Via: Mompart
Zona: Miranda de les Boïgues, Agulles -Montserrat-
Dificultat: 6a. MD
Dificultat obligada: V
Llargària: 30+25+45=100 metres
Grau d’exposició: Mitjà/Baix
Grau de compromís: Baix
Aperturistes: C. Roperto, A. Mompart i J. Mayol (maig de 1960)
Equipament: Via equipada (re-equipada al 2006)
Material: 14 cintes exprés i 1 vaga savinera + reunió
Orientació: Est
Cordada: Blai Garcia i Xarli Natura100
Data: 06.06.2015
Observacions:
enllaç a l’album de fotos del facebook
Aproximació:
Veure aproximació amb Google-Maps
El meu amic Blai m'ha convençut per anar a fer plegats la via Mompart a la Miranda de les Boïgues, tot i que jo portava una altre al cap, al final seguir-li la corrent a anat força be, ja que aquesta via m'ha agradat molt i he pogut fer el 1 i 2n. llarg de primer i el 3r. el Blai, compensant CoCo i metres en aquesta via disfrutona, desprès quan anem baixant, el Blai encara s'anima a fer una via esportiva en una pedra al costat del mateix camí de tornada desprès d’haver passat el coll de les Portelles, molt forta almenys l'entrada i les 2/3 següents xapes, fins que ens hem ajuntat amb altres amics per anar a fer la birra plegats, que per això escalem, no?
enllaç a l’album de fotos del facebook
Aproximació:
Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el camí cap al refugi. Abans de fer la darrera pujada per arribar al refugi, creuem la canal del Cirerer, tot just abans d’arribar-hi per la banda esquerra de la muntanya trobarem un corriol que puja fins al coll entre la Miranda i les Momietes. La via comença al capdamunt del collet.
El Blai com que aquesta via ja la a fet fa uns anyets, em dona l’oportunitat de començar i fer els honors jo, surto recte amunt a caçar la primera xapa que ja te una excursió de finura, uns 5 metres, la paret es va redreçant i he d’anar llegint be els passos perquè les preses i son però ben justetes, quan es fa més fi i amb equilibri dubtós poso el peu esquerra en un còdolet de quars, patinant i fent una refregada a l’avantbraç i genoll drets, recupero la paret i la posició i continuo ara ja millorant la roca en diagonal cap a l’esquerra, trobo una reunió que xapo i segueixo més a l’esquerra per entrar en un nixol a on munto la reunió, molt còmode.
Segueixo jo fent els honor sortint del nixol flanquejant cap a l’esquerra, sense veure cap xapa, res només tomba una mini-panxeta que no ens deixa veurà la fissura ja veiem el primer parabolt, bufff.
Em col·loco be a la fissura i amb unes preses bones i ben xapat vaig pujant gaudint de debò, quan la cosa afluixa les xapes desapareixen i en pocs passos a la dreta arribo a la reunió, aquest tram es tant bo i tant maco que s’ha m’ha fet curt.
Ara ja li deixo espai al Blai perquè foti algú i així també es diverteixi una mica i surt una mica a l’esquerra per un muret per seguir progressant entre la placa de la dreta i el diedre, sempre buscant la lògica i les millors preses fins que la cosa afluixa i les xapes es distancien, trobem una alzina que encintem i ens dona reforç per fer l'últim pas per sortir al cim, un llarg treballós, força vertical, però molt maco de fer.
Ara només cal fer unes quantes fotos panoràmiques de les agulles que ens envoltant i respirar i viure aquests instants junts i per recordar-ho, alguna foto cim de la cordada amb aquest bon amic.
Anem a buscar la cara oest i fem un parell de desgrimpades que ens deixaran al camí d’Agulles i només caldrà desfer el camí d’anada.
1 comentari:
Cada dia fas vietes de mes nivell, l'edat no és excusa, no com jo que ja estic de "capa caiguda"... gas i a munt¡¡¡¡¡
Publica un comentari a l'entrada