Via Pique Longue a La Granota

Via: Pique Longue
Zona: Montserrat – Zona Càmping
Dificultat: 6a (D+) (si feu la L6)
Dificultat obligada: V+
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Baix
Llargària: R1+R2=40+R3+R4=50+R5=45 (135 metres)
Els llargs 6 i 7 nosaltres dos no els vam fer, l’altre cordada van fer el L6.
R6 10 + R7 20=165 metres
Aperturistes: M.Millet, J.Coma i N. Dalmases
Data.: 1990
Equipament: Via generosament equipada, però escalada obligada entre xapes.
Material: 16 cintes exprés
Orientació: Est
1a. Cordada: Jaume Escorsell i Xarli
2a. Cordada: Joan Canals, Cinto Romero i Jaume
Data: 15 de març de 2013.
Observacions: La ressenya de l’escalatrons esta prou be, encara que el L5 no es exacte.

Avui ens hem ajuntat el Jaume Escorsell i Xarli, en una cordada per pujar per la via Pique Longue i el Joan Canals Colet, Jaume i Cinto Romero en un altre cordada per pujar per la via Que Pum Que Pam.

Avui aquesta via m'ha picat bastant de grau, encara que estic molt content d'haver-la fet, això si patint lo just, el grau de la ressenya de l'escalatrons crec que esta una mica regalat pel que et trobes aquí a la paret, però be, això suposo que deu dependre del vostre nivell i coco.

Aproximació:

Des del Monestir prenem el camí en direcció a l’ermita de Sant Miquel. Després de seguir el camí poca estona trobarem un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol, que seguim fins que veiem el peu de via (xapes verdes).

Veure l’aproximació amb Google-Maps.

L1(V) i L2 (V+) 40 metres 

Aquests dos primer llargs el Jaume Escorsell els ensambla en un de sol, primer per una placa sobada fins superar la primera R llavors travessem un diedre i canviem a una altra placa vertical amb més grau, però amb bona la roca. 

La 2a. cordada ve al nostre darrere per treuren uns metres més de roca i companyia.

L3(V)+L4(IV+) 50 metres

Sortim caminant fins el camí i anem a cercar la nostra línia que es troba pujant per un corriol al costat d’una placeta o puntet amb una placa metàl·lica. (Aquí al costat del corriol comença la Que Pum Que Pam dels companys).

La tirada comença a una fissura molt evident i l’escalada es va combinant per plaques amables i desprès més exigens i veticals fins supera la R3, seguim en tendència cap a l’esquerra fins una fissureta. Un cop superada el terreny es tomba fins que arribem a un altre tram més vertical que escalem pel costat d’una nova fissura fins la reunió.

L5(V) 45 metres

Sortim de la reunió cap a la dreta i escalem seguint les assegurances per la part dreta de la placa. Al final arribem a un punt on escalem una mini xemeneia i muntem la reunió just al damunt.

Des d’aquí dalt la vista entre el Bages i el Baix Llobregat es bestial podem veure perfectament l’Aeri de Montserrat i part del Monestir que ens queda prou amagat.

Aquí ens esperem que arribin els companys de l’altre cordada, que es a on acaba la via Que Pum Que Pam, el Jaume que coneix de sobres tots aquests indrets des de fa molts anys hem diu que millor fem nosaltres dos els ràpels i ells vagin provant el muret de 6a. i així o fem per avui ja en tenim prou.

L6(6a) 10 metres 3 xapes

Si decidim fer el muret de 6a. no cal fer la R a sobre l’agulla es pot fer en una alzina a l’interior de les parets i davant de la continuació, tambè ens podem escaquejar caminant per la dreta.

L7(V) 20 metres

per anar a fer aquesta ultima agulla que ens queda just davant. Aquesta tirada és vertical, amb bones mans -seguint la tònica de tota la via- però els últims metres estan una mica descompostos. Acabem l’escalada al vessant oest, amb el Monestir al nostres peus. 

Descens:

1a. cordada, com el Jaume i jo anem amb una corda d’esportiva de 70 metres baixem en 3 ràpels aprofitant les quantioses R inter-mitjes que trobem al llarg de la granota.

2a. cordada van amb cordes senzilles de 60 metres i baixen en 2 ràpels fins a terra.

El Jaume mentre ens esperem a que estiguem tots a terra junts, hem demana que l’asseguri i fa la via esportiva Marcelolandia 6b, aquest noi es tot un crac.

El millor d’ell la tranquil·litat que m’encomana, el pitjor encara no li he trobat.

Tot i així encara esgarrapo uns pocs minuts per arribar-me al mirador de Fra Garí i fer unes quantes panoràmiques des d’aquesta ubicació privilegiada.

Ara toca desfer el camí i de tornada pel camí del via crucis veiem uns nois fent la històrica Arribaba de 8a.

Seguim perquè ja es tard per dinar i anem al Bar de l’Era de Monistrol a menjar i a beure una mica per celebrar que continuem escalant junts sense perdre la il·lusió, tant per la vida com per l’escalada.

Santuari de Sentfores i Gorg de la Fou - Caminada Circular

Caminada: Circular pel Santuari de Sentfores i el Gorg de la Fou
Població: Sant Martí de Tous

Distancia: 11,05 Km.

Horaris: 3,30 hores parant a esmorzar i fer moltes fotos.

Desnivell màxim acumulat: 292 m.

Desnivell mínim acumulat: 292 m.

Dificultat: Fàcil

Integrants: Mar Ga FS, Xarli, Mel 

Data: 09.03.14

Informació addicional: Cal portar tot lo personal e imprescindible depenent del mes de l’any en que la fem, menjar, beguda i tot el mínim necessari per una caminada tranquil·la i fàcil per poder fer en família o pel plaer de caminar.

Com arribar en cotxe a traves del track de Wikiloc

Descripció general

Ruta circular que ens permet visitar Sant Martí de Tous, el Santuari de Sentfores, i l’Engorjat de la Fou.

Aproximació

Aparquem el cotxe a la població de Sant Martí de Tous.

08712 Sant Martí de Tous 41º33’34.65”N 1º31’29.08”E i ens dirigim al castell.

Itinerari

Comencem la ruta davant del Castell de Tous, i continuem cap a la dreta voltant-lo fins trobar a la part del darrera, (on una veïna ens explica que també hi ha un Tous a Valencia que el va fundar un d'aquí, però com el d'allà te més població, s'ha quedat amb el nom i aquí li han possat el nom parroquial i que també s'havia dit Tous d'Anoia), ara anem a una pista que seguim a mà dreta, tot avall fins passar de llarg el cementiri i en uns 160 m. més, enllaçem cap a la dreta amb el camí principal, seguim per una pista asfaltada, creuarem un pont sobre la riera de Tous.

Continuem pel mateix camí seguint les indicacions cap al Santuari de Sentfores i Gorg de La Fou, tot el camí es pot fer practicament sense GPS seguint només les indicacions, més endavant trobem a mà dreta un camí evident i remarcat que fa drecera, nosaltres no el fem i seguim per la pista principal voltant tranquil·lament fins al santuari.

Santuari de Sentfores

Aquí trobem a un home que se’n cuida i ens volten 3 gossos fastejant la Mel, però res tot es curiositat, donem un tom pels voltants, es un bon lloc per esmorzar si conteu amb els gossos.

Desprès desfem el camí si haveu pujat per la pista i tornem a enllaçar amb el camí principal i seguim les indicacions cap a La Fou, passant per Can Pareto, a on escoltem uns gossos cridaners que resten adeqüadament tancats, pocs metres més endavant a la cruïlla seguim per la dreta.

Ara seguim 1;100Km., fins trobar una cruïlla clara a on continuem pel trencall de la dreta, sense indicacions i que ens permet passar a tocar de Can Vidal.

A on som rebut per 3 gossos molt cridaners, que ens van seguint fins allunyar-nos entre vinyes d’ametllers florits, que ens deixen impregnats de dolça olor penetrant, fins arribar a la riera de la Fou a on la Mel no es pot resistir de donar-se un banyet.

A partir d’aquí el bosc es va espessint fins trobar la Font de la Fou, una font molt original que avui només goteja.

Seguim pel caminal a trams pels vorals de la riera fins trobar la modesta i balmada cova del Diable, i molt a prop el trencall que ens portarà cap al Gorg de la Fou.

Un lloc extraordinari i fresquet en el que podem respirar i notar la humitat, encara que avui no salta massa agua, el toll esta ple i la Mel plora perquè com hi han nens al voltant no la deixem mullar-se per por a la que pot liar de contenta.

Enfilem el camí de tornada i quan arribem a les pistes seguim cap a la dreta fins trobar a mà dreta un mirador on val la pena treure el cap per veure des de dalt el salt de la Fou i tot el voltant, molt maco per fer panoràmiques.

Seguim per la pista fins travessar l’aparcement de La Fou i passant a prop de l’Aubreda a on girem cap a la dreta i al cap d’uns 275 metres ja trobem la carretera asfaltada, que anem seguint fins trobar el Torrent Cavaller, on podem llegir la seva bonica llegenda. Continuem el camí ja tenint a la vista el poble de Sant Martí de Tous, amb el Castell destacant al fons.

Arribem a Sant Martí de Tous i passem per davant de l'església parroquial que esta en obres, per finalitzar la ruta al mateix punt d'inici, davant mateix del Castell.

A Sant Martí de Tous si fa el Festival de llegendes de Catalunya, amb l'eslogan Tous és llegenda, perquè és un lloc de llegendes, que han sobreviscut als anys i els temps de boca en boca en la cultura popular fins avui dia, aquí us en deixò algunes d'elles.

 La Llegenda del Panna

Al Torrent Cavaller s'explica la llegenda de la Cérvola Blanca:

Hom conta que el senyor de Tous un dia caçant va veure una magnífica cérvola blanca a la qual van encerclar, estranyament en arribar al lloc on era van veure que havia desaparegut, però en aquell lloc hi van trobar una nena acabada de néixer, que va ésser adoptada pels senyors de Tous.

Van passar els anys i la nena es convertí en una bella donzella en edat de casar-se. Finalment un jove enamorat, va declarar-s'hi. La pubilla li va demanar que abans havia de caçar la fonedissa cérvola blanca de qui tothom seguia parlant. Després de moltes jornades l'enamorat no aconseguia el seu objectiu i la cérvola sempre s'esmunyia entre la foscor del bosc. Un vell bruixot amb l'aparença de pastor, li va oferir la possibilitat de vendre la seva ànima al diable a canvi de la cérvola. Finalment el jove, el qual havia acceptat la proposta diabòlica, va localitzar de nou la cérvola, però únicament la va ferir. Seguint el seu rastre va arribar a un indret meravellós, una balma de la qual saltava una cascada que formava un llac d'aigües profundes. A la vora hi havia la seva estimada amb la cérvola ferida a la seva falda. La jove donzella li va proposar al seu estimat fugir d'aquest món per viure per sempre més junts. Tant bon punt ell digué que sí, el llac es va obrir i la terra els engolí per sempre. Ni ell, ni ella, ni la cérvola han tornat a ser vistos des d'aquell dia.

També hi ha una altra llegenda que parla com la Mare de Déu va escolpir la seva imatge en les roques.

)

Via: La Gavina, sortida per la Òptima
Zona: Montserrat – Gorros-
Dificultat: 5c
Dificultat obligada: 5c
Llargària La Gavina: 150 metres (30+30+30caminant+30+(30 que no hem fet del 4t. llarg) 35 o 40 metres grimpant pel coll a buscar la R de la òptima
Llargària La Òptima: 45 metres (des de la R3 al cim) Aperturista La Gavina: Jordi Brasil, Jordi Monterde, Berni Tachin, Javi “Gato Pardo”, Susana del Valle.
Data: 12.12.13
Aperturista La Òptima: Guillem Arias
Data: 12.08.12
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: equipada amb parabolts.
Material: 14 cintes exprés (nosaltres l’hem tret tot en lliure)
Orientació: Oest
Cordada: Joan Canals, Cinto Romero i Xarli
Data: 8 de març de 2013.

Observacions:

Com sempre hem quedat per anar a escalar amb el Cinto Romero, el Joan Canals i jo (Xarli), contents pel sol i el dia tant maco que feia, ven be sense tenir decidit a on anar al final per quòrum i una mica el tindre la mosca al nas, decidim anar a provar un altre cop de fer la Via La Gavina.

Ben cofois enfilem cap a la cara amagada dels Gorros, a buscar el peu de via, una roca excel·lent, amb roca típica de Gorros, força vertical i mantinguda per un traçat molt encertat, llàstima que per aquesta aresta sempre trobem corrent d’aire i encara que faci sol et pots pelar de fred si t'entretens molt a les reunions.

L1 30m. IV Sup./ V Sup. 10xapes

El Joan Canals comença obrint aquest llarg que a primera vista sembla molt vertical i mantingut i no ens enganyem ho és, però te bones mans i si navegues be també bons peus, esta tota la tirada molt ben assegurada per anar fent metres sense patir gaire, però obligante a escalar entre parabolts, fins trobar la R1 amb parabolts amb anelles i força còmode.

L2 30m. III+ / IV 7xapes 

Aquest llarg el fa el Cinto Romero per anar més ràpids i no remenar gaire les cordes, desprès jo i el Joan.

El segon parabolt balla, aneu en compte, desprès trobem una R d’un altre via que només xapem per seguir amunt en tendència a la dreta, aquest llarg pot semblar de tràmit, però es força mantingut per ser un IV però sempre amb molt bona pressa.

La R2 esta a terra i es molt comode i tenim unes vistes molt maques, un matí amb un cel ben ras, però fred i aquí a la R2 com som 3 i tardem força estona a les R quedem pelats de fred, a partir d’aquí sempre trobem corrent d’aire.

Ara toca fer una caminada cap a la dreta on trobem un parabolt que xapem per seguir la travessia i desgrimpem a dins la canal i ens assegurem en una alzina, per mirar-nos ben de prop aquest llarg.

L3 30m. V Sup. 14 xapes

Aquest llarg el prova el Cinto Romero, puja molt lent per ser molt caut i va avançant metres i relatant-nos els detalls, els passos més delicats sempre i troba una bona pressa o un bon peu i estan prou ben assegurats, se’l treu be fins la R3.

)

Però començant per ell tot i que ara li toca el sol i nosaltres que continuem a l’ombre estem pelats de fred.

Decidim baixar per replegar-nos i decidir que fem, ens fa molta malicia tindré que tornar a abandonar i trobem una solució final.

Grimpem i fem travessa, fins el bosquet penjat on trobem la reunio de lla via òptima.

L4 Via Òptima 45m. V 13xapes

Aquesta tirada es bastant vertical i la roca ja no es tant bona, trobem llastres dubtoses que tenim que evitar perquè no es desprenguin, desprès de la 5 xapa desseguida va perdent verticalitat fins la R cimera a peu pla

Un cop al cim continuo caminant fins al seu centre a on es troba la fita i veiem davant assegurats a la creu una altre cordada.

Estem una estona gaudint i poder refer-nos aquí al solet de les vistes i les bromes entre amics.

Descens:

Com ja sabeu han des-equipat la via normal de baixada i on estava el seu inici ara trobem una instal·lació amb dos químics, una anella i cadena per fer un ràpel, que surt amb doble corda de 60 metres fins al coll a peu del Gorro, vigileu que si aneu amb molta tendència a la dreta no us arribaran les cordes a terra per un metre.

Al tirar de les cordes correu el risc de que el nus quedi enganxat entre la placa i el ressalt de l’esquerra, desprès del ressalt també trobem una R d’una via però no val la pena fer un altre ràpel ja que ens agreujara el risc d’enganxar les cordes.

Un cop tots a terra seguim per l’esquerra pel torrent en direcció al Camí de Sant Jeroni a on en el tram final també hi havia unes cadenes per salvar el pas quant el trobaves mullat, dons també les han tret, ara tens que anar fent filigranes fins trobar el camí.

Tot aquest des-equipament comporta perdre molt més temps en baixar del cim, cosa incoherent en el sentit de que aquesta equipació no feia mal a ningú i era molt practica per no obligar a repelar per les vies d'escalada tant concorregudes d'aquesta agulla, ara cadascú fa el que li dona la gana, sense massa criteri.

Al final amb tot plegat arribo a casa per dinar a les 17:30 hores de la tarda, amb més son que gana, però això si, pensant ja en la propera.

)

Cingleres de Tavertet-Caminada Circular

Aquest últims dies he vist moltes fotos de l'amic Toni Jiménez, que viu aquí en el Castell de Tavertet al costat del mirador, d'aquest entorn tant desconegut per mi i que ben encuriosit he decidit apropar-mi en família, en un plan molt de tranqui, hem fet la volta més senzilla i turística del lloc, però tot i així a valgut molt la pena, es més maco del que tots nosaltres ens esperavam i ens a quedat un regust de poc i amb moltes ganes de tornar-hi, això si, més canyeros, amb més temps per fer la volta més llarga.

Caminada: Circular per les cingleres de Tavertet

Distancia: 7,9 Km.

Horaris: 3,30 hores parant a esmorzar i fer moltes fotos.

Desnivell màxim acumulat: 175 m.

Desnivell mínim acumulat: 175 m.

Dificultat: Fàcil

Integrants: Marga Flores, Mercè GF, Xarli, Mel i Brizz

Data: 02.03.14

Informació addicional: Cal portar tot lo personal e imprescindible depenent del mes de l’any en que la fem, menjar, beguda i tot el mínim necessari per una caminada tranquil·la i fàcil per poder fer en família o pel plaer de caminar.

Com arribar en cotxe a traves del track de Wikiloc

Inici:

Arribem a Tavertet per la Carretera BV-5207, a l’entrada ben senyalitzat ja trobem l’aparcament general, un cop en peus i situats sortim de l’aparcament cap a la dreta i ja veiem la caseta d’Informació (159m.), a la que tot i portant una idea mi acosto per saber més d’aquest lloc i per 0,20 Ctms. et donen uns plànols, sortim i en el mateix carrer que estem Jaume Balmes, ja agafem la direcció cap al Castell, travessant (400m.), aquesta part més nova de cases rurals. 

Al cap del carrer ja sortim a un descampat on podem trobar les primeres indicacions, nosaltres a totes les cruïlles indicades sempre anem a l’esquerra, tant fàcil i senzill com això.

Des d’aquestes indicacions a uns 400 metres a l’esquerra ja trobem una bona terrassa per para a fer les primeres fotos i esmorzar perquè son quarts d’onze.

A partir d’aquí caminem tot endavant per la pista ampla i còmode un quilometre fins trobar un camí ampla a l’esquerra, agafem aquest que porta al cap d’avall al Castell, però ens fa passar arran de cingleres, val la pena fer aquesta petita volta en la que no fem un pas enrere.

A uns 160m. trobem una tanca de filat que cal obrir i tornar a tancar, cal ser respectuosos i no esverar les vedelles que anirem trobant, la Mel i la Brizz volen jugar o foratitjar-les les que no els hi fan ni cas.

Anem gaudint del paisatge que es d’una gran bellesa i que volem acaparar en fotos, desprès d’uns 760m. trobem un altre tanca del filat, que també cal anar en cure d’obrir i tancar i ja sortim a la pista principal on trobem més indicadors.

Seguim endavant uns 80m. i ens trobem en un altre cruïlla que es el punt d’inici i final de la circular al Pla del Castell, aquí davant nostre veiem unes edificacions que resulta que son el Castell de Tavertet que tots anem buscant com tontos, amb un destacat turonet emmurallat.

Be a partir d’aquí seguim per l’esquerra per anar a fer la circular, en uns 360m., trobem indicat el Mirador, a on val la pena parar per fer alguna panoràmica de tot el pantà de Sau que queda als nostres peus, encara que molt avall de les cingleres. 

Mentre veiem volta, uns grans ocells per sobre els nostres caps, de cop irromp la nostre tranquil·litat un soroll d'aviació, primer veiem una avioneta sobrevolant el pantà i al seu darrere un helicòpter teledirigit però de mida bastant gran, tal com el veiem de lluny i també un helicòpter ultra-lleuger amb dues persones , tant que quasi no se li veu el color groc de la planxa.

Els hi faig fotos, però son tant de lluny que no s’aprecia gaire el detall i decideixo no penjar-les, llàstima.

Ara seguim durant uns 600 metres més fins passar les indicacions a la nostre esquerra per anar per un caminal al Puig de la Força.

Però nosaltres anavam buscant un trencall a la dreta, sense saber que el mateix camí donava la volta sencera.

Tornem enrere fins un punt on hem trobat un trencall per anar a fer la circular i que ens torna per l’altre costat al davant del Castell, jo us recomano no agafar-lo i acabar de fer la seva circular pel seu màxim d’extensió per veure la llengua de pantà que entra per aquest altre costat.

Ja fa uns metres que podem veure de molt lluny el Pedraforca mig nevat, la Serra d’Ensija i cap a Tuixen.

Un cop davant el Castell només tenim que anar per la pista principal i turística fins a Tavertet i l’aparcament.

Com potser no ho hem sabut fer prou be ens a quedat un regust de preciós però que faltava algú, dons res això dona peu per fer-ho millor ara que ho coneixem més i tornar-hi.