Ara ja fa un temps una parella, companys meus de feina em van explicar que van estar a la Vall de Chistau, i que els hi va agradar molt.
Aleshores la meva dona i jo, vam decidir que ens mereixíem una escapada i pel pont del pilar del 2006, vam anar els dos sols, per conèixer-ho i per esbargir-nos.
Ens va agradar molt, tant l'estada on vam estar com els seus voltants i pel pont de l'1 de maig del 2007, vam decidir tornar-hi amb les nenes, la Laia i la Mercè, però en un altre casa.
Primer dia, Anada a Sarabillo
Ruta Anada i Tornada Monistrol de Montserrat a Saravillo
La anada per començar ja va ser més animada, vam arribar a l'hora de dinar, que ja el portàvem preparat.Sarabillo es troba a les faldilles de la cara nord del Punta Calba i a la riba del riu Zinqueta.
En aquesta zona pràcticament tots els pobles conten amb una amplia oferta de turisme rural, cases i apartaments, a Plan hi ha l'hotel, -Aparthotel Villa de Plan- hi ha 11,5Km. a Bielsa, està el -Hotel Càmping Bielsa-
Poc abans d'arribar a Saravillo a ma esquerra trobem el càmping Los Vives.
Cámping Los Vives
Tot això us ho explico perquè ho tingueu en compte a casa abans d'anar-hi i planificar-vos les necessitats de menjar que tindreu i ha on comprareu, ara hi ha un súper a San Juan de Plan a peu de carretera direcció a Gistaín, a preus raonables i amb un assortit de productes suficient.
La primera vegada que vaig vindre no havia aquest super i vam tindre sort de fer cas al consell que ens van donar els meus companys de feina, emportar-vos una dotzena d'ous.
A la tarda desprès de dinar vam anar a fer un passeig pels voltants de la casa rural, ja sabíem que a les nenes els hi agradaria, el paisatge, xais, cavalls, en fi natura 100%...
A Saravillo elaborant artesanalment formatge i iogurts, les nenes ara no poden anar-hi sense comprar-ne.
Segon dia
Sarabillo, Plan, San Chuan de Chistén, Puen Pecadó, Biadós, Gistaín
Al dia següent el vam dedicar a visitar Plan, San Chuan de Plan o San Chuan de Chistén, i de camí cap a Gistaín, també vam parar a visitar el Puen Pecadó, té un bon espai per poder aparcar el cotxe. Aquest lloc també és inici de caminades molt interessants que ja anirem descobrint en altres ocasions, però també en el següent enllaç teniu l'informació d'una de elles.
Caminada Circular Puen Pecadors, Puen Moli, Biadós, Puen Pecadó
El Pont dels pecadors és un pont que creua sobre el riu Zinqueta a 50 metres sobre el seu llit, i escassos metres aigües amunt del poble de Sant Joan. Per ell passa una pista cap a les feixes del vessant anomenada Don dela Par, al costat del barranc del Sen que baixa per l'enclavament conegut com Engrota des de l'ibón del Sen.
La gent de San Juan de Plan, explica que antigament els delinqüents que detenien i els declaraven culpables, els portaven fins el pont i els llença-ven cap a vall.
Uns pocs metres mes endavant trobem una pista forestal que surt del mig d'un revol i que porta cap a un càmping el Forcallo, direcció al refugi de Biadós, inici també de caminades clàssiques, que mes endavant també volem fer.
Però nosaltres seguim fins arribar a Gistaín, un poble molt petit i recollit amb unes vistes impressionants, al estar enclavat en un cim privilegiat que domina tot el vall, i fem un vol i en un bar a prop de l'església prenem uns refrescos i fem unes partides al futbolin, també podem llegir en els panells informatius la seva historia, les seves fàbules en el seu idioma el Chistabín.
Tornem cap a la casa i la tarde la dediquem a jugar al Remigi, Trivial, etc. i ha planejar que farem al dia següent, i decidim anar a fer la caminada fins el Ibon Basa de la Mora
Ens llevem de bon matí per menjar alguna cosa, nomes per fer el cafè, preparem els entrepans, les begudes i tot l'avituallament que necessitarem i sobre les 9:00 del matí ens vam posar en marxa.
Sortim de Sarabillo (950m.)
Seguim les marques del camí de gran recorregut GR-15, sender pre-pirenaic que va del Pont de Suert (Lleida) a Acumuer (Osca) i té una longitud total de 134 Km., dividits en nou etapas. Nosaltes nomes farem en total des del poble de Sarabillo a l'ibón 24 Km., amb un desnivell de 1.180 m.
Al principi el camí puja bastant suau perquè va resseguint les parcel·les que envoltant Sarabillo devant tenim el cim Artíes, entre barrancs, cursos d'aigua i bosc en un dia primaveral i solejat en màniga curta observant trobem unes quantes murgules (bolets amb un barret que recorden a unes celes semblant a una esponja de mar)
I quan arribes a uns 4 Km, travesses la pista forestal que anirem creuant mes d'una vegada, en la qual trobem un abeurador molt gran, nosaltres seguim i el camí que comença a enfilar-se cada cop una mica més això si envoltats constantment per nogueres i quasi fins els cims mes alts per boixos, !!!!! olor, no la sentiu.
A partir d'aquí ja no tenim tanta calor i tenim que posar-nos un altre màniga més.
Al cap d'uns 7 Km. arribem al refugi de Labasar (1.930 m.), petitet per unes 8 persones amb xemeneia, aquí cau aigua neu i ara ja fa molt fred ens tenim que posar polars i anoracs. Pel seu darrere continua el nostre camí, a partir d'ara farem un descens entre roques travessant el barranc, que forma el mateix ibon, farem ziga-zagues per un prat embassat i en menys de 30' arribarem al peu de l'ibon (1.913m.).
Video Ibón Basa de la Mora
I, ohhhhhhh!!! quina meravella. Crec que es lo mes maco que he vist mai fins ara, l'ibon gelat envoltat d'uns pics impressionants, de pins negres i avets, i davant nostre Les Agulles de Labasar, El Llosal i La Peña de las Once, encara mig nevats.
Vam poder fer unes poques fotos, l'entrepà depresa i corrents perquè plovia una aigueta fina i gelada, que ens va obligar a tornar depressa pel mateix camí que vam fer de pujada.
Aquest cop no vam poder ni donar-li la volta ni res.
Ara podeu llegir la adaptació medieval de la època pre-cristiana, que la gent local explica sobre el ibon, que diu així:
Si puges a l'ibón de Plan o Basa de la Mora la nit de Sant Joan i et rentes la cara a les seves aigües gelades i blaves abans de la sortida del sol, veuràs que l'aigua es comença a moure. Al principi poc a poc i, a poc a poc, més depresa , format un remolí vertiginós, I en el mateix instant en què apareix el primer raig de sol per Armeña s'aixeca lentament del centre una forma brillant. I quan el sol s'ha estès per tot el blau de la Basa, aquesta forma brillant es transforma en una bella dona. Al moment comença una dansa màgica, harmoniosa, que embadalit. Llisca tan lleugera com l'aire. Diuen que és l'ànima d'una Princesa Mora que es va perdre entre les muntanyes de la Vall fugint d'una guerra. Però només els que tenen uns ulls i un cor purs poden veure a la Princesa Mora dels cims, només els que tenen la mirada neta poden arribar a veure tota la bellesa que l'ibón amaga .................
I això es el que recorden les avies de la vall als seus nets en chistabin:
Si ye que i puyas bela maitinada de San Chuan ta ibón, y no la biéses, abrás de pensare en labá-te l'anima...Sólo es güellos limpios pueden biere a la prinzesa mora de las cumbres.
Que significa el següent.
"Si es que pujàs algun mati de Sant Joan a l'Ibón, i no la veiguesis, tindràs de pensar en rentar-te l'ànima.........Nomes els ulls nets poden veure a la princesa mora dels cims".
Començem a baixar
Ara tenim les mateixes sensacions que al pujar però al reves, a mida que descendim ens anem treient mànigues, però sense tornar a anar en màniga curta, perquè estem mollats.
Descansem al costat de l'abeurador i berenem i continuem descenent suaument fins arribar sobre les 18:00 hores a Saravillo.
Contents satisfets per les experiències viscudes, mentalment ens preparem per tornar cap a casa al dia següent.
Quart dia, Tornada a casa.
L'Ainsa
Visita virtual per l'Aïnsa Medieval
Reportatge de la TVE2 sobre AINSA
Ens llevem sense presses i cap a quarts de 12 marxem amb l'idea de parar a Ainsa, perquè ho coneguin les nenes.
Quan arribem a Ainsa, aparquem el cotxe a l'entrada del Castell i continuem la visita a peu.
Es un poble medieval damunt d'un promontori aïllat i apartat del modern Ainsa, des del castell es poden veure els rius Cinca i l'Ara que al voregen i uns metres més endavant s'ajunten.
Història
Encara que la llegenda situa el naixement de Aínsa en la conquesta de la plaça per les tropes del rei Garcí Ximénez l'any 724 gràcies al miracle de la creu de foc (des del segle XVI hi ha una creu en el lloc on suposadament van ocórrer els fets) les fonts històriques apunten que els musulmans no van arribar a establir-se en aquesta terres [edita].
Castell
El castell, que data del segle XI, va formar part de la línia de defensa dels territoris cristians (línia que s'estenia fins Abizanda), i es va convertir en l'embrió de la vila, que en temps de l'edat mitjana va ser emmurallada, i va esdevenir la capital del comtat de Sobrarb que va pertànyer al regne de Nájera-Pamplona (abans que aquest donés lloc al Regne de Navarra) i després es integrés en el regne d'Aragó.
En 1.124 el rei Alfonso I el batallador va atorgar la carta pobla per la qual es beneficiava als seus habitants amb el fur de Jaca.
La importància de la plaça va portar que l'església de Santa Maria fos concebuda també com a defensa, tal com testimonien les sageteres de la seva torre.
Nosaltres desprès de voltar per tot arreu, ens assentem en unes taules d'un bar al costat de la plaça porxada, i fem un aperitiu.
Val la pena observar tot el nostre voltant històric i privilegiat i pensar que ara també es un escenari natural a on roden pel·lícules, es cel·lebren casaments i altres esdeveniments..
Després agafem el cotxe i baixem cap a Ainsa modern i abans d'arribar al primer encreuament, veiem a la nostre esquerra uns restaurants i a la dreta un descampat utilitzat d'aparcament.
Parem i anem a dinar al Restaurant Ordesa, i quan estem ben farts continuem ja d'una tirada fins a casa.
A nosaltres no ens agrada anar per llocs de poblacions grans, per això tornem per Graus, Benabarre, Alguaire, Lleida, on agafem l'autovia A-2 i fins a casa.
enllaços d'interes:
Turisme per la Comarca de Sobrarbe
Turisme per les comarques d'Osca
Bal de Chistau
Plan
Gistaín
Sobrarbe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada