divendres, 1 de novembre del 2013

Escalada Esportiva a la Dreta de "La Facu" -Canyelles-

Avui divendres Sant 1.11.13 hem quedat amb el Cinto per anar a escalar al final com que el nostre company Joan Canals esta al llit amb febre, em decidit fer esportiva i esmorzar en un bar a la entrada de Canyelles a la dreta amb bon aparcament i allà ens hem ajuntat el:

1cordada:
Cinto Romero
Xarli


2 Cordada:
Alex Ossó
Carles Del Ejido



Per tant desprès em agafat un altre cop el cotxe i ens em dirigit al centre de Canyelles i ara només calia seguir els rètols de “La Facu” el camí asfaltat es transforma al seu inici en una pista encimentada fins trobar aparcament a la dreta al costat d’una tanca que barra el pas cap a “La Facu” i les cases de pagès del voltant.
Un cop enfilem el caminal cap a la roca, ja trobem fites per facilitar-nos l’accés i ens dirigim al sector de més a la dreta per escalar les vies (per l’ordre que les hem fet el Cinto i jo)
Angie IV 30 metres 
parabolts i reunió amb 2 anelles i moscató.
una via senzilla amb molt bona pressa ideal per començar a escalfar i acostumar-me al calcari.

Lourdes IV 25 metres
parabolts i reunió sense moscató.
Un diedre més atlètic que tècnic dintre del seu suau grau, per gaudir de valent, per mi la via més maca d’avui.
Tati Conill V+ 25 metres
parabolts i reunió sense moscató.
Una via amb un inici picant i gastat fins superar la segona xapa, la resta baixa el grau.
Montserrat Bardi V 30 metres 
parabolts i reunió amb 2 anelles i moscató.
Un inici una mica sobat i només a dalt un petit flanqueig a l’esquerra que resulta més maco, més fàcil i amb roca bonissima del que sembla a primer cop d’ull.
En general totes les vies encara tenen una bona qualitat de roca en la que sempre trobes fissures i forats, pels peus trobes una adherència acceptable al que et fa escalar gaudint de valent i es molt important saber que les parets estan encarades al sol del matí i migdia.

Queda pendent el conegut sostret Carme V+ pel proper dia, de moment me l'he anat mirant.















Diuen que els equipadors una vegada acabada la obra, contemplaren el seu treball i van dir "això més que una Escola és una Facultat", i d'aqui el nom pel qual es coneix aquesta zona.

Desprès el millor hem tornat al Bar a on hem esmorzat per xerra de les vies d’avui i dels seus passos i recordar altres escalades que ja ens van fent veterans.