dimecres, 27 de gener de 2010

Valle de Pineta




Primer dia
Anada a Saravillo

Aquest dia sortim a quarts de nou del matí per fer els 285 Km. per arribar desprès de 4hores i quart a l'hora de dinar a Sarabillo, que com ja som veterans portavam preparat, i a la tarda, anar a comprar els iogurts i els formatges de rigor, fer un vol i veure les cabres i jugar, és la jornada de desestresar-se i acumular forces.
Cap el vespre planegem que farem el dia següent




Segon dia
Avui hem decidit anar a fer un vol e investigar cap a la Vall de Pineta i França.

Des de Saravillo agafem la carretera A-2602 fins l'encreuament de Salinas on tenim que agafar la A-138 girant a la dreta direcció Bielsa, que i pararem a la tornada, continuem fins passat Parzan i abans de arribar a la central elèctrica de Barrosa, surt a la dreta el GR-11, cap al Ordizeto 2.592m., i l'Ibón del mateix nom, que també intentarem fer més endavant.
Continuem rectes per la mateixa carretera on i trobem l'antiga frontera espanyola, que avui dia esta adaptada com aparcament e inici de caminades, parem per informar-nos i llegir-nos els panells que trobem a la dreta abans de creuar el riu Barrosa per un pont de pedra que porta direcció al Pic de L'Ibónet, cap a l'Ibón de Tringoniero 2.405m., i l'Ibónet, que també intentarem fer més endavant.
Avui només fem de "domingueros" i emmagatzemem informació per properes vegades, que segur que hi tornarem, perquè som verdaders entusiastes d'aquestes valls.

Túnel de Bielsa
Inaugurat l'octubre de 1976, és un túnel d'un sol tub de doble direcció amb una longitud de 3.070 metres, dels quals 1.298 es troben a Espanya i 1.772 a França. L'embocadura del costat espanyol està a 1.664 metres d'altitud, l'embocadura francesa a 1.821 metres. A causa de l'altitud és un túnel que se sol tancar a la circulació amb certa freqüència durant l'hivern.





Continuem rectes fins arribar a la frontera natural anomenat al cantó espanyol Túnel de Bielsa i quan surts per la basant francesa és diu Tunnel d'Aragnouet i ara la carretera en el túnel s'ha transformat de la A-138 a la RD-118 i continua cap a l'interior de França com la D-929.
Nosaltres parem aquí una estona per contemplar el paisatge i rebolcar-nos per la neu, que com podeu veure a les fotos es preciós.

Saint-Lary Soulan
Continuem per la D-929 direcció Saint-Lary Soulan, un poblet d'alta muntanya completament turístic.
Preparats amb remuntadors per anar cap a les pistes d'esquí, però ara que no hi ha quasi neu, si pot anar per carretera, si és vol.
Nosaltres parem a fer una Crepè i prendre alguns refrescos en un bar, molt amables i que ens entenien bastant bé.
I tornant cap a la sortida del poble ens vam trobar de cara tot un remat de ovelles que el pastor damunt d'un cotxe i amb gossos corrents foragitant-les pel mig de la carretera, vam parar el cotxe allà al mig, no teníem un altre remei perquè ens van envoltar i vam aprofitar per gaudir del moment i fer fotos.







Un cop vam arribar al Túnel pel cantó francès vam tornar a parar una altre estona més, i avall cap a Bielsa i cap a la casa de Sarabillo en total anada i tornada hem fet uns 65 Km., fins el nostre -campament base-

on el nostre amfitrió ens esperava amb una barbacoa impressionant de xai, costelles adobades de porc, allioli que ja havia preparat jo, botifarres, amanida de l'hort de l'Angel., vi, cava, birras sin i de tot, una copeta per qui en prengui, etc. ens vam posar 5 Kg. de cop al damunt. Guauuuuuuuu!!!!
A partir d'aquesta vegada cada cop que hi anem l'Angel, ja ens espera per fer una barbacoa.

A la tarda, vespre teníem que preparar una caminada llarga pel dia següent, sempre que venim procurem fer una caminada llarga., i la resta de dies a visitar poblets, que també us els aniré mostrant en altres articles.

Tercer dia
Llanos de la Larri

Al final hem decidit anar de bon matí a fer Los Llanos de La Larri, ben preparats amb entrepans i refrescos.
Ens posem en camí cap a quarts de nou del matí, direcció Bielsa, un cop l'hem passada de llarg, passem pel costat de Javierre i seguin per la carretera HU-V6402, a la nostre esquerra veiem la Poza i a la dreta trobem una casa de Colònies, el "albergue juvenil Jordi Turull", més endavant passem pel costat de Espierba i continuem fins arribar a la Ermita de Ntra. Sra. de Pineta que es troba al mig entra la "Sierra de Espierba" i el riu Zinca, i a pocs metres de les barreres del Parador Nacional, nosaltres tenim que girar abans a l'esquerra per travessar el riu Zinca i entrar a la llera del riu, al aparcament de Pineta, també i trobem una caseta d'informació.
Això és un altre punt de sortida de moltíssimes caminades 1.280m.

Informació de la ermita de Ntra. Sra. de Pineta
Situada al fons de la vall de Pineta al costat del Parador Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.
Es tracta d'una edificació de planta rectangular i capçalera recta construïda al començament del segle XIX. Voltes de mig canó recobreixen la capçalera i la nau, mentre que la porta, col·locada al sud, és adovellada amb un arc superior de mig punt.
Diu la tradició que un dia la Verge es va aparèixer a un pastor sobre un pi del paratge conegut com la Vall Verd, havent estat traslladada fins allà pels àngels des de la veïna vall francès de Bareche. Els habitants de l'esmentada vall, al trobar-la a faltar, la van buscar per tot arreu i després trobar-la en Pineta restituí la imatge al seu poble. Però la Mare de Déu va tornar a aparèixer per segona vegada en el mateix pi. Es diu que l'antiga imatge de la Verge estava mirant cap a la vall de Bareche, recordant així la seva procedència. Durant la Guerra Civil aquesta imatge va ser destruïda, sent l'actual obra dels anys quaranta. Cada 12 d'octubre es va a aquesta ermita des de Bielsa a celebrar missa i, si ho permet la meteorologia, a passar un dia de camp.
FONT: Ermites de Sobrarbe, Mancomunitat de Sobrarb.

Sortida Cap a La Larri 1.630m. Desnivell 450m. total 3 hores.
Entrem al Valle de Pineta.
Nosaltres comencem a caminar per una pista amb una pendent suau resseguint el riu Zinca, durant tot el recorregut sencer no saps cap a on mirar, si el Circ de Pineta o el Barranco de la Tormosa, tot són salts d'aigua del riu Zinca anomenats Churros de Marmorés i cims impressionants, al principi envoltats de fajos i desprès de teixos, pins negres i avets, fins trobar un salt d'aigua impressionant amb unes aigües braves amb molta força i on el camí es divideix 1.420m., pots pujar cap a la dreta pel costat del Zinca, cap al seu naixement i al Monte Perdido 3.348m., Cilindro 3.325m., Soum Rammond 3.259m., i l'Ibón i pic de Marboré 3.252m.el Balcón de Pineta, etc., o seguir rectes direcció a los Llanos de La Larri, que és el que vam fer aquest cop.





Direcció Llanos de La Larri

El camí dintre de que és pujada, és una pista forestal bastant suau constant i llarga, que un cop deixem els boscos enrere 40' o 50'és fa més dreta fins que arribem a les cascades del Barranc de Montaspro i una mica més endavant el pont i cascades de La Larri, que continuem fins arribar bastant còmodament pel barranc que forma el riu a l'esplanada on trobem el Refugi/Chozo de La Larri, i al fons el circ, a l'esquerra Pico de la Capilla 2.829m. i a la dreta La Munia 3.134m., i el Robiñera  3.003m., i a la zona del Tromacal les cascades de La Larri  que són les parets que l'envolten i l'escuden.














Creuem tot el Llano 1,3Km.de llarg per uns 300m. de promig d'ampla i desprès de 30' travessant prats arribem als peus de la cascada 1.630m.hem caminat fins ara unes 1,5 hores. Fa un dia amb molt de sol, gaudim de l'aigua i fotos i juguem, es tot molt maco, quan comença a vindre molta gent decidim marxar a dinar a la Llera del riu La Larri, ja més espai i pots estar  més còmoda.

Dinem i fem una mica el gos, prenem el sol juguem en el riu, gaudint del paisatge i del lloc, que de aixó es tracta.
A arribat el moment de tornar i tornem pel mateix recorregut que hem fet de pujada,

- també hi ha una alternativa per fer una circular que és anar a trobar la pista por on baixarem i uns metres abans de trobar-nos una tanca verda a l'esquerra surt un camí no senyalitzat el GR-11, que entra pel mig dels fajos i va a sortir a l'ermita de Ntra. Sra. de Pineta-.

Cap complicació per lo maco que arriba a ser tot, només trobem un petit entrebanc baixant, que com feia tant de sol la neu es desfeia molt depressa i havia un tram del camí que quedava travessat per una corrent d'aigua que al pujar no hi era, i ara no podíem travessar sense mullar-nos els peus, vam buscar rocs i vam fer una mica de pas, que també van aprofitar altres persones que esperaven aviam que fèiem nosaltres.

Superat això vam anar passejant fins arribar a l'aparcament i cap a Bielsa a prendre alguna cosa.
Parem a Bielsa i anem a una botiga de records on li comprem a la Mercè una bruixa molt lletja, d'aquelles que es penjen del sostre de l'habitació, encara l'hi té, vam visitar els voltants del Centre de Bielsa i vam entrar a un bar d'una plaça gran i antiga.
Com que estàvem cansats vam agafar al cotxe i cap a Saravillo, a descansar i jugar a cartes.


Quart dia
Parem com es costum a dinar al Restaurant Ordesa, que ja us he explicat a l'article del Bal de Chistau i desprès decidim tornar per "Los Cañones de Guara" a Ainsa.






Agafem la A-2.205 direcció a Arcusa la carretera és més lenta, però val la pena pel paisatge que t'acompanya durant tot el camí, vam fer una parada també per poder observar els barrancs de ben a prop travessant el "Puente de la Sierra" i vam caminar un tros de camí, on vam trobar escaladors, desprès d'una estona de vertigen pels barrancs, tornem al cotxe i  passat Colungo agafar la A-1.232 fins arribar a Barbastro, d'aquí a Lleida  i  ja d'una sola tirada cap a casa per la A-2.

Adreces d'Interès: