Via: Buriles Rojos
Paret/Agulla: La Panxa del Bisbe
Zona: Sant Benet -Montserrat-
Dificultat: V+ (D+)
Dificultat màxima obligada: V+
Llargària: 15+30+(45+55)= 140 metres
Aperturista: Josep R. dels Visas, oberta sobre el 1980.
La via la van obrir des de baix amb burins, pitonisses, tacs i merlets… al 2012 va ser re-equipada amb parabolts i les 2 primeres reunions amb anyelles rapelables.
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Equipada amb parabolts, els primers de color vermell, la resta no.
Material: 6 cintes variades, llargues i curtes i cordes de 60 metres.
Orientació: Sud
Cordada: ....., Guti Santako, Xanadu i Xarli
Data: tarda del 29 d’agost de 2014.
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres direcció al Pla dels Ocells; quan arribem a l’alçada de la Panxa ens hem de fixar en dues petites balmes característiques. Trobarem el nom pintat al peu de via, uns metres a l’esquerra de la Badalona.
1er Llarg V+ i 6 xapes per 15 metres
La ..... sense pensar-so gaire tira amunt mentre l’asseguro amb el MegaJul, ja estic viciat i va de conya, desprès tirant el Guti i el Xanadu i per acoblament de segons pujo jo de quart, tot i la proesa de la mateixa constitució de la cordada encara quedo sorprès en un pas per seguir amunt i redreçar cap a l’esquerra que s’ha m’atravessa per uns instant i desprès les dos passes a l’esquerra d’entrada a la 1R, per mi un V+, al final un curt llarg que te la seva història i que jo pensava que seria més senzill, abans de conèixer que es el llarg que li dona caràcter a la via.
2on. Llarg V i 6 xapes per 30 metres
La ..... tira amunt i quan arriba a la 2R la segueix el Guti i comença a ploure, el Xanadu i jo estem a punt de tirar avall amb la corda vermella de fer segons d’acoblament, però la ..... a grito pelao ens diu nooooo tireu amunt, i si la jefa ho diu, tirem amunt, quan em toca a mi els hi demano en portin curt, perquè tot i que es un llarg per gaudir amb cantos a doju els primers 10 metres els trobo xops, a mesura que vaig pujant la roca esta més eixuta i ara si, puc acabar de gaudir del festival de còdols més tranquil.
3er i 4t. en ensamble net per 100 metres
Aquest llarg tira primer el Guti i quan esgota completament la corda de 60 metres ja veiem que amb la velocitat i la facilitat del llarg s’ha passat la 3R i segueix amunt, el Xanadu i la ..... sense dir res ja surten a l’ensamble i amunt fins el cim i jo l’últim a corra i anar plegant corda perquè no em senten ni de conya amb tants metres de distancia, però és molt fàcil, així que gassssss i amunt fins el cim.
Al cim podem gaudir d’unes imatges espectaculars amb les últimes llums del sol i les boires ploraneres que ens volten, una visió màgica que t’ompla d’energia i bellesa.
Descens.:
Com anem amb cordes de 60 metres fent un sol ràpel d’uns 40 metres molt xulo amb un tram volat, baixant veiem una R intermitja que permetria fer un segon ràpel i dividir-lo, però que no és el nostre cas.
Un cop abaix al coll, ens posem còmodes, perquè encara queda baixar per la canal que ens porta al camí de tornada i peu de via.
Ara toca desfer el camí a la carrera fins l’aparcament i anar a fer unes birres i uns rieres perquè d’això és tracta, conèixer gent maca i poder passar una bona estona xerrant amb persones que comprenen els teus neguits de l’afició en comú i ja sabeu Gassss i Amunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada