Aquest diumenge 22 de maig, he convocat una sortida des del Coll d’Estenalles, aquest cop per descobrir els racons més amagat de la Serra de l’Obac dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb un mapa, un track i bona voluntat, per recorre uns 16 Kms.
Coll d’Estenalles
Un cop arribem a l’aparcament del Coll d’Estenalles, la Marga i jo, mentre esperem que arribin la resta de integrants, volem que tot surti perfecte i anem preparant el GPS, mapa, frontals, etc.
Al voltant de les 8:20 ens hem ajuntat un total de 13 amants de la muntanya, ens presentem perquè 9 son nous entre nosaltres i comencem la caminada.
Anem direcció al Centre d'Interpretació del Coll d'Estenalles, just quan el veiem a l’altra banda de la carretera davant nostre, a ma esquerra trobem unes escales de pedra senyalitzant la direcció al Coll del Boix pel GR-5 i Mura.
Seguim aquest camí en una suau pujada que ens agafa en fred fins arribar a la Bassa de la Mata (900m), en aquest indret també conflueixen el camí del Mas de la Mata i el sender que baixa al torrent del Roure Parrac.
Nosaltres observem la bassa i seguim, abandonant la pista avancem per un caminal que ens porta al coll de Boix, molt ben senyalitzat i dins del GR-5.
Coll del Boix (903m.)
Des d’aquest punt admirem una gran panoràmica a un costat i l’altra, dominen la visió a la dreta el cim del Paller de Tot l’Any, el Turó del Pujol, Vacarisses i Montserrat i a l’esquerra Sant Llorenç del Munt, aquí d’alt aquest pujol decidim esmorzar tots plegats.
Un cop hem omplert els dipòsits, seguim per la part més occidental del parc, entremig d’arbres que ens lliuren del sol radiant que llueix avui i ens permeten avançar més lleugers, un tros més i deixant el camí prenem un sender, molt ben senyalitzat i que ens puja a dalt del pedregós turó de la Pola.
Turó de la Pola (924m.)
Aquest modest cim que podem conquerir fàcilment ens mostra al davant seu el Castellsapera, a sota el coll de Tres Creus i la cruïlla de camins que porten cap a l’Alzina del Salari i a La Porquerissa.
Tornem enrere i prenen altre cop la pista que ens arriba al Coll de Tres Creus.
El Coll de Tres Creus (874m)
superem aquest senzill coll amb una cruïlla important de camins tant per anar cap a Rellinars pel GR-5 i a més del el sender que puja al Castellsapera. Prenem el sender que queda just al davant, on hi ha un petit pal indicador verd, el caminal voreja, per la part de sota, el turó de la Pola, tot passant pel costat del punt d’aigua per prevenció d’incendis.
Seguim per un camí obert i a la nostre dreta veiem unes cavitats entre grans rocs a uns pocs metres d’alçada i de fàcil grimpar, a on pujo per fer-me la foto, des-grimpo per seguir i just abans no arribem al final de la cinglera, on hi ha la balma de la Porquerissa.
Sepultura de la Porquerisses (41º38’55”N 1º57’58”E)
En aquest punt veim, a mà dreta, uns forats a terra recoberts de lloses, són antigues sepultures medievals, que donen fe de la presència humana al llarg del temps, foren descobertes a l’any 1920 i desprès de fer l’estudi arqueòlogic les restes trobades es van traslladar i es conservan a Terrassa.
Al principi de l’alta edat mitjana apareixen a diversos punts de la muntanya les necròpolis, uns elements d’ocupació humans datats entre el segles V i VIII. Formades per enterraments individuals en caixes rectangulars de lloses de pedra plana, excavades al terreny natural que li serveix de base i orientades amb els peus a llevant.
Pocs metres més avall al final de la cinglera on el camí tomba a la dreta trobem la balma de la Porquerissa.
Balma de la Porquerissa (832m)
Aquesta balma que antigament havia fet la funció de cort de porcs, tal com ens mostra el seu nom. Des d'aquí, en dies clars, a més de Montserrat també es veu perfectament el Cadí.
Font de la Pola (828m)
Arribem a una gran balma on està la Font de la Pola, en aquest ombrívol paratge, antigament hi havia la casa de la Pola amb la balma obrada. El lloc està ben condicionat, la font te una aixeta de la que raja aigua, a l'esquerra hi ha una petita basseta a la roca, trobem un retol que ens informa, i diu:
Font tipica de Sant Llorenç, es troba en una zona de pinyolenc o conglomerat. De Cabal escàs però regular, l’aigua conté una certa quantitat de carbonats a causa del substrat geològic. Quan plou, l’aigua s’infiltre en la terra i s’escola lentament per les esquerdes de les roques. La veta de la font de la Pola és recollida per una cisterna, a fi d’aprofitar l’aigua acumulada.
A l'entorn hi ha dos taules de pedra i ciment, una amb bancs al tombant, bastant atrotinats i queda una petita construcció, amb porta tapiada, estreta i alta. Hi ha una ganxos clavats a la pared, a uns dos metres del terra i restes del que podrien haver estar conduccions d'aigua o per evitar que entres.
“En les roques de l'esquerra de la balma, s'han trobat forats a les pedres que formen una canal molt marcada, sembla ser que eren per col·locar uns troncs de fusta, per fer una primitiva talaia de defensa. Alguns documents antics parlant d'un Mas de la Pola, a la contrada de la balma del mateix nom; els propietaris del mas de la Mata, el varen comprar en el segle XVI. Anteriorment era propietat de Berenguer de Peguera, que a l'any 1570 el vengué juntament amb el Mas Rouriga. Les primeres noticies que es tenen d'aquest mas, són de l'any 1420”.
Ara per no tornar enrere fins recuperar el sender, seguim endavant per un caminal estret i embardissat, que ens aboca al sender que seguim endavant fins trobar la Cova del Racó Gran.
La Cova de la Font del Racó Gran de Matarodona
Aquesta es una balma obrada modesta i petita de de forma molt rústega, per un petit sender baixem uns metres avall fins trobar-nos un espai on trobem la font, pel darrera de la font agafem un estret corriol que amb trams molt aeris ens porta a trobar el Coll de la Cort Fosca.
Girem envers l'esquerra i fets uns tres-cents metres i després d’haver passat a fregar del Turó de la Cort Fosca, arribem a una esplanada rocallosa on sembla acabar el camí en un gran estinvall a la nostre dreta i entrem en una canal d'extraordinària vegetació: ombrívola, humida, feréstec en la que ens endinsem i en pocs metres arribem davant de la Cova de la Cort Fosca, que visitarem més tard, seguim i uns metres enllà trobem el l’Hospital de Sang.
Hospital de Sang de Matarrodona
Una esquerda gegantina de forma triangular que dona cabuda a un petit habitatge, amb sortida pels dos extrems, aquest resten mig tancats per parets d'obra seca. Com el nom indica fou un hospital de sang en la guerra dels Carlins. Es fa de mal imaginar que aquestes contrades poguessin ser escenari de cruentes batalles.
Cansats i aprofitant la frescor del lloc decidim dinar i descansar una estona, així tenim més temps per observar aquest lloc tant singular, conegut i al mateix temps tant amagat.
Desprès de dinar decidim abans de marxar de visita la cova de la Cort Fosca que es troba al costat mateix.
Cova de la Cort Fosca i la Font del Rossinyol
La cova de la Cort Fosca, te un recorregut aproximat de 110 metres. A uns 25 metres de l’interior de la boca d’entrada a la cova, trobem la font del Rossinyol.
Amb un recollidor d’aigua fet d’obra i a la mateixa entrada trobem al mig del pas un semblan a pila baptismal.
Desprès de dedicar-hi uns 20’ sortim per enfilar-nos al estinvall i girar a l’esquerra a trobar el sender que ens aboca a la pista ampla de Mata-Rodona per dirigir-nos aquest cop, en direcció al coll de Boix.
Un cop al coll de Boix seguim el GR-5 direcció al Coll d’Estenalles, resseguint ara la Carena de la Castanyera fins trobar a la nostre esquerra al final del bosc.
Una impressionant alzina centenària espectacular per la seva immensitat en la que una de les seves branques es recolzan en un parell de troncs a causa de la seva llargada.
També podem veure algun embassament petit pels voltants passant per davant de la Coma d’En Vila (853m), una Masia abandonada amb una petita bassa al costat amb una interessant fauna que explica aquest enllaç bassa de la Coma d'En Vila que fotografiem i més endavant a d’alt d’un pujol a la nostre dreta l’ermita de Sant Jaume de la Mata.
Capella de Sant Jaume de la Mata
A on uns quants que encara teníem forces i pugem i l’historia ens explica que:
A un tirat de pedra del mas de la Mata, encimbellada en un tossal, pla petita capella de Sant Jaume és coneguda per un document de l’any 1755 pel qual el bisbe de Vic concedeix indulgències als qui la visiten. Devia gaudir d’una bona prestància, ja que l’any 1761 és no res menys que el papa Climent XIII el qui concedeix una butlla donant indulgència plenària als qui preguin per l’Església tot visitant la capella.
Per les guerres carlines fou destruïda, i es refà totalment a mitjan s. XIX. Allargada una mica i fets uns petits cambrils, la capella de Sant Jaume perviu actualment en culte. De la tradicional devoció dels muratans, n’és fidel testimoni aquesta tornada dels Goigs.
al tirar de pedra, podem veure la Masia de la Mata.
Masia de la Mata
Un antic mas agrícola originari del segle XVI en un promontori des d'on s'albira una àmplia panoràmica. Va ser adquirit per la Diputació de Barcelona i rehabilitat parcialment el 1995 mercès a l'establiment d'una Escola Taller promoguda conjuntament per l'Inem i l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació entre els anys 1994 i 1996.
I en un annex esta ubicada l’Oficina del Parc Natural de la Mata.
Guatitat tot aquest entorn baixem a la pista del GR-5 i ens tornem a ajuntar-nos tots, per seguir passant un altre vegada pel costat de la Bassa de la Mata i agafar una ampla pista que ens baixa per un agradable passeig pel costat d’uns grans avets replantats fins l’aparcament del Coll d’Estenalles.
Aquesta caminada no a sigut tant fàcil com aquí us explico ja que aquest recorregut esta plè de cruïlles de camins fressats dels que no trobarem cap indicació de res. (Només trobem indicat al GR-5 en el seu recorregut, la resta de camins, res de res), i per no confondràus a vosaltres també us le volgut explica tal com s’ha de fer i no fer-vos donar voltes innecesaries, esperant serviros d’ajuda, si més no esta més informats a l’hora de fer-lo.
El track que aquí us adjunto l’he procurat deixar al millor possible, cosa que da vegades es una mica complicat. fins un altre, siauuuuuuuuuuuu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada