divendres, 11 de juliol de 2014

Raid dels Ecos Circular

Nom: Raid dels Ecos
Llocs d’interès del recorregut: Creu Regató, Canal del Miracle, Font dels Aurons, Salt de la Nina, Pas de l’Hort de Malany, Canal de l’Hort de Malany, Agulla Lluís Estasen, Cadenes dels Ecos, Miranda dels Ecos, Canal dels Micos, Canal del Gegant Encantat, descens de Sant Jeroni,
Canal de Sant Jeroni, Santa Cecília i Aparcament Creu Regató.
Distancia: 8 Km. aproximadament, no portava GPS.
Temps: matinal de 4 hores.
Finalitza al punt de partida (circular):
Dificultat: Difícil
Alzada minima: 708 metres
Alzada Màxima: 1.236 metres, Mirador de Sant Jeroni.
Participants: Antoni Muñóz, Oriol Muñoz i Xarli
Data: diumenge 6 de juliol de 2014
Equipament: Casc, guants, Arnes, Dissipador o similar i opcional una fifi.

Observacions: Ruta poc transitada i tranquil·la, amb passos equipats amb cordes fixes, cadenes i passamans, alguns d’ells bastant físics, extremeu les precaucions i en conjunt d’una gran bellesa.

Aproximació:
Us deixo l’enllaç de Google Maps Destinació, que us deixara a l’aparcament de la Creu Regató de la BP-1.103 Can Maçana-Monestir de Montserrat.

Inici
Ens trobem tots a Monistrol de Montserrat per esmorzar junts i anar l’aparcament de la Creu Regató a la Ctra. BP-1.103 de Montserrat, en un sol cotxe.
Des d’aquí creuem la carretera i pugem uns graons que obren un camí cap a l’oest, (esquerra) que ens enllaça amb el GR-172 o Camí de l’Arrel el que seguirem per la dreta, en pocs metres trobarem la cruïlla del Canal del Miracle amb les indicacions a l’esquerra amunt.
Hem començat amb bon pas per una accentuada pujada que ens fa bufar de valent perquè t’agafa en fred, continuem zigzaguejant per aquest amable traçat de canal frondosa i esbardissada pel que tenim que anar amb conta de no esgarrinxar-nos massa.
Uns 20 metres abans del Coll del Miracle, a ma esquerra comença el camí que ens portarà als passos equipats.
Seguim per sota les imponents Roques dels Aurons fins trobar la canal que guia l’aigua de la Font del Aurons, dedicada al montserratinòfil Ramon Serra i Mollet, més endavant trobem una balma que passem de llarg, ara ja entrem de ple a la conca de l’Hort del Malany 1.125m.
Entrem en un tram de passos equipats per cordes fixes que els escaladors van obrir per anar a les diverses vies conegudes per la seva dificultat com la (Via Diedre Pericman 6a+, Via Esperó de l'Alba 6a+, Via Lola Vaqué V+, Via Arestá Fredi-Picazo i moltes més, trobem una cordada que estan fent la Via TIM.
Aquest primer tram es va cremar tot sencer a l’any 1986 per això ara tenim que conviure amb els esbarzers.
Arribem al Salt de la Nina, aquí trobem una doble cadena per poder baixar còmodament els 5 metres d’alçada, provocats per l’erosió de les pluges del 1987, col·locació de peus i baixada amb tècnica senzilla de diedre.








Ara tot seguit trobem un seguit de passamans que ens ajudant a passar la base de la paret, dels Ecos, ara entrem el que es pròpiament l’Hort del Malany.
Diuen que l'Hort del Malany era una zona on els pagesos de Marganell i Sant Cristòfol de principis del segle passat i plantaven les llavors de les patates, per tal de no tindre que fer llargs desplaçaments a altres comarques.
Quant arribem als últims trams de passamà podem observar a la roca nua, les marques d’on arribava la terra i el que les tormentes de l’any 2000 van arrossegar canviant el traçat del recorregut que abans continuava fins un collet entre el Camell dels Ecos i l’Eco Superior.
Ara trobem, un nou camí equipat que superant un primer tram de terres descompostes amb cordes fixes molt gruixudes de color verd, pel que es desprenen moltes pedres al nostre pas.
Encarem una canaleta de roca nua, rentada per les mateixes pluges de l’any 2000 i que ressegueix i puja per la paret de l’Agulla Lluís Estasen, gran part equipada amb cordes normals nuades.
Només a la part superior de la canaleta trobem un tram de uns 4 metres equipat amb cadena per salvar un tram completament vertical i molt suat, per tant rellisca com el sabó, aneu amb més compte, desprès ja es més inclinat encara que molt descompost per arribar al Coll dels Ecos amb l’Agulla de Lluís Estasen.
Ara fem unes quantes fotos de l’agulla que es pot pujar quasi tota a pel per l’aresta brucs des d’aquí, però la boira no ens permet tindre una bona visió dels voltants, una llàstimaL’Oriol porta molt be el tema per ser que no esta molt habituat en superar camins tècnics, però esta molt fort i amb una increïble forma física.
Ara des d’aquí anem travessant la regió per anar a buscar el pas de cadenes, més tècnic que físic si vas be de coco, tots ho superem perfectes.
Un cop a dalt tenim un tramat entre cordes fixes per terra solta, molt relliscos i perillos, per anar guanyant metres fins trobar el resalt que ens deixa pujar facilment a la Miranda dels Ecos
un dels millors miradors de tot Montserrat, però la boira ens continua envoltant no permetent-nos gaudir de les vistes, per tant amb poc descans i perquè no sens refredi la suo, rapidament seguim ara avall entre cordes fixes i terreny descompost a buscar la Canal dels Micos.
Una canal erosionada i sostinguda per les enormes arrels de teix que cohesionen el terreny i ens faciliten el pas, que es més espectacular que difícil, per baixar amb velocitat a buscar i creuar la Canal del Migdia i seguir en direcció al Camell de Sant Jeroni per anar a buscar la Canal del Gegant Encantat.
completament desconegut i sense marques i que l’Antoni ens mostra satisfet de la descoberta, es la canal amb més pendent del recorregut, amb molta fullaraca que dificulta encara més el progrés,
però l’entorn compensa i a mida que guanyes metres encara es torna més vertical, fins sortir grimpant al costat del Gegant Encantat, bastant ofegats, però millor del que m’esperava, ara ja queden uns pocs metres de bona pujada per sortir a les escales per arribar al cim de Sant Jeroni i mirador obligat de Tabor
Aquí si descansem uns minuts i demanem que ens facin una foto de grup, podent gaudir per uns moments i en tota la seva plenitud del paisatge dels voltants.
Seguim ara amb bastanta velocitat escales avall a buscar la Canal de Sant Jeroni, per baixar-la el més de presa possible que es prou moderat pel seu estat, tant descompost i desprès de salvar un parell de passos equipats arribem al caminal lateral més ràpid de fer i agraït fins arribar a Santa Cecília on haviem quedat amb la Carme, mentre l’Oriol segueix corrent a buscar el cotxe a l’aparcament del Regeto per recollir-nos per acabar.

I ja sabeu camineu, correu, però no pareu.

2 comentaris:

Oriol Muñoz Rodriguez ha dit...

Pura vida Xarli ;)

JOSEP MARIA GUITART ha dit...

la muntanya, l'esport i els amics en conjunt son la vida.