dijous, 31 de juliol de 2014

VF Teresina

Fitxa Tècnica:
Altitud Aparcament Santa Cecília: 686m.
Altitud a on comença la VF: 875m.
Desnivell aproximació: 189m.
Temps aproximació: 40 min. aprox.
Altitud màxima 1.236m. (Sant Jeroni).
Desnivell teòric: 361m.
Desnivell total acumulat 550 m.
Temps a la via: 2:30h. (Incloent esmorzar a l’agulla de S.Cecília).

Història:
La ferrata Teresina fou instal·lada a Montserrat l’any 1993 pel pioner i escalador reconegut Antonio Garcia Picazo i amb la col·laboració de diversos amics (F. Parera, M. Ponce, X. Vidal, J.M. Porta i J. Nubiola). convertint-se en el primer itinerari d’aquestes caracteristiques instal·lat a tota Espanya, degut a les arrels de l’aperturista i de la seva creació aquesta ferrada te un regust entre ferrada i escalada. Encara que avui dia ja no es la millor ferrada de Catalunya, pel sistema de les instal·lacions i seguretat, segur que continua sent a la que li tenim més sentiment, la que et toca més el cor, la més romàntica i nostàlgica per tots els amants de Montserrat.
Dificultat: 
D, passos bastant ben equipats amb grapes, xapes, cadenes i cables en bon estat. Es troba a faltar algun ferro en alguna zona delicada i altres existents estan una mica deteriorats, però això li dóna aquest punt de dificultat a aquesta excepcional traçat. Es requereix cert esforç físic de braços en alguns sectors equipats només amb cable.

Aquesta ferrada encara que cada vegada es més senzilla de completar no la menys preeu perquè es molt maca de fer i per mi una de les millors vies ferrades encara avui dia, molt re-equipada i això la fa més assequible per a tothom, ara amb poc esforç es pot fer.
Resum:
Aquest diumenge ens hem trobat per tornar a recorre plegats el magnific traçat de la clàssica via ferrada Teresina i hem estat en:
Comencem a les 9:10 a caminar des de l’aparcament de Santa Cecília en direcció a la Canal de Sant Jeroni amunt, fins la cruïlla entre el Canal del Pou de Glaç conegut per tothom com a Mejillón i la Via Ferrada Teresina, el recorregut es clar i molt trepitjat tant si anem per qualsevol de les 2 opcions que hi han.
En aquest punt ja ens equipem amb el casc, arnes i dissipador, per poder gaudir del trajecte, superant trams distrets i diversos tant per cadenes, com per graons, sempre protegits pel cable de vida menys en algun punt ocasional sobre tot de passos per bosquets penjats, però molt fàcils de travessar, poden gaudir de punts tant emblemàtics i coneguts en pocs anys, com el pont de roca, un pas magnific, per gaudir de valent de la verticalitat i de sentir el buit als nostres peus o pujar l’agulla de Santa Cecília 1.079m., per gaudir dels voltants i poder baixar pel l’impactant pas encastat entre grapetes fins arribar al caminal de la carena que ens facilita el pas a la majestuosa xemeneia final de 40 metres, visualment demolidora, però en realitat un gaudir d’anar fent cada pas i comprovar que estem a punt d’assolir una il·lusió, sortir i saltar la barana per fer el cim de Sant Jeroni 1.236m,
el punt més àlgid de tot Montserrat, a on trobem una rosa dels vents que ens assenyala tot el que és més emblemàtic del que podem observar al nostre voltant, iniciem el trajecte de tornada, baixant les escales per les que passem pel davant de l’ermita de Sant Jeroni creuem el camí senderista normal i ens encarem al camí direcció a la Canal de Sant Jeroni, un recorregut en un principi boscos per una pista força trepitjada i en força pendent, continuant desprès pel mig de la canal per pedra solta amb alguns passos equipats, tot el traçat es obvi i gens difícil de seguir, el més important es parar compte en no caure, fins arribar a l’aparcament de Santa Cecília.
Un cop més a sigut un gaudir aquest recorregut amb tot de companys virtuals faceboqueros, que gràcies a aquestes petites grans coses, es conferim en amics personals, fins la propera i ja sabeu gassssss i amunt.