dimecres, 21 de juliol de 2010

La Gallina Pelada o Cap de Llitzet

Resum
Aquest diumenge 18 de juliol, ens hem ajuntat els Natura100 amb el Grup Senderismo bcn, per fer una circular des de la Font Freda pujant pel Torrent de Les Llobateres cap a les Planelles i pujant cap els Rasos  d'Ensija on trobem el Refugi d'Ensija i fins assolir el cim de la Gallina Pelada, per baixa per la Roca Blanca i baixar fins l'Estret per trobar despres el Pla del Portet i la Font del Portet seguint les Pinatelles i  fins la Trapa i al final La Font Freda.
Anem en cotxe per la C-16 fins trobar després del túnel de la Nou  el nostre desviament a l'esquerra per la B-400 direcció cap a Saldes i Gósol, el que seguim fins trobar la cruïlla que porta a l'esquerra a Vallcebre, que nosaltres agafem, perquè es d'hora i volem anar al poble a fer un cafè, però el més senzill i recomanat es seguir fins passar de llarg Saldes i trobar en superar el Coll de laTrapa (1.321m.) 
A mà esquerra la cruïlla que porta a la Pleta de la Vila direcció Vallcebre al que seguim i al superar la Pleta agafem la bifurcació cap al Coll del Pradell i a poc més d'un kilometre trobem a la dreta els esglaons de fusta que donant pas a la Font Freda i els diferents recorreguts per aquests indrets,  hi ha  a l'esquerra una mica d'aparcament, que és a on aparquem i ens esperem a la resta de participants.
Un cop ens em trobat i presentat els que encara no ens coneixíem dels integrants dels dos grups, els Natura100 i els Senderismo BCN, avui per culpa de la calor només som 5 en total, la gent  prefereix anar a mullar-se en lloc d'anar a caminar per la muntanya, així que amb quatre gats comptats però bona companyia i amb tot l'equipament apunt (motxiles, GPS, aigua, ulleres i cremes pel sol, etc.), comencem la caminada.



Font Freda
Encarem per la vessant nord els esglaons de bigues de fusta travesseres que ens porten pel costat dels indicadors de les diferents rutes i agafem el PR C-79 amb marques blanques i grogues i en menys de 100 metres arribem a la Font Freda 1.670 m., seguim i ja comencem a pujar per un estret corriol pel mig de pins negres impressionants enfront del Torrent de la Llobatera.



El Torrent de la Llobatera
Enfilem pel mig del torrent de la Llobatera que baixa de la font de l'orri, l'anirem travessant fins trobar-nos al marge esquerra per a on ens anirem separant de la torrentada per un camí menys rocallós sempre entre mig de boscos de pins i boixos cada cop menys frondosos, fins arribar a superar-lo al arribar a les Planelles.



Les Planelles
Un cop aquí d'alt el paisatge se'ns va obrint i ja podem veure la cara sud del Pedraforca, Saldes i la Serra del Cadi.
Ara seguim per un prat verd, com una gran catifa d'herba espesa, ens trobem a la Planella Petita, la que travessem transversalment per l'esquerra amb forta pujada fent una tendència cap a la dreta fins trobar un bon tram més pedregós, que desprès de superar-lo continuarem per un altre prat abundant de vegetació,


és la Planella Gran que travessem cap a l'oest i a on hem pogut identificar el cul de la Gallina Pelada, una petita cresta pelada  a manera de miranda i envoltada d'herba, que des de la distancia un cop pujant sembla el cul d'una gallina, i l'acudit ens va quedar clavat.



Rasos d'Ensija 
Aquí d'alt ens trobarem amb tot un seguit de prats alpins molt abundants , són els Rasos d'Ensija que seguim per la dreta fins trobarnos un pal de ferro clavat a terra que fa d'indicador per anar a l'esquerra a la Pleta de l'Os i el Clot d'Ensija.
Nosaltres continuarem caminant ara suaument fins veure de lluny el refugi envoltats d'un paisatge i unes imatges espectaculars entre vedelles i falcons.


Aquest refugi de dues plantes en forma rectangular de pedra i fusta amb una taulada de dues aigües de pissarra tot ell d'estil rústic, es troba a  2.060m., i va ser construït al 1964, avui dia es propietat de la FEEC.

Aquí vam trobar la Eli, que es la noia que porta la gestió del refugi des de fa poc temps, fent una molt bona tasca recuperant i fent-lo operatiu i donant servei de mitja pensió, entrepans, begudes i estança per a fins  32 persones a preus molt econòmics, vam pensar que valdria la pena tornar només per passar encara que sigui una nit en aquest entorn i a aquesta alçada envoltat d'aquests prats i cims veient les estrelles a la nit, de debò que ni un conte de fades.
Al darrere mateix del refugi a pocs metres hi ha la font d'Ensija amb uns canalons per on corre l'aigua i fa d'abeurador pels animals, a on també podem omplir al broc de la dau les cantimplores.



La Gallina Pelada o Cap de Llitzet
Ara seguim l'ascensió per un tram molt feixuc no massa llarg però intens que de lluny podem veure ja els detalls del cim, però paciència que fa pujada i també hem d'anar contemplant les vistes que ens acompanyen sempre extraordinaries al mateix temps que seguim fins arribar a un coll, abans de pujar la cresta fins assolir el cim de la Gallina Pelada o Cap de Llitzet 2.317m.,


A on trobem una creu de forja i un oratori en forma de capelleta dedicat a la Mare de Deu de Queralt, i en el suport i trobem un caixetí sota de l'oratori, que guarda el llibre de visitants, que com acte de rigor vam dedicar i signar.
Aquí mateix vam fer les fotos de grup i tambè vam dinar contemplant una vista panoramica de 360º de tot el nostre voltant, al nord hi ha el Moixeró, la Tossa d'Alp i la serra del Cadí, més enllà, veiem el Pic Carlit, que es el sostre de la Cerdanya amb els seus 2.921m., el Puigmal, el Puigpedrós i els Pessons, al nord-oest, el Pedraforca,


I més a l'oest la Serra del Verd i el Port del Comte, a l'est el Catllaràs, la serra de Pic-en-cel, Vallcebre i al sud, els Rasos de Peguera, la Serra de Busa i els llunyans Plans del Bages i Montserrat.
Un cop hem omplert els ulls d'imatges recollim per començar el descens i completar la circular.



Les Roques Blanques
Iniciem la caminada en direcció a una cresta que tenim que travessar fins el cim de  Roca Blanca 2.289m., quedant a la nostre esquerra la profunditat del Clot de l'infern, un cop arribem a l'extrem de la carena baixarem per l'esquerra per una forta pendent, vigileu perquè a partir d'aquí les marques de pintura son inexistents i teniu que seguir les fites, encara que des d'aquí d'alt sembla impossible amb molt de comte es pot fer tot zigzaguejant i vigilant molt les relliscades i si teniu que caure feu-ho amb el cul que el nas el necessitareu per mocar-vos.

Arribem a l'Estret 1.996m. des d'on mirant enrere podem veure el recorregut que acabem de baixar, impressionant i costa de creure que l'has fet tu sol. Continuem ara  a la dreta pel sender GR-107 amb marques blanques i vermelles per un espès i frondós bosc de pi roig a on trobem uns immensos formiguers que ens impressionant, un cau i bolets (pinatells i pets de llop), seguim flanquejant per l'esquerra l'impressionant espadat de la carena de les Roques Blanques, fins baixar al Pla del Portet.



El Portet
Aquí al Portet 1.828m., trobem tot un ramat de vedelles escampades per aquest pla i a pocs metres a la dreta trobem la Font del Portet a on abandonarem el GR-107, en aquesta font demanem tanda a les vedelles i "vedellos", per omplir les cantimplores d'aigua i seguir endavant.



Les Pinatelles


Seguim per una pista forestal per on resseguirem sense cap més marca ni fita fins el final,  envoltarem la Roca Rodona 1.832m., a partir d'ara tornem a veure a la nostre esquerra el Pedraforca i Saldes entre immensos i generosos boscos de pins, deixem a la dreta el Serrat Negre 1.995m., del que fem fotos i seguim davallant per la pista còmoda i ràpidament fins trobar la carretera a l'alçada del Coll de la Trapa 1.650m., al que seguirem per dintre un camí encaixat per baranes de fusta direcció a la Font Freda on tenim els cotxes.


Final
Aquí un cop arribem al cotxe cansats però contents, ens canviem les samarretes suades i ens posem unes sandàlies i baixem a Saldes a fer un refresc.
A sigut una caminada esgotadora per gent acostumada a patir i a resistir tota mena de condicions i camins.