Via Ferrada Regina de Peramola

FITXA TÈCNICA

Nom: Via Ferrada Regina de Peramola

Situació:Carretera C14, Km 149- Pantà d’Oliana - Serra d’Auvenç, Cinglera dels Esplovins (1.200m.)Peramola, Alt Urgell

Senyals: Aproximació i retorn de color vermell

Orientació: sud-est

Tipus de Roca:Calcaria

Equipament: Bo

Desnivell:  

Tram 1- 175 metres

Tram 2-   60 metres

Tram 3-  200metres  

Total ferrada  435m, total ascensió  530m i recorregut total, 1045m.

Dificultat:

Tram 1- Difícil (C)

Tram 2- Difícil (C)

Tram 3- Esquerra Difícil (C) dreta Molt Difícil (D)

Desnivells Horaris: Aproximació 25min, 1er tram, 1h. - 1er i 2on tram, 2h. - 1er, 2on i 3er tram, 4h. - recorregut total, 6h

Via equipada per:  Josep Vergara, Verena Masius i Xavi Vidal

Any: 1997 al 2004

La Regina, (reina en llatí), és la via ferrada més llarga de Catalunya, que amb el temps ha esdevingut tot un clàssic, avui hem quedat 5 amics per assolir aquest repte i ascendir per aquesta vessant de la serra d’Auvenç per un itinerari tant vertical com espectacular i des d’on a dalt del seu cim podem observar el Pantà d'Oliana i el Pantà de Rialb, amb unes aigües que depenen de la llum del sol per mostrar-nos els colors que amaguen i amb les ombres dels voltors ressegint la roca, cercant la Cinglera dels Esplovins.

ACCÉS:

Des de la població d’Oliana ens dirigim per la carretera C-14 en direcció a la Seu d’Urgell. Al quilòmetre 149 aproximadament just abans d’entrar en un túnel anomenat Remolins, trobarem a la nostra mà esquerra una esplanada on podrem estacionar el nostre vehicle.

Aquí a peu de cotxe decidim esmorzar amb la inevitable mirada a la primera agulla que es la que tenim més a prop, encara que us puc assegurar que de la ferrada no es veu res de res.

APROXIMACIÓ:

Just davant de l’aparcament neix un sender que s’endinsa muntanya amunt pel llit  d’un torrent fins trobar una fita a la dreta que ens treu del torrent per anar en direcció a una torre elèctrica, la que passarem de llarg per flanqueja la primera agulla cap a la dreta, per un tram boscós mentre seguim pujant.

Aquest sender es troba senyalitzat amb marques vermelles i alguna fita rudimentària que haurem de seguir fins a l’inici de la ferrada.

En breu trobarem una cruïlla que marxa per la dreta i que flanquejant la base de la paret ens durà al principi de la via senyalitzat amb un rètol de fusta.

1er. tram:

Haurem de superar un primer tram de pocs metres tibant una mica de braços per enfilar-nos els primers graons que ens portaran per una paret vertical equipada fins una placa inclinada que superarem amb l'ajut de cadenes.

Pujarem per una canal amb graons artificials de fusta i ciment ancorats amb ferros per evitar l'erosió i que ens facilitaran la progressió per la terra. Arribarem al collet de l'Esquirol del que baixa un camí que ens pot tornar a l'aparcament en uns 30’.

Nosaltres seguirem per una canal a l'esquerra i un ressalt que ens portarà a una bifurcació de la via. Tornarem a seguir per l'esquerra flaquejant primer i desprès per una paret vertical i aèria que ens situarà al cim de l'agulla. Excel·lent vista. Baixarem per la mateixa paret i ens tornarem a situar a la cruïlla que ens portarà, per la dreta, al pont.

Aquest primer tram que aquí donem per superat es el més agraït i obac de tota la ferrada, travessant petits espais d’alzinars i boixos que i donen més frescor.

Segon tram:

Passem el pont  de 14 m., pas a pas amb molta cura de no relliscar i no esgarrapar-nos amb els desfilats i cargolats dels cables tensors i protectors, procurant no afegir moviment de balanceig.

tot superat el pont enfilem una paret molt aèria i vertical, equipada amb graons i amb cadenes. És un tram llarg que ens portarà a una petita feixa penjada. 

Seguirem un esperó vertical fins la gran feixa característica d'aquesta paret. Un corriol a l'esquerra ens portarà a l'inici del tercer tram. 
Des d'aquí podríem seguir la feixa per l'esquerra per un corriol marcat amb senyals vermelles que en 45' ens portaria a l'aparcament. Una senyal ens adverteix de la dificultat del tram que ve ara.

Tercer tram:

Aquest tram és, en comparació als altres anteriors, molt més llarg i difícil, i ens exigirà un esforç físic important. Començarem per una paret molt aèria i vertical molt ben equipada amb graons i cadenes. Arribarem a un ressalt on trobarem la indicació d'una via d'escapament delicada a la dreta.

Nosaltres seguirem per l'esquerra a través d'un seguit de ressalts equipats, alguns dels quals ens exigiran força de braços. Al final ens trobarem una paret vertical i aèria, amb una sèrie de passos desplomats, a on en un dels quals perdo peu i quedo penjat com un fuet, el Joan en munta una corda i m’ajuda a guanyar el peu a la via. Aquest és possiblement el tram més difícil i exigent de la ferrada.

Al final, un flaqueig a l'esquerra ens porta a una gorja. Canviarem de paret (atenció a l'assegurança) estem fen el pas de la fe, no es difícil si no perdem la concentració i el sentit del que estem fent, un cop hem canviat de paret seguirem per un llarg tram que ascendeix amb tendència a l'esquerra. Desprès combinarem una sèrie de ressalts fins que trobarem una nova via d'escapament a la dreta. 

Seguirem flanquejant a l'esquerra i ens trobarem una paret vertical al mig de la qual tindrem dues opcions per l’esquerra la Difícil i més fàcil i a la dreta la Molt Difícil que no fem.

Seguim a l’esquerra per un flanqueig fins a una canal vertical equipada amb graons en el que ens trobarem amb un altre desplom, a on torno a quedar penjat  ara com un pernil, desprès de tindre els braços fets mistos, els meus companys el passant sense cap problema i el Joan amb passa una corda i en munta en un graó un estrep de varis graons i amb l’ajuda de l’Albert per darrera meu, en acostar-me a la via i amb un gran esforç torno a guanyar la posició per seguir ascendint sense problemes fins el final.

Aquí d’alt el cim ens recuperem de la calor sufocant que patim avui i ens hidratem amb força aigua, mentre continuem gaudint de les vistes dels pantans i els voltors que ara veiem per sota nostre.

Aquest últim esforç m’ha esgotat molt, tinc els braços massegats de passar-los per dintre els graons i esgarrapats dels desfilats del cable de vida, aneu amb compte.

Retorn:

Pujarem una mica seguint les marques vermelles que ens portaran a l'inici d'un camí de baixada equipat (camí Joan Nubiola). Aquest camí està equipat amb graons i cadenes. Té algun tram bastant aeri i vertical. Trobarem també una canal estreta equipada amb cadenes i passamans.

Hi han també alguns graons per evitar l'erosió del camí. Veurem que a ma dreta s'incorporen les dues vies d'escapament que hem trobat a la pujada.

Seguint sempre les marques vermelles arribarem a la gran feixa que ens portarà primer a l'inici del tercer tram i desprès al fons de la cinglera ajudats en alguns trams per passamans. Tornarem al torrent que ens portarà un altre cop a l'aparcament desprès d’una hora, ara són les tres de la tarda.

Podeu imaginar en quin estat hem acabat, destrossats amb la boca espessa i fets caldo i tot suats, així que decidim anar a dinar l’entrepà a un bar a Oliana que coneix el Joan, que ja es un client habitual, aquí desprès de dinar i amb algunes “birres” i café amb gel ara ja saciats i extenuats amb un altre cara ens expliquem les nostres experiències i sensacions entre nosaltres i es una bona excusa per començar a planejar la propera sortida, encara que a sigut en general divertit més d’un necessitarem una o dues setmanes de recuperació d’aquesta aventura. Siauuuuuu