Paret/Agulla: Magdalena Superior
Zona: Gorros -Montserrat-
Dificultat: V+ (MD-)
Dificultat màxima obligada: V
Llargària: 50 (15+35)+30+25+25 = 130 metres
Aperturista: A. Cardona i C. Barés maig de 1992
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Parabolts pintats de color verd i reunions repelables - re-equipada al 2009.
Material: 10 cintes exprés variades (curtes i llargues), reunions i cordes de 60m.
Orientació: Nord-est, vol dir que toca el sol fins el migdia.
Cordada: Jaume Escorsell i Xarli
Data: 14 de setembre de 2013
Avui teníem la intenció de pujar el Gorro Frigi per la via l'Adriá, però veient la concurrència que hi havia, el Jaume Escorsell Ferrer, m'ha convençut per anar a fer la Via Ignasi Jorba, només us puc dir que m'ha agradat molt, que el Jaume com que ja l'havia fet a assumit fer-la tota de primer i que no us penseu que els trams de V o V+ es poden solucionar acerant, no senyors entre xapes (verdes) s'ha d'escalar, el millor que es una via progressiva que vas rodant amb la roca a mida que vas pujant i encaràs el 3r. llarg que es el més compromès i a on la via et mostra tota la seva solera, no et deixa indiferent per la seva dreta vas veient les xapes grogues de la 98 Octanos.
Aproximació amb cotxe:
Heu d’arribar al Monestir de Montserrat, podeu consultar el Google Maps ruta, com arribar al Monestir de Montserrat.
Aparcarem el cotxe a dins del complexe monàstic de Montserrat. No aneu molt tard ja que potser us toqui aparcar molt avall i no compensin el 5,50 euros (3,50 euros si esteu federats o teniu el carnet d’amics de Montserrat, gratuït) que costa tenir el cotxe aparcat tot el dia al Monestir.
Aproximació a peu:
Com això d’escalar no fa caminar gaire, li proposo en el Jaume fer l’aproximació caminant i així fem el bocata pel camí, encarem les escales dels pobres per anar bufant fins el pla de Santa Anna a on pel caminal de l’esquerra baixem per travessar el torrent i continuar per la vessant de sota els Gorros, per anar pujant progressivament fins un clar rocós, a on parem a esmorzar amb les vistes del monestir, Sant Benet, Santa Anna i tot el reguitzell de gent que puja per les escales amunt (Sant Jeroni). Un cop hem esmorzat seguim ara ja per encarar la Gorra Marinera que un cop l’hem superat a la nostre dreta trobem un caminal indicat amb una fita per pujar per una torrentada en ziga-zaga fins el camí nou de Sant Jeroni.
Comencem a travessar les gorres entre mig de cordades fins a peu de la via de l’Adriá a on també trobem uns nois preparant-se per fer-la, així que per no perdre el temps el Jaume en proposa la Via de l’Ignasi Jorba a la Magdalena Superior, reculem uns metres fins a peu de l’agulla que enfilem per la faldilla rocallosa per arribar a travessar una petita franja boscosa molt marcada pel pas dels escaladors, un cop l’hem travessat continuem per una estreta franja molt marcada cap a la dreta fins trobar una xapa a la paret pintada de verd, que ens indica que ja podem enfilar la via, pocs metres més endavant travessa la via 98 octanos, amb bolts grogs, que s’inicia uns metres més en sota o be també la podem atacar des d’aquí mateix.
1er llarg III / IV, 2 xapes i 50 metres
El Jaume comence a enfilar-se per la senzilla placa tombada de III fins trobar una R opcional que no fem, poc a poc la via es va redreçant fins a IV abans d’arribar a la R1, molt còmoda.
2on llarg IV i 30 metres
Aquest llarg es molt maco i molt generós amb cantells tant pels peus com per les mans, encara que ja podem començar a parar la atenció en la via i l’escalada perquè a mida que anem pujant metres lentament es va adreçant, sense cap problema arribem a la R2 molt còmoda.
3er llarg V / V+ i 25 metres
Aquest es el llarg estrella de la via on només encarar-lo ja ens mostre el V i ens avisa del que se’ns esdevé en pocs metres, a on ja es radicalitza del tot inclús la seva verticalitat desploma un pelet, sempre per això amb bon cantell i anant buscant els millors peus i mans fins, seguint les xapes que ens porten al flanqueig
A on tenim que mostrar la nostre perícia i temple en aquests pocs passos per roca estranya i dubtosa, amb un estimball important mostrant la via tot el seu caràcter per poder entrar a la R3, entre un diedre i una vella i pètria alzina.
Des d’aquí podem veure com a peu de vies ja es preparant noves cordades tant a la Ignasi Jorba com a la 98 Octanos.
4t llarg V i 25 metres
En general en totes les vies l’últim llarg sol ser de poc interès per perdre la seva verticalitat arribant al cim, dons no us equivoqueu ni baixeu la guàrdia ni un moment, la sortida la tenim que fer fent un parell de passos atlètics o acrobàtics pel diedre per ràpidament col·locar-nos a la placa de la dreta per arribar a una petita panxeta,
que es el pas clau d’aquest llarg, però no patiu perquè si no us surt en lliure es pot acerar per poder sortir-se’n airós, continuem molt vertical però amb molt cantell encara que no podem perdre ni per un moment la concentració fins assegurar-nos ja a la R4 del cim.
Aquí dediquem uns instants per posar-nos les trekking i xarrar una estona amb una parella que han pujat per la via Cuca i aprofito per demanar'ls-hi que ens facin una foto de grup de dos.
Descens:
Dos ràpels per la cara est.
1 Ràpel de 10 + 12 metres.
Aquest primer ràpel només te uns 10 metres que ens deixen en un pla rocós a on tenim que caminar i que per enllaçar la instal·lació del segons ràpel, tindríem que fer una petita desgrimpada, jo us aconsello que es el que nosaltres vam fer, fer un ràpel de la primera instal·lació del cim fins la instal·lació del segon ràpel i estalviar-vos fer la desgrimpada i assegurats muntar el segon ràpel.
2 Ràpel 25 metres
un altre ràpel de 25 metres, que ens deixarà a l’inici de la via Normal de la Magdalena.
Tornada:
Des d’aquí hem d’anar a buscar les escales de Jacob, a on ens hem trobat amb el Jaume Oliva, que ens a dit que la cordada que hi havia a sota nostre, era la Isa Pozo, amb altres amics fent una de les seves, però això ja us ho explicarant ells. Estàvem parlant a les Escales de Jacob amb el Jaume Oliva, els tres. Quan de cop escoltem un terrabastall molt gran i a continuació, un noi amb uns gemecs de mal, correm escales amunt i a peu de la Normal de la Gorra Marinera al terra el noi que repelant li ha caigut un roc al cap de més de 25Kg., i desprès al braç esquerra i la cama, estava atordit, desorientat, marejat i regalimant una mica de sang del cap per sota el casc cap a la cella, jo l'he atès primer i he mirat les ferides i encara que hi havia sang ja sabem que es molt escandalosa, però no hi havia cap via oberta important, el noi a ratllat el casc que quasi s'ha partit, ben segur estarà uns quants dies ben masegat, un cop ja a terra més tranquil i amb el seu company hem marxat, tot plegat un absurd que el ves pogut pagar molt car, nosaltres ens acomiadem del Jaume i li donem records per la Isa Pozo i seguim cap a Santa Anna i Escales dels Pobres avall per dinar a casa, un matí fantàstic a on hem pogut tornar a xarrar amb el meu amic de joventut tranquil·lament
Vídeo de totes les fotos de l'escalada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada