Via Campions, 70 m., V-
Tal com ens detalla el nostre amic Esgarrapacrestes en aquest relat...
Els primers dies de fred fan la seva aparició, es un bon moment per tornar a la Paret de la Codolosa, un lloc molt agraït pels escaladors més fredolics. Tota la zona és molt solejada, per la qual cosa, si el dia és clar i sense vent, es pot tenir la sensació de trobar-se en un dia primaveral al mig de l'hivern. La zona de la Codolosa, es troba per darrera mateix de l'ermita de la Salut, amb un seguit de vies que van des de la cova de la Codolosa, fins al torrent de Santa Caterina.
En aquesta paret, últimament s'han obert moltes vies d'escalada, totes molt semblants, tant en graduació com en llargada, al ser vies relativament noves, no surten totes a les guies de la zona, llavors es molt fàcil errar a l'hora de triar l'itinerari. No es la primera vegada que algun company de la via més pròxima a la nostre, pregunta el nom de la via que estàs fent, per tindre una idea de la que fa ell...o a l'inrevés.
Així que 4 amics encapçalats pel Joan Frontera, el seu fill, el Josep A. (Esgarrapacrestes) i jo mateix (Natura100), malgrat ser un nombre no gaire adient per l’escalada fem un equip per pujar aquesta via i passar una bona estona acumulant experiències, sobre tot jo que sóc el més novell al mig d’aquest ambient i en aquest lloc, Una meravella.
Per les vies pròximes també hi estan pujant d’altres col·legues i coneguts del Joan i del Josep A., fent broma.
Aproximació:
Sortim del carrer graus de Collbató i anem seguint el GR que puja al Jardinet, de seguida trenquem a la dreta en direcció la cova de la codolosa, per un camí molt arreglat, passem la cova i la via queda entre la Via Rampa i la Full Equip, primer parabolt d’acer inox. a 8 metres i pont de roca llaçat de color verd visibles des del terra.
Material:
Tot i que la via es troba ben equipada, vam fer servir unes 8 o 10 cintes, un estrep més alguna altre assegurança.
Equipament:
Ponts de roca equipats amb baga, i parabolts, les reunions són ràpelables totes menys la primera.
Orientació:
Sud, ben solejat per pràcticar a l’hivern.
Ressenya de la via
He decidit utilitzar el relat d’en Joan Baraldes, degut a la meva in-experiència tècnica per poder orientar-vos sobre aquesta via.
A mesura que vagi adquirint experiència aniré fent pasets per poder elaborar els meus propis relats, entenent en tot moment del
que estic parlant.
Traçat de la via:
1Llarg (V, 35 metres):
Iniciem la via per una especie de diedre una mica trencat, superem un petit ressalt desprès del pont de roca.
i ja per terreny més senzill arribem a la R1, tot passant per davant de la R1 de la via “la rampa”, i continuant uns metres més amunt on fa un canvi la paret i es posa més dreta.
Aquí a la R1 tot i sent bastant còmoda i permetre observar a vista d’ocell tots els voltants, em trobo bastant inquiet.
Tot i haver fet 4 vies esportives, es la meva primera via amb diversos llargs que faig en la meva vida, la suma de tot, et fa pujar la adrenalina i la sensació és brutal.
Aquí el Joan intenta provar el pas en lliure, però no se’n surt, sembla que en lliure pot resultar 6a+, més o menys, munta un estrep per poder sortir i ens o fa més fàcil als altres, anem pujant el Josep A. darrera, jo i el Joan(fill), tancant files i desmuntant la via, el Joan empalma aquest llarg amb el següent, perquè les cordes no es freguin en excés i tots seguim fins arribar a la següent R2.
3 Llarg (IV+,20 m.):
En aquesta R2, el Joan (fill) i jo, esperem assentats que surtin de la reunió, mentre contemplo els nostres peus penjant al buit, cosa que em fa reflexionar amb l’alçada que anem guanyant, i tot i que estem molt més còmodes que l’anterior, la sensació de verticalitat i perspectiva es va acumulant, es guay, una passada, una bestiesa, entenent que aquesta es la meva primera vegada,
el Joan i el Josep A., segueixen obrint via.
Mirat des de baix sembla un llarg lleig i trencat però quan t’hi poses es un esperó bonic d’anar buscant peus força bons i un xic trencat a dalt, que hem de sortir recte amunt passant per l’esquerra d’un gran blog solt per terreny fàcil, no aneu a la dreta, ja que aquella reunió es de la via Full Equip.
Descens:
Dalt de tot a uns metres a la nostre dreta, trobem la Via La Tribu (105 METRES, 6b+), per la que baixem en dos llargs i una R1.
Molt divertit com sempre i sense haver quedat indiferent, acabem per avui i encara no hem recollit, que ja tinc ganes de tornar-me a enfilar, però tindré que prendre paciència i esperar que els meus amics es recuperin de arroseguar-me i voler tibar de mi un altre vegada. jejej Siauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada