dijous, 26 de febrer del 2015

Via Insubmissió Original al Serrat dels Monjos


Via: Insubmissió Original
Zona: Serrat dels Monjos / Montserrat
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: V (D+)
Dificultat obligada: V
Grau d’exposició: Mitjà/Baix
Compromís: Baix
Llargària:35+30+30+30+25+35+35+50=270 m.
Aperturistes: Joan Frontera i Ramón Majó (1995)
Equipament: Via semi-equipada amb spits i algun clau
Material: 8 cintes variades, camelots del 0,4 al 1
Orientació: Sud (sol tot el dia)
Cordada: Rafael, Gemma Pujadó i Xarli Natura100
Data: 22.02.15

Enllaç a l’album de fotos del facebook

OBSERVACIONS:
Ahir vam viure una experiència única i irrepetible que segur que recordarem durant molt de temps, d'aquelles que encarà que no vulguis ens a unit en un vincle, una via d'aventura, de llastres, de poques assegurances, (aquí el Rafa va gaudir cossin a friends com un “cosaco”) i molta navegació per poder superar uns trams molt indefinits i realment perillosos, terrossos, vegetatius i còdols ballarins, sens va fer de nit i el segon ràpel volat de 50 metres amb l'adrenalina i la bellesa de fer-lo negra nit, uns companys excepcionals amb els que em tingut que suportar-nos els nervis d'aquest tipus de via i d'aventura, fins la propera companys a sigut tot un plaer.
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat el Torrent Fondo vorejant el Serrat dels Monjos. Una mica abans d’arribar a la part central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del camí trobarem una fita i un camí ben resseguit. Acabem d’arribar al peu de via travessant els matolls pel camí més evident. “Último sueño” escrit al peu de via, no és fàcil trobar-la a la primera.

Veure l’aproximació amb Google-Maps
1 Llarg V i 6 spits per 35 metres.
El primer llarg decideixo fer-lo jo i així ja em situo, es una qüestió d’anar educant el CoCo, sense pensar-s’ho gaire, així que tibu amunt per una bona placa xapada amb spits per no patir gaire, desprès per la dreta una altre placa una mica més fàcil fins la reunió a la que arribo tot cofoi i recupero als companys, la Gemma la deixem al mig perquè es la més novell i la reina de la cordada.
2 Llarg III i net per 45 metres.
Un cop a la role el Rafa diu que millor no canviar cordes i embolics i que continuí jo i així o fem, però en lloc de sortir directament flanquejant cap a la dreta, que és lo correcte, jo pujo uns metres i començo a flanquejar i ja ràpidament m’adono que m’he equivocat, he pujat massa, fet que m’obliga a posar 3 assegurances per arbustos amb l’increïble i conseqüent fregament de cordes, quedant-me els braços com al popeye al recuperar les cordes i els companys.
Aquí coincidim a la reunió amb 2 nois que en principi volien fer la mateixa via que nosaltres, però al final ells per no estorbant-se han anat pitonant, però d’aquí mateix han tirat avall, no abans trobar-nos amb el Lagarto Encordado fent de les seves pujant per la via que ell s’ha inventa posant catxarros, però es veu que no tenia el dia i també tira per vall.
3 Llarg IV+ i 2 spits per 30 metres.
Aquí es llueix el Rafa sortint per una placa amb metres de bastant bona roca i que també li permet posar algun friend i el seguim fins la role.
4 Llarg V i 4 spits per 30 metres.
Aquí prenc el relleu i tibu amunt per un esperó molt xulo, encara que les distancies entre spits fant barrinar el CoCo, sobre tot del 4at. spit fins la role i més quan vas trobant còdolets ballarins, hi ha un munt d’aire, satisfet recuperò als companys.
5 Llarg V i 1 spit per 25 metres.
Aquest llarg li fot al Rafa trobant uns passos més finets que cal protegir, però no sempre trobes el millor emplaçament, tot i així o resolt molt be, catxarrejant com un nen i gaudint de valent, el seguim en compte perquè la roca cada cop és més llastrossa i precària, s’ha d’anar provant i palpant, hahahah
6 Llarg V i 1 spit i 1 clau per 35 metres.
Aquest llarg em toca a mi i me’l miro i no li veig, la incertesa del itinerari i la falta d’assegurances en fan cedir-li el pas al Rafa amb tot el meu dolor, els primers passos son fàcils i protegits per un spit, desprès la cosa canvia obligant-nos a fer un flanqueig més exposat que difícil protegit quasi al final per un clau ronyós, nosaltres des de la R no el veiem ni el sentim, comença a passar l’estona i escoltem com cau avall una immensa llastra i que passen els minuts i el Rafa no diu res de res, qui espera es veritat que desespera, al final de lluny escoltem reunió, respirem profundament i fem les maniobres per seguir-lo fins la role, tot plegat un absurt.
7 Llarg III i net per 35 metres.
Aquest llarg el continuo jo seguint flanquejant per roca cada cop pitjor fins trobar-me que millor que des-trepi, perquè estic encallat al mig de no se, trobo un mallo abandonat en una branca de roure jove, me’l quedo de trofeu i em despenjo per branques d’arbustos fins una canaleta inferior, tot terra fina que rellisca una barbaritat i poso una baga savinera en un matoll, més psicològic que segur fins arribar a peu de la canal de sortida al cim original, però no hi ha res bo per fer la role i tot es terròs o podrit o solt, així que la munto encintant tota la base de 5 branques de un roure jove i els recupero, ja els hi dic que no si fixin gaire.
8 Llarg IV/III/IV i net per 50 metres.
Aquest llarg li deixo al meu company Rafa, tirant canal amunt entre vegetació, roca i terra, metres i metres de garrics, lligacames i moltes pedres soltes, que amb el moviment de les cordes baixen perillosament, com si ens estiguessin atacant, el seguim i arribem per fi al cim.
Sense poder relaxar-nos per contemplar el paisatge fem unes poques foto-selfies de grup, per plegar cordes i material i espavilar-nos abans de que se'ns faci de nit.
Descens:
Des del cim anem caminant per un caminal poc definit fins trobar una fita gran i al seu davant a terra 2 parabolts de la reunió cimera de la via Mil·lenium, just quasi passant per sobre dels parabolts veiem com la roca s’ha obre camí descendent cara a l’espadat, en principi cap a l'esquerra i anar zigzaguejant fins trobar una fita i més endavant, la reunió del primer ràpel de uns 45 metres amb el que arribem a la gran feixa, a partir d'aquí ja no fem més fotos, ja que teniem una lluita contra la claror del dia,  ara tenim que seguir un llarg, tortuós i poc definit camí quasi de nit fins arribar a la reunió al fil de l'espadat, bastant amagada, amb una corda que ens ajuda a col·locar-nos per ordre i posició de descens ja negra nit, aquest ràpel es xulíssim i es el que ja vaig fer amb la Karma quan la via Alta Fidelitat, però aquesta vegada d’una sola tirada i que ens deixa al peu del camí de les feixades ja de tornada en direcció a les Coves del Salnitre i tenim que corre una mica per la por de que no ens tanquin les barreres (21:00), de l’accés a l’ermita de la Salut.
Un cop al cotxe veiem que anem be d’hora i ja podem començar a des-tensar-nos, dintre del que cap a anat tot força be i estem sans i estalvis que es el més important, ara només cal recuperar-nos de la pallissa d’avui per tornar a planejar la propera via, Gassss i Amunt.

Aquí teniu el vídeo amb les fotos de l'escalada.


Via Insubmissió al Serrat dels Monjos from Xarli Natura100 on Vimeo.