- Nom de la Via:Balvino López Méndez
- La Via: 5 Llargs (35+35+18+25+2)=133metres.
- Paret/Agulla: La Pastareta
- Zona: La Plantació-Montserrat-
- Dificultat: V(A0)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 133 metres
- Aperturista:Guillem Arias i Joan Prunera, 9 i 10 d’agost de 2011.
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Orientació: Est
- Equipament: parabolts amb xapes pintades grogues
- Material: 11 cintes exprés i 2 cintes Llargues
- Cordada: Manel Liza i Josep Ma. Guitart (Xarli).
- Data:Dissabte, 8 de juliol de 2012.
NOTES: Via molt maca i ideal per iniciar-se de primer, aneu en compte al segon llarg, la línia fa ziga-zagues molt brusques i encara que poseu cintes llargues, us costara d’arrossegar la corda tant de primer com assegurant i recuperant corda del segon, el 5e llarg es el més treballos amb dues passes de V, però molt assequibles, sinó sempre podeu fer un Ao.
Aproximació:
Aparcarem el cotxe a dins del Monestir de Montserrat. 5,50 euros (3,50 euros si esteu federats) que costa tenir el cotxe aparcat tot el dia al Monestir, o directament aparqueu a fora de les barreres.
Des del Monestir agafem el camí antic cap a Sant Jeroni. Anem guanyant alçada ràpidament escales amunt, travessem el pas dels Francesos i continuem caminant fins a trobar una bifurcació a mà esquerra,(ermita de Santa Anna), passat el trencall cap a Sant Benet. Trobareu un senyal de sender de petit recorregut (groc i blanc). Per caminet, avancem sense pèrdua, fins a sortir a un camí més ample perpendicularment (fita). Girem a l’esquerra passarem pel costat d’una placa de roca i tot seguit vorem un caminal que puja pel bosquet fent ziga-zagues fins sortir a peu de la Gorra Marinera, al camí nou de Sant Jeroni, ben a prop de l’estació del funicular de Sant Joan.
Planegem còmodament direcció a Sant Jeroni. Tot seguit comencem a trobar les agulles primer La Gorra Marinera, la Magdalena Inferior, l’Ullal de la Magdalena, la Magdalena Superior i el Gorro Frigi.
Tot passat el Gorro Frigi trobarem a la nostra esquerra el camí que baixa al Sentinella, una mica abans de arribar al mirador de Bellavista. Baixem fins el Sentinella, just desprès de passar el Fus o Fusell, a la nostre esquerra, una fita marca la entrada i un camí ens porta en una trentena de metres fins una canal bastant bruta. L'anirem pujant uns altres trenta metres més i ja estarem a peu de via. Un parabolt groc ens marcarà el començament de la via.
Inici
Paraules del Joan Prunera.....
Feia temps que tenia pensat en obrir una via a Montserrat, en record a un amic de molts anys, amb el que tants i tants cops vàrem pujar per aquestes roques. Amb el company Guillem hem intentat fer una via senzilla, per gent que te poc nivell o simplement per gent que vulgui gaudir de l'escalada sense gaire compromís o pel plaer d'escalar, que si no. Ja dic, es una via sense cap pretensió, només per a mí te un significat "romàntic", el de que el nom del meu company no caigui en l'oblit i qui escali per aquesta via pensi que fa una via sencilla, igual com ho va ser ell. La via en qüestió es diu BALBINO LÓPEZ MÉNDEZ i m'ha servit d'experiència de com traçar un itinerari, el material, la manera d'arribar, de com baixar, d'escollir el millor tram... de netejar la roca! i tot això de la mà d'en Guillem. La vem obrir en dos dies, el primer repelant i instal.lant reunions i alguns parabolts a cada llarg i algun que altre forat. Al dia desprès, fent-la des de sota vam col.locar els parabolts que faltaven i acabant de pulir-la una mica mes.
Ll1 35 metres II, III i 5 parabolts.
Comença en Manel. el llarg es molt fàcil i puja per unes rampes fins travessar una mena de canal per seguir per una placa vertical però fàcil fins entrar a una mena de canal-feixa on trobem la reunió. Al seu darrera vaig jo fins la R1
Ll2 35 metres III, IV, IV+, III i 11 parabolts.
Començo jo i així vaig agafant experiència. En quest llarg la roca es molt bona, trobo un flanqueig a la part superior, primer cap a la dreta bastant tancat, a on ja noto que costa arrossegar les cordes i desprès cap a l’esquerra en diagonal molt tancat i cap amunt, trobo una entrada de reunió no tan bona degut a la roca, molt trencada, però molt ben assegurada amb uns bons parabolts.
Ll3 18 metres III i II i 4 parabolts.
Surt el Manel, és una aresta on el primer tram es mes difícil i la roca es molt bona. Desprès es va tornant mes fàcil fins la reunió, desprès el segueixo jo.
Ll4 25 metres III i 5 parabolts.
Surto jo i el llarg es de les mateixes característiques que el de sota. Val a dir que a la nostra dreta tenim un bon ambient.
Ll5 20 metres III, V o Ae, III i 6 parabolts.
El Manel ara surt primer, directe de la reunió amunt, desprès puges en tendència a l'esquerra fins sota del ressalt final amb passos força difícils, encara que si ens ho estudiem tranquils es troben aviat, son dos passes treballoses però els millors de tota la via. I si no us veiu en cor sempre podem fer A0e o A1e tan sols son dos passes i ja som a dalt del cim.
Espero que us agradi, perquè, es una via senzilla però amb els seus 130 metres apròximadament dona per estar escalant una bona estona. La via no te pèrdua, tant sols has de seguir el parabolts pintats de grog. La baixada la farem caminant des del cim al collet dels Gorros i en 5 minuts escassos fins els camí de Sant Jeroni.
La resta anem desfent el mateix camí que de pujada.
Siauuuuuuuuu
