TORRENT FONDO -Montserrat-

El torrent Fondo es troba entre el serrat de Les Garrigoses i el serrat dels Monjos, és un veritable barranc i no una canal. Té bones dimensions i baixa des de dalt del massís a la zona de Sant Joan i fins l’antiga carretera  B-112, que va de l’Aeri de Montserrat a Collbató. És una frondosa vall interior, profund i de curs sinuós amb una estreta sortida a l'exterior a través del penya-segat, la qual cosa li dóna un curiós ambient aïllat de tot. Ben diferent als altres barrancs del massís.. És un torrent que es pot fer tot l’any, encara que a l’estiu pot ser molt calorós. La llera està permanentment seca. Calen pluges de gran consideració per veure alguna cosa més que un filet d'aigua en alguns trams. No obstant això, i serveix molt bé d'exemple, les pluges excepcionals de fa uns pocs anys han deixat la seva senyal al llarg de tot el barranc. Com a conseqüència d'aquestes, la llera s'ha netejat considerablement. No hi ha tolls residuals.

És d'imaginar que amb el curs del temps i fins que arribin altres pluges d'excepció, la llera s'anirà embolicat en els dos primers terços del recorregut, de fet jo m'esgarrapo el front amb una branca mal trencada, intentant evitar els esbarzers .

aquest torrent és ideal per a iniciar-se en el món del ràpel, encara que tot el seu primer tram a excepció d’un parell de ràpels aïllats, no té gaire interès.

El interès ens captiva en la seva part final amb uns 5 ràpels, més llargs i engorgats i l’últim el del Pas de la Barra, en el que podem optar per fer-lo per dins el laberint de blocs de pedra o per fora baixant volats, nosaltres optem per fer aquest últim...¡a volar!

Té una longitud de 750 m i un desnivell de 195 m. El componen 8 ràpels curts que van dels 5 metres fins als 8 metres. S’ha de dur casc, arnès, reverso, baga de seguretat i una corda de 30 m.

Material d'instal lació: divers.

(Naturals i spits en els dos primers terços, algun químic i spits “sicados” en el tram final.)

Si es vol fer de pujada tots els passos tècnics estan equipats amb cordes i cadenes.

L’aproximació la fem des de l’aparcament de l’Àrea de l’ermita de la Salut, per anar a trobar la drecera del Fra Garí. Aquesta drecera puja per la banda esquerra del torrent de la Font Seca, resseguint un important tram de la muntanya. Hi ha graons tallats a la roca i passos per petites escletxes que fan prou curiosa aquesta drecera, tal com explico en l’anterior article La Drecera de Fra Gari.

Seguim les marques blanques i grogues fins a trobar en un replà quatre barres de color groc pintat a la paret, si observem al nostre voltant podrem gaudir d’un panorama impressionant. 


En aquest punt girem a la dreta i continuem pel perdedor caminal fins el coll de les Garrigoses. Travessem el torrent de la Font Seca i un camí molt marcat ens porta al coll de les Garrigoses.

Passat aquest coll, iniciem la baixada per un corriol on trobem algunes fites de pedra, aquest tram torna a ser bastant perdedor. A mida que baixem, la vegetació és més espessa i s’ha d’estar alerta de no passar-nos de llarg i perdren's el camí. Trobem marques blaves a la part inferior, i al poc, arribem al mig del pedregar del torrent Fondo.

Inici

Aquí al llit del Torrent Fondo és un bon lloc i còmoda per posar-nos els estris, menjar, beure, etc.

És un barranc sec i d’amplada considerable. Els primers passos, pel torrent, els fem per una llera pedregosa i amb molta vegetació als costats,¡ compte amb els esbarzers! Trobem el primer ressalt sense equipar, el qual voltem fàcilment per l’esquerra.

A la primera part del barranc, la més llarga, trobem un seguit de tres ràpels.

El primer ràpel que trobem acaba força encaixat i té 5 metres. La sortida no és còmoda, ja que la corda ens mana cap a la paret. Unes roques encastades, fa que la baixada sigui esglaonada. Tot el torrent està equipat amb cadenes i cordes per a fer-lo de pujada.

El segon ràpel està al costat del primer. Aquest té 12 metres i baixa per una paret molt polida on la força de l’aigua ha canalitzat la roca. L’entrada és fàcil i la corda ens porta a fer els últims metres del ràpel per fora del canaló, i ens deixa de nou enmig de l’ample torrent.

El Josep em fa provar diferentes tècniques i estris per repelar perquè així vagi agafant la pràctica, per les meves necessitats i per les característiques del lloc a escollit aquest torrent.

Això em dona peu a poder repelar petits trams de diverses alçades amb el reverso, amb el reverso i el shunt, amb el reverso i un nus prusik i diverses nusos i funcions del reverso en les que ens pot ajudar en cas de necessitat.

Caminem una mica i arribem al tercer ràpel del primer tram. Es tracta d’un curt ràpel de 5 metres en forma de V. La entrada és còmoda. Aquí la dificultat està en els peus, es queden encaixats i dificulten el descens.

Continuem baixant uns 100 metres per una torrentera molt agradable de caminar. Deixem enrere la confluència del torrent de la Font dels Escolans i arribem al segon tram. Aquesta segona part és la millor del torrent i té cinc ràpels. Comença amb una desgrimpada de 3 metres entre grans blocs de pedra, que ens deixa en una zona engorjada.

El quart ràpel, té 8 metres i es munta en un balconet. La sortida es fa en un passadís estret que a mida que es baixa s’eixampla i guanya verticalitat. Aquest ràpel s’acaba en un gran pou obert per davant de gran plasticitat.

Una petita desgrimpada de 2 metres dóna pas als següents dos ràpels de 8 i 5 metres. El primer baixa per una paret dreta i molt polida que en deixa en un pati.

Hem de caminar uns metres per enllaçar amb el segon ràpel. Aquest és vertical, i tot i que la corda ens mana cap a la roca és fàcil de fer.

Arribem als darrers dos ràpels del torrent. Des de dalt ja veiem el camí de les Feixades. El primer de 5 metres té la sortida complicada. S’ha de fer en diagonal, evitant no topar en una roca i una figuera que hi ha a la dreta, que m’enreda una miqueta. 

L’últim ràpel de 8 metres i el més curiós de tots, el fem evitant el estret pas entre blocs de pedra i com que trobem a uns altres que l’estan baixant, aprofitem l’avinentesa i ens deixen la seva corda, per també baixar volats per fora.

Molt vertical, aeri i divertit ens deixa al fons a peu pla, davant d’un caos de grans blocs de pedra anomenat el “Pas de la Barra” i al costat del camí de les Feixades.

Recollim el material i ens fan la foto (de grup de dos). La tornada la fem resseguint el camí cap a la dreta, que primer ens porta a la cova del Salnitre. Baixem les escales i per una drecera descendim fins l’aparcament de l’Àrea de l’Ermita de la Salut.