Fa temps que tant el Roger com jo teniem pendent aquesta sortida i l’Anton ens va fer dentetes en dir:¿ perquè no anem a les gorgues de Sant Aniol?
I així ho vam fer, ens vam ajuntar la Marga, el Roger, l’Anton, l’Anna i jo per gaudir d’una sortida molt refrescant per l´Alta Garrotxa, que amaga un dels indrets de major valor sentimental per als seus habitants, des d´antigament és un lloc de trobada entre la gent d´aquestes contrades i les de la comarca veïna del Vallespir, a la Catalunya Nord, celebrant-hi la Pasqua de Pentecosta, en les darreries de maig, l’Aplec de Sant Aniol d'Aguja, conegut, també, com l’Aplec dels Francesos. Es tracta de l´ermita romànica de Sant Aniol d´Aguja, reclosa en una vall amagada, engorjada i ombrívola, que fa que aquesta caminada sigui d´aquelles que tens ganes de repetir, amb una durada d´unes 4 a 4,30 hores (entre anar i tornar), amb un recorregut total d´uns 7,5 kms i un desnivell d'uns 185 metres, sense altra dificultat que anar passant el riu a banda i banda saltant per les pedres.
D’aquesta caminada familiar i estiuenca el més important es porta banyador, sandàlies per l’aigua i ganes de passar-s’ho bé.
Aproximació
Per fer aquesta excursió, hem d’agafar la carretera local que deixa l’Eix Pirenaic (N-260 / A-26), a la sortida que mena a Montagut, entre Sant Jaume de Llierca i Castellfolit de la Roca. Travessarem el poble per la carretera GIP-5233 i al deixar-lo, a mà esquerra, veurem la desviació que porta a Sadernes (cal parar compte perquè abans d'arribar-hi, a la dreta de la carretera GIV-5231, veurem el seu magnífic pont romànic).
Aparcament de Santa Cecília de Sadernes. 393 m. 0km.
Comencem a caminar a quarts d’onze des del pàrquing que trobem al costat mateix de l’Hostal de Sadernes, on hem aparcat i també esmorzem, normalment la resta d’aparcaments estan plens o restringits, res més passar la caseta del punt d'informació, abans de baixar per una escala d'uns quants esglaons es veu el pal indicador cap a Sant Anoil d'Aguja, un cop salvat aquest primer trajecte sortim a una pista àmplia i ens trobem amb el segon pal indicador cap a la dreta, també veurem els primers senyals grogues que ens guiaran en tot el recorregut. Passarem per un primer pont anomenat:
Pont del Pas dels Aures. 264 m. -
Després d'un lleuger ascens s'arriba a un altre
Portell de Roca i zona tradicional d'escalada. (a la tornada em pogut fer fotos a alguns escaladors).
Continuant per la pista travessem la riera per un pont sense baranes, conegut com Pont de Ferro. S'arriba a un tercer aparcament, és la zona de Hort d'en Roca. La pista continua pujant fins arribar al pal indicador (Pont de Valentí 2,5 km.).
Portell de Roca i zona tradicional d'escalada. (a la tornada em pogut fer fotos a alguns escaladors).
Aquí tenim dues opcions. Podem anar pel pont i prendre un camí que va paral.lel a la riera al mig del bosc, o bé anar per la pista forestal, més àmplia i neta, que comença a uns cent metres més amunt, sota l'últim aparcament. La pista i el sender conflueixen més endavant. Nosaltres prenem la primera opció.
El camí baixa per l'esquerra de la pista seguint la indicació (Sant Aniol 1h 47 min It 1). Un petit descens pel sender i s'arriba a:
El Pont de Valentí. 315 m.-
Construcció medieval de dos arcs de mitja punta, antigament pas freqüentat per contrabandistes, carboners i traginers, res més creuar trobem l'antic Hostal de Ca la Bruta o de les Mosques, avui en ruïnes.
Seguim pel camí fressat i ombrívol pel mig del bosc. A uns pocs metres senyalitzat per un cartell, hi ha un sender que puja a mà esquerra cap a Talaixà. No l’hem de prendre. Una mica més endavant surt un altre petit sender sense senyalitzar just a l'esquerra (és opcional), que condueix a una petita cova la qual es troba uns metres més amunt, nosaltres seguim endavant fins a la Farga.
Construcció medieval de dos arcs de mitja punta, antigament pas freqüentat per contrabandistes, carboners i traginers, res més creuar trobem l'antic Hostal de Ca la Bruta o de les Mosques, avui en ruïnes.
La Farga. 342 m. -
A banda i banda del camí hi ha les ruïnes de la Farga i del Molí del Riu. Endavant el camí s'uneix amb la pista, Plans de la Muntada i trobem un panell indicant l'ermita de Sant Aniol. Creuem la riera de Sant Aniol, aquí gravo el fet perquè més d’un ja comença a remullar-se els peus i en pocs minuts s'arriba a la presa del gomarell.
A banda i banda del camí hi ha les ruïnes de la Farga i del Molí del Riu. Endavant el camí s'uneix amb la pista, Plans de la Muntada i trobem un panell indicant l'ermita de Sant Aniol. Creuem la riera de Sant Aniol, aquí gravo el fet perquè més d’un ja comença a remullar-se els peus i en pocs minuts s'arriba a la presa del gomarell.
Presa del Gomarell. 375 m.-
Aqui també trobem gent prenent el sol al costat de la presa nosaltres seguim pel camí que surt a la nostra dreta ara una mica més complicat entre pedres i de pujada, fins arribar a un lloc on es pot creuar per un pont tibetà. Estem a la garganta de a Cintra.
Garganta de a Cintra
Aquí podem veure un grup de gent nudista i d’altres gaudint d’aquest lloc tant maco, mentre acabem de travessar el pont tibetà que faig trontollar per fer-li por a la Marga travassem a la riba esquerra de la riera.
Més endavant s'arriba a una coneguda cruïlla de camins situat al coll del Molí i un pal indicador ens assenyala el camí a seguir fins arribar a:
El Goleró. 411m .-
Continuem el sender i ens trobem amb un segon pont i res més creuar-lo ens trobarem a:
Continuem el sender i ens trobem amb un segon pont i res més creuar-lo ens trobarem a:
Sant Aniol d'Aguja. 449 m .-
Ermita romànica del S-XI d'una sola nau. A la dreta de la porta d’entrada que trobem tancada trobem una corda per poder tocar la campana i així ho fem. Al costat de l'ermita l'antic refugi, hostal i rectoria, Casa de Cal Sastre, ambdós completament en ruïnes.
Ermita romànica del S-XI d'una sola nau. A la dreta de la porta d’entrada que trobem tancada trobem una corda per poder tocar la campana i així ho fem. Al costat de l'ermita l'antic refugi, hostal i rectoria, Casa de Cal Sastre, ambdós completament en ruïnes.
També es troba la Font de Sant Aniol, per on raja una aigua fresca i desitjable en èpoques de calor, on el seu rumor provoca al Roger, que no pot evitar acostar-s’hi per remullar-se, al mig d’aquest paratge es forma una clariana natural, espai que s'utilitza com a heliport.
Seguim el camí més marcat fins agafar a mà dreta un camí opcional que baixa una mica i que desemboca en una zona amb grans blocs de pedra. Si baixem cap a la dreta i ajudats per les arrels dels arbres es pot visitar el Gorg Blau o Fosc.
El Gorg Blau o Fosc
Aquí al gorg blau decidim l’Anton i jo fer una capbussada, l’aigua esta gelada, t’espavila la neurona i t’arronsa el màlic de cop, el Roger, l’Anna i la Marga opten per remullar-se els peus.
Jo en previsió porto unes sandàlies trekking per banyar-me i tovallola, el banyador ja el portava posat.
Un dels cops al sortir per una vorera del gorg em vaig trobar amb una serpeta d’uns 30 cm., tot plegat va ser molt divertit.
També vam veure com joves agoserats saltaven uns 6 m., des de unes roques.
També vam veure com joves agoserats saltaven uns 6 m., des de unes roques.
Ens vam aixugar amb la meva tovallola i vam continuar, ara cal tornar a pujar una mica més fins arribar a la riba esquerra de la riera i un cop es creua s’ha d'avançar uns metres, que sòn els més perillosos, perquè rellisquen molt, arribarem a l'espectacular Salt del Brull.
Salt del Brull 460 m. -
En Aquest lloc aprofitem per tornar-nos a remullar una mica més els més valents i jugar una mica abans de dinar i fer unes mandres, es un lloc bellissim amb un salt espectacular d’aigua transparenta, freda i neta.
Des d'aquest lloc tornarem pel mateix camí que en l'anada seguint i arribant a l’aparcament a de l’Hostal de Sadernes.
Beget
Aquí l’Anton ens va convèncer per anar a fer una passejada a Beget, un petit poblet molt maco en un racó de mòn molt amagat i allunyat, se’n la seva visita expressa per l’ocasió i que val la pena de conèixer per la seva total restauració cara al turisme i en el que podrem visitar l’església de caire romànic de Sant Cristòfol i la Torre del Rellotge i fer un respir entre les cases que envolten la riera de Beget, abans de tornar cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada