dimarts, 19 de juliol del 2011

El Matagalls des de Collformic

Descripció
La proposta és pujar al Matagalls per la vessant del Collformic, nu i desforestat de constant i tossuda pujada i la tornada de baixada per Sant Segimon i l’ombrívol·la i fresca ombre del bosc del Faig Gros i entre mig un riarol, un magnific paratge que convida a aturar-si.
Inici
Em tingut que aparcar el cotxe a uns metres de Collformic (1.144 mts.), al voral de la carretera BV-5301, degut a que hem coincidit amb un aplec i l’espai d’aparcament inclós al del Restaurant Coll Formic es molt limitat.
Des d’aquí s’inicia cada setembre la caminada Matagalls-Montserrat d’uns 85 quilòmetres. Aquesta ruta senderista commemora la travessia efectuada el 1904 pel Mosén Jaume Oliveras en menys de 24 hores.

Un cop llestos les dues parelles, encarem a mà esquerra de la carretera unes escales, amb els indicadors del GR 5.2 verds i vermells per les que pujarem, com referencia, a pocs metres trobarem una escultura commemorativa als combatents caiguts durant les guerres Carlistes.
Seguim en ferma ascensió per un camí pedregós fins trobar la pista del Mas de Sant Andreu de la Castanya, que deixarem, per seguir a l’esquerra i muntanya amunt pel costat d’una tanca.
Seguim per una senda anomenada Carena dels Roures, fins assolir el Turó del Pla de la Barraca (1.370 mts.), planúria ample i herbada, ocupada al seu centre per un antic pou de gel, quedant un refugi enlairat en un turó a la nostra esquerra.

En aquest punt el camí no és tan evident, encara que no té pèrdua, ja que hem de seguir muntanya amunt, remuntant cap a la dreta, un llom pedragós i costerut que ens ha de conduir al Turó Gros de Santandreu (1.542 mts.), des d’on comencen a gaudir de bones panoràmiques de la vall de la Tordera, que neix als nostres peus, de la Plana de Vic i de les muntanyes pre-pirinenques.
Ara el sender es torna planer i caminem a llom de la serra, arribant a un collet herbat als peus del Turó de l'Estanyol i d’aquí al Collet del Llops (1.565 mts.).
Aquí a la nostre esquerra seguint un caminal senyalitzat arribem a la Font de la Rosa i al voltant entre uns arbustus decidim esmorzar, quedant-nos al davant la darrera rampa i sobre d’ella el nostre objectiu, la Creu del Matagalls, ja molt evident.
Aquest tram torna a ser bastant pendent (d’un 22% d’inclinació) i descarnat, però la visió propera del cim fa que s’ha cometi amb ganes.
El Matagalls 1.696m.
La Creu de Catalunya erigida en record a Mosén Cinto Verdaguer representant del moviment de la Renaixença i que va dedicar un bell poema al cim del Matagalls.
La creu esta documentada ja l’any 1.614 i és un vèrtex geodèsic situat a 1.696 metres d’alçada, i tot i ser la tercera cota delMontseny, després del Turó de l'Home 1.712m. i Les Agudes 1.703m.
És un dels millors miradors del país, donat que, en un dia clar, la panoràmica s'estén des del mar fins al Pirineu, sense oblidar altres zones com la serra de Montserrat i el seus entorns.
Tornada per Sant Segimon
Iniciem la tornada direcció al Coll de Saprunera, i només començar a baixar ens trobem uns personatges locals amb uns  burrets, nosaltres seguim resseguint la carena per sota del Turó del Mig (Viladrau), en direcció a Sant Segismon, però no ens adonem i ens passem de llarg el desviament de l’ermita.

Seguint el camí en un fort gir a l’esquerra de baixada fins caminar al costat del Torrent de Rentadors que ens porta en un revol a la dreta on tenim que creuar-lo, al bosc del Faig Gros, aquí ens trobem al mig d’un bosc de fatgos espectaculars amb una de les ombres més impressionants de tota la jornada.

Continuem gaudint de la frescor d’aquest paratge fins voltar el Turó d'En Bessa 1.388m., fins trobar-nos a les Roques del Marques amb la tanca al costat del Mas de Sant Andreu de la Castanya, a partir d’aquí només queda desfer el mateix camí que hem fet de pujada fins a Collformic.

A sigut una sortida clàssica i senzilla per passar un matí en bona companyia per un dels paratges més emblematics de Catalunya, espero que us animeu a fer-la i ja m’ha explicareu. Siauuuuuuuuu

dijous, 14 de juliol del 2011

Canal del Cavall Bernat i l'Elefant

Aquest dissabte 9 de juliol em quedat al meu amic Roger i jo a les 8:00 a l’aparcament de Santa Cecília a Montserrat per anar a fer per primera vegada la Canal del Cavall Bernat.
Tots dos som molt puntual així que ens trobem i ens calcem bé les botes, GPS i el casc, força aigua i un bon entrepà i endavant.






Itinerari
Des de Santa Cecília agafarem el camí de l’Arrel fins la Canal del Cavall Bernat que pujarem amb la ajuda de cordes fixes fins a dalt a on esmorzarem a sota la Miranda del Cavall seguirem per la Serra de les Lluernes passant de llarg la Canal de Balaguer i la Canal Plana fins trobar el camí que puja a l’elefant a mà esquerra marcat amb una fita i abans d’arribar a la Prenyada, superem un flanqueig i una escletxa fins el cim de l’elefant i desfem el camí fins trobar la Canal Plana per la que baixarem fins el Camí de l’Arrel i Santa Cecília en total uns 7,35 Kms. en la que hi hem dedicat unes 5 hores tranquil·lament gaudint del sol i del matí.
Aproximació
Creuem la carretera just davant a la sortida del revolt de la BP-1103 i agafem un caminal que ens porta a trobar el Camí de l’Arrel pocs metre més amunt al que agafem a mà esquerra direcció al Monestir.
Anem caminant observant las canals i els torrents passant per sota la paret d’aspecte infranquejable de Sant Jeroni i el Serrat del Moro i la seva Canal de llarg fins sobre-passar per sota del gran i respectuós monòlit del Cavall Bernat.
Inici de la Canal del Cavall Bernat
En el camí a mà dreta i trobarem encarant la Canal a l’esquerra una creu amb pintures blanca i vermelles i a la dreta dos punts separats pintats de vermell a les pedres.
Això ens indicara l’inici de la Canal del Cavall Bernat, hem tardat una hora des de Santa Cecília fins aquí l’inici de la canal aproximadament per donar-vos un altre referència.
Comencem a pujar salvant blocs petits de pedra entre la vegetació de forta pujada des de l’inici fins superar un curt tram en que ens trobem el primer tram llarg de corda fixa als nostres peus, ens hi agafem i mirem amunt, es inpresionant estem fusionats a la roca de còdols del majestuós monòlit que vist des d’aquesta perspectiva, la que ens anirà acompanyant durant tota la canal ens deixara bocabadats.
Començo a pujar jo primer i el Roger segon, a poc a poc temptant la precària corda de nusos desgastada pel temps que algun escalador a deixat com a vella en el seu dia i encara gràcies, anem buscant preses pels peus, per pujar tranquil·lament i avançar un tram per seguir buscant amb les mans i anar jugant peus segurs estirada de mans, un peu una mà serens, còmodes i disfrutant del moment.
En els canvis de cordes m’espero al meu company i ell va pujant el darrer tram i així un tram darrera l’altre fins arribar a un que te com a suport una cinta plana de color negra descolorit i ben podrida un cop superat tenim que anar desviant-nos a l’esquerra direcció a un alzinar també amb un parell de trams de corda a on ja veiem el coll i el final de la canal.
Aquí dalt sortim entre mig de la Miranda del Cavall a l’esquerra i la base del Cavall a la dreta, per fi ens trèiem el casc i aprofitem per fer-nos unes fotos, (¡ah! una cosa Roger no se que a passat que tu has sortit diferent, deu ser la maquina que deu estar defectuosa, fes-to mirar ¡nen!).
Decidim anar a esmorzar a sota la Miranda gaudint de les vistes d’un dia esplèndid ras amb sol i un cel ben blau.
Em trigat una hora aproximadament en pujar la canal i ara son les 10:00 del matí, com que encara es molt dora decidim anar a l’Elefant que el Roger no i ha estat mai.
L’Elefant
Així que a les 10:40 anem travessant la Serra de les Lluernes passant i identificant la canal dels Aritjols o com li diuen ara de Balaguer, al cap d’una estona també trobem la Canal Plana, nosaltres seguim fins trobar un pla en el que ja tenim davant nostre La Prenyada.
Aquí a l’esquerra trobem una discreta fita que ens marca el caminal que ens puja molt depressa als peus de l’elefant tenint que superar un parell de grimpades, un flanqueig i un petit i estret romenage que en superar-lo ja ens trobem al cim de l’Elefant.

Des d’aquí també podem gaudir d’una vista sense igual que de ben segur recordarem, així com l’experiéncia d’haver pujat.
La Canal Plana
Desgrimpem i desfem el camí ara de tornada fins trobar la Canal Plana que baixem per una agraïda baixada entre mig dels alzinars per una humida i tupida ombre, fins trobar el Camí de l’Arrel que agafarem de tornada a Santa Cecília.

Aquesta caminada es especialment maca i divertida i encara que la Canal del Cavall ens pugui porta alguna dificultat si la feu amb serenor no te perquè sortir cap problema, espero que sigueu valents i la feu i així m’ho expliqueu. Siauuuuuuuuuuuuuuu


dimecres, 6 de juliol del 2011

El Montgròs pel Serrat de la Palomera i la Canal Roja

Itinerari
La pujada al cim del Montgros la farem pel serrat de la Palomera, Coll de Moset, la Canal Roja, camí dels Naps de Dalt, Coll del Montgros i el cim del Montgros és una excursió força esgotadora físicament i només és aconsellable per als col·leccionistes i enamorats del massís que busquin camins amb grimpades, vertígent i poc transitats.
El mirador del cim del Montgròs ofereix una àmplia perspectiva de Montserrat, tant en la seva cara sud, com la regió de Sant Jeroni o la més oriental, la climatologia sol ser incerta així que hi teniu que pujar preparats per a qualsevol situació.
La baixada la farem cap a la Font de la Cadireta, Torrent del Migdia, Coll de l’Ajaguda i pel Camí dels Francesos arribarem a Can Jorba i fins la Vinya Nova.
Masia de La Vinya Nova
11 amics ens trovem a la Vinya Nova a les 7:30 del matí convocats per apeupermontserrat, un cop retrobats i equipats sortim des de la Vinya Nova en direcció El Bruc per l'ampla i còmode pista del camí del Castell a la Vinya Nova i vam passar de llarg pel davant de la masia de Can Jorba.
Aquesta masia està documentada des del segle XV tot i que podria ser anterior ja que la capella que hi ha al seu costat és esmentada al segle XIV. Va pertànyer durant molts segles al monestir de Montserrat i va ser en aquesta casa on l'abat Blanch hi va fer amagar la Moreneta després de l'exclaustració de 1835.
Serrat de la Palomera
Passat la masia de Can Jorba i abans d'arribar al torrent de la Coma d'en Pastor, agafem un camí a la dreta amb marques de color vermell.
El camí s’endinsa al bosc i comença una llarga, forta i esgotadora pujada que ens porta molt a prop del coll de Mosset a ons ens adonem de que en molt poca estona em superat un gran desnivell.
Canal Roja
El camí continua per una llarga aresta tot seguint la canal Roja i les marques ara són de color blau. El camí guanya alçada pel mig de la roca nua, en el que destaca el te de roca.
Aprofitem els passos més compromesos per fer unes fotos impressionants mostrant el desnivell en el que comencem a quedar envoltats per la boira i comencem a sentir tronar.  Les marques ens guien tota la estona, hi ha trams força drets que assenyan al més valent.
Després d’una pujada molt forta arribarem a un collet a la part superior del serrat del Faraó, aquí procurem recuperar l’alé i serenar el batec del nostres cors, mentre ens tornem a reagrupar.
La Coma dels Naps de Dalt
El camí ens porta al vessant de la coma dels Naps i després baixem una mica pel mig d’un bosc espès arribem a la cruïlla a on giram a la dreta amunt seguint les marques de PR blanques i grogues i les indicacions. (si seguim rectes aniríem direcció al Coll de Porc i Can Maçana).
Roca Plana dels Llamps
Després de uns esgotadors i durisims 450m., arribem al peu de la Roca Plana dels Llamps i trobem un pas per una escletxa entre roques molt maca i estreta de 10 o 12 metres equipada amb una corda, a on aprofitem per reagruparnos i passar un rere l’altre aquest divertit pas.
La corda no es necessària si passem tranquils i encaixonats, mirant i buscant les presses per posar els peus i les mans i avall sense massa dificultats i que un cop superada podem veure que hem passat pel costat d'una creu de ferro clavada a la roca, ara seguim a voltar direcció al Coll del Montgros.
Només ens queda fer la pujada final que ens porta al Coll del Montgrós a on només tenim que girar a la dreta per començar una suau pujada fins al cim arrodonit del Montgros.
Montgros 1.133m.
Un cop al cim comencem a observar des d'un lloc privilegiat el nostre voltant a on ens trobem que la boira quasi ens a engolit, ens cauen 4 gotes mal contades acompanyades d’un aire fresquet que suats ens deixem freds, com volem esmorzar ens reserem a la dreta del cim pocs metres assota a on aprofitem un petit abric per reunir-nos tots i esmorzar, en el que inclús no va faltar el cava català.
Mentre esmorzem en pocs minuts la boira escampa i el sol torna a lluï i és quant tots ens adonem de la recompensa de l’esforç de vindrà fins aquí, amb unes perspectives magnífiques i espectaculars vistes de totes les zones de Montserrat.

Estem pràcticament al mig de Tebas, Tabaida, Tabor, els Ecos, Els Frares i les Agulles i els seus cims més importants, El Serrat del Moro, El Serrat de Sant Jeroni i la Miranda, L'Albarda Castellana, i un llarg i bocabadat, etc., de bellesa al nostre voltant.

A l'extrem del cim que és molt llarg i ample podem veure Collbató, El Bruc, La Vinya Nova, etc.

Com a símbol del cim trobem un munt de pedres apilades soportant un pal vell i sec, un sobri i senzill homenatge per un cim sofert, arrodonit i erosionat on normalment fa molt de vent i reposa la boira.
Canal del Migdia
Comencem a baixar cap al Canal del Migdia pel PR C-78, per una forta pendent amb passos molt estrets, encaixats i una mica exposats, però de gran bellesa, pel costat de la Salamandra 1.158m., fins passar per la Font de la Cadireta.
Aquí ens tornem a juntar per indicar clarament el gir a la dreta, fins el mig del llit del torrent del Migdia direcció al Bruc. (si en lloc de girar a la dreta seguim rectes amunt per la forta pendent trobarem primer a la dreta per anar al Camell de Sant Jeroni i si el passem de llarg per l’esquerra arribarem al Coll del Migdia).
Camí dels Francesos
Al que resseguim de baixada fins trobar la cruïlla del camí dels Francesos que agafem a l’esquerra. (si continuèssim endavant ens trobariem amb el joc de l’oca), anem baixant per l’alzinar i tot just sobrepasar Els Plecs de Llibre però al marge esquerra del torrent si ens hi fixem trobarem la Balma dels Plecs de Llibre.
La que visitem i fotografiem, té entrada i sortida per dos costats que es poden voltar, després seguim al camí principal i seguim baixant fins el Coll de l'Ajaguda, on tenim unes magnífiques vistes del Montgros i els Plecs de Llibre.
Continuem la baixada que ens porta al camí de la Vinya Nova pel torrent del Bassal dels Gats tot resseguint el camí dels Francesos. Un cop a la pista principal girem a l’esquerra i enfilem direcció al punt d'inici de la sortida.
Arribem a l’aparcament a dos quarts de dues de la tarda, una bona hora per fer una cervesa al Bar de la Vinya Nova i parlar de la propera sortida.
Siauuuuuuuuuuuuuuuuu!!!