LA BITLLA
Via: Aresta Brucs IV+ 60 metres, R1 a 25 m. R2 30 m., i 5 metres de Grau II fins al cim.
Descens: costat est 55 metres.
1a ascensió: J. Montserrat i J. Vendrell el 18 de Juny de 1944
Clàssica ascensió d'Agulles. En els seus temps una de les més repetides i encara avuí dia molt popular.
Compromís: molt exposada.
Orientació: sud
Material: 3 cintes exprés, camalot #2 o 3, algun alien útil i corda de 60 metres.
Observacions: Via fàcil tècnicament a on la dificultat ve donada per les escasses assegurances.
Aquest dissabte 7 d’abril de 2012, ens tornem a trobar amb el Sergi i la Sílvia, per anar a fer en un principi la Bitlla i desprès la Bola de la Partió, per completar un matí d’escalada clàssica en tota la seva expressió.
Aproximació:
Sortim de Can Maçana passant pel Pas de la Portella i en direcció al Refugi Vicenç Barber, tot just al rocam de pujada que trobem abans d’arribar al refugi, a la part esquerra del rocam a dalt surt un caminal que en un principi porta a l’avenc dels pouetons, l’agafem i uns 50 metres abans de l’avenc agafem el caminal de la dreta (una mica perdedor) que continua a buscar la part més alta de les agulles, anem fent amunt fins trobar la terrasseta que ens mostra davant nostre les Bessones, que tantes vegades ja hem admirat, ens situem i continuem, comencem a baixa per la primera canal que trobem a la nostre dreta amb marques de pintura vermelles i que transcorre pel mig de totes les agulles d’aquest sector fins trobar a ma dreta una fita, això i la situació ens diu que aquest caminal porta a peu primer de la Bola de la Partió i més a l’esquerra resseguint la paret a la Bitlla, obrint-se l’alzinar per donar pas a l'Anoia i la carena d'agulles de les Portelles i els Pallers, tot un espectacle.
Ens situem i equipem encara que ens enfilarem amb tot el que portem a sobre.
La Sílvia fa de primera en el primer llarg, a poc a poc i molt prudent va superant i esgarrapant metres a la via, tenint que temptar un esvoranc i estudiar per quint costat superar-lo més fàcilment i seguir encara uns metres fins trobar com a la R1, una sabina, durant el recorregut només troba per posar dues cintes d’assegurança i jo la veritat sent conscient de la dificultat de la via i pujant de segon i amb el reforç del Sergi darrera meu, la disfruto molt amb una relativa seguretat.
Un cop ancorats els tres a la sabina, ens anem impregnant de l’ambient fred i ventós i encara que solejats quedem garratibats.
El Sergi surt ara de primer per fer el segon llarg, salvant un diedre que el fa suar de valent per lo exposat que es el progrés per aquesta via clàssica.
A la sortida del diedre un pel més amunt troba espai per col·locar un friend, ara ja una mica més tranquil segueix enfilant-se fins trobar la R2.
Continuo jo i la Sílvia darrera meu amb el traçat de la via mentalitzat, per salvar aquest diedre i sense pensar gaire amunt.
La R2 i final de la via, es un conjunt d’ancoratge rovellat, xafat i molt precari.
Continuem ara uns 5 metres més amunt per un tram de grau II, fins el cim, a on ens fem fotos, i admirant la Bola de la Partió el Sergi prepara el ràpel i obre el camí cap a vall.
El ràpel de 55 metres, al fem d’una sola tirada amb doble corda de 60m. i un nus senzill, vigileu que anireu a parar a sobre un teix que hi ha al coll entre les dues agulles, jo mi vaig quedar ben enredat i al tirar de les cordes també es van enredar una mica, amb el brancall.
La nostre idea era fer la Bola de la Partió, però vam passar tant de fred que ho vam deixar corre per un altre ocasió.
Un cop recollit i endreçat el material, seguim el caminal fins la fita i un cop al torrent fresc i ombrívol, comencem a baixar seguint les marques vermelles, per entre mig de les agulles: La Bola de la Partió, El Setrill, La Bitlla, La Màquina de tren i El Cap del Guerrer, sortint al PR C-78 al costat mateix del refugi Vicenç Barber, adonant-nos que aquest es el camí ideal tant d’anada com de tornada, així que ja ho sabeu. Siauuuuuuuuu
.jpg)
