Al Monestir
Aquest cop pujem al Monestir amb el Cremallera de Montserrat, com ja és habitual amb el de les 08:48 a Monistrol Vila, que arriba a Montserrat aproximadament a les 9:12h., quan arribem fem un tom pel Monestir (720m.).
La informació del cremallera i serveis bàsics ja estan explicats en altres articles.
Informació del Cremallera de Montserrat
Informació del Cremallera de Montserrat
Anem a veure a la Moreneta, al sortir a l'atri, esperem el repicar de les campanes de les 9:20, tot mirant l'entrada de la Basílica del segle XVI, i els seus 12 apòstols amb Jesús al mig, i tota l'edificació monàstica que l'envolta de diferents èpoques.
L'actual basílica desprès de moltes reestructuracions i ampliacions, esta construïda en lloc de una antiga ermita que també s'anomenava Santa Maria, actualment i viuen una setantena de monjos.
Al mig de la plaça veiem un centre de marbre encerclant un text en llatí, el que diuen que és el centre magnètic o tel·lúric de la muntanya de Montserrat, o al menys es a on la gent ve a fer els seus rituals amb plena rivalitat amb els monjos (ho he viscut en primera persona).
si us voleu informar millor podeu seguir el següent enllaç que le trobat molt interessant.
Jo no sé que tenen de cert aquestes histories, però el que si sé de cert és la pau que em dona sentir el repicar de les campanes.
Avui dia tot el conjunt monàstic gaudeix d'una gran quantitat de visites de recerca, turística i devotes, perquè té una Biblioteca molt important, un Museu molt bo, la Moreneta, els Escolans i el lloc privilegiat, que el fan únic al món.
Seguim baixant, travessant la plaça de Santa Maria, i si mirem cap a munt, davant nostre podem admirar la Gorra Frígia (1.152m) i les Magdalenes, la Superior, l'ullal, la inferior i la Gorra Marinera que encapçalen el torrent de Santa Maria que baixa pel dret fins trobar el riu Llobregat, continuem i passem per davant del Museu i just a continuació bé l'escultura d'en Subirachs. Sant Jordi, el que no deixa de mirar-te quan passes per davant seu, amb una placa al·legòrica al costat sobre el seu significat per la Pàtria Catalana.
Continuem baixant per passar per la plaça de l'Abat Oliba, també coneguda com a plaça de les pageses, girem a l'esquerra per passar per la plaça de la Creu per davant de l'estació del Cremallera i seguim rectes pel Passeig de l'Escolania i per davant de les tradicionals parades de les pageses de Marganell, un poble veí, per si volem comprar, mel, mató, formatge o algún dels productes que elaboren.
Al mirar pel marge dret podem veure mirant avall el camí de les Canals quan puja junt amb el de la Santa Cova, també veiem les estacions Inferiors i Superiors de l'aeri de Montserrat i el riu Llobregat a l'arribar al límit amb el Baix Llobregat i el Bages i la C-55 que el voreja.
Al nostre davant veiem la Santa Creu de Sant Miquel i la seva ermita, més a la dreta sobre l'estació del cremallera de Montserrat l'estació del Funicular de la Santa Cova, que ens pot estalviar un tram de camí.
Al final del passeig de l'Escolania trobem un edifici amb diversos serveis de restauració i a continuació un conjunt de placetes o terrasses i un aparcament, anomenat plaça dels apòstols, en record d'una capella que hi fou edificada el segle XVI, reconstruïda i destruïda diverses vegades al final es va adequà aquest espai en memòria dels Sants Apòstols.
També i podem trobar a sota de la placeta rodona una capella funerària que conté les despulles dels membres del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, morts durant la guerra civil.
Més avall al vol de la timba, i trobem el monument "escales de l'enteniment" en memòria de Ramon Llull, obra de Josep M. Subirachs.
Ara agafarem el trencall de l'esquerra on comença el Camí dels Degotalls, molt ben indicat, us podeu guiar perquè està just davant del mirador dels Apòstols, amb el seu pas de vianants i davant del aparcament dels autocars també trobem la segona rampa que dona accés al Camí dels Degotalls.
enllaç Historia de Montserrat
Els Degotalls
Comencem a pujar uns esglaons i arribem al Magnificat, amb una placeta amb un petit llac artificial amb nenúfars.
I a l'esquerra, una sortida pel darrera del Monestir,( per on porten els monjos al seu cementiri, que trobarem més endavant), on s'ajunten els dos accessos i ens situa a l'alçada del camí que a continuació explicaré en dos etapes:
1-Els Degotalls dels Artistes
Aquí podem trobar tot un seguit de monuments que honoren els intel·lectuals i
activistes culturals nacionalistes catalans a partir del segle XIX.
A l'entrar primer trobem una escultura de bronze de Carles Flotats dedicada al compositor Josep Rodoreda i Santigós (1851-1922), i a Jacint Verdaguer (1845-1902) que era poeta i escriptor, van compondre i escriure el Virolai, respectivament.
Fins aquí hem anat caminant i observant aquestes obres i també tot un conjunt de Xiprers, Teixos i Alzines, que donen un caira ombribol al lloc, que continuem passejant.
Després trobem un projecte de Frederic Marès, dedicat a Joan Maragall, (1860-1911) escriptor i poeta.
En tercer lloc trobem una làpida de l'orfebre Joaquim Capdevila al tenor Emili Vendrell, (1893-1962).
Aquí trobem una petita placa en memòria de Ricard Castell i Franciscà compositor de la sardana Els Degotalls
Un altre placa de bronze al Mestre Antoni Pérez Moya (1884-1964), Músic, compositor i director, va ser escolà mestre i organista de la Basílica
Biografia de Antoni Pérez Moya
Biografia de Antoni Pérez Moya
Ara trobem una medalló de bronze dedicat al músic i compositor Antoni Pérez Simó (1920-1996), compositor coral i pedagogec especialitzat en la ensenyança de música a invidens, va dirigir l'orfeó gracienc durant 50 anys.
Anem passejant i a les clarianes si mirem amunt veiem els penya-segats de pedra que cauen des del pla de la Trinitat, uns dos-cents metres més amunt.
Aquí trobem un monument dedicat al escriptor, Josep Mª Folch i Torres (1880-1950) novel·lista, narrador i autor teatral.
Tot seguit un monument dels escultors Rafel Solanic i Carles Collet, a Pep Ventura (1817-1875), compositor de centenars de sardanes Els Degotalls entre d'elles.
També veiem un medalló de bronze dedicat a Pompeu Fabra (1868-1948), el que va escriure la normativa de la llengua catalana.
Al costat de dues fonts Sant Benet i Santa Escolàstica, trobem un monument projectat per Ferran Serra i Sala, al músic Josep Anselm Clavé i Camps (1824-1874)
També trobem una placa de marbre en forma de nom de carrer en memòria del Mossèn Antoni Batlle i Mestre (1888-1955), capellà i pedagog.
Aquí si mirem avall podem veure la Carretera que porta a Can Maçana, el pla del Bages i en un dia molt clar al fons els Pirineus
A uns cinc minuts trobem un monument obra de Joan Rebull dedicada al Mestre i compositor Lluís Millet i Pagès (1867-1941), fundador de l'orfeó Català.
Després d'una escultura evocant l'Esbart Volada d'Ocells, trobem un monument a la sardana seguit d'unes lloses negres, gravades per honorar a Juan Amades, Joan Rigall i Aureli Capmany, per la seva contribució a la dansa i a la cultura popular.
2-Els Degotalls de les majòliques advocacións marianes.
Tot seguint el camí podem observar les esllavissades que s'han anat produint a partir del 2006 i l'última tan greu que va succeir l'any 2008, que encara està en obres i que va maltractar part del cementiri dels monjos arrossegant varies làpides.
A partir de 3/4 de camí trobem a la dreta una primera sortida del camí i més endavant un altre que ambdues es troben tot just arribar a la carretera de Can Maçana.
Nosaltres continuem fins el final on trobem una plaça tancada amb els Degotalls damunt, amb la seva pedra negra marcada per la humitat, amb una pedra plana en forma de taula per poder gaudir d'una mossegada mentrestant observem aquest preciós espai i recordem tot el que hem vist durant aquest petit però atapeït recorregut de cultura, espiritualitat i natura, senzill, pla i a l'abast de tothom.
A partir d'ara us relacionaré totes les imatges de Mare de Deu que he trobat al llarg del camí, la majoria del ceramista Joan Guivernau (1909). Les més antigues es troben a mig camí i el text que reprodueixen es el del Magnificat o Càntic de Maria.
1 -Sant Benet
2 -Santa Escolàstica
son unes majòliques que encapçalen el centre d'unes fonts.
3 -Mare de Déu del Miracle
4 -Mare de Déu de la Pobla de Montornès
5 -Verge Maria de la Font de la Salut de Sant Feliu de Pallerols -Girona-
6 -Verge Santa del Lledó
7 -Santa Maria de Bellvitge Patrona de L'Hospitalet de Llobregat
8 -Mare de Déu del Sol del Pont de Roda de Ter
9 -Nostre Senyora de Loreto Copatrona de Llardecans -Lleida-
10-Santa Maria de l'Estany
11-Mare de Déu dels Socórs d'Agramunt
12-Mare de Déu de la Serra de Montblanc
13-Mare de Déu del Tura Patrona d'Olot
14-Mare de Déu del Loreto d'Ulldemolins
15-Mare de Déu de la Salut de Sabadell
16-Mare de Déu del Remei de Santa Maria de Palautordera
17-Nostre Senyora del Remei d'Arenys de Munt
18-Mare de Déu del Serrat de la Segarra
19-Mare de Déu de la Salut de Sant Feliu de Llobregat
20-Mare de Déu de la Salut de Terrades -Empordà-
21-Santa Verga Maria de Palau Solitar
22-Verge Santa de la Roca de Mont-Roig del Camp
23-Mare de Déu de Tiana
24-Mare de Déu del Patrocini
25-Verge de Puiggraciós del Vallés Oriental
26-Mare de Déu de la Neu de Vilanova i la Geltrú
27-Mare de Déu de Port del Barrí de la Marina de Barcelona
28-Mare de Déu dels Socors de Tossa
29-Mare de Déu de Fàlgas de la Pobla de Lillet
30-Mare de Déu dels Desemparats de Valencià
31-Mare de Déu del Remei de Mora la Nova
32-Mare de Déu del Roser de Barcelona
33-Verge del Roser de Calella, que és troba protegida darrera una reixa.
34-Mare de Déu de Barà de Roda de Barà
35-Verge de la Pietat d'Igualada
36-Verge de Santa Maria del Prat de Llinars del Vallès
37-Oïu, Mare de Clemència de Puigcerver del Baix Camp
38-Mare de Déu de la Fontcalda de Gandesa
39-Mare de Déu de Núria-Pirineus-
40-Mare de Déu del Roser de Sant Climent de Llobregat
41-Mare de Déu de Togores de Sabadell
42-Mare de Déu del Viver d'Argentona
43-Santa Maria......de Manresa, esta molt malmessa i no es pot llegir, si algú sap quina és si us plau que m'ho digui per completar la relació.
44-Mare de Déu del Bon Viatge de Sant Joan Despí
45-Mare de Déu de Queralt de Berga
46-Nostre Senyora de Fussimanya del Bages
47-Mare de Déu de l'Acadèmia Patrona de Lleida
48-Mare de Déu del Collell de Girona
49-Mare de Déu de Farners de Santa Coloma de Farners
50-Mare de Déu de Brugués de Gavà
51-Mare de Déu del Camí de Cambrils
52-Mare de Déu de la Cinta de Tortosa
53-Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar
54-Mare de Déu de les Alegries de Lloret de Mar
55-Mare de Déu de Valldeflors Patrona de Tremp
56-Mare de Déu de Juncadella
57-Santa Maria del Remei del Barri de les Corts de Barcelona
58-Mare de Déu del Vilar de Blanes
59-Nostre Senyora de les Arenes de Castellar del Vallés
60-Mare de Déu de les Neus dels Ravals de Sabadell
61-Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp
62-Santa Maria de Foix del Penedès
63-Mare de Déu de la Gleva de Vic
64-Santa Maria de Siurana
65-Nostre Senyora del Roser de Castellolí
66-Santa Maria de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa
67-Santa Maria de Pineda de Mar
68-Mare de Déu del Vinyet de Sitges
69-Santa Maria del Remei de Manresa
70-Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus
71-Nostre Senyora del Claustre de Tarragona
72-Mare de Déu del Remi d'Urgell
73-Mare de Déu de la Paret Delgada de la Selva del Camp
74-Nostre Senyora de la Palma de Cervelló
75-Mare de Déu del Congres de Barcelona
76-Mare de Déu del Mont Bisrat de Girona
77-Mare de Déu de Rocaprevera de Torello
ja un espai buit per absència de les rajoles suposo que malmeses pel temps.
adreces d'interes:
Historia de Montserrat
Patronat de la Muntanya de Montserrat
Portal de Montserrat
Visita a Montserrat
2 comentaris:
molt xules les fotos!!!
Bon dia, m'agradaria parlar amb l'autor d'aquest article. Pots escriure'm per correu a mafibo23@gmail.com si us plau? És per un treball de recerca. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada