dissabte, 6 de juliol de 2013

Via Esparraguera a la Roca Gris

Zona: Serrat del Pollegons
Agulla/Paret: Roca Gris
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: V+ (D+)
Dificultat obligada: V
Grau d’exposició: Mitja
Compromís: Baix
Llargària: 170 metres (25+35+25+50+20+35)
Aperturistes: F.Noguera, Estruc, Grau, Xavi i Miguel
(Abril 1994)
Equipament: Via equipada amb parabolts
Material: 7 cintes exprés i friends per equipar l’últim llarg
Orientació: Sud
1 Cordada: Cinto Romero i Xarli
Data: 06.07.13
OBSERVACIONS:
Avui hem anat a escalar a la Roca Gris, en concret ens hem decidit per la Via Esparraguera, ens hem dividit amb dues cordades per afrontar una bona via amb aire de clàssica de 6 llargs amb un total de 170 metres, un cop a dalt hem anat a repelar pel sistema de ràpels (3) de la via urquiza-olmo, vigileu al recuperar les cordes sobre tot l’últim ràpel.
Durant tot el recorregut tant d'escalada com de ràpels no hem parat d'escoltar els cops de les pedres que queien muntanya avall, segur que havia algun grupet de cabres pels petits bosquets penjats, es una via també molt visitada per tant sempre amb casc i amb molt de compte en no tirar tampoc cap roc.
Desprès de tota la calor que hem patit, més al baixar ens hem guanyat unes cervesssssetes.

Aproximació:

Deixarem el vehicle a l’aparcament inferior de la Vinya Nova. Des d’allí prenem un camí en direcció nord. El camí s’endinsa a un bosc fins que surt al Torrent del Pont. Avancem una mica pel torrent i al cap de poc veurem un corriol que surt a la dreta (fites i marques blanques). Seguim el corriol, que va guanyant alçada d’una manera agradable.
Arribem a un trencall i enfilem direcció nord, abans de passar pel peu del Pollegó de la Vinya Nova, ja podrem veure al mateix temps la Roca gris i el Pont al mig del Torrent, continuem fins arribar a la base de la Roca Gris. Deixem el camí i ens enfilem uns metres fins una alzina on s’inicia la via.


Primer Llarg IV+/IV 25 metres.
La via comença al costat d’una alzina, uns 10 metres per sobre del camí, amb força espai per tots. Aquesta tirada com ja la conec la començo jo, el que passa es que el meu company Cinto, hem demana que encadeni els dos primers llargs.
M’enfilo amb compte però segur perquè encara que la roca sembli trencada es bastant bona i noble, quan arribo a la primera R, poso una cinta i segueixo per encadenar, però quan arribo al tram de V, el vull fer pel mig com moltes vegades passa de xapa recta a xapa, i no ho veig i torno a baixar a la R1, aquesta reunió te les xapes força separades, per tant compteu en portar una baga força llarga, per lligar la R.
Un cop redreçada la tirada puja el meu company Cinto i per no juntar-nos tots nosaltres seguim.
Segon Llarg V-/IV 35 metres.
Ara el Cinto prova ell de primer, sortint per la dreta i puc veure com encara la petita fissura i salva el tram de V un pel més cap a la dreta, un cop a la placa, redreça i amunt per bona roca. (punyetes que fàcil que ho a fet i jo havia quedat ven encigalat, buffff).
Al cap d’uns metres la tirada es va ajaient fins que arribem a un replà on està situada la segona reunió.
Tercer Llarg V+/IV 25 metres.
El Cinto assumeix el llarg més difícil per mi fent-lo ell molt elegant i fàcil, quan hem toca a mi, com no, no ho veig tant fàcil ni tant clar, m’ha obzeco i al final poso un pedal a la primera xapa per poder enfilar-me a la placa i gasssss i amunt, he patit més del necessari, això no vol dir que sigui massa difícil. De seguida però, la paret perd verticalitat fins que arribem al cim de l’esperó.
La reunió queda a la paret del davant quedant-nos amb un peu a l’espero i l’altre a la següent placa, encara que la sortida es impressionant es molt fàcil.
Quart Llarg V/IV+/III 55 metres.
Encetem el llarg amb una nova placa, menys exigent que l’anterior però bonica d’escalar. Amb l’alçada la placa va perdent verticalitat fins que enganxem el llom d’un altre esperó que per terreny fàcil ens mena a la quarta reunió.
Aquí nosaltres desgrimpem per travessar un collet i tornem a muntar un altre R en una bona alzina gruixuda a peu de placa.
Cinquè Llarg IV+/III 15 metres.
Al Cinto segueix primer per aquesta senzilla placa fins atènyer una expansió, desprès per una petita fissura i com en bavaresa seguim recta amunt fins trobar a la nostre dreta una lleixa aèria amb magnifiques presses de mans i peus, que ens ajuda a fer la travessia cap a la dreta per terreny fácil fins la reunió.
Sisè Llarg IV+ 35 metres.
Continua el Cinto obrint de primer pel mig de la fissura i muntant el llarg que es net d’assegurances, encara que per mi es el llarg més maco de tota la via, es molt senzill d’assegurar, només amb friends, això ens deixa gaudir de la seva verticalitat, mostrant-nos ja, que estem quasi al cim de la Roca Gris. 
Quan la fissura es fa més ampla escalem per la placa de la dreta i usem la fissura per anar protegint el llarg. La sortida al cim la fem cap a la dreta amb un darrer pas molt fàcil però aeri, vigileu que aquí la roca i el terreny si que esta molt descompost.

Descens:

Des del final de la via caminem en direcció nord vorejant un bony per l’esquerra  i fins trobar més a la dreta una modesta fita, des d’on podem veure la R del sistema de ràpels de la via Urquiza-Olmo. Un cop fets els ràpels descendim per la canal fins que arribem al corriol pel qual hem pujat.
Heu de prestar especial atenció al recuperar les cordes a l’últim ràpel, que no se us quedin bloquejades entre la vegetació que es troba just al mig del ràpel.
I Apa, com es tard ens anem a buscar els cotxes i al Bruc a fer unes birres i picar alguna coseta, sota el teix del jardinet de Cal Xico. (el Bar Anna en horari d’estiu a partir de les 17:00 esta tancat).

Aquí teniu el vídeo de fotos de l'escalada