li permet posar algun friend i el seguim fins la role.
4 Llarg V i 4 spits per 30 metres. Aquí prenc el relleu i tibu amunt per un esperó molt xulo, encara que les distancies entre spits fant barrinar el CoCo, sobre tot del 4at. spit fins la role i més quan vas trobant còdolets ballarins, hi ha un munt d’aire, satisfet recuperò als companys.
5 Llarg V i 1 spit per 25 metres. Aquest llarg li fot al Rafa trobant uns passos més finets que cal protegir, però no sempre trobes el millor emplaçament, tot i així o resolt molt be, catxarrejant com un nen i gaudint de valent, el seguim en compte perquè la roca cada cop és més llastrossa i precària, s’ha d’anar provant i palpant, hahahah
6 Llarg V i 1 spit i 1 clau per 35 metres. Aquest llarg em toca a mi i me’l miro i no li veig, la incertesa del itinerari i la falta d’assegurances en fan cedir-li el pas al Rafa amb tot el meu dolor, els primers passos son fàcils i protegits per un spit, desprès la cosa canvia obligant-nos a fer un flanqueig més exposat que difícil protegit quasi al final per un clau ronyós, nosaltres des de la R no el veiem ni el sentim, comença a passar l’estona i escoltem com cau avall una immensa llastra i que passen els minuts i el Rafa no diu res de res, qui espera es veritat que desespera, al final de lluny escoltem reunió, respirem profundament i fem les maniobres per seguir-lo fins la role, tot plegat un absurt.
7 Llarg III i net per 35 metres. Aquest llarg el continuo jo seguint flanquejant per roca cada cop pitjor fins trobar-me que millor que des-trepi, perquè estic encallat al mig de no se, trobo un mallo abandonat en una branca de roure jove, me’l quedo de trofeu i em despenjo per branques d’arbustos fins una canaleta inferior, tot terra fina que rellisca una barbaritat i poso una baga savinera en un matoll, més psicològic que segur fins arribar a peu de la canal de sortida al cim original, però no hi ha res bo per fer la role i tot es terròs o podrit o solt, així que la munto encintant tota la base de 5 branques de un roure jove i els recupero, ja els hi dic que no si fixin gaire.
8 Llarg IV/III/IV i net per 50 metres. Aquest llarg li deixo al meu company Rafa, tirant canal amunt entre vegetació, roca i terra, metres i metres de garrics, lligacames i moltes pedres soltes, que amb el moviment de les cordes baixen perillosament, com si ens estiguessin atacant, el seguim i arribem per fi al cim.
Sense poder relaxar-nos per contemplar el paisatge fem unes poques foto-selfies de grup, per plegar cordes i material i espavilar-nos abans de que se'ns faci de nit.
Descens: Des del cim anem caminant per un caminal poc definit fins trobar una fita gran i al seu davant a terra 2 parabolts de la reunió cimera de la via Mil·lenium, just quasi passant per sobre dels parabolts veiem com la roca s’ha obre camí descendent cara a l’espadat, en principi cap a l'esquerra i anar zigzaguejant fins trobar una fita i més endavant, la reunió del primer ràpel de uns 45 metres amb el que arribem a la gran feixa, a partir d'aquí ja no fem més fotos, ja que teniem una lluita contra la claror del dia, ara tenim que seguir un llarg, tortuós i poc definit camí quasi de nit fins arribar a la reunió al fil de l'espadat, bastant amagada, amb una corda que ens ajuda a col·locar-nos per ordre i posició de descens ja negra nit, aquest ràpel es xulíssim i es el que ja vaig fer amb la Karma quan la via Alta Fidelitat, però aquesta vegada d’una sola tirada i que ens deixa al peu del camí de les feixades ja de tornada en direcció a les Coves del Salnitre i tenim que corre una mica per la por de que no ens tanquin les barreres (21:00), de l’accés a l’ermita de la Salut. Un cop al cotxe veiem que anem be d’hora i ja podem començar a des-tensar-nos, dintre del que cap a anat tot força be i estem sans i estalvis que es el més important, ara només cal recuperar-nos de la pallissa d’avui per tornar a planejar la propera via, Gassss i Amunt. Aquí teniu el vídeo amb les fotos de l'escalada.
Degut a la proximitat de diverses vies i per exemple el nostre, que vaig començar escalant per una via i vaig acabar a la reunió de l'altre, tot i veient les xapes de la correcte, però et quedes que no saps ben be per on tirar i el més lògic es tirar recta amunt, be tot aquest rotllo es per dir-vos o justificar que es el motiu perquè a la ressenya he dibuixat aproximadament les 5 vies que aquí coincideixen.
Un cop a Collbató hem d’anar fins al carrer dels Graus. Aparquem al final del carrer, al costat d’una pista cimentada que ens mena a un dipòsit d’aigua. Al final de la pista cimentada surt un camí a mà esquerra. El seguim fins creuar un torrent sec. Un cop a l’altra banda del torrent veurem les nostres vies al fons. Hi arribem per un corriol més o menys evident.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Avui ens hem ajuntat el Riki i jo amb un altre pensament, però la fredor d'un dia gris ens a portat per altres camins o millor dit vies, al final ens hem quedat a Collbató als Totxos CAM a Nou Barris.
1Llarg Via Somni de Tardor 4º 25 metres
Començo jo la primera tirada per la Somni de Tardor per acabar a la R de la Somni de Primavera, un llarg completament de tràmit,
2Llarg Via Somni de Primavera 4º 25 metres
Ara segueix el Riki, fins la 2 R conjunta de 3 vies i un altre llarg de tràmit per arribar als 3 llargs de varies vies força interessants
3Llarg Via Somni de Tardor 5+/6a/Ao 30m.
El Riki decideix fer ara de primer per la Somni de Tardor, una última tirada de 6a. on els passos més difícils els trobarem a l'inici en el V+, el 6a. es pot provar en lliure o A0 per arribar a la reunió cimera, jo la faig de segon, ràpel i avall,
3Llarg Via Somni de Primavera 6a. 30 m.
Ara tiro jo de primer per la Somni de Primavera que fins la quarta xapa es força fina i 6a., un cop supero el tram difícil, em salta el bolo de la mà esquerra i volada, respiro fons, em torno a equilibrar i amunt que no a sigut res, el Riki també la fa de primer.
Descens:
Ara fem un sol ràpel des de la R2 comuna i si no obliguem les cordes desprès de travessar trams d'alzina i lligacames, acabem a peu de via de la Esther.
Com es aviat, ens mengem un entrepa mirant a una colla que estan al Sector Pell Roja, mentres nosaltres ens relaxem i decidim seguir escalant fent esportiva a la Dreta d'aquest sector
Bròquil Toxic 5+
Aquesta via sempre la via fet de segon i avui es el meu dia, començo jo a tibar de primer, desprès el Riki també la fa de primer per tornar a escalafar.
Via Sun GAzing 6b
Un cop el Riki ja a escalfat per fi tiba de primer per aquesta via que ja la portava al cap i es veu que li te cert carinyo, la fa però sense encadenar, la provo jo de segon a l'inici i a la part final te pasos de peus de fe amb mans ben petites però tot i així, la trec però patint una mica, el Riki te una espina clavada i la torna a provar de primer per fer-la a vista i ole, ets el puto amo nen, però a mi em sembla que n'esta enamorat.
Avui he pogut gaudir d'una escalada molt especial, tornar a trobar-nos amb el Ricard i saldar un deute amb el Toni, sense obligacions ni patiments, a sigut un mà a mà entre els tres, un llarg tu, ara jo i anar fent, podent sentir apretar al Ricard i no sentir queixar-se per res de res al Toni, una inexpressió que nosaltres traduïm en que no pateix, simplement escala, navega, estudia i amunt, per tant una lliçó per anar a prenent dels mestres de debò, dels que no posen excuses ni protesten, dels que només volen fer tàpia i passar-s’ho dallo més be, fins aviat que segur que repetirem artistes, per mi a sigut tot un plaer que s'ha fet curt.
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat el Torrent Fondo ja veiem la primera expansió, com a referència a la dreta del camí queda un bloc gran.
El primer llarg si baralla el Ricard, que comença per una placa en diagonal cap a l’esquerra amb passos fins que donen entrada a un diedre que seguirem fins que ens veiem obligats abandonar-lo cap a la dreta amb un pas un xic difícil, potser 6a, el Ricard va posant algun que altre friend i provant si entra algun tricam, després anirem pujant per una placa molt ferma en diagonal a la dreta amb un pas difícil per passar a l'esquerra i seguir vertical per un diedre que ens porta directament a la role.
2 Llarg V+ i 4 xapes per 45 metres.
Un cop a la reunió miro amunt i veig una placa tant wappa que me’l demano jo, encara que força vertical i xapes nomes on calen s’ha d’escalar amb compta, jo la veritat m’ho vaig passar tant be, que no vaig ni pensar en reforçar només que un pas amb un microfriend, fins trobar una falsa reunió que només xapo i que ens indica que tenim que seguir completament en flanqueig de roca franca i senzill cap a l’esquerra, amb una xapa entre mig abans d’entrar a la role, una pasada.
3 Llarg V+ i 4 xapes per 40 metres.
Des de la role tiraries per la placa amunt tan wappa que es veu, però els aperturistes ens han volgut donar un toc de picant, obligant-nos a cerca per l’esquerra una llastra tant bona que fa llàstima tocar-la, aquí si llueix el Toni, tot un mestre que balla per aquest tram tant macu i molt plàstic per fotos, un cop superada la llastra ja tomba per roca descomposta fins la role.
Feixa caminant uns 85 metres.
Pleguem cordes i canviem calçat per aproximar-nos pel caminal poc fressat però que anem encertant mirant la placa per on continua la via per orientar-nos, fins trobar un parabolt que ens indica la continuació i on fem la R3bis.
4 Llarg V+ i 5 xapes i claus per 30 metres.
Aquí torna a tibar el Ricard, per una fissura amb molt bona roca que ell va reforçant tant com pot, li agrada molt catxarrejar, per continuar per una placa sensacional fins la role.
5 Llarg V+ i 5 xapes i 1 clau per 25 metres.
Des de la reunió veig un recorregut vertical, flanqueig inclús ja es veu la role, però el traçat no sembla gaire atractiu, però li foto jo que per això estem aquí, tira en diagonal flanquejant cap a la dreta i amunt per entrar a un diedre per xapar un pito amb un cordino que no toco i que ens marca que tenim que tirar amunt per la dreta amb passos molt roms però ben protegits encarà que costa una mica decidir-se aixecar el culet, però ma plana i amunt per entrar a una vira per la que flanquejarem xapant un parabolt i fins la role, m’ha fet suar però estic satisfet.
6 Llarg 6a+/6a i 8 xapes per 35 metres.
Aquest llarg li deixem al mestre Toni, que des de la reunió encara que te molt bona roca es veu dret de nassos i ja veiem que serà una entrada dura per seguir per un tram molt vertical en el que tindrem que ballar per superar-lo, el segueix el Ricard i jo l’últim per desmuntar i aixì quedar-me amb la copla, després va a buscar la sortida fent un flanqueig a la dreta, aquí també hi ha algun pas difícil, per continuar vertical, pel cantó dret d'una canaleta, que ens portarà a un tram fàcil, però de mala roca fins a la role cimera.
Aquest llarg el graduo així perquè tot i que esta ben xapat quan es necessari, no es pot fer en A0, o sigui que entre xapes estem obligats a escalar.
Aquí podem gaudir d’un bon panorama i del Torrent Fondo que ara anirem a buscar com parteix naturalment el Serrat de les Garrigoses i el dels Monjos, que maco.
Descens:
Des de aquí, muntem un ràpel amb doble corda de 60 metres que ens portara fins arribar a uns 2 o 3 metres de terra, que ens obliga a desgrimpar fàcil, per tant vigileu el final de les cordes.
Aquí tenim que plegar tot el material i caminar en direcció oest, seguint un corriol molt poc fressat, pel que trobarem 2 fites i que ens menarà fins al Torrent Fondo.
Un cop a la llera del torrent hem de seguir-lo fins al camí principal del Serrat. Aquest torrent està equipat amb cadenes i haurem de fer un ràpel de 8 metres just al final, molt aeri i divertit, un toc final per fer fotos.
Ara només queda desfer el camí cap al cotxe que el tenim a l’aparcament de l’ermita de la Salut i a dinar amb la família que avui es diumenge, fins la propera. Gassssss i Amunt.
