Via: Pitu Serrano
Zona: La Plantació
Agulla/Paret/Cim: Punta Pam a Pam
Dificultat: 6a./Ae
Dificultat obligada: IV+
Llargària: 135 metres (55+35+45)
Aperturista:Guillem Arias
Data: 2011
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Mitja
Equipament: Via equipada amb parabolts
Material: 14 cintes exprés
Orientació:
Cordada: Joan Canals, Alex Ossó i Xarli
Observacions:
a pocs metres del caminal per anar a buscar l’inici de la via a ma esquerra trobem una terrasseta amb molt bones vistes i decidim esmorzar, fumar, un mos, aquí. Als nostres peus una espectacular visió de la Vinya Nova i els seus camps d’oliveres que l’envolten.
Aproximació:
L1- 55 metres IV 12 xapes
Decidim que obro jo aquest llarg, i un cop l’he fet encara que a la foto sembli una placa amb rampa, d’això res de res, des de la primera xapa es torna un flanqueig cap a l’esquerra i en diagonal amunt, sort que no es massa dur, només en un parell de passos de IV t’hi has de mirar una mica, son més finets, però a mi particularment els flanquejos no m’agraden, be anem flanquejant en diagonal agafant força alçada fins arribar a un punt on tirem uns 5 o 6 metres rectes en vertical fins la reunió.
Es bastant còmode i cabem be tots tres, portava dotze cintes i he fet net, hem segueix l’Alex i l’últim recollint-t’ho tot el Joan.
L-2 30 metres V/Ae 14 xapes
Ara obre el segon llarg el Joan, recte amunt en un amable grau IV fins que topes de nassos amb la paret que es torna vertical i un xic desplomada, aquí tenim el pas de V amb Ae, en algun relat he llegit que algú la fet amb A0, no ho sé jo ho veig molt dificil, perquè les xapes disten molt i no si arriba ni en Ae, perquè tot i així es de fer algun pas entre mig d’escalada, a no ser que siguis molt alt, com de 1,90 o fer un 6b. per la patilla.
Be al que deia, veig com el Joan amb un sol estrep se’l treballa i patint per la separació pateix bastant, però amb la seva saviesa i obstinació s’ho treu molt be.
El continua l’Alex que va preparat amb dos estreps i puja molt be, amb decició i el segueixo jo d’escombra recollint t’ho tot, jo ho passo amb un estrep i l’ajuda del QuickFix i no se si es per l’última sessió d’artifo que vaig fer amb el meu amic Alex Gv, que ho vaig superar a poc a poc però molt tranquil.
La reunió també es bastant còmode.
Aquí obro jo l’últim llarg que l’únic que te es que com quasi tots els últims llargs el grau no es alt, però la roca es tota trencada, be qüestió de fer metres amb molt de compte de no arranca una pedra de les mans o perdrà el peu amb una pedra insegura.
Descens:
Com que l’artifo ens ha deixat cansats, a uns més que a altres, decidim no continuar tram de via de la Miranda Sant Joan que completa la integral Pitu Serrano i Núria Coma i deixar aquí.
Seguim un caminal al peu de la miranda que ens porta a la lleixa fins a quasi l’alçada del Coll del Bassal del Corb, aquí només queda desfer el camí cap al Funicular de Sant Joan en 5 minuts i llestos.
Un matí solejat amb bons escaladors i millor persones, que més es pot demanar, apa fins la propera.
Siauuuuuuuuuuuuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada