dimarts, 24 de setembre de 2013

Via Funció Clorofil·lica

Paret/Agulla: La Pastereta
Zona: Clot de la Mònica -Montserrat-
Dificultat: V (D)
Dificultat màxima obligada: V-
Llargària: 35+50+50 = 135 metres
Aperturista: J. Rovira i R. Darder (1993)
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Totalment equipada amb parabolts vermells, descolorits pel temps.
Material: 10 cintes exprés variades (curtes i llargues), reunions i cordes de 60m. (el Ramón portava una corda de 80 metres, que va anar molt bé per fer els ràpels amb una única corda.
Orientació: Oest, vol dir ombra al matí i sol a la tarda.
Cordada: Ramón Raich i Xarli
Data: 21 de setembre de 2013



Avui hem quedat amb la Laura Pinyot, el Ramon Raich i jo (Xarli), al Bar Anna del Bruc per anar a fer junts la via Funció clorofíl·lica, al final la Laura va vindre amb un altre amic, ja conegut per mi a les tardes d'esportiva, el Tono Codina.
Llavors per no eternitzar l'escalada ens hem dividit en dues cordades i com ells volien anar practicant l'escalada fàcil per anar fent de primer al final hem anat els 4 a la Pastereta al Clot de la Mònica, però ells s'han decidit per fer la Via 45 Anys Desprès, que jo ja vaig fer amb un dels aperturistes el Salva Angelet, bona via per començar a fer de primer.
A nosaltres la via funció clorofíl·lica ens a agradat molt, tot i que he d'admetre que fent els primers metres, dubtava de la qualitat de la roca i ha resultat ser excel·lent, amb una adherència fabulosa i unes mans de luxe, dos punts que hi ha a tota la via més polits es poden resoldre en A0, sense patir gens, al final a resultat ser més compromès els ràpels que la pròpia escalada, el primer ràpel abans d'arribar al segon, passes per una balma que fa que t'endinsis cap a dins, quedant en una posició rara, el segon ràpel cal vigilar primer la roca trencada de la sortida, y també perquè la següent R et queda molt cap a la dreta i has de pendular per entrar-hi i l'últim ràpel va per una placa molt bonica, per gaudir els últims metres, sense més contradiccións.
A estat una via ràpida i molt bonica, al final a dinar a caseta i agafar forces per la propera.

Aproximació:
Desprès de tancar la pista del tram Collbató-Vinya Nova, ambdós sentits.
Anem a aparcar a l’aparcament de baix de la Vinya Nova i caminem per la pista fins trobar a mà esquerra el camí de marques blaves que ens enlaira i ens endinsa pel Clot de la Mònica, podem gaudir d’un primer pla a la nostre esquerra del Frare de Baix, continuem pujant fent ziga-zagues fins que el camí es converteix en corriol seguint a mà dreta ja encarant la paret de la cara oest de La Pastereta.
Aquí sota unes cordes fixes que tenen que superar la Laura i el Tono per anar a la via 45 Anys. Desprès ens despedim per seguir cadascú fins el seu peu de via.


1er llarg V, 12 xapes i 35 metres
Aquest llarg el fa de primer el Ramón, podem veure com la via comença en una placa al costat d’un diedre i podem veure la primera xapa a uns 4 o 5 metres de terra. Anem seguint pel costat esquerra d’una fissura amb clara tendència cap a l’esquerra, aquests primers metres sembla que la roca no a de ser massa bona i patinosa, però millora ràpidament.
Seguim per un tram més vertical amb un pas compromès que fem en A0, un cop el superem arribem a la primera reunió, molt còmode. 
2on llarg IV+/V i 50 metres
Tirada més senzilla que l’anterior però sostinguda, amb roca excel·lent amb bones mans i peus. Algún pas aïllat de V, però sempre per gaudir d’aquesta roca.
3er llarg IV i 50 metres
Aquest llarg el faig jo per anar practicant de primer, surto de la reunió en diagonal cap a la dreta, sempre guaitant si veig les xapes, ara recte amunt amb tendència a la dreta fins arribar a terreny més tombat i trencat.
Aquí trobo 3 reunions una més alta a peu dret i còmode, amb dos bolts pintats de color blau cel, que correspon a la via Josep Nieto i es on faig jo la reunió, un altre a un metre i mig a terra a la meva esquerra mirant la paret que es des d’on muntarem el primer ràpel i una tercera que fan servir els que trobem fent la via Vilmambar 6a. a un parell de metres a sota meu.

Descens:
Tres ràpels per la mateixa via.
1 Ràpel.
A la part final d’aquest ràpel trobem una balma i em trobo que el shunt fa que m’endinsi cap a dins en lloc de continuar recte avall, però amb la experiència i tècnica salvo aquest petit absurd.
2 Ràpel 
La dificultat d’aquest segon ràpel també els trobem en els últims metres a on trobem la còmode R sobre una lleixa, però molt a la nostre dreta, a on tenim que fer comba per entrar.
3 Ràpel 
Aquest es el ràpel on podem gaudir més de la verticalitat del descens per plaques netes i disfrutones, sense cap problema fins al terra.

Tornada:
Ara només queda acomiadar-nos dels nostres amics, però pensem que ja hauran acabat abans que nosaltres i comencem a tirar per vall, quan el Tono ens crida per dir-nos adeu i que ells encara estaven a la part final dels ràpels, a on van tindre problemes amb les cordes, un cop entesos, seguim desfent el camí fins els cotxes i anar pensant quina serà la propera via, poc abans trobem uns cavalls pasturant als que no puc resistir-me en fer-li unes fotos i passant ja de tornada amb el cotxe per Collbató, també veig la muntanya per la seva vessant sud, tant esplendorosa amb un matí radiant i blau, que no puc resistir-me a parar un moment el cotxe per baixar i fer una foto d’aquell impressionant moment.

Siauuuuuuuuuuuuuuuu