Ermita de Sant Jaume -Gorra Marinera-

Aquest Diumenge la Marga te ganes de donar una volta, per com va molt cansada no vol res que sigui estressant o massa cansat. Així que li proposo anar a donar una volta per la Regió de les Gorres, al sector de Sant Joan, que encara que ella ja hi ha estat força vegades, li vull mostrar uns racons que per ella encara son inèdits, fora del camí més turístic i racional.

Aproximació

La aproximació la podem fer per bastants llocs diferents, però nosaltres ho vam fer des de Monistrol de Montserrat, trobes molt ben indicat a l’esquerra l’inici de la carretera BP-1121, que en uns 9 Km. ens porta passant per les barreres i ticket de l’aparcament de Montserrat aprop del Monestir. (un cotxe tot el dia 5,5€, Federats 3,5€, s’ha de pagar manualment i mostrar el Carnet de la FEEC/FEDME).

Inici

Un cop hem aparcat amb una mica de sort el més aprop possible, agafem les motxilles i comencem a travessar al llarg del Passeig dels Escolans, tot el reguitzell de paradistes de la Mel i el Mato, be a aquestes hores del matí (9h), tot just si posen, hahah

Un cop superem a ma esquerra l’estació del cremallera seguim l’acera fins que ens fa tomba i seguir amunt pel camí encimentat amb força pendent, direcció a Sant Miquel.

Anem pujant tranquil·lament que d’això es tracte i gaudint de la tranquil·litat que ens ofereix l’entorn.

En una estona superem el camping i en uns metre més l’ermita de Sant Miquel i al poc la bassa (a la nostre dreta), que avui veiem quasi buida.

Només passar la bassa a la dreta veiem un caminal recientment desbrossat i que ens fa de drecera per arribar al Pla de les Tarantules o a la plaça que es forma davant l’estació superior del funicular de Sant Joan.

En aquesta plaça a l’altre extrem i seguint les indicacions podem seguir a la dreta cap al camí nou de Sant Jeroni i per l’esquerra pel que seguim a Sant Joan.

Per aquest voltants que estant perfectament indicats podem visitar i recorra varies opcions per visita la zona de Sant Joan i les seves ermites.

Però ja una en concret més amagada i secreta, que encara que es visible des de sobre el Pla de les Tarantules poc abans de la nostre arribada, es una total desconeguda, i jo vull intentar fer-la més assequible i visitada pels amants d’aquesta muntanya.

Seguint el camí a Sant Joan i abans d’arribar a l’ermita nova de Sant Joan, que veiem a l’esquerra del camí, a la nostre dreta podrem veure un nou i flamant retol de color verd, explicatiu de la fauna i flora que ens envolta. Entre aquest retol i la paret, que és la roca de la Miranda de Sant Joan, s’inicia el caminal discret que en constant i progressiva pujada ens porta a trobar el mur natural que tindrem que grimpar fins els peus de la pared obrada de l’antiga ermita de Sant Jaume. Des del peu d’aquest mur rocallós ja podem veure per orientar-nos les restes del lloc.

Ermita de Sant Jaume de la Gorra Marinera -Regió de Tebas-.

La pared obrada pot-ser el més entretingut de superar perquè se’ns pot caure algun adob i la timba que tenim als peus imposa una mica, però si la roca esta seca, no rellisca.

Amb molta precaució pugem i abans de xafardejar aquest indret esmorzem perquè ja comencem a tindre gana, son un quart de onze.

L'ermita de Sant Jaume

Esta orientada a migdia, pertany a la regió de Tebas. Es troba al peu del cim de la Gorra Marinera, al camí del Pla de les Taràntules, molt a prop de l’estació superior del funicular de Sant Joan. Va ser construïda al voltant d’una cova natural que bé podria haver estat un habitacle d’anacoretes. Es divisa des de la plaça del Monestir, per la qual cosa cridava l’atenció dels pelegrins. Ubicada en una situació privilegiada té unes vistes excel·lents, de fet es poden veure totes les altres ermites exceptuant la de Santa Magdalena. Va ser destruïda l’any 1812 per l’exèrcit francès.

Estat actual

Es conserven restes consolidades de l’antiga ermita però no es troben en un bon estat de conservació. Les ruïnes són disperses per la vessant de la muntanya i les rodalies de l’antic edifici. Tot i això, es poden visitar restes de balma, dels murs de pedra, de les dues cisternes d’aigua per a l’aprovisionament, d’un canal d’aigua en roca i de terrasses. Entre les restes d’aquesta ermita cal destacar la presència de ceràmiques escampades als peus de les ruïnes i a mitja muntanya. Per la seva privilegiada ubicació compta amb una bona panoràmica.

La Marga queda encantada, encara que aquest lloc per la seva situació no es massa xafarder, però desprès d’esmorzar, li mostro els encaixos a la roca per recollir aigua de pluja i el diposit i a l’extrem per un caminet molt estret be el millor, unes vistes impressionant per sobre de la Basílica de Santa Maria.

I si alcem la vista podem veure, Els Flautats, la Tebaida i Tabor, es espectacular i vertiginós, desprès d’escoltar les campanes del Monestir.

Comencem a fer la baixada desfent i revivint els mateixos passos que hem fet a la pujada,  perquè encara li vull mostrar un parell de llocs més, encara que el principal ja a sigut molt interessant.

Ara un cop hem arribat un altre vegada al camí principal de Sant Joan ens dirigim a passar pel costat de l’ermita i en lloc de girar pel camí encimentat a la dreta que porta a les restes de les ermites antigues, que ja coneixem, de Sant Joan i Sant Onofre.

continuem endavant pel camí de terra, només en 2 metres veiem que comença un altre a l’esquerra, pel que entrem amb un petit salt de mig metre, el sender continuar zigzagegant pel mig d’un bon alzinar, una mica brut per aixó, fins que arribem a un coll molt rocallos, a l’altre extrem podem trobar el Bassal dels Corbs, a on comença la via La Torna III, nosaltres hem vingut fins aquí simplement perquè des d’aquest lloc tenim una vista privilegiada i única dels Frares Encantats i Agulles de Montserrat, es com una postal, el millor es viure aquest moment.

Des d’aquí al coll veig una colla que estan fent la via La Torna i li comento a la Marga que conec un camí que si pot pujar fins el cim o final de la via, i anem a fer-ho.

Tornem enrere fins trobar l’inici del camí de terra estret que continuava endavant, (on em fet el saltet). El continuem passem practica ment per sobre un boj que tapa la continuació del camí fins trobar a la dreta uns graons esculpits a la roca, continuem resseguint els rocs intuint la continuació fins que trobem un gir brusc a l’esquerra que ens deixa davant un petit i maco mirador.

Des d’aquí tot recta fins el cim, sense gaires complicacions si estas avessat i no tens vertigent. La Marga es queda gaudint de les vistes des del mirador i en grava a mi fent de les meves, jo un cop a dalt trobo un escalador que assegura a la resta i peto una estona la xarrada i torno a baixar a trobar la Marga.

Un cop hem decidit que ja han te prou simplement anem baixant cap al Monestir pel mateix camí de la pujada, excepte la drecera que ens la saltem i continuem per tot el recorregut fins el final.

Aquí ara ja trobem als paradistes en ple negoci i saludem al Poli i a la Yara, uns amics de tota la vida, be la Yara que es molt joveneta una mica menys. hahah esperò que si feu aquesta sortida us ho passeu tant be com nosaltres i fins la propera.

Siauuuuuuuuu