Avui desprès d'anar a esmorzar al Bar Anna del Bruc el Joan Canals, el Jordi Vives, el Cinto Romero i jo (Xarli), hem decidit finalment anar a escalar al Vermell del Xincarró una mica provocat pel fred i el vent com els últims caps de setmana he intentant aprofitar al màxim el sol ben arrecerats.
Aproximació
Des del Bruc prenem el camí de Can Salses fins que arribem a un revolt pronunciat a mà dreta on hi ha un trencall; prenem el trencall (nord) i continuem per entre camps d'oliveres fins que a mà dreta trobem un eixamplament on podem aparcar (parking del Vermell). Des d'allí continuem a peu cap al nord; de seguida trobem un trencall a la dreta, marques blaves, que el seguim fins el proper trencall cap a l’esquerra que seguim per anar flanquejant el primer sector a certa distancia de les parets, anem trobant corriols que porten a diferents zones d'escalada, nosaltres seguim i quan creuem el Torrent del Porquer intuïtivament anem a trobar un corriol que ens porta a peu de vies a on també hi ha un caminal que va resseguint més o menys tots els sectors a peu de roca.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
La Zona d’Escalada del Vermell del Xincarró la trobem a la dreta de l’agulla El Timbaler del Bruc, i fins el Torrent de les Grutes,i per poder donar més informació dels diferents sectors aquesta zona esta dividida amb el Sectors
A amb 32 vies detallades.
B amb 15 vies detallades essen el sector més petit.
C amb 38 vies detallades algunes amb grau més suau.
D amb 26 vies detallades se'n el sector clàssic.
E amb 24 vies detallades.
A amb 32 vies detallades.
B amb 15 vies detallades essen el sector més petit.
C amb 38 vies detallades algunes amb grau més suau.
D amb 26 vies detallades se'n el sector clàssic.
E amb 24 vies detallades.
Jo aquesta vegada hem concentraré en el sector C que és, en el que hem estat nosaltres i consta de 38 vies variades, totes de gran nivell i bon grau I ben ajustat i de la que vam fer les vies que corresponen als números:
17 Hi ha marro 6a.18 metres
Equipada al 1988 per CADE, una via molt exigent, a la foto el Jordi Vives obrint la via, una gran feina per fissures i a la part més alta de peus i finura, encara que la va encadenar-la del tot el Cinto Romero. Desprès la vam provar el Joan Canals i jo de segon.
Equipada al 1988 per CADE, una via molt exigent, a la foto el Jordi Vives obrint la via, una gran feina per fissures i a la part més alta de peus i finura, encara que la va encadenar-la del tot el Cinto Romero. Desprès la vam provar el Joan Canals i jo de segon.
18 M'abstinc V+ 18 metres
el Joan Canals a la foto fent la via de primer, desprès d'haver-ho intentat jo i de caure ell tot just arribant a la primera expansió, caiguda neta fins a terra i ell sense pensar-so i torna, i ara si, sense cap problema amb molta força i decisió.
19 V+ 18 metres
En aquest via no hi consta cap nom, en aquesta foto el Cinto Romero se la treu de primer, molt de coco i experiència, tot un crack.
21 sense nom V 18 metres
aquí a la foto jo a la dreta en aquesta via, amb un pas finet quasi a dalt i amb una xapa allunyada, potser ja noto també el cansament.
Totes les vies estan equipades amb parabolts i els pasos més compromesos ben protegits i equipats, els passos a on la roca ens afluixa el grau, els parabolts també es distancien més.
Las reunions estan preparades amb cadenes i mosquetó, unes R millor que d'altres com a tot arreu.
Desprès ja cansat i per l'hora, ens hem anat a dinar a Collbató al Bar Muntanya, un dia esplèndid i rodó, ara aprofito per intimà una mica més amb el Jordi Vives que encarà no ens coneixíem i la resta de companys, entre callós, braves, olives, birres i xarrades. apa fins la propera .............Siauuuuuuuuuuuuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada