dimarts, 4 d’agost de 2009

La Llegenda de la muntanya del Cavall Bernat


Explica la llegenda, que fa molts anys un llenyataire molt humil que vivia en una població propera a Montserrat, treballant tot el dia fent llenya per tal de poder guanyar-se la vida ja que era molt pobre, tant que ell mateix havia de dur la llenya muntanya amunt i muntanya avall amb la força del seu cos.

Però un dia se li va apareix un cavaller amb una capa vermella damunt d’un cavall majestuós anomenat Bernat. El cavaller, amb una amabilitat inusitada, es va oferir a dur-li la llenya fins al peu del riu. Van carregar una gran quantitat de llenya sobre el cavall, tanta que semblava que el cavall no podria moure’s, però tant bon punt el cavaller li va dir:
“Cavall Bernat, Porta aquesta llenya a baix al Llobregat”
El cavall va marxar amb gran rapidesa i al cap de poca estona ja va tornar al costat dels dos homes sense la càrrega que duia. Aleshores, i per encara més gran sorpresa del llenyataire el cavaller li oferir convertir-se en propietari del cavall, posant-hi com a única condició, que al cap de 10 anys tornaria i que el llenyataire com que amb l’ajuda del cavall hauria aconseguit fer fortuna, l’hi havia de tornar un cavall igual que el que l’hi acabava de cedir. I si no podia complir la seva promesa, a canvi se n’hauria d’anar a viure sota les ordres del cavaller.
El llenyataire no va dubtar en cap moment, ja que va considerar que 10 anys i amb un cavall tant fort en tindria prou per fer fortuna i poder-l’hi comprar un altre cavall. I si en cas contrari, la fortuna no li somreia, anar a viure sota les ordres d’un cavaller no podia ser una mala sortida.
Van passar els 10 anys i el cavaller va tornar, tal com havia indicat. Però el llenyataire no tot i haver fet fortuna amb l’ajuda del cavall, s’havia dedicat a gaudir d’una vida benestant, però mai va trobar temps per comprar el cavall que devia.
El cavaller aleshores l’hi preguntà si havia pogut comprar un altre cavall igual de fort i valent que en Bernat, però el llenyataire l’hi va dir que no havia pogut trobar-ne un d’igual. Aleshores el cavaller es va treure la màscara i l’hi va mostrar la seva veritable identitat: era el diable. El llenyataire, atemorit ja que havia comprés que se n’hauria d’anar a viure al infern amb el diable es va posar a pregar imperiosament a la Mare de Déu de Montserrat, per tal que l’ajudés. Aleshores el cavall Bernat va llançar un gran renill i es va desbocar fugint muntanya amunt on es va convertir en roca, però no en forma de cavall sinó en una roca dreta i eriçada com totes les muntanyes de Montserrat.
El llenyataire es va veure salvat, i li va dir al dimoni que podia escollir qualsevol d’aquelles muntanyes que s’assemblaven tant al seu cavall Bernat. El diable enfurismat i vençut, va llençar un encanteri a la roca del cavall Bernat; “ningú no podria escalar-la, i el que ho fes si es home es tornaria dona, i si es dona es convertiria en home”.
Per això, avui dia els que escalen la muntanya del Cavall Bernat, sempre repeteixen l’escalada per desfer el malefici del diable.