Vies del Marro i de Covallonga a La Mussara

Via: del Marro

Zona: La Musara -Tarragona-

Agulla/Paret/Cim: Sector La Mussara Antenes

Dificultat: variant esquerra 6b / V+

Dificultat obligada: V+

Llargària: 56 metres (29+27)

Aperturistes: Joan Canals, José Ma. Pérez i Cinto Romero

Data: 11 de juny de 2001.

Grau d’exposició: Baix

Grau de compromís: Baix

Equipament: Via equipada amb parabolts

Material: 10 cintes exprés

Cordada: Joan Canals, Cinto Romero i  Xarli

Data: 28 de març de 2013.

Observacions: Iniciem la sortida el dimecres 27 de març amb l’autocaravana del Cinto Romero, amb la idea d’anar a escalar a la Paret d’Escales a Pont de Suert, però ens plou tot el viatge i quasi tota la nit, el cas es que al matí estan totes les parets xorrejant, ens diuen que a Tarragona no a plogut i posem rumb cap a La Mussara, per no donar-ho tot per perdut.

Aproximació:

Des de Reus anar direcció a Vilaplana i a La Mussara, abans d’arribar a  les antenes ja veureu uns espais per poder aparcar a banda i banda de la carretera, nosaltres vam aparcar a la dreta i vam travessar la carretera a on ja trobem indicadors per anar caminant fins trobar la Font del Roure que passem de llarg i seguim el caminal que va resseguint tots els sectors d’escalada a peu de roca,  trobem una VF en construcció (falta el cable de vida i els permisos de l’amo del terreny) en el Sector Taronja, nosaltres seguim fins arribar al Sector 7 Covallonga i en el seu extrem a la roca nua ja veiem les línies de parabolts.

L1 (V+) 29 metres 10 cintes

Aquesta primera tirada la fa el Joan, ens enfilem sobre una lleixa ben marcada i ens situem per sobre de la continuació del tram de 6b i ens el saltem, iniciem aquí la via per una roca calcaria excel·lent a on trobem unes bones mans i peus, a on fa de l’escalada que sigui més fàcil del que sembla, arribem a la R1 entre mig d’un tram boscos i terròs, encara que a peu dret i còmode.

L2 (V+) 27 metres 10 cintes

Aquest llarg se’l treu el Cinto, es un tram molt atletic i encara que marca V+ per ells mateixos que son els equipadors jo diria que es més.

Jo intento l’inici per l’itinerari més fàcil per mi seguint els consells del Joan i aconsegueixo iniciar el llarg, però a un metre i mig de dalt de tot m’ha agafo a una cinta llarga (A0),  i se'm treu i baixo (saque), esgotat decideixo molt a pesar meu desistir i em despenjo, darrera meu el Cinto i el Joan ja havia decidit no pujar-hi.

Descens:

2 Ràpels per la mateixa via.

encara es aviat i decidim fer una altre via que hi ha a la dreta (d'esquerra a dreta de la del Marro, la Secallonga, Covallonga, Facilonga), més senzilla però no per això menys maca, es per completar el matí.

Via: Covallonga

Zona: La Musara -Tarragona-

Agulla/Paret/Cim: Sector La Mussara Antenes

Dificultat: IV

Llargària: 35 metres (20+15)

Aperturistes:

Data:

Grau d’exposició: Baix

Grau de compromís: Baix

Equipament: Via equipada amb parabolts

Material: 8 cintes exprés

Cordada: Joan Canals, Cinto Romero i  Xarli

Data: 28 de març de 2013.

L1 (IV) 35 metres 8 cintes

Encara que es pot fer en dues tirades nosaltres la fem tot en una de sola, començo jo de primer per treurem els fantasmes desprès de la caiguda del passat dissabte a la via L’Avi Trepador.

La veritat es que m’ha anat molt be fer-la de primer, perquè estava escalant molt condicionat, suposo que desprès d’una caiguda una mica seria es normal.

Desprès pujan el Cinto i el Joan, una via molt maca, roca molt bona, ideal per començar en calcari.

Decidim acabar aquí el matí d’escalada i tornem a l’autocaravana del Cinto a dinar escabetx de conill fet pel Joan, que esta boníssim.

Vies Full Equip i L'Avi Trepador a La Codolosa

Via: Full Equip

Zona: La Codolsa-Montserrat

Tipus de Roca: Conglomerat

Dificultat: 6a (MD)

Dificultat obligada: V

Exposició: Baixa

Compromís: Baix

Llargària: 65 metres (35+30)

Aperturistes: A. Crusat i A. Orgué (juny 2007)

Equipament: via equipada amb parabolts.

Material: 13 cintes exprés.

Orientació: Sud

Cordada: Cinto Romero i  Xarli

Data: 23.03.2013

Aproximació:

Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre.  Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.

Encara que nosaltres hem anat pujant des del Pujol en direcció a la drecera del Graus fins trobar a la dreta el desviament cap a la Cova de La Codolosa quasi a l’inici d’aquest sector, també uns 10’ o menys.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Avui el nostre amic Joan Canals a conseqüència d’un refredat a quedat fora de combat i ens hem quedat nosaltres dos sols, el Cinto Romero i jo.

Per passar al matí tocant roca hem decidit anar a La Codolosa per acabar d’explorar la varietat de vies que estan naixent com bolets en aquest sector, quasi totes de caracteristiques molt similars, amb els punt clau a la mateixa alçada, però prou interessants per la seva proximitat i més quan no vols fer esportiva i tampoc vols vies amb massa compromís.

L1 IV 35 metres

Aquesta via es troba entre La Campions i La Tribu, a l’inici de la via hi ha una anella metàl·lica que ens serveix de referència i unes lletres pintades a peu de via que posen FE. En aquest primer llarg començo jo, hi vaig superant una sèrie de ressalts, tots ells molt ben assegurats i de dificultat molt assequible. Arribo a la reunió, molt còmoda, que es troba uns metres a l’esquerra d’una mena de triangle de pedra força característic, asseguro al company i amunt tots dos.

L2 6a 3

0 metres

Aquest segon llarg el segueix el Cinto, jo el veig una mica massa complicat i no vull fer-lo en A0. Veig que supera una mica de desplomat, però amb bona pressa, són dos passos de 6a. A partir de la segona xapa, la paret pren una agradable verticalitat, que juntament amb la qualitat de la roca fan d’aquest tram tot un plaer. Després la placa s’ajeu lleugerament fins deixar-nos davant una nova placa, que fa una mica de bombo. Es tracta de superar la panxeta amb una mica de col·locació i anant a buscar uns bons forats a l’esquerra de la primera xapa. Un cop passat aquest tram, de nou escalada de plau fins la segona reunió

A sigut una via sobre tot la sortida de la reunió i alguns petits passos bastant intensos, que dona interès per repetir-la.

Descens:

Nosaltres com avui anem amb corda simple de 70 metres 10m/m, baixem en dos ràpels. amb doble corda de 60 metres i 8;6 es pot fer amb un sol ràpel.

Quina casualitat que ens tornem a trobar amb el David Gomez, per segona setmana consecutiva, i el seu company Jordi Cuerva, encara que ells estavan fent La Tribu.

Via: L'Avi Trepador

Zona: La Codolsa-Montserrat

Tipus de Roca: Conglomerat

Dificultat: V (D)

Dificultat obligada: V

Exposició: Baixa

Compromís: Baix

Llargària: 85 metres (30+25+30)

Aperturistes: J. Santana en solitari (2002)

Equipament: via equipada amb parabolts.

Material: 10 cintes exprés.

Orientació: Sud

Cordada: Cinto Romero i  Xarli

Data: 23.03.2013

Observacions: per la aproximació mireu el detall de la Via Full Equip.

Desprès de fer la via Full Equip com que encara es dora, decidim fer l’Avi Trepador que es troba entre El Último Mohicano i La Iona, encara que jo almenys ja tinc els peus molt adolorits avui.

L1 IV+ 30 metres

Començo jo el primer llarg enfilant-me per una serie de blocs de pur tràmit i ressalts fins assolir una primera placa amb una mica d’interes. Un cop superada arribem a un petit replà. Des d’aquest ataquem una segona placa més vertical que ens porta fins a la primera reunió.

L2 V 25 metres

Aquest llarg se’l treu el Cinto, surt de la reunió per la dreta i comença a escalar per la placa, que es va posant vertical, però sempre amb bona presa. Seguim per la placa amb lleugera tendència a l’esquerra per després tornar una mica a la dreta i entrar a un replà on es troba la segona reunió. Aquest llarg és especialment “wappo i fa molt atractiva aquesta via”.

L3 V 30 metres

Aquest últim llarg el començo jo sortint de la reunió per la dreta, fent un pas en un petit diedre que ens porta cap a una altra placa i poso un friend perquè si caus picas a terra. Escalo la placa en lleugera tendència a la esquerra fins situar-me sobre la reunió. A partir d’aquest punt la placa es posa totalment vertical. Començo a superar un petit ressalt i quan vaig a xapar per sortir-me’n forço i caig estrepitosament i cap per vall.

Quedo completament commocionat i quan obro els ulls veig llumetes, ràpidament em sobreposo i reacciono, veig un regalim de sang i busco que me fet i es un trau al colze dret que no veia perquè me'l tapava la màniga del jersey que no s’ha trencat.

Sort que el Cinto a reaccionat magnificament be i m’ha recuperat tota la corda que a pogut, em despenjo fins la R2 i puja el Cinto a recuperar el material, preparo els ràpels i baixem en dos ràpels tant de pressa com podem, un cop a terra i ja més seré anem al Bar Muntanya a dinar i cap a casa a curar-me, a sigut la meva primera caiguda important, però he tingut un bon company, un casc i molta sort.

Fins la propera siauuuuuuuuuu. 

Via dels Indignats i del Pi a La Codolosa

Via: dels Indignats

Zona: La Salut (Collbató)Montserrat

Agulla/Paret: La Codolsa

Tipus de Roca: Conglomerat

Dificultat: V+ (D)

Dificultat obligada: V

Exposició: Baixa

Compromís: Baix

Llargària: 80 metres (30+25+25)

Aperturistes: Joan Asin, A. Gómez, J. Galban i J. Baraldes al maig 2011

Equipament: via equipada amb parabolts, reunions repelables.

Material: 6 cintes exprés.

Orientació: Sud

Cordada: Alex Gv i  Xarli

Data: 16.03.2013

Aproximació:

Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre.  Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.

Encara que nosaltres hem anat pujant des del Pujol en direcció a la drecera del Graus fins trobar a la dreta el desviament cap a la Cova de La Codolosa quasi a l’inici d’aquest sector, també uns 10’ o menys.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Avui tot i al mal temps que han pronosticat, les nostres ganes de toca roca ens a guanyat i a última hora se’ns a afegit un bon amic l’Alex amb el que he fet cordada avui i el Cinto i el Joan Canals han fet una altre cordada paral·lela a nosaltres, però aquesta vegada sense estar junts, ells han fet la Via Campions.

Nosaltres hem començat a fer la Via dels Indignats i desprès hem continuat amb la Via del Pi que degut a la intensa pluja hem tingut que abandonar a la segona reunió.

L1 IV+ 30 m. 4 parabolts

La via està situada entre la Via Joans's i La Rampa (noms escrits a la roca). Aquesta primera tirada la faig jo de primer, supera uns ressalts que fan l’escalada discontinua i bastant bruta fins enfilar una placa tombada més grata i que ens mena a la primera reunió.

L2(V+) 25 m. 4 parabolts

Aquesta tirada la fa l’Alex i veig com supera la sortida on trobem el tram més bonic de la via, al tenir que superar un petit mur amb bons forats i molt ben protegit per dos expansions. Un cop superat el pas la paret perd empenta i haurem d’endinsar-nos per la vegetació fins la reunió.

L3 V+ 25 metres 6 parabolts

Continua l’Alex enfilant-se per una placa amb algun passet fi als primers metres, sempre amb l’assegurança aprop. A mitja tirada trobem una reunió que no hem de fer; continuem per una llengua de roca fins arribar a la tercera reunió.

Des d’aquí podem observar com ara ja estan plenes d’escaladors quasi totes les vies i la zona d’esbarjo de la Salut a reventar (segurament per fer alguna calçotada), però el cel cada cop esta més negra i amenaçador.

Descens:

Rapelem amb doble corda de 60 metres per la mateixa via fins a la R1 i d’aquí fins a terra.

A peu de via  ens trobem amb el Jordi Font i per fi ens em conegut en persona i va a fer la que nosaltres acabem de deixar lliure, la dels indignats.

Ara nosaltres anem a fer la Via del Pi, encara que el temps esta molt insegur ve a parlar amb mi el Joan Canals i diu que ells no faran res més perquè li fan molt mal els peus i el temps no acompanya, al Cinto a última hora es decideix a fer la primera tirada crec que de la Rampa.

Via: del Pi

Zona: La Salut (Collbató)Montserrat

Agulla/Paret: La Codolsa

Tipus de Roca: Conglomerat

Dificultat: 6a. (D+)

Dificultat obligada: V

Exposició: Baixa

Compromís: Baix

Llargària: 80 metres (30+25+25)

Aperturistes: J. Baraldés i A. Baraldés al setembre 2012

Equipament: via equipada amb parabolts.

Material: 10 cintes exprés.

Orientació: Sud

Cordada: Alex Gv i  Xarli

Data: 16.03.2013

Observacions: per la aproximació mireu el detall de la Via dels Indignats.

L1 V 30 metres 6 parabolts

La via s’inicia entre la Rampa i la Campions, comença l’Alex que ja la coneix, mentre l'asseguro coincidim amb el David Gómez que feia molt de temps que no veia, comença creuant la primera per anar a buscar una placa vertical que de seguida ajeu fins a la reunió, el segueixo jo per aquest llarg més terròs, comença a plourà finet i el dia s’ha fet nit.

L2 6a 20 metres 6 parabolts

Anem a buscar una placa que creuem diagonalment a l’esquerra (un pas de 6a) per després continuar en tendència a la dreta fins la reunió, a un pa de terra i al costat del pi que dóna nom a la via.

Ara esta plovent molt però no podem rapelar, des d’aquí puc observar la desbandada de companys corrent pels camins de terra i cap a la cova en busca d’aixopluc i la gent de la Salut amagant-se als cotxes.

Sembla que només quedem l’Alex i jo, sembla que el Jordi Font i la seva companya també han decidit baixar a temps.

L3 6a 30 metres  9 parabolts

Intento fer jo la sortida però no hem veig capaç i segueix l’Alex tot i les males condicions, supera una panxa que ens mena sobre una placa de dificultat minvant fins una zona vegetada, aquest es el tram que jo he trobat més difícil del que portem escalant avui, apart de l’intessa aigua de pluja se’m desprèn una presa que hem desequilibra, però per sort no passa res.

Com podem sempre assegurats anem a trobar fent un flanqueig cap a la nostre dreta una reunió de la Rampa, que no ens serveix, per la seva situació i lo precària per instal·lar el ràpel, continuem encordats fins la R final de la Via Campions.

Descens:

Aquí des de la R3 de la Via Campions l’Alex munta un ràpel amb doble corda de 60 metres fins la R1 i de la R1 a terra.

Aquí trobem les coses amagades i entatxonades sota una mica de sostre i un impermeable, han sigut els companys que ens han donat un cop de ma, sort de ells.

Recollim de pressa i desfem el mateix camí que a la aproximació, arribem als cotxes xorrejant, ens canviem i fem el que podem i anem al Bar Muntanya a dinar alguna cosa i a retrobar-nos amb els nostres companys que trobem dinant junts amb el Santi i el Josep, ens i afegim per petar la xerrada tots junts mentre mengem i fem una birra.

Avui no a sigut una escalada amb magnifiques imatges de la via i del paisatge, avui a sigut una escalada accidentada en la que em acabat remullats com cigrons.

Siauuuuuuuu