divendres, 8 de març de 2013

Caminada de Manresa al Monestir de Montserrat

Resum de la Caminada.
Aquest diumenge 3 de març de 2013, ens decidim la Marga i jo, a fer una bona caminada, hem agafat el FCG de les 7:41 h., fins a Manresa-Viladordis, per caminar fins al Monestir de Montserrat, 24 Km. unes 7:15 h. (dels que hem parat 3 cops, un total de 40 minuts), hem baixat pel carrer Viladordis i hem seguit avall direcció al riu Cardener, per anar seguint les senyals del Camí de Sant Jaume, marques blaves i desprès ja fins al Monestir marques blanca, blava, blanca. Es tota una experiència de paisatges canviants, ciutat, riu, urbanitzacions, cases de pagès, camps, ametllers en flor, bosquets, pistes forestals i viaranys estrets i enfilats, sempre amb Montserrat al fons, acompanyant-nos durant tot el camí per fer-nos conscients del que encara ens faltava per arribar. Una caminada a la seva part final dura, però en general molt agraïda per gaudir del bon caminar, un matí a la primera hora gèlida, per anar pujant la temperatura amb un cel ben blau i ras i poder seguir en manigua curta a les hores centrals del dia. Hem arribat al Monestir de Santa Cecília a les 14:15 h., i hem seguit pel caminador del costat de la carretera fins al Monestir de Montserrat, que just ens a donat temps d’agafar el cremallera de les 15:15 h., fins a Monistrol de Montserrat.
Inici -Manresa-

Baixem pel carrer Viladordis seguit del carrer de Sant Marc fins passar pel davant l’ermita de Sant Marc, petita senzilla amb un campanar d’espadanya, des d’on donem per iniciada la caminada, en pocs metres en girar a l’esquerra, agafem el Passeig del Riu, per la cera, veiem a la paret una marca rodona de pintura blanca amb un punt central blau cel, que indica els colors que anirem seguint i l’inici oficial de la caminada, aquí ja comencem a notar la fredor del matí a les nostres cares, tot seguit passem per sota el Pont Vell de l’època medieval i el riu El Cardener, destacant tot el conjunt amb la Seu de Manresa al fons, la seva gran bellesa, del que també s’explica la Llegenda del Pont Vell.

Creuem la carretera C-55a per continuar caminant pel marge dret, a on trobem l’indicador Castellgalí-Montserrat amb les marques del Camí de Sant Jaume.


El Cardener

agafem un sender retolat direcció Castellgali, que ens baixa al marge esquerra de la riba del Cardener.
El que anem seguint, aquí ja trobem els efectes de la gelada projectada sobre les herbes, resultant una catifa de gel de gran bellesa i fred, després de 1,100Km., a mà esquerra trobem La Font de Sant Pau o del Llop, com li deien antigament.
Desprès trobem una cruïlla de camins des d’on veiem de lluny la depuradora, i la fabrica tèxtil de La Farinera i la Posada de Can Poc Oli, al peu de la C-55 Manresa- Barcelona i l’embocadura de la Riera de Rajadell amb El Cardener, aquesta antiga Hostal/Posada, se li han donat diverses ocupacions, actualment en bastant mal estat i en venda.
Nosaltres tenim que anar cap avall però per la pista que ens farà passar per sota del viaducte de la C-55.
més endavant quant entrem en un camp de front, trobem a l’esquerra un altre retol que ens adverteix del cultiu d’abelles, al costat la passarel·la amb les marques per on hem de continuar cap a munt.
Seguim de pujada fins trobar-nos en paral·lel a les vies del FCG, continuem caminant fins arribar a una pista amb un retol que ho identifica com Els Paperers, el camí que ve de la nostre esquerra baixa del barri de Bufalvent.
Els Paperers
Ara seguim avall pel costat de la planta de reciclatge de Mal Balç, per seguir junts per la pista travessant la zona de Paperers, arriba un punt on trobem que les marques ens porten per la dreta ja per un viarany més boscos, i desprès per una pista entre prats de color verd intens i els ametllers florits a on vam aprofitar per parar a fer un mos, desprès vam continuar direcció a Can Font.
Desprès d’uns uns 4 Km., trobem la cruïlla que porta a un Mas molt gran,  on trobem un arbre molt vell, mig vuit i turmentat per les inclemències i els anys, però d’una gran bellesa, que aprofitem per retratar amb la Marga i a prop també podem veure un Pony.
Can Font de Cirerencs
Pocs metres més endavant trobem el Raval de Can Font, està format per cases de pagès antigues, les quals estan ubicades a l'altre  vessant del riu Cardener, cosa que antigament dificultava la seva comunicació amb la resta del poble degut a les crescudes del riu. El Raval de Can Font era  l’antiga quadra de Cirerencs  que era propietat d’un senyor.
Ara passem per sobre un pas sobre el riu, tot just abans de creuar la carretera C-55, (pas en el que tenim que anar amb molt de compte perquè es una carretera molt transitada i ràpida).
Un cop hem creuat pugem pel carrer que ens porta a travessar Castellgalí, seguint les marques de pintura blanca, blava, blanca, com si el disseny sigues d’un esperit de “periquito”.
Caminant pels carrers del poble veig un tractor molt vell de color blau i que suposo que funciona perquè estava enganxat.
Més endavant al centre del poble trobem un bar, a ma esquerra i entrem a fer un cafè, (uns 20 minuts), desprès seguim caminant pel carrer Camí de Montserrat.
Desprès d'haver travessat Castellgalí i El Mas Planoi, seguim per una pista forestal, ara entre mig de boscos de pins i alzines.
També uns indicadors del Centre Excursionista del Bages, bastant malmesos i que ja costen de llegir, que diu que per Montserrat falten encara 3 hores, seguim a bon pas alternant també amb terres de vinyes de vi i ametllers florits dels que malgrat tot no us puc transferir la seva olor penetrant i una gran col·lecció de barraques de pedra seca, que anem observant i xafardejant
Riera de Castellet
Sense adonar-nos ens trobem al mig de la Riera de Castellet, travessant entre blocs retallats de pedra per recórrer i visitar aquest bonic emplaçament, amb un salts d’aigua corrent petits per acabar fent un gran salt per on se’ns perd la vista, amb el vertigen a sota els nostres peus.
Can Pere Vila
Anem a trobar el camí per seguir xerrant fins arribar a Can Pere Vila, (compte no perdre els senyals del camí), voltem la Masia per la seva esquerra i mentre passem pel darrere podem veure entre velles tanques la palla apilada.
Desprès d'una estona arribem als voltants de l’ermita de Sant Pere de Vilamarics i per hipersemblant que sigui, ens trobem en terme municipal de Monistrol de Montserrat, com ja la vam visitar l'última caminada aquesta vegada no ens hi acostem.
Ara continuem caminant per uns camps de verd magnètic, perquè el color es tant intens que t’atrau, i en el que també retrato un vell ametller amb formes capritxoses en el que se li coloca la Marga per embellir-lo encara més, fins trobar-nos amb l’asfaltat de la carretera de Marganell que seguim al llarg de la Riera de Marganell, durant uns breus metres, fins que travessem a l’esquerra.
Tot seguit trobem un revolt pronunciat a l’esquerra que tenim que seguir i a la dreta de la suau pujada trobem l’antiga Font de Cal Domingo, avui dia tancada i obrada en benefici de l’empresa d’aigües Sorea.

Cal Jepet
En poca estona ens trobem davant del Restaurant Cal Jepet de Sant Cristòfol i seguim per la seva dreta a on trobo una casa amb una majòlica a la seva façana que fa referència als escolanets cantant a la Verge de Montserrat.
San Cristòfol de Castellet
Seguim ara les nostres marques del camí i també les del GR-4, per camp obert travessant el Pla de Masroig seguit de la urbanització de Mas Enric, per travessar sense adonar-nos del nucli dispers de masies i ermites de Sant Cristòfol de Castellbell.
Seguim ara travessant la urbanització de Can Prat, rectes amb suau pujada pel seu carrer central amb la muralla d’agulles ja al nostre davant.
Per fi tenim una imatge magnifica de tota la serralada de Montserrat, La Roca Foradada, Les Agulles i Els Frares Encantats Els Ecos i practicament tots els sectors i desprès de tot el fred que hem passat ara tenim el nostre demunt un sol que escalfa de valent, la Marga no però que jo de debò que ho agraeix-ho.
La Serra dels Aurons i la resta dels Ecos i més endavant tot el detall de la Canal de Sant Jeroni i el Pas del Migdia, amb les Talaies al mig, tot un plaer pels ulls i un regal pel record.
Els indicadors ens diuen que falten 2 h.45’, pel Monestir de Montserrat, nosaltres amb paciència i dissimulant ja el cansament enfilem direcció al Serrat de la Calcina, amb força pujada i filigranes passant pel costat de Can Martorell i vorejant-lo fins dalt el Pla de Les Pinasses, per ajuntar-nos amb el camí que bé del veïnat de La Calcina.
Ara els dos camins segueixen junts direcció a Santa Cecília, més endavant també passem pel costat del corriol que porta paral·lel al nostre a les Coves de Santa Cecília, que en alguna ocasió ja us he detallat.
Nosaltres avui seguim ara ja fins trobar al marge dret cimentat del camí de la Font del Moro, pocs metres desprès arribem pel darrere del Monestir de Santa Cecília i el Refugi Bartomeu Puiggros, que des del febrer del 2012 resta tancat.
Ara enfilem pel voral la carretera BP-1.103 fins passar per davant del camí de la Baixada dels Matxos, nosaltres anem fent metres pel voral fins veure al costat dret de la carretera les Escales dels Degotalls, que al final la Marga en fa desistir d’agafar i decidim arribar al Monestir per la carretera.
Monestir de Montserrat
Ens afanyem per anar a mirar l’hora del primer cremallera i just sense respirar agafem cap a casa el de les 15:15 hores fins a Monistrol-Estació.
Us animo a fer aquesta caminada, que pels qui hageu fet el “Camino de Santiago” com nosaltres, us aportara molts records i sensacions de kilòmetres de pista forestal i llibertat i una imatge de Montserrat gegantesca en la que a mida que t’hi acostes pots anar gravant a la memòria cada magnific racó.
Siauuuuuuuuuuu
Aquí teniu l'enllaç del track i la finestra del wikiloc del track

1 comentari:

Pere de can Peret ha dit...

M’ha fet gràcia de llegir aquesta caminada, ja que soc de Manresa i gairebé un cop a l’any la solem fer. En alguns llocs no fem ven bé el mateix però sí que tots arribem a Sta. Cecilia!
Felicitats per les activitats i pel bloc.