divendres, 4 de desembre del 2009

Tamarit-Bonsai

Tamarit, Tamarix 
Aquest cop us vull explicar una senzilla historia d'un arbre senzill.
En aquests últims articles de bonsais us explico histories de petits arbres senzills, que un cop acabats desprès de ser tractats amb molta cura, s'acaban creien que son grans arbres. Vosaltres i creieu una mica amb l'anima de l'arbre i la filosofia Zen? jo sí.
Un arbre lleig i senzill, tractat amb cura, ocultant la seva pitjor part i mostrant el millor que té, pot acabar sen un arbre preciós.

Tota aquesta reflexió em porta a fer-vos coneixedors d'aquesta història.
Un dia qualsevol vaig anar a comprar com de costum a una gran superfície i vaig veure uns arbrets molt petits, (encara que no necessiti res sempre miro per la secció de jardineria a tots els llocs que visito) tot just acabats d'arrelar a la venda com rosers, tamarits, fruiters, i silvestres.
Com que eren a un preu mòdic uns 5€, em vaig encapritxar d'un tamarit, i el vaig comprar.
Era d'uns 25 centímetres d'alt no més, el vaig plantar en una torreta gran, perquè el seu creixement també sigués ràpid, i el vaig deixar durant dos anys.

Desprès d'aquest temps vaig anar podant el creixement de l'arbre per donar-li una certa gràcia, (ja que era un "palote"), i  perquè pogués ramificar-se, li vaig podar la tija recta i li vaig donar continuïtat per una branca més jove lateral.

I així anar fent i filferrant-lo, per dominar-lo i donar-li  forma de desmai o ploraner. (em va donar la idea una foto d'un llibre que recordava que havia vist feia bastant temps, també d'un tamarit).
S'ha de tindre molta paciència perquè si que es deixa donar forma ploranera, però la seva naturalesa sempre el fa créixer amb verticalitat i això provoca un constant lligat de les branques joves, i ens pot provocar avorriment de insistència.

Desprès el vaig trasplantar en una torreta plana i quadrada de bonsai, i li vaig integrar una pedra a la base del tronc per donar-li un aire diferent, encara que aquesta pedra no m'acaba d'agradar de moment fins que no trobi un altre que m'inspiri li deixo, que us sembla?