dissabte, 18 de juliol del 2015

Via CADE a l'Agulla del Centenar








Via: CADE
Zona: Agulla del Centenar, Frares Encantats -Montserrat-
Dificultat: 6a./Ae (MD+)
Dificultat obligada: V+/A1
Llargària: 50+25+25+40+40+25=200 metres
Grau d’exposició: Mitjà/Alt
Grau de compromís: Mitja/Alt
Aperturistes: R.Masats, J.Badia, E.Albir i J. Lalueza (maig de 1974)
Equipament: Via semi-equipada amb material divers, principalment claus i tacs de fusta. Reunions de 2 parabolts rapelables, excepte la penúltima que es fa en un arbre.
Material: 20 cintes exprés, joc de friends repetint el #2 i el #3 de Camalot (si teniu el #4 segur que el feu servir), tascons grossos. Excèntrics grans molt útils. Bagues per ponts de roca i una plaqueta recuperable.
Orientació: Nord
Data: 18.07.2015


Observacions:
Aquest dissabte com tantes altres vegades, vam quedar amb el meu amic Blai, per anar a escalar i encara que la idea original era anar a fer un tros de via, però al solano, la temperatura i la cordura ens va fer agafar un gir cap als Frares Encantats, escollint una via totalment a l'ombre i de tall molt respectable, resultant una via a on no es regala res i més dura del que en un principi pot semblar, al final un bon regust de boca amb un gran amic i company, que més es pot demanar, dons un altre birra. Gasssss i Amunt.




Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Masana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins una mica abans d’arribar al Bisbe, on surt un corriol a mà dreta que puja cap a la paret i després d’un flanqueig per una vira ens mena directes al peu de via.


1 Llarg V+/A0 50 metres
Els primers metres son una grimpada per roca dubtosa, terrosa i herbosa que et fa posar atent fins la R0 que munto i recupero al Blai, aquí ens ordenen i passem el material i segueix el Blai com un campió fent “trapitjeos” entre burins, escalada, Ao i no se que més, fins que veig que enfila el vertical i potent diedre fins muntar la reunió a la paret dreta, dret a un arbre, el segueixo i nois es tant potent com semblava però amb paciència es deixa fer.
2 Llarg V+ 25 metres
Aquest llarg va resseguint la fissura perfecta per anar encastant amics grans i excèntrics més grans, amb una continuïtat molt vertical i potent, la reunió es molt incomoda.
3 Llarg V 25 metres
Aquest llarg perd tota verticalitat en anar a buscar el camí més fàcil per terreny del tot dubtós, trencat i terròs, que ens fa seguir sense perdre la concentració
4 Llarg 6a. 40 metres
El Diedre fissurat es torna a mostrar ara amb la seva màxima explosiva potencia i verticalitat, inclús una mica desplomat en el seu tram mig en el que els forats de la paret de la dreta ens faciliten avançar sense perdre la concentració, la roca en aquest llarg es excel·lent.
5 Llarg V+ 40 metres
Aquest llarg sorprèn per resultar més laboriós i vertical del que a simple vista sembla, no us deixeu enganyar i menys ara que anem cansats del darrer potent llarg, tenint-lo que anar protegint i controlant la roca trencada de la entrada a la reunió, que es fa en un arbre.

Un cop aquí donem per acabada l’escalada ja que el llarg que queda es una grimpada que no aporta res i estem cansats i amb molta calor, per tant decidim dinar aquí, contemplant els voltants i fer panoràmiques abans de baixar.
Descens:
Des d’aquí desgrimpem per la seva cara sud fins trobar el camí dels Alts Frares (marques blaves), per anar cap a la dreta a buscar el camí del Portell Estret (PR blanc i groc) i d’aquí al camí de l’Arrel (GR blanc i vermell), fins l’aparcament.


Aquí teniu el vídeo amb les fotos de l'escalada