Via L'Esperó del Llebeig o Lo Somni de Sant Joan al Bisbe

Via: L'Esperó del Llebeig o Lo Somni de Sant Joan

Zona: Frares Encantats-Montserrat

Agulla/Paret: El Bisbe

Tipus de Roca: Conglomerat

Dificultat: IV+

Dificultat obligada: IV+

Exposició: Baixa

Compromís: Baix

Llargària: 80 metres (40+35+15)

Aperturistes: J.Nubiola, F. Parera, F. Palau, A.G. Picazo (oberta a l'abril 1989)

Equipament: via equipada amb spits, parabolts i un clau.

Material: 8 cintes llargues i curtes, friends variats i bagues per savines o marlets.

Orientació: Sud-Oest

1 Cordada: Joan Prunera, Vicenç Nin i  Xarli

2 Cordada: Quim Llòria i Vicenç Llòria

Ràpel: a la R del cim encarem avall cap a l'esquerra per la Via normal del Bisbe, amb dues cordes per baixar 50 metres d'una sola tirada.

Data: 16.02.13

OBSERVACIONS:

La Roca del Bisbe es una de les més altes de la regió dels Frares Encantats. Va ser escalada per primer cop l'any 1932 per l'impulsor de l'escalada a Catalunya, Lluís Estasen i sis companys més. La via que volem fer va ser oberta 1989 dintre d'una sèrie d'itineraris de dificultat assequible, anomenades vies blaves. El seu equipament auster ens permetrà escalar una aresta de gran bellesa no mancada de cert d'ambient. Poques i justes assegurances ens permetran aguditzar el nostre ingeni per trobar petits forats on emplaçar friends de diferents mides per poder completar la progressió amb més seguretat. La via està orientada al sud-oest i d'aquí treu un dels seus noms. El llebeig o garbí és el nom del vent càlid de component sud-oest. Al País Valencià s'anomena Llebeig, mentre que a Catalunya se li diu Garbí. Avui no tindrem vent càlid de garbí i estarem tota l'estona envoltats de núvols, roca un tant humida i fred que ens deixaran les mans i els peus ben servits.

Jo he aprofitat l'article del Joan Prunera en el seu blog El Col·leccionista de Vies, perquè esta molt ben explicat amb tot detall i no val la pena afegir gran cosa més.

L'únic que em fa molta il·lusió a mi també deixa constància en el meu blog d'aquesta escalada i d'aquests magnifics companys. 

Aproximació:

Per arribar a peu de via prendrem el camí que va des de Can Massana, passant pel refugi d'Agulles i remuntant la canal Ample que separa les Agulles dels Frares. Abans d'arribar al coll del Portell Estret o d'Agulles seguirem unes marques de color blau que surten a la nostra dreta. Es el camí de l'alt de Frares. El seguirem passant per les roques de la Caputxa, la Nana, el Morro Pla, i la Nina. Passada aquesta, veiem davant nostre, el Bisbe i la via que volem escalar. Deixarem la canal ample que pugem i ens decantarem a l'esquerra fins un balcó abocat a la cara nord on comença la via.
La via de fet comença a l’extrem occidental de l’agulla just al marge amb la cara nord-est, amb una estampa fabulosa sobre la muralla nord de Montserrat. El trobarem identificat amb pintura blava.

1er llarg III i IV 

Un espit, dos parabolts i un clau en 35 metres.

Tenim una marca blava que ens indica el començament de la via i un espit a cinc metres per damunt nostre. Arribem en escalada fàcil al espit i seguirem recte a cercar un parabolt més lluny i ara una mica més difícil. Un cop al parabolt ens decantarem totalment cap a la dreta i en una fissura horitzontal, trobarem un pitó vell. Continuem amb flanqueig i arribem a un ressalt a on hi ha una sabina i trobem un altre parabolt. Ara, seguim recte a munt i en una fissura podrem posar un bon fiend. Fàcilment arribarem a la còmoda reunió que farem de dos parabolts al peu d'un ressalt.

2n llarg IV+, IV-, IV+, IV i III

Quatre assegurances entre parabolts i espits en 35 metres.

Sortim lleugerament per l'esquerra de la reunió amb un pas difícil, (en aquest llag trobem els dos pasos claus de la via), que al poc podrem protegir amb un friend petit en un foradet. Més a munt tenim un parabolt. Seguim amb escalada fàcil però exposada fins un ressalt on trobem un altre parabolt. Superem per l'esquerra un pas vertical que ens situa a sota un desplom.Flanquegem amb passos difícils a la nostra esquerra amb un bon pati als nostres peus.

Trobem un altre parabolt i es aquí on trobem la màxima dificultat. Podem posar un friend en un forat que tenim pel damunt nostre i continuar, cal pujar peus i  trobar algun minso cigronet i fins que el ressalt ens permet superar-lo amb certa garantia fins un forat on podrem xapar l'ultim parabolt del llarg. Seguim recte fins la reunió, ara més fàcilment fins un gran bloc enganxat a la paret i farem reunió d'un parabolt i un burí vell que hi ha a terra. Podem posar un friend gros a la llastra per completar la reunió.

3er llarg III, IV i III

Net sense equipar 15 metres.

Sortim de la reunió pujant per la llastra (compta amb la roca) i al seu cap de munt trobarem un arbre petit on poder llaçar una baga, fins aquí la pedra es molt trencada. Pujarem, ara per roca compacta, on podrem posar un friend en una fissura horitzontal i tot seguit pugem amb tendència a la dreta fins prop del cim on trobarem una reunió, que  també farem servir pel ràpel.

Ens reunim totes dues cordades en el cim de la roca i podem gaudir, quan els núvols ens ho permeten, del dilatat paisatge que tenim al nostre voltant. Es impressionant per la seva bellesa, poder veure els Frares Encantats amb la visió de dalt cap a baix i fins la roca foradada.

Per baixar farem un ràpel d'uns 50 metres des de la mateixa reunió tot baixant per lo que es la via normal fins el coll del Bisbe, el Lloro i la Monja.
Aquesta via realment no es molt difícil però te un bon ambient, les assegurances justes i uns passos que te'ls has de mirar.

De baixada farem un recorregut més directe i diferent, o sigui des del coll seguir el camí tècnic pel que hem arribat i per l'esquerra baixarem seguint les marques blaves, que ens porten a tombar cap a la Canal del Lloro, aquí en lloc de seguir de front anem ara avall per la nostre dreta, també per les marques blaves fins arribar al PR amb marques blanques i grogues, que seguirem fins el refugi d'agulles, el Pas de la Portella i fins l'aparcament de Can Maçana.
Desprès ens apleguem per celebrar l'escalada a l'Hotel del Bruc a fer un mos (la truita de patates, fantàstica)  i criticant a la gent tant mudada d'un casament i tot plegat, amb una companyia fantàstica.
Apa Siauuuuuuu