Avui com ja sabiem que plouria ja hem esmorzat junts al Bar Muntanya de Collbató, entre amics (Alba Luna, Emilio Vera) i nosaltres.
Ens a costat bastant aixecar-nos per anar sota la pluja fins a la balma de Can Solà; però com sempre a estat un encert, quan hem arribat havien sol dues persones i després potser hem arribat a ser una dotzena, com els estreps són l'últim recurs, teniem el tema oblidat i he hagut de fer memòria ràpidament igual que Rafa, sort que la Karma com sempre a obert la línia com una lleona, després per recuperar forces hem menjat plegats al Bar Anna del Bruc i així repartim les tortes.
Aproximació en cotxe:
per la A2 agafeu la sortida Montserrat, superat l'hotel del Bruc, primer veiem a la nostre dreta un trencall que porta a Can Maçana, nosaltres seguirem rectes per l'antiga N-IIa. en direcció a Sant Pau de la Guardia fins trobar l'entrada a la urbanització de Montserrat Park, només tombar veiem un petit espai a on hi caben 2 o 3 cotxes, aparcarem aquí.
Desprès a peu creuarem la carretera i anirem seguint la pista ampla i prou còmoda de caminar sempre pels trencalls a ma dreta fins arribar evident a la Balma de Can Solà.
Aquí teniu un petit vídeo que a fet la Karma de la quantitat d'aigua al seu pas al llarg de la Balma de Can Solà,desprès i durant les ultimes pluges, tot plegat espectacular
Caracteristiques:
La Balma de Can Solà, es un indret espectacular, la balma té 120 m de llarg per una fondària màxima de 35 m i una alçada que arriba als 15 m., que segons sembla és la mes gran de Catalunya d’aquestes característiques. Per les seves parets i especialment pel seu sostre extraplomat discorren 10 vies de gran dificultat, constituint una zona d’escalada prou freqüentada pels escaladors montserratins, tot i que aquí la roca en lloc de conglomerat es una calcaria margosa.
Avui hem fet els 3 de primer la via número 7 fins la primera reunió
Enllaç a les fotos del Facebook Aquí teniu un petit vídeo que la Karma m'ha fet quan baixava de la via, estat pur en adrenalina.
Avui ens hem trobat per anar a tibar uns quants amics i al final ens hem trobat tanta gent en tots els sectors de Collbató i teníem tantes ganes d'escalar tranquils, que ens hem fet una bona petejada fins al segon pis esquerra, això si, ha valgut molt la pena, la companyia, l'ambient i el bon rotllo han estat com sempre genials i jo una vegada més he quedat bastant satisfet fent totes les vies de primer i la primera que he fet en rotpunkt a vista, que més puc demanar. Només donar-vos les gràcies a tots per venir i tenir tanta paciència.
Aproximació:
Anem i aparquem el cotxe al més aprop del carrer Pujolet de Collbató per seguir amunt a peu pel camí de la Drecera dels Graus, en principi pedregós, desprès més terròs per seguir més rocós anirem trobam primer a la dreta el trencall cap a la Codolosa, desprès unes pintures blanques que porten a la drecera de Fra Gari, nosaltres seguim fins arribar a tocar les plaques de l’esquerra del camí a on una fita indica el caminal cap al Sector del Jardinet, nosaltres avui seguim amunt per un traçat força distret i marcat amb pintures de GR blanques i vermelles fins arribar al Sector del Primer Pis, ara seguim per una canal a la seva esquerra que en un moment i superant uns ressalts passem pel costat del sector del Segon Pis, continuem per camí més terròs i humit fins que a la nostre esquerra trobem una fita que ens encara avall per un camí amb el que més avall trobem un pas amb corda fixa, fem una petita travessa ja veient als sectors davant fins que i arribem per camí fàcil.
Hem fet les vies:
01 Cor de Tro 5c 02 Addicció vertical 5b 03 Rollo medieval 6a. 14 Si te fots te fots 5b 19 Pàrasit Llastreru 5c
Avui no me pogut de resistir d'anar a escalar amb el solet i que millor que la via de l'adria amb la exigencia justa i la roca disfrutona de Gorros, així que amb bona companyia i sense preses em anat a gaudir amb bon humor i només amb al compromis de la serietat i sobrietat a l'hora de estar per la feina i el company, per superar els 5 llargs i els dos ràpels, més l'aproximació i la tornada amb una bona patejada, però ja sabeu que si hi ha plaer i es fa per gust, no es nota tant el dolor, a estat un plaer i fins la propera companys
Aproximació a peu:
fem l’aproximació caminant encarant les escales dels pobres per anar fent fins el pla de Santa Anna a on pel caminal de l’esquerra baixem per travessar el torrent i continuar per la vessant de sota els Gorros, per anar pujant progressivament i anar gaudint de les vistes del monestir, Sant Benet, Santa Anna, etc.
Seguim fins arribar al peu de la Gorra Marinera desprès d’uns metres de roca, per la nostre dreta trobem un caminal indicat amb una fita per pujar per una torrentada en ziga-zaga fins sortí al camí nou de Sant Jeroni i al peu de la Gorra Marinera, aquí una dona que se’ns identifica com a reportera de La Vanguardia, ens demana si ens pot acompanyar una estona per anar fent fotos i capturant les millors imatges, de l’inici de l’escalada com els estris i els nusos i anem xarrant mentre travessem les gorres i arribem a peu de la via de l’Adrià i a on podem observar la llastra que a caigut a l’esquerra mateix de la 1a. reunió.
Aquesta vegada tinc el privilegi de dirigir la cordada i fer-me’n fins a cert punt responsable, per tant com ja l’he fet altres vegades de segon, avui començo jo a tibar, cercant el primer bolt, que un cop xapat en facilita la cerca d’aquesta tirada i com a referència se que tinc la primera reunió a l’esquerra de l’alzina gran de la dreta, que es la 1a. role de la Mompart.
Recordava aquesta tirada més polida del que m’ha semblat avui, potser el que a canviat soc jo, ara recupero els companys que estant amb la wappa reportera, que ja comença a allunyar-se de nosaltres.
2ón llarg IV uns 4 parabolts per a 35 metres
Perquè no se’ns adormi el Xavier, aquest llarg el fa ell de primer, cedint en tota la via la segona posició a la reina de la cordada, a la Sargantana Roc.
Aquest llarg es curtet iniciant-se en diagonal a l’esquerra fins xapar el primer bolt, desprès només cal seguir recte amunt gaudint dels bons còdols de les Gorres.
3er llarg V 8 parabolts en 35 metres
Ara toca treure pit per encara el llarg més compromès de la via i anar fent CoCo, que això he vingut, així que ordeno el material i amunt en lleugera tendència a la dreta per anar a buscar el pas més dèbil del sostre de la llastra i tot i que el pas esta protegit per no aixecar el cul, que en aquest punt esta tot bastant polidet, el xapo i tiro un pel més a la dreta i amb menys compromís vaig amunt a caçar la segona xapa i anar navegant amb tendència a l’esquerra fins la reunió anomenada el watter, a on s’ajunta amb la Mompart, un tram molt vertical però molt ben protegit i molt maco de fer, ara només toca recuperar els companys fins la role, (mentre estic maniobrant veig que des de terra la reportera amb demana que saludi i em fa unes fotos, aviam si no se’ns escapa el reportatge).
4t llarg IV 6 parabolts en 30 metres
Ara convido al Xavier a seguir ell, surt per la dreta del watter i només cal anar amunt recte per gaudir d’un llarg amb preses d’escandol fins la propera reunió compartida amb la Via del Carles, Mompart, etc.
5é llarg (sortint via del Carles) IV 3 parabolts en 30 metres
Aquesta última tirada la faig jo, podent escollir per on sortir i triu la via del Carles per posar-hi l’ultima pebre a la via abans de sortir a fer la role a la creu cimera, des d’on fem la role.
Aquesta vegada encara que s’ha girat una mica de ventet fred i el sol s’ha amagat, aprofitem el privilegiat lloc per fer unes fotos i menjar-nos l’entrepa.
Descens:
Anem a trobar la instal·lació nova de ràpel per baixar en 2 cops, per poder controlar totes les maniobres em quedo l’últim i així amb una corda de 60 metres, baixa primer el Xavier, desprès la Sargantana Roc i jo per assegurar-nos a la 2a. R i muntar l’últim ràpel fins el terra del torrent, que amb doble corda de 60 es fa molt be.
Ara només cal baixar pel torrent per l’esquerra fins trobar el Camí nou de Sant Jeroni i acabar de desfer el camí de pujada. Aquí teniu les fotos de la sortida
Aquí us deixo el lloc ideal per fer la trobada per esmorzar plegats i per dinar si us cal, el tracte no es que sigui gaire amable, però es correcte i l'espai i l'aparcament es molt gran, no us l'acabareu.
Arribem a Cabrera de Mar des de l'autopista C-32 o des de la NII des Vilassar de Mar. A l'entrada de Cabrera trobarem a l'esquerra el començament de la rambla (asfaltat) per on vam pujar fins passar al costat d'un arc de pedra on es perd l'asfaltat.
Hem de seguir aquesta pista fins l'aparcament de la Font Picant (1,5 km). En arribar hi ha un desviament a l'esquerra que no hem de prendre, sinó seguir la forta pujada de la dreta que ens deixa a l'aparcament.
Des del pàrquing ja a peu, seguim pujant per la pista, saltant la cadena. En el primer desviament prenem la pista que surt a la nostra esquerra, direcció Cabrils. La de la dreta puja al castell de Burriac. Després de 50 metres trobarem un sender a la nostra dreta, amb una fita i marques blanques, que en forta pujada ens deixarà als peus del sector Clàssic.
Catarcteristiques: Sector orientat al sud-est; ideal per als matins d'hivern i les tardes d'estiu. L'escalada es desenvolupa sobre vies de placa, alguna bastant llarga, que combinen bons cantus amb alguna placa fissurada i bona adherència. Hi ha un conjunt de vies més dures on l'adherència i les petites regletes són la clau. Gairebé totes les vies estan equipades amb parabolts i sòlides reunions. Les vies oscil·len entre els 5 i 30 metres. Seran suficients unes 10 cintes exprés. Sector apte per anar amb nens si es queden vigilats al peu de via. Enllaç a l'album de fotos de facebook
Avui ens hem anat a fer esportiva als Sectors de Banyadores a Cabrera de Mar, en les zones de l'Amazònia i Clàssica, en un bon ambient per superar vies entre el IV i el 6c, en roca de granit, personal he quedat molt satisfet perquè les he fet totes de primer i sempla que el CoCo em va donant la tranquil·litat que tant estic buscant i cada cop la integració dels dos grups esta més sincronitzada, hem estat 12 en total.
