dimecres, 23 de novembre del 2011

Roca Salvatge i El Paller de Tot l'Any

Aquest diumenge 13 de novembre set amics amics d’aventures i jo, en plena tardor estiuenca, hem deixo portar per la colla i anem a fer una caminada matinal per la Serra de l’Obac.

La Serra de l'Obac és la germana petita de St.LLorenç del Munt. Dos massissos independents units pel coll d'Estenalles, que forma l'istme natural nexe d'unió d'aquest dos complexos muntanyosos de roca conglomerada. L'Obac no s'enfila gaire més enllà dels 940m del Castellsapera, però l'àrea d'aquest massís es reparteix als quatre punts cardinals.
El Paller de Tot l'Any, Castellsapera, Roca Salvatge, Turó de la Pola i el Turó de la Carlina són els cims més característics de l'orografia Obagenca.

Molt desconeguda per mi, per aquest sector vaig fer dues  caminades, una Circular per les Fonts de Rellinars i la Serra de l'Obac i pel Turó de la Pola-Hospital de Sang, avui només es creua amb aquesta en un curt i petit tram.

Aquesta vegada anem amb el cotxe per la carretera de Rellinars a Terrassa i agafem un desviament a la nostre esquerra cap a l’Obaga de la Casanova (Camp de Tir), l’asfaltat ràpidament deixa pas a una pista forestal en la que tenim que anar amb molt de compte, travessem la Riera de Rellinars i als pocs metres d’una recta veiem a la nostre dreta espai per aparcar.
Aquí deixem els cotxes i ens equipem ràpidament per posar-nos  en marxa, anem per la pista ampla i còmoda i en pocs metres, ja podem veure de lluny el Castell de Bocs, seguim caminant fins encarar la primera cruïlla a ma dreta pel Torrent de la Saiola.
Passant de llarg molt aprop la Font de la Saiola, el camí ara es molt més atapeït i farèstec i quant més avancem més notem la xafogor, anem fent fins trobar una cruïlla amb un altre camí a la dreta, nosaltres seguim endavant per l’esquerra paral·lels al Torrent de la Font del Solitari, aquí ja comença a enfilar de valent i ens fa giravoltar a trobar un altre trencall a la dreta que porta a Bacs de la Portella, nosaltres seguim endavant per la nostre esquerra fins arribar a pocs metres de la Font del Clot, que anem a visitar.
Una font obrada amb una paret de pedra i una modesta aixeta per poder-nos refrescar, si cal.
Tornem al camí per seguir i sense adonar-nos ens trobem amb les ruïnes de La Calsina.
La masia de la Calsina (590 metres), la va fer construir en Josep Ubach i Falgueres, vers l'any 1634, segurament aprofitant les restes d'una altra masia més antiga, anomenada Calzina Jussana. Alguns historiadors, diuen que el topònim d'aquest mas derivaria de ser la primera masia de la serralada, les parets de la qual es lligarien amb calç.
Des d’aquí ja tenim una bona vista de la Roca Salvatge, fem unes fotos de tot aquest entorn, també aprofitem per quedar-nos amb samarreta per poder continuar transpirant i seguir pujant fins la Font del Solitari, que visitem breument.
Ara continuem guanyant alçada i accelerant el pas, fins arribar per una bona pujada que ens ofega i ens fa suar de valent a tots, al Collet Gran, ja en el GR-5.
Aquí parem per recuperar forces i reagrupar-nos amb els més enrederits, també aprofitem per aixogar-nos la suor, avui encara que ens trobem al mig de la tardor i que el dia esta ben ennuvolat, patim una gran xafugor degut a l’alta humitat de la pluja d’aquests dies.
Un cop reagrupats i havent recupera’t l’alè, seguim endavant i en pocs metres tombem a la dreta per un caminal que ens porta a l’inici de la carena per fer cim.
La Roca Salvatge, és una esvelta agulla ubicada per sobre de la casa de la Calsina i molt a prop del Paller de Tot l'Any. És un cim que resta una mica oblidat pels caminants, dons per assolir-lo, ens tenim que desviar de les rutes més habituals.
Per arribar al cim tenim que transcorre per una llarga carena, amb un ressalt en el que i trobem una vaga per ajudar-nos a superar-lo, per continuar resseguint-la i superar un estret que quasi divideix el cim en dues parts, seguim per la cimera fins el seu màxim extrem.
Des d’aquest talaia, tenim el privilegi de gaudir de les vistes del Coll de les tres Creus, el Turó Roig, que queda il·luminat davant nostre per una cortina de raigs de sol i pluja i el Paller de Tot l’any, tot envoltat per espesos boscos.
Decidim baixar del cim per esmorzar i trobar una mica de sol, resguardats del vent.
Un cop en fet un mos, xerinola i recuperat sucres seguim desfent els nostres passos fins el GR-5 que seguirem un tram fins trobar a la nostre dreta el camí que porta als peus del Paller de Tot l'Any.
Per fi estem als peus d’aquest cim el més representatiu del GR-5 i de l’Obac, davant nostre un home d’uns 50 i tants sense cap equipació puja al cim i descendeix tant tranquil·lament.
Nosaltres ens animem i cinc de la colla també anem pujant, com es una grimpada molt exposada i també ens comença a ploure, decidim passar corda per encordar la pujada i ràpelar la baixada.
Encara que es un cim modest a estat tota una nova experiència assolir aquest cim i poder observar la zona de l’Obac des de diferents perspectives.
Ara ja amb tota la colla junta seguim pel GR-5 per la nostre esquerra per completar una caminada circular, tot seguit trobem una fita on comença un tram de caminal que ens porta a la Font del Lladre.
La font, resta situada sota unes balmes en un racó amagat i de difícil accés, mol a prop del Camí Ral de Barcelona a Manresa, a la vessant de ponent del Paller de Tot l'Any. Aquest brollador que només raja en períodes plujosos, esta format per una petita estructura que fa de cisterna feta amb totxos, on es recull l'aigua que sorgeix de les parets de la balma interior.
Segons la llegenda, el bandoler Capablanca, que feia els seus robatoris al coll del Correu, s'hi amagava dels seus perseguidors despenjant-se per una de les escletxes del cingle, fins a la font del Lladre.
El dia 4 de maig de 1570 hi hagué un assalt molt sonat a les seves proximitats. La víctima fou en Pere Cortey, un argenter barceloní que havia sortit de Barcelona amb el seu cavall a les cinc de la matinada per anar a la fira de Manresa, on pensava vendre objectes d’or i plata que portava en unes bosses de cuir.
A l’hostal de La Barata va fer amistat amb tres viatgers més que, a peu, també anaven a Manresa i van decidir fer plegats el perillós viatge fins Manresa. Però quan van ser prop de la Font del Lladre els sortiren al pas sis bandolers joves armats amb pedrenyals. Un dels viatgers va aconseguir fugir en direcció a Sant Jaume de Vallhonesta, però els altres tres van ser capturats i lligats a punta de pedrenyal en un arbre prop del camí. Després d’escorcollar l’argenter, els bandolers li van robar la seva mercaderia: or i plata per valor de més de dos-cents ducats, vuitanta rals en moneda i un parell de calzes de plata daurada que portava amagats a les mànigues. Finalment els lladres fugiren deixant-los lligats.
L'aspecte exterior, dels bandolers no era molt diferent de l'altra gent. Duien però, sempre una xarpa, una ampla faixa de cuir que els creuava el pit d'esquerra a dreta. De la xarpa penjaven fins i tot tres pedrenyals, escopetes curtes que funcionaven amb percussors de pedra foguera, flascons amb pólvora i una bossa amb munició. També portaven dagues i unes temibles simitarres que anomenaven panards. Un altre element característic de la seva indumentària era la capa de pastor o gascona. La seva grandària permetia molta llibertat de moviments i alhora amagava la xarpa amb les armes.
Tornem a recuperar el GR-5 o Camí Ral i ara amb un pas decidit i planejant superem el Coll de Correu i passem per la dreta del Castell de Bocs per la carena fins el trencall a la Font del Trull que anem a visitar al mig del Torrent que segui per tornar a trobar el camí que seguim fins el cotxe.
Aquest caminada matinal es molt distreta i diversa, però aneu amb compte, perquè els caminals son molt perdedors, la majoria indicats només per una modesta fita o ninguna, us aconsello anar acompanyats per un plànol o un bon amic coneixedor d’aquest entorn.
Siauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

dissabte, 19 de novembre del 2011

Etapa 5 Bagà-Bellver de Cerdanya del Camí dels Bons Homes

Aquest dissabte, dinou de novembre, 7 amics ens hem aplegat per fer una etapa del
Camí dels Bons Homes, també denominat Ruta Càtara, forma part del sender de gran recorregut GR 107, i uneix originariament, el santuari de Queralt (Catalunya, Espanya) amb el Castell de Montségur (Migdia-Pirineus, França) al llarg de 196 quilòmetres, ara amb algunes variants més modernes, com arribar fins a Solsona o fins El Miracle. Podeu informar-vos en aquesta pagina Informació Camí dels Bons Homes.

Alguns dels components del grup van començar el cap d’any passat la ruta de Solsona fins a Bagá.
Avui ens hem afegit l’Anton i jo al grup per fer aquesta 5 etapa, només per la satisfacció de gaudir d’aquests amics i la curiositat del que ens amaga aquest camí.
Aproximació
La aproximació es de les més fàcils que podem trobar, només tenim que arribar per la C-16 fins trobar l’entrada de Bagà.
Inici
Quedem per trobar-nos a Bagà a les 9:30, però per circumstàncies normals en aquests casos, ens trobem sobre les 10:00, ja esmorzats davant de l’Oficina d'Informació del Parc Natural Cadí-Moixeró.

La història d’aquest encantador i cuidat poble data del segle XIII, quan els barons de Pinós decididiren construir-la amb una regulació urbanística de la qual en queda el nucli antic amb una gran plaça, l'església (d'estil de transició del romànic al gòtic) i el Palau dels Barons de Pinós (actualment en procés de restauració després d'haver estat utilitzat per a diferents funcions, entre elles les de vivenda i granja).

Anem a trobar la carretera BV-4024, direcció a Bellver de Cerdanya, resseguint el riu Grèixer i quan hem recorregut aproximadament 4 Kms., on us he marcat amb un point Pont,  trobem a la nostre esquerra les indicacions ja fora de l’asfalt cap al Refugi de Sant Jordi(10,6Km.), desprès d’uns 750 metres, resseguint per la dreta el Torrent de Fontbona, arribem a Grèixer
Grèixer
Es un conjunt de masies disperses, amb finestres i balconades de fusta, envoltades de bonics paratges i boscos de faig.
La veritat es que aquest conjunt ens llama l’atenció per la seva forma, com algu diu de “Casa de Nines” i envoltat en aquest entorn. L’esglèsia va ser consagrada l'any 871 pel bisbe Guisad II d'Urgell. Pre-romànica en el seu orígen, fou substituïda al S.XII per l'actual construcció d'una sola nau amb volta de canó i absis semi-circular, restaurada l'any 1957.
Passat el poble, tot seguint el camí que va a l'estany i a Coll d'Escriu, hi ha una colada de Riolita (roca volcànica) del Pèrmic i d'especial interès, una mica més tard anem trobant el torrent de Fontbona i travessem les seves aigües salvatges diverses vegades, ara ens quedem davant nostre dos quilòmetres de bona pujada, guarnits i embellits per uns boscos impressionants de faigs que ens rebent amb una catifa de fulles de colors de tardor re-confortants.
Que deurien pensar els càtars quant travessavant aquests boscos intentant protegir les seves animes, religioses i castes buscant refugi dels seus perseguidors, bé nosaltres seguim  fins que arribem al Coll de Escriu.
Coll d’Escriu 1.500m.
Aquí ens esperem per reagrupar-nos i fer un respir per menjar uns fruits secs, algun suc o aigua per tornar a agafar forces per continuar, a partir d’aquí seguim el camí de la dreta cap al Refugi Sant Jordi, ara descendim bastants metres pel mig d’un bosc de pins, (el nostre pensament esta en que aviat tindrem que recuperar un altre cop, aquests 200 metres que perdem d’altitud), arribem a un tram en el que anem planejant fins passar per davant del Mas Escriu 1310m.
I a 800 metres a trobar el Barranc de les Maleses al que travessem sense adonar-nos per seguir un tram en pla i tornar a agafar alçada durant uns 800 metres més, fins arribar al Refugi de Sant Jordi.
Refugi de Sant Jordi
Situat a la Vall de Forat de Pendís a 1.640 m., i a 137 metres a la dreta pujant de la Font del Faig, trobem el Refugi de Sant Jordi, pertany a la xarxa de la FEEC i es guardat, encara que compta a la part del darrera amb 15 places lliures, en molt bon estat, tant de comoditat com de neteja.
A la part guardada, te fama de ser molt car (llit, dinar i esmorzar, si no esteu federats 80€).
Aquí ens estem una estona per recuperar-nos, fer fotos i el Roger no pot resistir-se a visitar la font del faig, tots anem donant voltes per xafardejar les instal·lacions lliures, que e trobat excel·lents.
Ara seguim direcció al Coll de Pendís, que suposa un gran esforç perquè, en menys de 800 metres de recorregut supera un fort desnivell de 250 metres, repercutint en tots nosaltres el cansament de tot l’acumulat fins ara i només alleugerit pels tramendos boscos d’Avets que ens envolten.
Coll de Pendís 1.780m.
De sobta sortim del bosc d’avets i arribem al Coll del Pendís, tot a espai obert, castigat pel vent i el fred, passem per una porta que controla les vedelles i que sembla que faci de frontera entre la plana de la Cerdanya a sota nostre per un costat i les parets escarpades de l’Alt Bergueda i Bagà per l’altre.
Mirant cap a Bagà

Aquí hem completat tota la pujada que teníem per davant, tenim que tindre en compte que aquest coll i pas natural, es el menys elevat del Cadí-Moixero.
Ara només queda descendir per la vessant de la Cerdanya per un recorregut d’uns 1,7 Kms. fins arribar al Refugi de l’Ingla.
En aquest refugi que trobem tancat decidim dinar santats en una de les seves taules de pedra, a ple sol per acaparar escalforeta, aquest matí a sigut molt fred i només ens a alleugerit el sol fora de les obagues.
Des d’aquí dinant, podem veure El Pedraforca i molts altres cims que ens va explicant l’Anton, que es la nostre enciclopèdia.
Sense adonar-nos passa l’estona i arriba l’hora de seguir, son un quart de quatre i ara quasi a tocar el desembre a dos quarts de sis ja es de nit i tením qué espavilar.
Anem baixant fent giragonzes fins enllaçar a una pista forestal i en 2,3 Km. travessem el riu Ingla i en pocs metres ens trobem davant de  la Font de l’Ingla.
Font de l’Ingla 1.307m.
Està localitzada al centre de la vall, al costat de la pista que remunta la vall de l’Ingla, en un eixamplament de l’espai natural
on s’ha creat un espai tancat d’esbarjo, amb taules i graelles
cobertes per fer foc.
La font és de factura relativament recent, amb pedra del lloc, i el seu broll raja contínuament sobre una reixa on es canalitza l’aigua fins al torrent de l’Ingla, situat al davant. Sota la font hi
ha la captació de l’important doll d’aigua que nodreix Bellver.
La veritat es que no ens podem entretenir tant com voldriem i l’Elena aprofita la poca distancia que falta de recorregut per trucar al Taxi, perquè ens esperi al final del nostre destí i seguim ara passem per sobre d’un petit pont de pedra, que creua un altre cop el riu de l’Ingla, més tard a la nostre esquerra amb un retol modest trobem la Font del Capellà, modesta i regalada amb un esplèndid broc d’aigua que brolla sense parar.
Seguim per l’esquerra del riu per aquesta pista ampla i còmoda observant amb un millor contrast del Puigmal nevat de lluny i La Masella amb el cim ben enfarinat, mentre travessem un continuu seguit de camps amb cavalls i vedelles pasturant, un regal per la vista i la vivència.
A l’esquerra del camí desprès d’una cruïlla trobem un banc per seure, on aprofitem per fer la foto de grup i seguir ja amb la decadènsia del dia i veient com quasi se’ns fa de nit.
Trobem l’esglèsia de Sant Serni de Coborriu que fotografiem i documentem per seguir durant mes de 1,5 Kms., fins trobar el Santuari de Santa María de Tallo, que podem admirar breument.
Ja per arribar amb rapidesa superant uns escassos 600 metres fins a Bellver de Cerdanya, on ens fem unes quantes fotos de grup.

I anem a trobar-nos amb el taxista, que ens a de retornar al poble de Bagà on tenim aparcats els nostres cotxes.
A sigut una bona caminada, amb bona companyia i que m’ha encuriosit per fer la resta del trajecte, ja anirem veient, siauuuuu

diumenge, 6 de novembre del 2011

El Joc de l'Oca del Torrent del Migdia

Accés:
Com en el barranc de la Canal Roja o Barranc del Tres en Ratlla.
En primer lloc haurem d'anar per la A-2 i abandonar-la en la sortida del Collbató.
Circularem pel lateral de la via i en pocs metres passarem per davant d'un restaurant.
Buscarem el carrer Massana i la seguirem fins al final.
Veurem dues pistes, nosaltres agafarem la de la nostra esquerra, trobarem uns indicadors que ens donen la possibilitat de dirigir-nos a Can Jorba o Vinya Nova.
Nosaltres continuarem per la pista que porta a Can Jorba. Trobarem una masia i aparcarem en una petita esplanada.

És un dels itineraris equipats més antics de la muntanya de Montserrat. El primer descens data del 27 de Febrer de l'any 1966, a càrrec de Josep Mª Torras i la seva esposa Anna Palleja.
En alguns llibres de ressenyes s'esmenta com una via ferrada, en altres l' anomenan camí equipat; en realitat és un barranc o torrent normalment sec, que és pot realitza tant de pujada com de baixada. El Joc de l'Oca és el tram equipat amb cordes, cadenes i alguna clavilla, de la part baixa del torrent del Migdia, el qual s'inicia al coll del Migdia i finalitza a tocar la Masia de Can Jorba.
Aquesta masia documentada des del segle XV tot i que podria ser anterior ja que la modesta i ruïnosa capella del segle XVII  hauria de substituir a una anterior, documentada des del segle XIV.
Aquí es va amagar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat durant els anys 1837-1844.
Té planta rectangular, teulada a dues aigües i una petita espadanya sobre la façana, aquesta s'obre amb un òcul i un portal de llinda, a la dovella clau hi ha la data de 1674.

La toponímia d'aquest tram equipat, fa referència al conegut joc de sobre taula, que va saltant de casella en casella, en aquest cas anàrem de ràpel en ràpel, com si és tractes del mateix joc, i amb la diversió assegurada.
En sentit ascendent ens trobarem amb un itinerari de dificultat alta, si el realitzem de baixada solament tindrem que dominar la tècnica del ràpel.

Aproximació:
Es gairabe immediata, continuarem a peu per la pista que veníem amb el cotxe. Passada la masia observarem un corriol (dreta) que de forma ascendent passarem per dintre la gran balma dels Degotalls i veurem per on vam acabar l’últim ràpel del barranc del tres en ratlla seguim i arribarem a un tram on haurem de superar uns petits blocs.
Superats, girarem a la dreta i de seguida estarem al peu d'aquesta canal.
Inici:
Començarem en una petita plaça, des d'aquí ja observarem la primera dificultat, mentre ens col·loquem els estris, arnes, quick-fix, bagues, cintes exprés, cordes, casc, guants, etc., que no son estrictament necessaris, però si de gran ajuda, tot depenent de les facultats de cadascun.

Ens trobarem davant d'una gran placa llisa en què han instal·lat una corda fixa que avui trobarem mullada com tota la resta, aquesta es la paret més llarga de tot el recorregut, però no de més dificultat.

Caminarem uns metres i arribarem a una llarga cadena que igual que la corda anterior, pujarem amb l'única ajuda dels nostres braços.


Tot seguit anirem guanyant tota una sèrie de ressalts que aparentment no tenen cap dificultat més la que és, cadenes i cordes sense seguretat només que amb una gran força de braços i de cap, en el que posem a prova les nostres habilitats.

Continuarem superant ressalts, amb la complicació afegida del mullat i relliscós de les parets, en un ressalt d’aquests d’uns 4 o 5 metres, sense cap equipació i de pedra polida relliscosa i aparentment sense cap complicació i quant jo ja estava a dalt de tot i apunt de sortir del mig del acanalat.
El meu peu esquerra que estava aguantant el pes del meu cos, va relliscar amb la imminent caiguda que vaig patir d’esquenes i cap per vall rebotant pel tobogan fins arribar el meu cap a les mans del meu company del darrera el Xavier.
Vaig quedar uns segons fora de joc i desprès de comprovar que només havia patit cops pels costats i el casc, vaig tornar a enfilar-me i pujar per seguir, superant petits ressalts i grimpades.
Arribarem a un passadís, on hi ha dos grans blocs encastats. Entrarem al canal, pujarem un ressalt per la dreta i trobarem un tram equipat amb passamans i clavilles.

Ens desplaçarem horitzontalment fins a trobar una nova cadena i més clavilles, per la qual pujarem per sortir d'aquest caos.
Ara fins arribar als dos últims ressalts del recorregut, en els que haurem de tirar bé de braços, ja que es tracta d'una caiguda en què no tindrem moltes possibilitats per col·locar els peus i la suma de tot, els fa que siguin els més espectaculars.
Com que tant el Xavier com jo, ja estavam petats el Josep A., ens va facilitar la feina pujant ell primer, (com en tot el recorregut) amb la seva maestria i gracia i muntant-nos una corda de seguretat i algun estrep en algun punt clau.

Superat això només ens queda caminar per la llera, que a poc a poc s'anirà obrint , fins arribar davant d'una gran placa, bastant estirada i ascendent.
Retorn:
Una vegada davant la gran placa haurem de seguir pel pedregar del Torrent del Migdia a ma dreta, el de l'esquerra es per si volguessim baixar pel Tres en Ratlla, (vorejarem la muntanya fins a trobar la capçalera del barranc).

Pugem una mica i trobarem una fita que ens treu del mig del torrent i ens puja fins al Coll de l’Ajaguda i des d'allà agafem el Camí dels Francesos o del Basal dels Gats ja de baixada des d'on podem observar un grup de cabres.
A mitja alçada trobarem un corriol a ma dreta que ens acostara més a Can Jorba. Un cop a la pista PR C-78 seguim a la dreta fins desprès d’uns 200 metres arribem a l’aparcament.

Aquest ascens per mi a sigut el més dur de tots, inclús pot-ser més dur que el Canal del Pou de Glaç o Mejillón, així que a part del material necessari i d’una bona tècnica, tambè tindreu que disposar d’una gran forma física. Siauuuuuuuuuuuuuuuuuu