Via Ferrada de Sant Vicenç d'Enclar -Andorra-

com arribar

Un cop entrat a Andorra, continuar per la CG-1 fins a Santa Coloma.

Just a l'entrada del poble ens trobem amb una mena de rotonda

ovalada: és el Parc Enclar, aparquem pels voltants.

És recomanable fer-ho en el càmping abandonat que hi ha al costat de l'edifici dels bombers.

Aquesta via ferrada construïda a l’any 2002 per Atac, es troba al costat del nucli urbà de Santa Coloma, i molt propera a Andorra la Vella, trobem a l’aparcament que es molt escàs i normalment tindrem que aparcar pels carrers del voltants.

Al principi del camí que ens apropa a la via ferrada i trobem una petita placeta, per la que hi accedim per entre mig d’uns troncs que fan de tancat i donen pas d’un en un al recinte on trobem un parell de bancs i una taula per esmorzar i un cartell indicatiu de la ferrada.

Des d’aquí ja podem observar el bosc d’alzines que envolta les pronunciades cingleres.

Fitxa Tècnica

nom: Via Ferrada de Sant Vicenç d'Enclar

Localització: Santa Coloma (Parròquia d'Andorra la Vella)

Dificultat: mitjana

Equip personal: Arnés, casc, dissipador, botes i guants.

Instal·lacions de la ferrada: Excel·lent, en molt bon estat de conservació.

Aproximació: 15 minuts

Recorregut de la ferrada: entre 1:30 hora i 1:45 hores aproximadament depenent del grup, nosaltres i vam ser 13 amics.

descens: 25 minuts

Desnivell ferrada: 170m

Altura cim: 1190mts.Recorregut: 270mts

Instal·lada per ATAC, estiu de 2002

La via s'inicia en ple bosc, en una paret inclinada que ens porta a tres o quatre passos fàcils. Cap a l'esquerra podem veure gran part del recorregut de la ferrada que va superant ressalts verticals.

primer pugem per una petita paret i fem un petit flanqueig a l'esquerra, després realitzarem diversos ressalts que ens deixaran davant d'una paret vertical d'uns 8 metres, molt ben equipada amb graons.

Just després trobem una altra paret vertical major que aquesta, d’uns 12 metres amb un petit sostre, arribarem així al pas més divertit.

El sostre desplomat

Aquest pas ens exigirà una mica de força de braços, encara que no arriba a ser realment un seriós problema.

Es tracte d'un desplomat a través d'una cornisa la qual superem per la seva part central gràcies a l'excel·lent equipament de la ferrada.
Està equipat per usar els peus com a punt de suport principal, evitant un sobre esforç de braços.

Encara que quan arribes a aquest punt sembla molt difícil i parlo per mi, pot-ser el que cal ressaltar es la seva espectacularitat, ja que quan l’has superat i vas pel tram vertical de 5 metres, la visió aèria tant enorme es bestial!

Continuem pujant fins arribar a una placa inclinada amb passamans i cadenes que superem amb facilitat fins que descendim lleugerament per afrontar l'últim tram de la via.

Des de baix el pas impressiona, però és més fàcil del que sembla, és vertical, llarg i bastant desplomat; és bo fer-ho d'una tirada, 'sense respirar', encara que jo no us enganyaré ho vaig fer parant un parell de vegades i reposant mitjançant el reforç d’una baga, a dalt podem descansar i contemplar les vistes.

Aquí trobem un flanqueig a l'esquerra, on aprofitarem les esquerdes de la roca per avançar, a part, ens condueix al final de la via on podem fer unes fotos dels voltants abans d’encarar de front l'ermita de Sant Vicenç.

Breu Historia de l’ermita de Sant Vicenç d’Enclar

Sobre els vestigis d'una explotació vitivinícola i construccions militars romans visibles es va construir un recinte fortificat i l'església de Sant Vicenç d'Enclar entre els segles VII i inicis del VIII.

Es troba sobre el poble de Santa Coloma, a la parròquia d'Andorra la Vella.

Sembla ser que quan Sunifred I, es va fer càrrec d'Andorra l'any 843, el castell ja formava part de la xarxa de fortificacions i castells que protegien les valls andorranes.

En 952, en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí i Sant Feliu de Castellciutat, el comte Borrell II va donar el castell i l'església de Sant Vicenç a l'esmentada església.

En 1099 va passar a mans del cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles, encara que el castell continuava en poder del comte d'Urgell. A partir d'aquest moment es van produir molts enfrontaments entre els Comtes d'Urgell, els senyors de Castellbó, els Comtes de Foix i la Diòcesi d'Urgell. Tot va culminar amb la signatura dels Pareajes de 1278 i 1288, en què es va acordar la destrucció del castell. Només va quedar en peu l'església que va seguir en actiu fins al segle XVIII.

El 1852 el coronel Ulrich realitza un informe a instàncies de la reina Isabel II d'Espanya en el qual comenta que l'església de Sant Vicenç està abandonada.

Ens han arribat molt poques restes, potser per la destrucció acordada en el Segon Pareaje de 1288. El recinte estava protegit per una muralla que seguia el perímetre natural del promontori.

La construcció principal era la torre que es trobava a la part més elevada d'aquest. Presenta planta quadrada i aparell més gran que la resta de les construccions.

Des de 1999 es troba a la llista indicativa de la UNESCO per a la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat en el marc del Conjunt Històric de Santa Coloma

Decens

Des de l'ermita seguirem el camí amb les marques grogues durant uns 20 minuts, tot fent ziga-zaga, i arribarem a l'inici del camí de la via ferrada.

Si et quedes amb ganes, a cinc minuts de cotxe hi ha la via ferrada del Tossal Gran d'Aixovall, una bona ferrada per tancar el dia, nosaltres hem decidit anar-hi per arrodonir la sortida i perquè per dinar és massa aviat.

Si ho voleu podeu acostar-vos al punt de trobada, simplement perquè es pràctic per dinar alguna cosa ràpida i fer una birra i així abans de marxar cap a casa, podem fer alguna compra i omplir el dipòsit de benzina

si us interessa la podreu seguir també en aquest bloc.Siauuuuuuuu