divendres, 26 de juny de 2015

Via Fleur de Rhodo - Dent d'Orlu

Ressenyes Orlu1.jpg
Zona: Dent d’Orlu 2.222m.
Tipus de Roca: Granit
Dificultat: D Superior / T. D. Inferior
Dificultat obligada: 6a. 5c obligat
Llargària: 400 metres
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Mig
Equipament: Via equipada amb parabolts i reunions rapelables menys la primera i segona.
Material: 10 cintes llargues i alguna de curta de suport a les reunions + reunió i algun friend dels petits fins el 0,75 pot anar be, perquè en els trams més fàcils els bolts allunyen de valent.
Orientació: Est
Cordada: Carme i Josep Maria GX
Data: 26.06.2015
Observacions:
Heu de tenir en compte que a part d’estar més o menys avesat a aquest tipus de roca, penseu que al grau jo li pujaria un + a tota la via i en els 3 llargs més compromesos, a la nostre opinió te trams que inclús més i tot, per tant aneu be de grau i resistència.




Accés amb cotxe:
Des d’Ax les Thermes anar en direcció a Ascou per la RD613. Quan trobeu un camping amb un arbre grossíssim, gireu ala dreta per agafar la petita pista que voreja el llac i després girar a l'esquerra per agafar una pista de 5 km fins arribar a la rotonda al final de la pista anomenada “paella”
Aproximació a peu 1 hora:
Prendre el camí normal de la Dent d’Orlu a peus del costerut camí seguint les marques de GR blanques i vermelles, el camí creua a l’esquerra cap al coll Brasseil des d’on ja ens mostre la cara est, ara seguim per una baixada fins una lleixa horitzontal a on ja comencem a trobar els peus amb els noms escrits d’altres vies, seguim baixant 30 metres per l’esquerra a trobar altres canals anem resseguint el peu de paret fins anar en tendència a la dreta uns 10 metres, nosaltres no vam arribar a llegir el nom perquè tenia una placa de gel a sobre mateix, però vam veure brillar els 2 primers parabolts amb el sol.
Només us vull comentar que els llargs que apreten són el tercer que marquen de 5c+ i el quart que marquen de 6a. dons afegiu-li un + més per anar tranquils, també cal prestar atenció i no baixar la guardià en el setè llarg a on ens mana la superfinura i superar un sostre que vaig fer per la dreta sent molt més difícil (6b mínim) que per l’esquerra  que ens porta més que concentrats i el cansament ja ens comença a fer fluixera.
En línies generals tots els llargs amaguen algun pas fi entre unes fissures i sostrets divertits i verticals.
En quan a la adherència us he de dir, que la roca en si, no es massa adherent, a no ser que busquis uns mini bultets blanquinosos que son els que donen l’adherència, de vegades el relleu es de mili metres, però amb confiança, molta adrenalina i cop de gas també serveixen per tirar amunt.
Quan s’arriba a la reunió cimera amb molt de compte podem fer un cop d’ull a l’espadat nord de l’Orlu a on inclús la maquina de fer fotos tremola de vertigen quan li demanes una foto.
Descens:
Fem uns pocs metres crestejant amb compte fins arribar a una mega-fita que senyala el cim en 2.222 metres i ha on podem fer un mos i refrescar-nos tot observant l’entorn per tots els costats, ara toca descendir per un camí de canaletes de desaigües amb paciència, fins trobar el camí (GR), que hem de desfer amb una bona estona podent tornar a gaudir de l’ impressionant fageda humida i rododendres fins l’aparcament.


Aquí teniu el vídeo de les fotos de la sortida