Aquest diumenge 3 d’abril, 18 amics de la muntanya de Montserrat, la majoria ja coneguts entre nosaltres, ens hem integrat a la convocatòria de cada primer diumenge de cada mes d’apeupermontserrat, per assolir el cim de l’elefant 1.156m.
Inici
Des de l’aparcament creuem a l’altre costat de la carretera que ve de Can Massana BP-1103, cap al Monestir de Montserrat.
Comencem a pujar pel Camí de l'Arrel, per un tram canviant estret i enfilat que ens porta a l'obac més humit d'un bosc ple d'alzines, boixos i cirerers d'arboç, ideal per un dia agraït i esplèndid de primavera com el d’avui.
Anem caminant seguint el serrat del Moro, travessant el Canal del Moro i desprès la Canal dels Avellaners.
Aquí el que no s’ha tret algun jersey aprofita per fer-ho ara i aprofitem per observar la paret de Sant Jeroni i dels Diables i en front el Carall Trempat o Cavall Bernat i la serra de les Lluernes.
Anem caminant i seguint les indicacions dels GR172 i GR4, amb les marques blanques i vermelles i del PR-C19 que coincideix i ens acompanyaran tot el camí amb marques blanques i grogues, ara estem passant per sota del Cavall Bernat molt a prop de la pedra, és tot molt maco.
Entre el Cavall Bernat i els Flautats anem pujant lleugerament fins arribar a un pla rocallós, a on se'ns obre el paisatge i podem observar les poblacions dels voltants, el monestir de Sant Benet, Santa Cecília, als peus tenim Monistrol de Montserrat.
Si l'anem seguint amb la mirada cap a l'esquerre veiem també La Bauma, El Borras, Castellbell, Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí, El Pont de Vilomara i al fons al mig de la plana, Manresa, a la dreta de Monistrol veiem moltes urbanitzacions, el Palà, El Ventaiol i d'altres, més amunt Vacarisses.
Ara seguim i més endavant passem pel costat de les fites de l’inici de la Canal Plana, des d’on veiem una agulla que sempre m’ha atret molt per la seva singular fisonomia i pocs metres més endavant travessem el Canal del Pou del Gat.
Continuem travessant la zona dels flautats caminant cap al pla de la Trinitat 946 m., on podem veure les ruïnes de la ermita de la Santíssima Trinitat que està a uns 5 minuts caminant.
A la nostre dreta podem veure entre dues agulles, la punxa i la porra, una passarel·la que les uneix, i a la que anirem veient durant el recorregut d’avui des de diferents visions.
-(felicito expressament a l'artista que se li va acudir de fer aquesta obra d'art sobretot no pel fet sinó per la seva dificultat)-
també veiem el fesolet, els flautats, l'elefant i la prenyada, entre d'altres.
Arribem a la cruïlla al Pla de la Trinitat, (946m.) i seguim endavant observant pel nostre pas la ermita de Sant Dimes, enclavada al vell mig de les roques, pugem fins trobar-nos al davant de l'ermita de la Santíssima Trinitat, també veiem la ermita de Sant Benet de lluny,
des d’aquí també podem veure més lluny la creu i l'ermita de Sant Miquel, l'estació superior de Sant Joan, i més a la dreta la zona de les Gorres, tenim una gran visió d'una bona part d'aquesta muntanya.
Seguim pel camí a la vora de la part més nova de les restes de l'antiga ermita de la Trinitat, a on podem veure un petit refugi, per on travessem i seguim fins trobar una porta enreixada que seguim per l'esquerra amunt per dins d'una torrentada obaga, que fent un seguint de giragonses tancades i pronunciades ens enfila fins que arribem al Coll de Sant Salvador
Des de la cruïlla seguim a la dreta pocs metres, fins l'ermita de Sant Salvador, des d'on podem observar, la prenyada, l'estació superior del funicular de Sant Joan, el pla de la Trinitat, San Dimes i a sobre nostre l'elefant 1.156m.
Seguim pujant fins l'ermita de Sant Salvador, una balma tancada que no esta condicionada, no té cap equipament bàsic de res i és molt rusticà d'uns 2m quadrats i amb un aljub d'aigües pluvials a l'exterior, des d’on podem veure La Mòmia.
L'Elefant 1.156m.
A prop també trobem unes restes de murs antics, pel que cal arribar a la pedra i trobar el viarany que ens portara a pujar l’elefant fent un flanqueig a la dreta arribant a un descans.
Aquí tenim que continuar pujant ara fent una petita grimpada molt senzilla, però en la que agafarem ràpidament alçada.
Ara bé un tram on tenim que flanquejar la pedra, o en decideixen passar-hi una corda pel qui pugui tenir vertigen.
Ara cal encarar l’esquerda que fent un romenage ens portara a pujar pel clatell de l’elefant.
Un cop a d’alt el vent sens fa present, mentre esperem a que juguin tots veiem un globus aerostàtic groc i unes vistes impressionants.
Quan ja estem tots seguim uns 10 metres fins una senzilla fita de pedres apilades i un vent que ens fa trontollar que ens diu que hem fet cim, la veritat es que tindrem que tornar a venir, perquè no hem pogut gaudir del panorama tranquil·la ment.
Ens afanyem a baixar ordenadament, jo passo primer per donar un cop de ma als companys i el Josep Ma. i l’Oriol també fan suport a l’entrada de l’escletxa.
La resta de la baixada pel flanqueig i el descens final resulta més senzill per tothom del que semblava i ens tornem a reagrupar amb els amics que no han pujat.
Continuem pel camí que segueix per la dreta i aquí amb l’elefant a la nostre esquena i La Prenyada al davant decidim esmorzar, tots agrupats raserats del vent i amb un bon solet.
Ara seguim fins trobar el camí que bé del Coll de la Prenya per seguir sempre a la dreta travessant les Lluernes, amb precaució de mirar on posem els peus anem vigilant els nostres voltants, Els Flautats 1.136m., El Montgròs 1.133m. El Cigronet 1.065m. mentre travessem pel costat del Serrat del Vent, la Serra de les Barretines, el Canal dels Aranjols, des d'aquí també veiem L'Albarda Castellana, La Miranda de Sant Jeroni 1.237m. , El Moro 1.206m.
El Cavall Bernat 1.111m.
Ara estem davant un monòlit fantàstic d'aquesta cresta puja un corriol fins els peus del carall, que pugem per veure de ven a prop.
Des d'aquí podem veure perfectament el Serrat de les Onze Hores i també la Paret vermellosa dels Diables, i si mirem avall veiem Monistrol de Montserrat.
Desprès d'una bona estona tornem a baixar pel mateix corriol de pujada a trobar el camí a seguir, passem per davant el camí que puja a les ruïnes de l'ermita de Sant Antoni, però seguim endavant.
Continuem fins passar per sota del Cap de Mort 1.104m., i seguim flanquejant-lo fins arribar a trobar a la dreta l’inici d’una vertical llesca de pedra que per dintre el seu rentat pgjem fins trobar a l’esquerra tombant la carena l’inici de la canal dels Avellaners, que avui retolat en una pedra llisa indiquen com a Arítjols.
Canal dels Avellaners
(s'ha tornat a generat el dubte, de que si aquest canal també es deia dels Arítjols i està ben clar que els qui ho deien o pensaven estaven ben errats, el canal dels Arítjols està entre mig del canal del Cavall Bernat i el Serrat de les Barretines i continua com a Torrent del Balaguer).
Aquest canal baixa amb una forta pendent molt relliscosa que ens fa si podem buscar algun arbre o arrel per anar-nos agafant.
El que si es veritat es que es la canal amb més teixos que he vist de tot Montserrat, i els més espectaculars, hem pogut observar la numeració de inventari que tenen enganxat al tronc.
També veiem espectaculars boixos, i d'altres arbres, com l'alzina i els avellaners que donen nom al canal.
Camí de l'arrel
Un cop abaix ens trobem amb el camí de l'arrel que ens torna al Monestir, des d'aquí ens parem per observar la magnífica canal per on hem baixat.
Seguim fins trobar un trencall senyalitzat cap a la dreta que ens baixa fins l'aparcament i el Monestir de Santa Cecília, aquí el nostre amic Xavier ens te reservada una sorpresa.
Al cotxe té guardada una ampolla de cava per celebrar amb nosaltres els seus 63 anys, que jo us asseguro que porta molt bé, espero que us hagi agradat i fins la propera.
Un altre coseta aquest vídeo es molt llarg perquè no he volgut estalviar-vos cap fotografia dels nostres amics Anton Puigmal, Jordi Sàrries i la Marga Flores, que jo crec que així so mereixen, felicitats per el seu empeny en mostrar-nos la cara més maca de la muntanya de Montserrat, i a tots els models que hi apareixem.
Siauuuuuuuuuuuuuu
Un altre coseta aquest vídeo es molt llarg perquè no he volgut estalviar-vos cap fotografia dels nostres amics Anton Puigmal, Jordi Sàrries i la Marga Flores, que jo crec que així so mereixen, felicitats per el seu empeny en mostrar-nos la cara més maca de la muntanya de Montserrat, i a tots els models que hi apareixem.
Siauuuuuuuuuuuuuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada