dijous, 17 d’octubre del 2013

Escalada Esportiva al Gerro i La Roca del Tambor Gran

Ahir dimecres 16.10.13 una colla d’amics de Natura100 vam quedar per trobar-nos per fer esportiva al Gerro i a La Roca del Tambor Gran, com va se'n normal tot un èxit en quant al bon rotllo i el bon escalar, vam ser 7 en total:


Sergi …..


A la roca del Gerro vam fer la via Africa, de 5c ( no hi han fotos de aquesta via).


i a la roca del Tambor Gran vam fer Aresta Bruc 4c, vam tindre una petita encigalada perquè  no tenia reunió al cim (només un spit amb una bagueta i tot bastant fotut) vaig tindre que baixar a peu, desprès tornar a pujar per una canal i fent reunió a una alzina, va pujar l’Ana a desequipar el llarg, però la roca es de primera en general de tot el sector i gens sobada.
Desprès vam fer dues vies més que en la guia que tinc, no tenen nom, de grau 5+ i 6a.+


Per aquestes dates d’octubre, veien la posta de sol, la llum va ser molt especial, envoltant els tons en foc vermellós, fins i tot la càmera de fotos es descontrola, hahahah
Fins la propera

Aquí teniu el vídeo de les fotos

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Via Alimera a La Codolsa

Avui ens hem trobat al Bar Els Arcs de Monistrol de Montserrat de bon matí la colla, per anar a fer la via Serrat-Torras a la Roca del Corb, per pujar a Montserrat hem deixat els cotxes a l’aparcament del Cremallera i es on per primera vegada ens hem vist en persona amb el Jordi Lopez Camps , m’ha fet molta il·lusió perquè som molt amics virtuals, es el que tenen aquest temps en que vivim, i per fir ara ho som en persona, encara que ens cal un altre trobada per xerrar i conèixer-nos una mica més, però també o farem, agafem el Cremallera de les 9:35 i amunt.

Un cop al Monestir hem sortit direcció a la Santa Cova fins que en un revolt molt pronunciat a la dreta, surt per la nostre esquerra el Camí de les Aigües, que seguim fins passar pel caminal de sortida de la Via Serrat-Torras, nosaltres ara anem baixant per anar a buscar el peu de via, just al trencall on es trobe el Camí de les Aigües amb el Camí del ¾ a la nostre dreta i pintat amb una X blanca i vermella, avisant que per aquí no continua el GR, comença la nostre aproximació.
Aneu en compte perquè aquest caminal al no estar gaire trepitjat es molt brut ambarítjolss i de tot tipus d’arbres arbustius, que ens deixen les cames ben senyalades, pitjor les malles que no curaran més, be trobem una discreta fita a la que no fem cas, un altre de més petita que tampoc li fem cas, perquè no es veu un seguiment cap a la roca clar, dons ens encigalem, fen el mico fins trobar la roca i el peu de via.

Quan arribem per fi al peu de via veiem que per davant nostre hi ha una cordada de 3 que progressa molt lentament i que ells tenen per sobre seu un altre cordada, nosaltres tenim que fer dues cordades més i pensem que ens donaran els raïms i marxem, pel camí dels ¾ fins a Monistrol a buscar els cotxes.


Un cop a Monistrol  decidim anar a La Codolosa a buscar un parell de vies paral·leles amb sol.
aproximació amb google maps



Ens decidim pe dividir-nos en dues cordades:
2 Cordada Cinto Romero i Marcelo Valdes Via de les Cabres


Via: Alimera
Zona: La Codolsa-Montserrat
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat:V (BD+)
Dificultat obligada: IV
Exposició: Baixa
Compromís: Baix
Llargària: 105 metres (40+40+25)
Aperturistes: J. Santana i M. Martín
Data: 2002
Equipament: via equipada amb parabolts.
Material: 6 cintes exprés.
Orientació: Sud
Data: 12.10.2013
Observacions: Pel meu gust les xapes estan massa separades i escasses amb uns allunyaments importants i vigileu si empalmeu dos llargs per fer el ràpel. Aquesta via com jo ja l’havia fet, us passo l’enllaç de l’anterior vegada on trobareu el detall dels llargs.

El Joan i jo ens hem repartit els llarg fen jo el primer i el tercer i el Joan el segon.
A la R1 hem pogut xarrar una mica amb una cordada de tres que pujava per la Via Reincidents, tot uns veterans de l’escalada, amb un estat físic envejable, el Francesc, Xavi Pérez Gil i el David Gil, han progressat per aquesta via amb poques assegurances per un esperó molt estètic.
Així que avui l’escalada l’hem fet força entretinguts i ben acompanyats per aquesta roca, no gaire de fiar, bastant trencada (m’ha marxat una pedra d’un peu en un tram i de la ma en un altre), la via tampoc l’he trobat xapada amb gaire lògica, però amb tranquil·litat també surt, en fet un primer ràpel d’uns 60 metres i un segon d’uns 40 metres.

Com que ja estàvem a Collbató hem aprofitat per anar a picar i fer unes birres al Bar Muntanya, i apa a fer plans per a la propera que serà d’aquí a dos caps de setmana, recordeu que el proper dissabte dia 19.10.13 és la trobada dels Cavallistes a les 9:30  al Poliesportiu de Monistrol de Montserrat.

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Circular pel Camí de les Obagues i Feixades a Collbató

Aquest matí en fet par d'un recorregut que primer vaig fer amb la colla dels d'apeupermontserrat al 26.12.10, ja feia uns quants anys i he decidit que avui teniem que tornar a fer la major part de la circular amb la Mel, tot menys les coves, ha estat un matí molt fresquet pel serrat de les Obagues i estrany abans practicament no hi havia camí i avui me l'he trobat retolat, marcat i arreglat, tot un goig de ben cuidat i ja de pujada pel camí del Forat amb molta calor a buscar el camí de les feixades, cap a les coves del salnitre i Collbató.
no tinc que tornar a deixa passar tant de temps per repetir aquest camí prou maco i sobre tot, molt salvatge, solitari i tranquil en la part de les obagues.

dijous, 10 d’octubre del 2013

Canal dels Micos i Cadena dels Ecos per la Canal de la Font del Llum


Aquest dissabte 5 d’octubre hem quedat a les 8:30 al Bar Els Arcs de Monistrol per assistir a la trobada del grup de facebook Natura100, per anar a fer la VF Borinot, quan ja en fet el cafè entre pitus i flautes ens dirigim a l’aparcament de Santa Cecília sobre les 9:00 i mentre ens equipem van arribant alguns amics d’última hora, en total vam ser 12:

David Btt Btt
Antoni Muñoz
Rosa Farràs



Cesar …… (no te facebook)
Sergi ………..

Ja ens adonem que això segurament serà la gran dificultat de la VF, el nombre de participants, però no defallim i apa anem-hi, aviam que podem fer i quina fila fa.
Inici:
Des de l’aparcament creuem la carretera i per un caminal enfilem cap al camí de l’arrel en direcció a Can Maçana, durant uns 625 metres on trobem indicacions per anar al Portell del Migdia, desprès de bufar uns 300 metres més ja ens situem al mig de la Canal del Llum que enfilem i a uns 200 metres més trobem la indicació de la Font del Llum.
Anem a la dreta i ha uns 40 metres escacs, alguns de la colla no l’havien vist mai, i van quedar com jo quan la vaig veure per primera vegada, sorpresos per la bellesa d’aquest indret, amagant una font fresca entre ombres i quan mires amunt i veus la llum que entra per la fissura entre mig de les colossals roques, es quan quedes copsat per la magnitud.
Desfem el caminal fins tornar a enllaçar la Canal de la Font del Llum per unes fortes pendents que anem suavitzant amb zigzaguejant durant uns 340 metres per arribar al Portell del Migdia, l’arriba al coll es fantasmagòrica, amb molt poca llum, boire, pins alts i envoltats pel rellum exterior del conjunt, un moment màgic.
Ara seguim en pendent una cinquantena de metres aproximadament fins trobar pintat en una alzina, un cercle exterior groc amb el centre blau, aquest símbol indica el començament del caminal equipat que ens porta a peu de la Canal del Mico, però abans durant el flanqueig equipat en una rampa rocosa i amb el solet decidim descansar i esmorzar una mica.
Malgrat recents equipacions, s'ha afegit cable de vida al final de la canal, no hem d'oblidar que estem a Montserrat, per tant els que no estan acostumats a passos exposats sense assegurar han de prendre's-ho amb calma.
La primera part de la canal dels Micos és encaixonada i té el pas més característic del camí. Més fàcil del que pugui semblar, des de baix grimpem amb l'ajuda de les grans arrels dels arbres.
Aviat sortirem de la canal a la dreta en un pas exposat, però sense dificultat que ens porta cap al nord, directes a Camell dels Ecos. Abans a l'esquerra ja trobem l'entrada a la recent equipada via ferrada Borinot, marcada amb unes creus vermelles i que indiquen per on va descendint el caminal, que de moment esta poc trepitjat, anem baixant sempre amb tendència a la dreta i el més a prop possible a la roca, fins veure davant nostre la impressionant xemeneia,
com que es molt tard i som un gran nombre amb experiències de divers nivell al final decidim torna enrere.
Desfem el camí remuntant el torrent fins el coll un altre vegada on les creus vermelles, ara enfilem cap al nord, hem d'estar atents a seguir les marques grogues cap a l'esquerra, anirem a una última rampa inclinada equipada amb cordes que ens dóna accés al coll previ a la Miranda dels Ecos.
Ara amb cura, el pas és estret, només ens queda gaudir de les àmplies vistes des de la Miranda cap a Sant Jeroni, el Montgròs, la zona de les Agulles, Els Frares Encantats i de l'Eco Superior.
En definitiva un gran clàssic amb racons amagats de
Montserrat per un itinerari lògic que aprofita les debilitats de la muntanya per obrir-se pas fins a una gran cim.
Ara baixem d’aquest cimall i continuem donant una volta en forma de C per un sender no molt marcat al nord, perdem una mica d'alçada per remuntar de nou. Als nostres peus es troba l'Hort del Malany i l'oest l'agulla Lluís Estasen. Arribarem a un estret coll, entre agulles i just sota la Miranda dels Ecos, que baixarem cap al sud, fins que trobem unes cordes negres lligades que asseguren la baixada en el primer tram, una baixada amb molta pendent, relliscosa i una mica descomposta. 
En pocs metres arribem al pas clau, la cadena d'uns 15 metres que assegura el que sembla des de dalt una caiguda insalvable. L'alçada ens fa dubtar, però una vegada posats en feina és més fàcil del que sembla. La cadena és gran i permet baixar amb certa comoditat.
Hi ha bons suports per als peus. Una corda nuada amb diversos llaços ens permet anar assegurant a mesura que anem baixant. Cal anar equipats amb arnés, baga curta i sobretot amb casc, aquest pas ens porta molt de temps per superar-lo.

Ara seguim avall amb tendència a l’esquerra fins trobar el trancall que per la dreta porta al coll del Pas de l’Esfinx, nosaltres seguirem rectes cap a l’esquerra fins trobar la sortida de la part alta de la VF Borinot.

Aquí trobem els nois que la estaven abandonant quant la estàvem mirant des de baix, i ens han explicat que l’han trobat per ells molt difícil el tram sobre tot equipat amb barrots, es molt tècnic i físic al mateix temps, al que no son gaires metres.
En pocs metres a l'esquerra trobem un cimall, terrasseta, que ens enfronta al davant dels cims dels Ecos, un altre indret privilegiat.
Be nosaltres ara continuem per anar baixant per la canal de més a la dreta de la Salamandra fins arribar als seus peus a on coincidim i continuem pel camí que be del Montgròs i baixa per la Canal fins la Canal del Migdia que pujarem fins el Coll de la Portella a on canviarem de vessant i baixarem ara per la Canal de la Font del Llum, desfent el camí de pujada i fins l’aparcament de Santa Cecília.
Un cop al cotxe cansats, però tot i no poder fer la Ferrada, satisfets pel recorregut tant maco i clàssic per aquesta meravellosa zona dels Ecos de Montserrat.
En total en fet un recorregut d’aproximadament 6 Kms., amb un desnivell acumulat d’uns 600 metres, encara que els números siguin baixos l’esforç es molt alt.

(us ho dic així perquè l’he gravat amb el GPS, però la senyal a rebotat tant que no he sigut capaç de donar-li un traçat fidel per editar i publicar).

Fins la propera, siauuuuuuuuu

dijous, 3 d’octubre del 2013

1er. Diumenge d'Escalada Esportiva a Collbató

Avui 29.09.13 els amics de l’Escalada Esportiva del Grup Natura100 hem quedat al Bar Muntanya per reunir-nos per anar a escalar i mira per on m'he trobat amb la Silvia Ortiz i el Sergi, en el Bar també ens hem ajuntat amb la Carmé de DonaAlpina Cat que anava als Ples de Llibre a escalar amb el Jordi Rovira, uns crack. Desprès hem anat a escalfar a la Dreta de l'Oskar i quan s'anava omplint la placa ens hem anat al Sector Pell Roja a fer vies de més grau, he pogut observar que al Totxo de la Nela, a on hi havia la via l'Esperó de la Martina, li han variat el traçat per obrir-ne un altre de nova per la seva esquerra que travessa verticalment pel centre tota la panxeta de l'esperó, desconec el seu nom i la graduació sembla que entre 5c o 6a.?
També sens a afegit al Josep Lluis Ayala, i uns amics seus, al final un matí molt maco amb col·leges com no, molt macos.


Tots contents i cansats, fins la propera amics.

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Via de l'Adrià al Gorro Frigi


Via: Adrià
Paret/Agulla: Gorro Frigi
Zona: Gorros -Montserrat-
Dificultat: V (D+)
Dificultat màxima obligada: V
Llargària: 35+35+35+30+30 = 165 metres
Aperturista: A. Cardona i A. Montesinos el juny de 1990
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Parabolts pintats de color verd i reunions repelables - re-equipada al 2009.
Material: 8 cintes exprés variades (curtes i llargues), reunions i cordes de 60m.
Orientació: Nord-est, vol dir que toca el sol fins el migdia.
Data: 28 de setembre de 2013
Avui el meu compnay de cordada Jaume Escorsell Ferrer i jo Xarli, per fi amb la previsió de temps que hi havia no hem trobat massa gent, pujant aviat hem pogut fer la via de l'Adria del Gorro Frigi, a peu de via me trobat amb la Montse Torres i el seu home, quina casualitat, el Jaume a assumit ell els llargs de les vies de primer desafiant el grau i el petit sostret amb la boira enganxada inclús en el watter ens han caigut quatre espornetes de boira pixanera, en general una roca molt bona, una via amb tirades clàssiques de gorros, còdols i més còdols.


Aproximació amb cotxe:
Heu d’arribar al Monestir de Montserrat, podeu consultar el

Aparcarem el cotxe a dins del complexe monàstic de Montserrat. No aneu molt tard ja que potser us toqui aparcar molt avall i no compensin el 5,50 euros (3,50 euros si esteu federats o teniu el carnet d’amics de Montserrat, gratuït) que costa tenir el cotxe aparcat tot el dia al Monestir.

Aproximació a peu:
Com això d’escalar no fa caminar gaire, li proposo en el Jaume fer l’aproximació caminant i així fem el bocata pel camí, encarem les escales dels pobres per anar bufant fins el pla de Santa Anna a on pel caminal de l’esquerra baixem per travessar el torrent i continuar per la vessant de sota els Gorros, per anar pujant progressivament fins un clar rocós, a on parem a esmorzar amb les vistes del monestir, Sant Benet, Santa Anna i tot el reguitzell de gent que puja per les escales amunt (Sant Jeroni). Un cop hem esmorzat seguim ara ja per encarar la Gorra Marinera que un cop l’hem superat a la nostre dreta trobem un caminal indicat amb una fita per pujar per una torrentada en ziga-zaga fins sortí camí nou de Sant Jeroni i al peu de la Gorra Marinera, comencem a travessar les gorres fins arribar a peu de la via de l’Adrià mateix i a on podem observar la llastra que a caigut a l’esquerra mateix de la 1a. reunió i en travessar el camí se’n portat la barana.



1er llarg IV, 8 xapes i 35 metres
El Jaume comence a enfilar-se per la placa tombada que ens pocs metres es va adreçant ràpidament, just abans de la reunió te algun pas més finet, però sense més conseqüències fins la còmode reunió.
que es troba a l’esquerra d’una crosta esllavissada i a la dreta l’alzina de la via Mompart.
A partir d’aquí la boira va jugant amb nosaltres envoltant-nos i aïllant-nos de l’entorn.
2on llarg IV 4 xapes i 35 metres
Continua el Jaume durant tota la via, ara surt en diagonal cap a l’esquerra fins xapar el primer bolt,
a partir d’aquí recte amunt entre les caràcterisitques patates de gorros, tant pels peus com per les mans, aquesta tirada se’ns fa curta fins la propera reunió, ja a sota el sostret.

3er llarg V 8 xapes i 35 metres
Ara la via continua en diagonal cap a la dreta primer per entre bones patates fins arribar a pujar cap a la dreta del pas del sostret, aquí durant uns 3 o 4 metres trobarem la roca més polida i amb presa justeta fins poder xapar el bolt de sobre el sostret que amb un parell de peus amunt un xic més a la dreta ens permet superar-lo.
ara ja un cop a sobre el sostret anirem en diagonal cap a l’esquerra fins arribar a la 3a. reunió anomenada popularment el watter, a on s’ajunten varies vies.
A partir d’aquí la boira ja ens deixa endevinar el traçat de la via per davant nostre, inclús ens fa una mica la boira pixanera, però minsament.
4t llarg IV 6 xapes i 30 metres
Ara seguim recte amunt per la dreta de la reunió
i per un còmode trajecte anem cap a la 4a. reunió a peu dret, molt còmode i sense més complicacions.

5e. llarg IV 3 xapes i 30 metres
Ara la via va a buscar el baix de la bola somital del caracteristic gorro frigi i anem a flanquejar-la per la dreta seguint el traçat més senzill però molt trencat fins la creu, que trobem vestida amb l’estela i serena sense boira.
També ens hem trobat amb un xicot de Bilbao que es el que ens a fet la foto de grup de dos a la creu, ell a pujat per la via normal acerant-se al cable de vida i a les cadenes amb un arnes i un moscató, de les obres (paleta) d'un tamany impressionant, (jo como no de Bilbao, hahaha) desprès en trobat un altre cordada també al cim que han fet la via Optima i ens han explicat que la setmana passada van anar a fer la Via Infidel i se la van trobar amb xapes alternes serrades, (cuidadin que ja no esta com la va equipar al Guillem Arias. Ara ens han dit que han deixat alejes de 10 metres.

Descens:
El descens el fem per una instal·lació re-equipada que hi ha a la via Normal, que ara s’ha posat de moda com a ferrada.
Tornada:
Des d’aquí hem d’anar per l’esquerra del torrent a buscar el camí nou de Sant Jeroni i per la drecera a peu de la Gorra Marinera seguir baixant desfent el camí de pujada cap al Monestir, des de on hem pogut observar cordades a la Ignasi Jorba, també a la Miranda de Sant Benet a la via Aresta del Violí, a la Prenyada, a la Chachi Piruli a l'Elefantet una cordada d'una parella d'Anglesos, etc.
Un matí molt xulo mirant com la boira jugava amb la paret i amb nosaltres i una via que us la recomano amb una roca excel·lent i un traçat del tot lògic.