Escalada Esportiva a les Plaques del Nas de La Riba -Tarragona-

Avui ens hem trobat a Alcover al Bar Colomí, per esmorzar abans d'anar a fer escalada esportiva, desprès hem anat cap a La Riba i poc abans a la dreta ja veiem el rocam del Nas, bona roca amb un ventall molt ampli de grau i unes 40 vies d’escalada esportiva i alguna de 3 llargs. Teniu que tindre en compte que la graduació s'ha fet tenint en compte el pas de més grau per superar de la via, no el grau mitja com normalment es fa.

Hi hem estat el:

Cinto Romero

Joan Canals Colet

Jaume Escorsell Ferrer

Xarli

Aproximació:

Aquesta zona està situada al congost de la Roixella, anant de Picamoixons i la Riba per la C-14, abans de creuar per sota del viaducte de l’Ave, si mirem a la nostra dreta podrem veure

molt a prop l’inconfusible roca del Nas que donà nom a aquest sector. Al peu del viaducte hi ha una petita zona d’aparcament a on podem aparcar uns quatre cotxes ben posats.

coordenades de la cruïlla

41º18’48.33”N     1º11’04.69”E 

aparcar aquí ven arrambats per no destorbar.

Us deixo els enllaços del blog d’altres trobades per aquesta zona perquè us acabin de complimentar l’informació que necessiteu.

http://xarli-natura100.blogspot.com.es/2012/12/plaques-del-nas-la-riba-tarragona.html

http://xarli-natura100.blogspot.com.es/2013/01/el-nas-i-plaques-del-nas-de-la-riba.html

Aquest matí hem patit una mica de fred quan s’ha amagava el sol a intervals i ens arribava el ventet.

Clar que son els primers freds i tots sabem que escalar i més esportiva ens agrada i es més agradable amb caloreta.

Hem fet les vies:

Palomino V+

Aquesta via a la part superior apreta una mica, continuada de plaques molt maques en la que s’ha d’escalar. molt wappa de fer i ben assegurada.

Merda x 1 tubo V

Aquesta via comença en doble bavaresa, dos passos la resta et va portan a superar fissures, regletes, forats i plaques amb unes pedres de tamany variat, de color marron, caracteristiques d’aquesta zona que en diuen ferrites.

Espolo Reten V+

Aquesta via se la van treballar el Jaume i el Cinto, uns cracs que van tindre que pensar en el pas clau del llarg, però com que els hi va pujar l’adrenalina van voler continuar amb la:

Del Sostre V+

Aquesta via es molt maca de fer, te el pas del sostre que et fa pensar una mica, fins que li trobes la col·locació i la bústia per la ma esquerra per sobre el nostre cap i a l’esquerra de la xapa. 

Aquí ja van quedar contents i satisfets i vam pensar en anar a celebrar-ho.

Per rematar la trobada hem anat a dinar al Bar Los Hermanos a Tarragona que ja coneixem, a on ens han tractat com sempre molt be i hem menjat millor, tot un luxe.

Vies Campions i Full Equip a La Codolosa

Avui ens hem ajuntat el Cinto Romero i el Marcelo i Matthew Cox i jo (Xarli) i la primera idea era anar a escalar a Gorros, però amb el vent que feia el matí ens hem decidit per anar a La Codolosa a fer unes quantes vies de 3 llargs.

La Campions i la Full Equip el Matthew i jo

La Full Equip el Matthew i jo

La Joans’s el Cinto Romero i el Marcelo

i així passar el matí fent el que més ens agrada, escalar i també compartir històries i experiència entre les amistats que ens anem trobant a peu de vies., tot un plaer engruixir aquest ambient d'escalador Montserratí.

Aquestes dues vies per mi son repeticions, però tot i així us vull fer un petit detall perquè en quedi constància i sobre tot la companyia i l'experiència del Matthew.

La Aproximació:

Nosaltres la fem diferent de la que expliquen a les ressenyes del escalatrons, perquè encara que sigui un xic més llarga, es molt més còmode de caminar.

Aparquem al Carrer dels Graus de Collbató i pujem pel pujolet a trobar el camí dels Graus, un cop al PR en pocs metres trobem a la nostre dreta el trencall cap a La Codolosa que agafem i ens porta a peu de mur i anem resseguint les vies per aviam quina ens fa el pes aquesta vegada fins escollir-ne alguna.

A peu de via algunes d’elles tenen alguna inicial o senyal que indica quina és.

Via: Campions

Zona: La Codolsa-Montserrat

Tipus de Roca: Conglomerat

Dificultat: 6a (D)

Dificultat obligada: V

Exposició: Baixa

Compromís: Baix

Llargària: 70 metres (35+35)

Aperturistes: J.Baraldés, M. Haro i J. Asin (maig 2011)

Equipament: via equipada amb parabolts.

Material: 8 cintes exprés.

Orientació: Sud

Cordada: Matthew Cox i Xarli

Data: 10.11.2013

1er. Llarg IV+ 35m.

Jo faig el primer llarg de IV+ de 35 metres, assegurat just en els passos més compromesos però encara que el grau es molt assequible, pujo molt tranquil·lament gaudint de la roca, munto reunió i puja al company

2 Llarg 6a. 20m + 3 Llarg IV 15m. ensamblats

aquesta vegada decideix seguir ell, ensamblant el 2 (6a.) 15m. i 3 llargs (IV) 20m., a mi els dos primers passos en costen una mica i en poso un pedal per col·locar-me a la placa i tibar amunt.

gràcies a aquest cop de gas he pogut tornar a gaudir d'aquest bonic trassat.

Un cop al cim els ràpels els fem també en 2 llargs.

Via: Full Equip

Zona: La Codolsa-Montserrat

Tipus de Roca: Conglomerat

Dificultat: 6a (MD)

Dificultat obligada: V

Exposició: Baixa

Compromís: Baix

Llargària: 65 metres (35+30)

Aperturistes: A. Crusat i A. Orgué (juny 2007)

Equipament: via equipada amb parabolts.

Material: 13 cintes exprés.

Orientació: Sud

Cordada: Matthew Cox i Xarli

Data: 10.11.2013

1er. Llarg IV 35m.

Jo torno a fer el primer llarg de IV de 35 metres amb la mateixa paciència i tranquil·litat d'abans, gaudint també dels companys de les altres vies properes i del entorn.

2 Llarg 6a. 20m 

el company decideix seguir ell, tenin una sortida de 6a., que ell la fa molt acrobàtica, atlètica i espectacular col·locant-se a la placa d'un salt, tot un lolo.

Sens fa tard i jo no pujo, ell fa un ràpel fins a on estic jo i jo munto un altre ràpel fins a terra.

En general cal anar molt a la guaita amb la roca, que en molts trams es torna delicada i sobre tot porteu sempre el casc posat.
No paro d'escoltar pedres com cauen a les cordades dels costats, inclús a mi mateix en algun pas.
En conclusió per no haver fet la idea que portàvem al cap ens hem fet un far d'escalar.
Ara a pensar qual serà la propera, siauuuuuuu

Via La Carla se'n va a la selva

Via: ”La Carla” se’n va a la selva, per la variant del ràpel 

Paret: Agulla: Paret del Devessó

Zona: Malanyeu -PrePirineu

Dificultat: V+ (D+)

Dificultat obligada: V

Llargària: 40+25+35 =100 metres

Aperturista: Joan Baraldès -Xavier Solà amb la col·laboració de Oriol Pujol-Martí Baraldés oberta al Juny 2008

Equipament: Via equipada amb parabolts (xapes), reunions totes repelables

Material: 11 cintes exprés i dos cordes de 60m. 

Orientació: Sud

Cordada: Santi "Roca", Xarli

Data: dilluns, 04.11.13

Aproximació:

Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem seguint les marques de pintura de PR blanc i groc, fins que arribem a un Mas.

Just abans surt un corriol que s'endinsa al bosc, el seguim. Creuem un filat elèctric i la riera de Malanyeu,

a partir d’aquí el camí es desdibuixa i toca enfilar cap a la Paret del Devessó en tendència a l’esquerra fins trobar a peu de via pintat en negra el nom de Carla. 15’ 

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Avui amb el meu amic Santi “Roca”, i jo Xarli hem quedat per esmorzar a Guardiola de Berguedà i pensa la jugada d’avui dilluns. Al final anem a la Paret del Devessó a Malanyeu per poder gaudir de aquesta brutal roca que sembla un "gruyère" i anar fent coco, amb la via ”La Carla” se’n va a la selva.

L1 (45 m) IV+, IV (10 xapes)

Tiro jo de primer i la via comença amb IV+ dret i potent però amb molts bons peus i mans amb una amplia visió de la roca en forma de formatge “gruyère” increïble, en general les xapes allunyen bastant encara que ben assegurada en els punts claus.

Per arribar a la primera R tindrem que travessar pel mig d’una gran alzina fins la paret, aquesta R (dos parabolts (xapes) amb una anella i cadena), esta en vertical cosa que no entenc gaire perquè la roca permet perfectament col·locar-la horitzontal perquè sigui més còmode i treballi millor.

L2 (20) IV,III (1 clau, 2 xapes)

Continuo jo de primer per un petit mur amb un clau (es l’únic clau que trobo en tota la via) desprès la tònica de l’escalada es trenca amb petits ressalts més atlètics entre jardinets

L3 (25) V (6 xapes)

Segueixo de primer per una placa vertical, terrosa i trencada a on he d’anar buscant els millors peus, desprès vaig a trobar un segon mur més vertical amb molt bona roca, però amb un pas que me’l tinc que pensar dues vegades i tantejar per dreta i finalment esquerra, cop de gasssss i amunt.

La R queda penjada i com el cim es prou còmode la faig a peu dret fent un invent amb una xapa que tinc al costat de la R i poder assegurar al Santi amb tota confiança i tranquil·litat.

Des del cim podem veure un entorn amb vius colors i pinzellades completament de tardor, envoltats per una pau i tranquil·litat que només la distreu el tarannà de les vedelles pastorant.

Descens:

Començo a muntar el primer ràpel per la mateixa via i baixo fins la 2R, sense desmuntar cordes esperant al Santi per seguir avall fins la 1R, aquí si, desmuntem el ràpel i tornem a passar cordes per baixar fins al terra.

Ara només queda desfer el camí fins el cotxe, podent observar imponent el Pedraforca que ens vigila de prop.

Un matí molt xulu per anar intimant amb el Santi i entendre'ns a l’hora de compartir corda i roca, com diria el meu amic J.Canals avui he xalat, fins la propera crack.

Escalada Esportiva a la Dreta de "La Facu" -Canyelles-

Avui divendres Sant 1.11.13 hem quedat amb el Cinto per anar a escalar al final com que el nostre company Joan Canals esta al llit amb febre, em decidit fer esportiva i esmorzar en un bar a la entrada de Canyelles a la dreta amb bon aparcament i allà ens hem ajuntat el:

1cordada:
Cinto Romero
Xarli

2 Cordada:
Alex Ossó
Carles Del Ejido

Per tant desprès em agafat un altre cop el cotxe i ens em dirigit al centre de Canyelles i ara només calia seguir els rètols de “La Facu” el camí asfaltat es transforma al seu inici en una pista encimentada fins trobar aparcament a la dreta al costat d’una tanca que barra el pas cap a “La Facu” i les cases de pagès del voltant.

Un cop enfilem el caminal cap a la roca, ja trobem fites per facilitar-nos l’accés i ens dirigim al sector de més a la dreta per escalar les vies (per l’ordre que les hem fet el Cinto i jo)

Angie IV 30 metres 

parabolts i reunió amb 2 anelles i moscató.

una via senzilla amb molt bona pressa ideal per començar a escalfar i acostumar-me al calcari.

Lourdes IV 25 metres

parabolts i reunió sense moscató.

Un diedre més atlètic que tècnic dintre del seu suau grau, per gaudir de valent, per mi la via més maca d’avui.

Tati Conill V+ 25 metres

parabolts i reunió sense moscató.

Una via amb un inici picant i gastat fins superar la segona xapa, la resta baixa el grau.

Montserrat Bardi V 30 metres 

parabolts i reunió amb 2 anelles i moscató.

Un inici una mica sobat i només a dalt un petit flanqueig a l’esquerra que resulta més maco, més fàcil i amb roca bonissima del que sembla a primer cop d’ull.

En general totes les vies encara tenen una bona qualitat de roca en la que sempre trobes fissures i forats, pels peus trobes una adherència acceptable al que et fa escalar gaudint de valent i es molt important saber que les parets estan encarades al sol del matí i migdia.

Queda pendent el conegut sostret Carme V+ pel proper dia, de moment me l'he anat mirant.

Diuen que els equipadors una vegada acabada la obra, contemplaren el seu treball i van dir "això més que una Escola és una Facultat", i d'aqui el nom pel qual es coneix aquesta zona.

Desprès el millor hem tornat al Bar a on hem esmorzat per xerra de les vies d’avui i dels seus passos i recordar altres escalades que ja ens van fent veterans.