Via 98 Octanos a la Magdalena Superior

Via: 98 Octanos
Zona: Gorros
Agulla/Paret: Magdalena Superior
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: 6a. (MD-)
Dificultat obligada: V+
Exposició: Baixa
Compromís: Baix
Llargària: 140 metres (45+40+30+25)
Aperturistes: G. Arias, G. Fabra i M. Pedro
Data: Octubre de 1985
Equipament: Parabolts pintats de color groc
Material:14 cintes exprés
Orientació: Nord
Cordada: Jaume Escorsell, Alex Gv i Xarli
Data: 05.07.14

Resum: Un tros de via al sac amb la millor companyia possible, un dia sensacional amb molt nivell, la via ens mostre el seu bon fer i equipament a mida que anem escalant metres fins que es queda vertical i demana caràcter i ens repta a escalar (oblideu-se dels A0), per poder arribar a assaborir el preciós 4at. llarg, un cop li haguem doblegat l’orgull, per poder posar-li el peu al cim, que més es pot demanar.

Aproximació:

Només a l’aparcament podem viure l’ambient del pas de moltes cordades i just la casualitat que els del cotxe de la nostre esquerra una es la Gemma Auge Cabestany, amb la que ens anem seguint al facebook i per fi ens veiem en persona.

Un cop guarnits amb tots els apexusques anem a buscar el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, i així ens estalviem un tros de pujada i calor, a l’hivern be més de gust pujar a peu, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop ens trobem a l’alçada de la canal que separa la Magdalena Superior i el Gorro Frigi la prenem i arribem fins al peu de via.

Aproximació amb Google-Maps

1 Llarg III+ 45 metres

El peu de via el trobem fàcilment buscant la línia de parabolts grocs que identifica les vies del G. Arias, aquest primer llarg es de tràmit i el comença l’Alex, però aneu en compte amb la qualitat de la roca, que te una patina blanca, que ens fa dubta, però res seriós per no enfilar-se.

2 Llarg IV+ 40 metres

Aquest segon llarg l’obro jo i la roca tot i millorar trobem molts còdols arrodonits, encara que sempre tindrem un a la ma i un altre al peu per seguir tranquil·lament sense patir gaire, personalment quedo molt satisfet.

3 Llarg 6a. xapes 30 metres

Aquest llarg l’obre el Jaume i comença fàcil per deixar-nos al peu del mur vertical, tot i no donar-me massa aparença de difícil, la veritat es que te passos de 6a. molt ben assegurats que es poden superar en A0, però te algun tram on no pots fer A0 i quedes obligat a superar escalant, almenys un parell de passos entre xapes, un parell de cops on la roca t’escup i cal buscar la millor “regleta” que no sempre es fàcil trobar, algun pas se m’ha travessa, però amb una mica més de serenor, experiència i uns companys increïbles, també aconsegueixo superar-lo.

4 Llarg IV+ 25 metres

Aquest llarg se’l curra l’Alex, un inici amb aparença prou dificil que resulta no ser-ho tant un cop i estàs posat, llarg molt maco que es fa curt al cedir per fer cim.

(El Jaume que es l’últim en sortir de la reunió dona un cop de ma a uns nois que estan fent el llarg clau de la via i tenen problemes per poder seguir, els hi passem una corda i arriben a la penúltima reunió sense problemes).

Un cop al cim anem coincidint amb un altre cordada que aprofitem per fer-nos mútuament fotos de grup al cim i ens unim a l’ambient dels companys escaladors que tenim pels cims dels voltants, sobre tot del Gorro Frigi, on veiem un parell que baixen per la via normal des-equipada, des-grimpant, sense cordes, que encara que fàcil es molt perillós, millor fer ràpel, tot i així el conjunt de l’escalada per viure aquest moments de roca, paissatge i amics es una meravella.

Descens:

Dos ràpels per la cara est, un de 10 metres i un altre de 25, que ens deixaran a l’inici de la via Normal de la Magdalena. Des d’aquí hem d’anar a buscar les escales de Jacob i el camí de Sant Jeroni en direcció a la Gorra Marinera on agafem la drecera per anar a buscar el caminal que ens baixa fins el Pla de Santa Anna i seguir baixant per les escales dels pobres fins l’aparcament.

I ja sabeu cal no parar de trepar, gassssss i amunt.