Via: Crisis Zona: Paret de l'Ós a Sant Llorenç de Montgai Dificultat: 6c A1e+ Tota en lliure 7a. Dificultat obligada: 6a Llargària: 35+35+30+35=135 metres Grau d’exposició: Baix Grau de compromís: Mitja Aperturistes: Nico Contreras, Sergi Rossell i Jordi Gazquez (21.03.2009) Equipament: Via bastant equipada amb parabolts, sobre tot els trams d'Ae. Material: 18 cintes llargues i curtes, joc d'aliens, camelot 2 o 2,5, una ungla (L3) i joc de tascons prescindibles. Cordada: Toni Casanovas, Kim Carrillo i Xarli DonaAlpina Data: 19.12.2015
Avui a estat un gran dia, he tingut el privilegi de compartir corda amb els meus amics Toni i Kim, un parell de bous que els tenen ben posats i que m'han animat entre pillades, lliure, bicicletes, invertits, fissures, diedres cecs, flanquejos de vertigen, plaques sense peus, desploms molt potents i estreps, a sortir per dalt, això si no sense abans gairebé matar-me al desprendràs de les meves mans un gran bloc, que a deixat gelats fins i tot a la gent que pujava per la Coma del Gelis, en fi o que el d'allà dalt a fallat, ho és que m'ha volgut donar una altra oportunitat.
El pitjor que jo destacaria es l'entrada del primer llarg uns primers metres molt polits i exposats fins arribar a la primera expansió i molt més difícil del que sembla a les ressenyes, no us deixeu enganyar, res a veure amb l'equipament de la resta de la via.
En general una via molt exigent si vols anar combinant l'Ae amb el lliure a on els braços acaben esgotats, tot rient i navegant per la roca amb els companys.
Una de les vies més dures que he arribat a fer, però més content que unes pascues, ara tindre que posar una espelma a la verge, perquè almenys ella pensi i cuidi de mi.
El Toni Casanovas, em proposa anar a fer aquesta via que és bastant nova i desconeguda per a mi, jo personalment no he escalat cap via d’aquest sector i ha estat una experiència única, un calcari excel·lent per gaudir del primer fins al últim metre, us la recomano perquè gaudireu com nens.
de l’aparcament a peu de via només cal seguir les fites i el caminal més remarcat i amb una mica de intuïció arribarem a peu de via, si alcem la vista veurem a uns metres el seu nom escrit a la pedra i les xapes que ens indiquen el seu traçat.
Aquí decidim amb el Toni Casanoves que ell encapçalaria els 3 primers llargs i jo encapçalaria els 3 últims.
Us diré que el primer llarg es genial amb dos passos cap al final concentrats de 6b de finura, que també es poden fer amb un pedal si no arribem al Ao o no tenim el grau.
El segon llarg es un “plaisir” d’escalada de 5e. grau amb bones mans i peus durant tot el seu recorregut.
El tercer llarg son 40 metres de caminar fins arribar al mur del següent llarg, una llàstima perquè trobo que li treu tota l’empenta i ambient de paret que podria tindre aquesta via.
el quart llarg també es un gaudir de l’escalada per escalfar i encarar el llarg estrella de la via
un cinquè llarg de 5+ amb algun pas de 6a. per la continuïtat i verticalitat, (que jo encarà l’estic buscant) i un flanqueig aeri (penseu en posar cintes llargues), molt més fàcil i agraït del que ens podem arribar a pensar, a mi se'n va fer curt i tot.
el sisè llarg es un altre gaudir dels forats “regleteros” amb bons forats fins arribar al cim.
Aquí per la cara oposada trobarem en una sabina un ràpel de 40 metres que ens mena a una canal que tindrem que seguir en un llarg recorregut a mi se’n va fer passada, fins arribar al camí del Congost del Mu que seguirem en direcció a Alós creuant les passarel·les fins el peu de via i l’aparcament.
Agafem el cotxe i a la mateixa pista 1,5 kms abans d’arribar a Alós de Balaguer, trobem a mà esquerra una petita àrea d’esbarjo amb font inclosa i taules i seients de pedra, ideal per parar a menjar i recuperar forces, abans de tornar cap a casa.
Aquesta via es molt més difícil del que algunes ressenyes expliquen, normalment com a màxim les cordades resolen els primers 2 o 4 llargs, quedant la resta molt oblidats i convertint-se en un rostoll de fullaraca, arítjols i terra, resultant una escalada molt perillosa i amb roca cada cop més descomposta i quasi impossible, desmereixen completament el renom d’aquesta prestigiosa via, una llàstima.
Deixem el vehicle a l’aparcament del Refugi de Santa Cecília i prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir fins la canal de l’Aeri. La remuntem fins arribar a uns esglaons que ens menen a unes sirgues que permeten creuar fins a peu de paret. Resseguim la base de la paret fins arribar al peu de via.
La via s’inicia a la base de l’evident sistema de sostres d’aquesta banda de la paret que ja coneixem, però aquesta vegada tiro jo primer amunt, sense gaires romanços i no per la bavaresa, sinó per l’espero directament per anar a buscar el diedre que es deixa fer bastant be i protegir fins que vaig obligat a la placa regletera flanquejant cap a l’esquerra i encinto un arbret amb un pas de mico i ara ja fins la reunió molt còmode, que trobo damunt una gran sabina morta.
2 Llarg V+ 35 metres
El següent llarg l’enfila el Blai amb una sortida descendent entre sabines i un pas atlètic i més rar que difícil que pot fer suar a qualsevol i que un cop superat ja seguim pel diedre Resseguim la fissura esquivant un sostre per l’esquerra i enfilem un darrer tram de fissura, també atlètic i de bona presa, fins arribar a la reunió que es bastant incomode i des de on ja podem veure el drama que tenim que superar.
3 Llarg 6a. 30 metres
Ara em tocava seguir a mi però en fa por no tenir prou Coco com per superar-lo airosament i segueix el Blai que te més traça i experiència en el mon de l’escalada i equipant, va resseguint la fissura completament horitzontal en bavaresa invertida, que al final resulta ser molt més espectacular i impressionant que dificil, sense regalar-se res de res, encarà que els dos punts més compromesos estan ben protegits.
4 Llarg 6a. 45 metres
Segueix el Blai perquè jo no li veig color de primer i surt enfilant-se pel diedre fins fer un parell de passos cap a l’esquerra per esquivar un sostret i continuar per la fissura ara una mica més fàcil fins arribar a la reunió que trobem en una alzina
5 Llarg V 35 metres
Intento seguir jo però baixo perquè trobo que es molt arriscat escalar amb tanta fullaraca i bardisses i prova el Blai que tot i anar renegant i sanejant el seu pas per la roca va tirant amunt entre moments delicats que et provoca el no tenir cap adherència.
6 Llarg V+ 35 metres
Continua el Blai en un llarg on tenim que escalar en X i amb molta concentració ja que la roca no es massa generosa i trobem un pont de roca a uns metres a ma dreta desprès un parabolt a ma esquerra seguim fins que la xemeneia es converteix en diedre a partir d’aquí tornem a tindre una baralla amb la flora dificultant l’auto-protecció ja que no veiem quasi be la roca, ni res fins la reunió
7 Llarg V+ 40 metres
Ara seguim a la dreta de la reunió per un sistema seguit de fissures bastant vertical a on anem posant catxarrets fins arribar a una alzina gran, aquí quasi ja no ens hi veiem, se’ns esta fent de nit en segons i ens esta engolint la boira ràpidament.
8 Llarg III 30 metres
Aquí ja completament fosc anem de presa per sortir de la paret sense gaires contemplacions caminant uns pocs metres de poc grau.
Ja fora de la via, parem ens asserenem i pleguem i col·loquem be el material i cordes i encenem els frontals per anar a buscar entre mig de la boire les escales de l’entena.
Descens:
Un cop a les escales de l’antena trobarem un corriol que baixa dretament cap a la canal de Sant Jeroni i sense presses però sense pauses anem tirant avall fins l’aparcament de Santa Cecília.
Aquí teniu aquesta impressionant i atlètica via que puja directa al Cilindre per uns trams amb passos de 6a i 6b a on cal anar be de CoCo per no fer figa i t'agafi la fluixera, del tot molt recomanable i disfrutona i com sempre amb la millor companyia
Aproximació:
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. Quan veiem el Cilindre aparquem just davant de la paret, amb un parell de minuts ens plantem a peu de via, evident si prenem com a referència la bavaresa característica del primer llarg
Aquesta vegada em toca a mi anar fent camí, així que sense pensar-m’ho gaire començo a tirar amunt entre bones fissures i verticalitat i que ja et va marcant la intensitat de la via, a mitja tirada trobem una bavaresa que tenim que treballar i superar el tram de 6a., desprès anem guanyant més preses sempre amb molt bona qualitat de roca fins arribar a la reunió a sobre d’una lleixa, molt còmode.
La ..... al anar de segona força els passos procurant no acerar-se.
2 Llarg 6b 25 metres
Ara li toca a la ..... lluir-se en aquest llarg tant desitjat i tot i no encadenar. el resolt molt be, tenint en compte que te passos força atlètics i complicats esdevenint 35 metres de continuïtat, a mi em costa més encara que també intento treure’l sense acerar, la reunió també molt còmode.
3 LLarg 6a. 15 metres
Ara em toca a mi seguir amb els braços ja una mica petats, però surto per una fissura fins arribar a un bombo on trobem el pas rar de 6a., que resolc sense gaires problemes, ara toca seguir per un tram d’escalada més fina amb un pas de entrada a la reunió que deu ni do el que em fa suar, però tot plegat també es un llarg molt maco.
4 LLarg 5e. 25 metres
Ara li toca rematar la feina a la .... que segueix a munt per una fissura fins poder anar en diagonal cap a la dreta on trobarem un muret més vertical per arribar a la reunió cimera.Un bon llarg final per una via de categoria que ens deixa molt satisfets i cansats, des d’aquí dalt aprofito per fer unes quantes fotos més de tot aquest meravellós entorn.
Descens:
Tot i que es pot baixar repelant, nosaltres optem per baixar a peu marxant cap a l’oest per un corriol poc marcat que va resseguint la paret. Poc a poc es va encarant cap al nord (direcció la via del tren). El camí aleshores va perdent alçada ràpidament fins que creuem el torrent. Seguim fins arribar a la carretera i al vehicle (20 minuts).
Material: 10 Cintes exprés Cordada: ..... i Josep M. GX
Data: 11.09.2015
enllaç a l’album de fotos del facebook
Observacions:
Aquí us deixo amb les fotos de aquesta via que vam fer a Riglos entre d'altres coses, disfrutona amb el polsim del taladro i en un pany de paret que es van trepitjant les vies sense cap necessitat amb assegurances a un pam i mig una de l'altre i que no saps gaire be quina estàs fent provocant un caos, be el cas es que la roca molt bona i l'escalda estupenda.
Crec que les xapes daurades que posa la guia son les platejades lluents que hem trobat, no se ben be.
Aproximació:
Aparquem davant el centre que cuida les aus en aquesta zona i agafem un caminal molt marcat en direcció al Mallo Colorao i el camí es evident fins arribar a toca la roca que anem reseguint de dreta a esquerra i ja podem anar observant els parabolts de les diverses vies, totes per un estil.
1 Llarg 6a.
Li toca començar a la ..... tal com anem respectant els torns o potser no tant, la jefa mana i comença a tibar amunt per una roca pur estil Riglos amb bons agafadors en el seu 5e. grau fins arribar a la típica panxeta de 6a., que només cal anar buscant els millors bolos per fer un petit cop de gas i fins la reunió
2 Llarg 5 Sup.
Ara em toca el torn i tiro cap a munt sense més preocupacions la diferencia es que ja vaig trobant parabolts negres en lloc dels lluents platejats i entro en un festival de xapes variades a on et confonen fins no saber quina via estàs fent i anar escollint les assegurances fins arribar a una reunió, evidentment d’una altre via en aquest cas conjunta.
3 LLarg 5 Sup
Ara segueix la ..... a on va tirant metres i superant panxetes entre trams força verticals i sense adonar-se es salta la reunió per dubtar quina es de totes elles, resultant que tinc que sortir al seu darrera a l’ensamble uns 12 metres fins que noto que fa la reunió.
Be a estat tot una aventura acabar aquesta via per tanta confusió, una llàstima per desmereix i desllueix una paret amb una roca excel.lent que fa gaudir de valent.
Descens:
Ara segueixo acabant de pujar al cim i camino uns metres fins trobar una gran sabina amb uns cables d’acer amb una anella gran per poder muntar el ràpel que fem d’uns 35 metres per seguir ja per un caminal que ens porta al camí de pujada, que desfem fins al centre d’aus i al aparcament a on tenim el cotxe.
Tot plegat sens a fet quasi de nit i podem respirar i viure el capvespre entre una gran diversitat de tons de llum i colors que fan treure els colors a aquestes parets, una meravella.
avui he enredat a l'amic i company Toni, per anar a al·lucinar plegats a la via Alucina Carabina, el 1r. llarg i el 3 llarg els hi he cedit al Toni, per cert el 3r. llarg de 6b obligat per la seva continuïtat, jo he fet de primer el 2n. llarg un 6a. de continuïtat per la verticalitat encara que a sigut extraordinari i fàcil per la seva bona roca, de les millors de Montserrat us ho asseguro, només per aquest llarg val la pena la via.
Resumint una via no massa llarga combinable amb altres de La Granota, però que us pot deixar esgotats per explosiva, jo m'ho he passat molt be, encarà que el Toni el 6b., se l'ha tret com un campió, tindrem que tornar per insistir-hi fins encadenar-lo.
Des del Monestir prenem el camí en direcció a l’ermita de Sant Miquel. Després de seguir el camí poca estona trobarem a la dreta un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol fins arribar al camí pla que seguim en direcció al mirador, arribarem a una placeta (o puntet) a l’esquerra, que creuem i seguim, en uns 10 metres trobem un caminal marcat a l’esquerra que en uns 4 o 5 metres ens deixa a peu de via, evident.
Aquest llarg el fa el Toni i tot i que diuen que és V+ te algun pas que fa pensar una mica, sobre tot els primers metres, desprès es tomba fins arribar a la reunió
2 Llarg 6a.
Aquest llarg li tiro jo i vaig una mica reticent, els primers pocs metres de flanqueig a la dreta, però un cop col·locat a la placa, es posa vertical i comença el festival de roca excel·lent en la que gaudeixo de valent, tot i anar navegant entre xapa i xapa, es dels millors llargs que he fet mai a Montserrat, (de moment), recupero al company que em dona la raó, això si, la reunió amb una qualitat de cadenes i ancoratges “cutres” de debó.
3 Llarg 6b.
Aquesta última tirada li deixo en el Toni que esta més bregat que jo i porta el grau més consolidat per poder superar ja per començar la sortida pel desplom, amb presa petita i col·locació de peus complicada, que ja es prou difícil, potser es més de 6b., si no li trobes la seqüència, desprès es continuïtat per placa molt vertical i de presa extraordinaria però molt menuda, en la que també has d'anar navegant de xapa a xapa i acabes amb els braços com popeye, es un llarg 5 estrelles d’aquells que vols tornar-hi per encadenar-lo, la reunió molt incomoda, en lloc de fer-la dalt de tot per repelar s’ha muntat penjada per despenjar-se com a via esportiva.
Descens: Es despenja el Toni i tiro jo i em despenja fins la segona reunió. Des de la segona reunió fem un sol ràpel fins a terra amb 2 cordes de 60 metres i de sobres fins a terra. Aquí teniu el vídeo amb les fotos de la via
Avui a tocat per fi trepar per Montserrat i sempre amb la millor companyia, un plaer haver fet la via Cerdà-Riera 6a., de l'Agulla de la Bandareta o Ven-Suri-Ven, tota de primer i deixar-me menjar tot el Magnum de xocolata.
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Massana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Ens desviem passat el Coll de Guirló direcció al refugi Vicenç Barbé. Al cap de pocs metres de prendre aquest corriol veurem que en surt un altre a mà esquerra (fita), que fent ziga-zagues, puja fins al peu de via.
Un cop a peu de via la ..... ja la t’he feta i em convida a tirar de primer i com tinc que fer els passos i la continuïtat, dons res es veu fàcil encara que aquest llarg es net i a protegir es va fent molt be fins arribar a la reunió en un arbre, ja es veu que esta encintat. Recupero a la companya sense problemes fins la role.
2 Llarg V+
La ..... diu que millor que segueixi jo i em passa tota l’artilleria de micros i friends i bagues per marlets, aquest llarg tot i trobar un espit, esta força equipat amb claus i no cal posar gaires friends, un llarg amb algun passet maco.
3 Llarg 6a.
Al final queda clar que la ..... em deixa tota la via per mi, dons jo miro desconfiat la linia de la via i se que ara toca el 6a., res dons amunt a xapar el primer clau, de-seguida me n’ha dono que esta molt equipada a base de claus i que inclús tinc que baixar i desxapar algun per seguir i que les cordes no tinguin tant fregament fins arribar a la role equipada, dons per mi es el llarg més ben equipat i més fàcil de tots.
4 Llarg IV+
Cada cop em sento més crescut i segur amb mi i la ..... em diu que ara a la seva opinió toca el llarg estrella, dons sense gaires pensaments amb les bagues sabineres preparades començo a tirar amunt per la fissura ampla i oberta que a poc a poc es va estretant i tenim que superar-la esquivant per fora alguna sabina que aprofitem per llaçar, al final veiem una placa a la dreta amb molt cantell dons res en diagonal a la dreta molt fàcil però net, seguim fins la role que munto en una alzina.
Recupero a la ..... i tot que als 5 metres que falten pel cim son nomes III no el fem perquè no aporta res a la via i tenim que baixar fent un petit ràpel des d’on estem, (si feu cim es una grimpada i desgrimpada fins la 4a. role.)
Fem les fotos de cordada pel record i avall
Descens:
Fem un petit ràpel fins arribar a una canal i destrepem uns metres fins arribar a un arbre on trobem una cinta fixa anuada que ens facilita baixar sense la necessitat de munta el ràpelTrobarem una instal·lació de ràpel que baixa al coll entre la Bandereta i la Figuereta, sense la necessitat de muntar el ràpel.
Des d’aquest punt prenem un corriol que baixa cap al sud (marques vermelles) i que ens duu fins el Pas de la Portella.
