XXXI TROBADA DEL GRUP CAVALL BERNAT

Aquest dissabte 19.10.13 la colla de Natura100, ens anem trobant al Bar La Roca, de Monistrol que havia sigut el típic punt de trobada d’escaladors anys enrere i que sembla que si vol tornar a consolidar, per anar plegats a l’església de Sant Pere, on ens anem saludant ja formant i respirant l’ambient dels escaladors.

El primer que em va sorprendre va ser escoltar l’Ave Maria per les Soprano's Vanessa Cañizares i Núria Roca i "El Virolai" per la Coral amb 100 anys d’història de Monistrol de Montserrat.

Desprès xerrant anem pujant cap al Poliesportiu per anar recollint les medalles de i registrar-nos signant el llibre de Cavallistes del Grup Cavall Bernat, tot seguit d’un esmorzar amb pa de pagès sucat amb tomàquet, taquets de truita de patates i fuet, també hi havien begudes.

Ja amb la panxa plena i amb el pap ben ple d’anar xerrant amb els col·legues de cordada i amics del mon de l’escalada, anem agafant seient davant de l’escenari on seguidament començaran a oferir, primer el reconeixement als dinosaures més reconeguts del mon de l'escalada i sobre tot del Cavall Bernat,

Joan Nubiola

Josep M. Torras

Toni Ruiz

Josep Sicart

Andreu Rafa

Francesc Guillamón

Jaume Clotet "el Paca" per la obetura en solitari de la via "Deja Vu"

per unes trajectòries i aventures inimaginables que han omplert els llibres d'història i la vida de vies d’escalada que han esdevingut clàssiques i aventures impossibles.

Desprès amb uns altres càntics angelicals de les sopranos, tot seguit d’un excepcional poema que va recitar el Josep Maçana amb nervis però amb molta expressió i sentiment, només aigualit per la poca qualitat de l’audio en general, el so no ens arribava a tots ni molt menys.

Tot seguit la Coral de Monistrol va cantar un parell de peces més per guarní i posar la cirereta a la trobada.

Ara tocava lluir-nos a nosaltres, amb la tradicional cerimònia de imposició de les medalles.

Primer jo (Xarli), que soc l'únic que vaig tindré l'oportunitat de poder parlar a tothom amb el micro,

desprès la Rosa Farràs i més tard el Cinto Romero, entre molts altres, pujant a l’escenari quan se’ns digues, perquè el Joan Nubiola en persona ens les col·loques diuen unes paraules màgiques.

"Fes el Cavall per molts anys

i altres pedres de retruc,

però endut pels teus afanys

procura no fer el ruc"

Un cop repartides les medalles es l’hora del dinar, però com es el meu 52è. aniversari, no ens quedem perquè he convidat als amics i la família a casa per fer nosaltres la traca final.

A sigut per mi un dia molt especial per no oblidar, d’aquells que s’ha esculpeixen al cor i es gravant a la ment, només donar-vos las gràcies a tots i que per molts anys ens podem reuní i omplir els anys de l’aventura i la il·lusió de la vida.