dilluns, 7 de desembre de 2009

Tornada a Sant Jeroni

6 de desembre de 2009

Ahir la meva dona i jo, vam tornar a fer una caminada matinal, de bon matí vam agafar el Cremallera de Montserrat  de les 8:48 hores i cap al Monestir.



Aquesta caminada no us la descriuré curosament perquè ja esta descrita en l'anterior article Monistrol de Montserrat a Sant Jeroni.




Aquesta vegada el que us vull explicar és la experiència que vam tindre després d'esmorzar un entrepà a l'ermita de Sant Miquel (que vam veure que la estan restaurant, al menys el vol de taulada exterior de fusta).

Vam continuar caminant i desprès de pocs metres superada la bassa, observant el paisatge al marge esquerra del camí sota un dipòsit d'aigua descobert vam veure unes cabres salvatges.

Exactament vam veure una cabra adulta i dues de petites, que maques en aquell paratge abrupte amb un dia serè i ben blau.





Ens va fer molta il·lusió veure aquests animalons, ens van alegrar el dia i la caminada.




Vam continuar caminant direcció al Pla de les Tarantules i a volta a la Gorra Frigia, cap a la miranda de Sant Jeroni pel camí nou.


Un cop allí vam reposar  i observar els paratges dels voltants, per cert que es veu poca neu al Canigó, Pedraforca, Monte-Perdido, etc., pel temps que estem.

Aquí al mirador ens tenim que posar els Polars però fins ara part de la pujada l'hem fet amb màniga curta, sembla mentida oi?







Decidim baixar fins al costat de l'ermita de Sant Jeroni, per menjar-nos  ajaguts sota d'una gran alzina una taronja a mitges, i cap avall fins trobar el trencall cap al pla dels ocells i de aquí cap a la plaça de Santa Anna i el pas dels Francesos, també un cop hem superat el trencall del Camí de l'Arrel uns metres més endavant però abans d'arribar al mig del torrent que porta a les Escales dels Pobres.

Sentim com davant nostre, cauen pedres cap al torrent, alcem la vista buscant el motiu, i sabeu que era? més cabres salvatges, però aquesta vegada era un ramant de set individus.

No vaig poder més que fer-los fotos i observar-los, avui un cop més.
I pensant amb tota aquesta experiència no he pogut resistir-me de explicar-vos-la


Aquest cop decidim tornar a Monistrol amb el Cremallera de les 13:35 hores.


Pràcticament en totes les caminades anem observant els ocells, i les pinyes rosegades per els esquirols a la baixada dels matxos, per cert, ara fa un parell de dissabtes vaig creuar-me amb un esquirol a l'entrada veïnal travessant el torrent de la Calsina, al sorprendre'l el vaig poder observar uns segons fins que va continuar el seu camí passant per davant dels meus peus.



També conills i perdius, però aquests animalons són els que quedant sense caçar per la propera batuda, pobrets! Encara no podem entendre que avui dia hi hagi gent que vagi per la muntanya (pels vols de Montserrat, La Calsina, El Piteu, El Solei del Barraquer, La Creu, Sant Salvador de les Espases, etc.) amb escopetes caçant, em tingut que passar pel seu costat i tot.
Jo crec, que avui dia aquesta situació per dir-ho d'una manera educada és MOLT INDIGNANT.