diumenge, 27 de juny del 2010

Degotalls-BaixadaMatxos-LaCalsina-ElPiteu-Monistrol



Inici-Montserrat
Avui diumenge 27 de juny hem repetit la sortida Montserrat-Nevat, amb l'ironia que aquest cop a sigut el diumenge de les primeres calors fortes de l'estiu d'aquest any i aquest fet contrasta amb el relat de l'enllaç, encara que parlem exactament del mateix recorregut, com ja tenim aquesta caminada descrita i amb el track corresponent aquesta vegada només us vull fer participants de les meves sensacions i inquietuts del camí.


Els Degotalls
Hem pujat amb el cremallera fins Montserrat,i després de fer el vol de rigor  ens hem dirigit cap als degotalls, per cert, els nenúfars de l'estanyol del principi estant esplendits, així que prop d'aquí esmorzem, entre mos i mos tenim la visita dels pit-roigs demanant molles, situació que fa més agradable l'estona.
Anem fent camí i al arribar a la sortida de la baixada dels geperuts ens hem trobat que hi fan obres, tornem enrere per agafar la primera sortida que ens porta al mateix lloc.


Baixada dels Matxos
Al final anem a trobar les escales on s'ajunten els camíns per baixar a la carretera BP-1103, la cinta d'obres per aquest cantó està trencada suposo per els muntanyencs que volen fer la Canal del Pou del Gat que esta just al tombà.
Baixada dels Matxos
Seguim pel voral dret de la carretera fins trobar la Baixada dels Matxos, que darrera les últimes pluges trobem molt més embrossat i verd, ara amb la calor podem olorar a pinassa, m'agraden aquestes olors d'estiu.
Arribem a l'abandonada Colònia Puig i seguim per devant el Convent de Sant Benet on a devant mateix al peu de carretera trobem uns monumentals pins.


Font dels Monjos
Quan arribem carretera avall a la Font dels Monjos, pensant amb la seva font d'aigua fresca de muntanya amunt, sens passant les ganes quan la tenim que veure olorant la fortor dels pijums del darrere la barraca ruïnosa i asaltada del seu costat, a on la gent i a trobat un WC, a mà perfecte.
Al davant mateix, al costat de la casa on vivien els cuidadors d'aquest entorn en un altre època esplendorosa, quan la gent i venia en busca d'aigua fresca, repos i alguna barbacoa controlada per passar el dia i trobem un exemplar magnífic per les seves mides colossals de plataner.


La Calsina
Continuem desprès d'aquesta trista experiència fins trobar el Forn de Calç al Revolt de la Paella, a partir d'aquí i per la situació del sol, ens farà notar la calor molt més, seguirem cap al veïnat de La Calsina a trobar la pista forestal ben indicada que ens portarà a travessar el torrent del tortuguer on podrem refrescar-nos a la Font de l'Avenc de la Dona Morta, plena de capgrossos en el embassat que fa d'abeurador i a la Font del Piteu al mig del torrent i a pocs metres ens en trobem un altre.
Aquí no puc resistir i baixo a visitar la font per poder observar i voltar l'enorme i vell roure que dona ombra a tot el vol de la font.


El Piteu
Seguim el sender pujant cap al Piteu on tombem la carena i només resta baixar pel Torrent de les Escometes on es troba la Font de l'Esclaterada i més al final la font del Baldiri, ambdós al mig del torrent.
Anem caminant tot xerrant fins passar pel costat del cementiri municipal i travessar l'Estació Vila del Cremallera de Montserrat, on a partir d'aquí, cadascú a on li convingui.


Final
Teniu en compte que no es una caminada massa difícil, d'unes 3 hores, però teniu que tindre en compte la calor,  les fonts que hi trobareu i sobretot a passar-so bé. Siauuuuuuuuuuuuuuu

dimarts, 22 de juny del 2010

Circular Can Maçana-Els Pallers-Cova de l'Arcada



Situació
Aquesta vegada us vull narrar la caminada d'aquest diumenge, 20 de juny de 2010.,
Aquest dia ens vam decidir a fer una volta de 14,09Km., i d'unes sis hores de durada, pels Pallers i la Cova de l'Arcada, passant pel Collet de Guirló, el Pas de la Portella, el Torrent dels Cirerers, Els Pallers, La Font d'En Xebret, Cova de l'Arcada, Canal Ampla, Coll d'Agulles i Can Maçana.
Es d'un gran esforç físic i resistència pels desnivells que assolim uns 730m., encara que no per la dificultat del seu recorregut.



Inici
Agafem el cotxe i pujem fins l'aparcament de Can Maçana, ens preparem, i a les 8:00 en punt comencem a caminar amb el sol de cara, pujant direcció al Collet de Guirló i el Pas de la Portella vertical i distret, que ja us he explicat en la sortida del Coll de Porc.



Un cop d'alt, seguim endavant direcció al refugi Vicenç Barbé, prenen el primer corriol a la dreta que baixa pel Torrent dels Cirerers, un recorregut agradable per la seva bellesa.
Anem baixant per la seva obaga d'alzines,marfulls, d'arítjols i lligabosc, fins a trobar l'Era dels Pallers 763m.,, just allà ens trobem cap a la dreta el camí que puja del Bruc.
Aquí ens trobem davant nostre tot un seguit de monòlits rocosos, uns dotze, esculpits pel temps capritxosament, amb formes exòtiques, que porten a volar a la imaginació, buscant imatges de formes conegudes per donar-lis un nom, quedant el massís conglomerat en ocasions barrejat també amb argila a sobre i l'estreta base d'argila vermellosa erosionada a sota i donant al conjunt d'una desfigurada forma realment única i abstracte.

A on la llegenda, que no pas història, explica:
Conten que, temps era temps, entre els homes hi havia una disbauxa i un lladronici, que res no estava segur enlloc. Aleshores, pels voltants dels Pouetons, vivien una família de gegants anomenats els Regira-rocs, que eren força agradats del que no era seu, i, com que eren tan forts i tan valents, tenien atemorits tots els veïnats de la rodalia. Un any es va escaure que els Regira-rocs van esguerrar la collita del blat, però no es van pas amoïnar. Van robar el blat de tots els camps propers, el van batre i, de la palla, en van fer uns pallers altíssims com mai no se n'hagin vistos d'altres de tan grans. Els seus veïns, desesperats, prou els van moure guerra diverses vegades; però, com que els gegantots eren tan forts, res no hi podien els pobres mortals. Però heus aquí que un dia, per un poder sobrenatural, els grans pallers van ésser tornats pedra i els Regira-rocs precipitats al fons de l'avenç dels Pouetons, en càstig de llurs malifetes i com a exemple per a tots que cada u era ben amo del seu i que calia respectar els béns d'altri.
Llegendes i Tradicions de Montserrat; Joan Amades
Desprès de gaudir des d'aquesta alçada de les vistes del Bruc, els seus camins de terra i els seus camps de oliveres, seguim ara per unes marques a vegades verdes o vermelles que es baixant atormentadament fins passar pel costat del Gerró 711m., curiosa formació que sembla que, si la mires quan passes pel seu costat, verdaderament la nansa d'un gerro, Seguim per una accidentada cinglera que es canalitza amb una torrentada a volta el Serrat de les Arnes, a on en el seu extrem arribem a un clar d'un bosquet i un camp d'oliveres, per ona l'esquerra comença el camí que ens a de portar a la Cova de l'Arcada.



Seguim ara el camí de la Cova de l'Arcada en paral·lel al Torrent del Porquer i en front nostre queden, Els Pallers i al fons Les Agulles i Els Frares Encantats,( frares que foren castigats per les seves males arts i que foren convertits en estàtues de pedra), veient aquesta muralla de conglomerats, monòlits, canals i espadats, no m'estranya que les tropes del general frances Joseph Chabran el 14 de juny de1808, desprès de la primera derrota a Can Maçana i a l'assalt d'una segona batalla quan varen sentir l'ensordidor ressò del retronar del timbal del noi amagat repicant, sortiren fugin cames ajudeu-me. (L'autoria del timbaler del bruc segons els cronistes de l'època s'atribueix a Isidre Lluçà i Casanoves de Santpedor, Bages 1791 - Santpedor, Bages 1809?)
Nosaltres seguim a trobar el Coll del Xincarró passant per davant de l'agulla del Castell 643m., i la Roca del Tambor 652m., al mig del torrent fàcil de veure, aquí ens trobem en Manel de Manresa i continuem plegats quasi tot el camí, seguim junts endavant fins trobar ben amagat entre bardisses a la dreta, amb un punt vermell de pintura al mig d'un tronc d'alzina com a senyal del corriol que tenim que seguir fins passar pel costat de la Font d'En Xebret, on parem per refrescan-se,i més tard, continuem esbufegant i ascendin, fins trobar un camí a la dreta que va a la Canal Roja i Ampla però que passem de llarg.

Seguim endavant per l'esquerra pujant en ziga-zagues pel mig dels alzinars fins que de sobte, s'obre un clar i ens trobem davant la Cova de l'Arcada.
Aquí observem un gran vuit en forma d'arcada gegantina als peus de les cingleres de l'espadat del Serrat del Cabrit, d'un cromatisme exuberant de colors grisos, ocres i vermellosos que pinten les parets per deixar-se veure de lluny.
Un cop hem captat aquests colors i cavitats en fotografíes, seguim endavant per un corriol estret i embardissat, en un principi pel llit del Torrent de les Grutes travessant per sobre d'uns blocs de pedra despresos del Serrat de les Soleres.



Ara canviem d'aires i torrentada, i anem direcció a les Agulles per seguir pujant pel Torrent del Lloro, seguint les marques blanques i grogues fins trobar el PR-C78 , camí principal que travessa des de Can Maçana fins la Vinya Nova.
Seguim per l'esquerra direcció al Refugi Vicenç Barbé fins trobar dins d'un revolt alzinat i obac, la part de dalt del torrent dels cirerers que canalitza pel seu curs la Canal Ampla, amb una durisima pendent vertical fins assolir el Coll d'Agulles o Portell Estret, quedant els Frares encantats a la dreta i les Agulles a l'esquerra, situats a l'altre cantó de la carena, baixem per una torrentada roquissada amb pedretes despreses , un camí relliscós, amb molta pendent que amb molta cura baixem fins ajuntar-nos amb el camí que ve del Coll de Port a trobar del camí de l'Arrel.

Amb un camí molt més planer i tot i així cansats, caminem sota el sol de migdia admirant La Cadireta i la Roca Foradada que vam pujar-hi la setmana passada, que xulu! , anem fins passar el Collet de Guirló on hem començat l'aventura i flanquegem les barreres, privan el pas fins tancar al camí a ciclistes i vehicles a motor, als vols de la zona de pícnic ens adonem de la ginesta florida per la seva olor dolça fins arribar al cotxe a Can Maçana. només de olorar-la i presenciar-la em recorda a aquell poema de Maragall:

La ginesta
La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a còrrer avall.


Fins un altre siauuuuuuuuuuuuuuu!!!!

dimarts, 15 de juny del 2010

Circular Can Maçana-Coll de Port

Resum
Aquest Diumenge ens hem decidit tornar a veure les agulles perquè l'última vegada va ser de pas quan vam anar a fer la circular Can Maçana-Montgròs, impressionant; Així que fem una circular des de Can Maçana, el Coll de Guirló passant per el Pas de la Portella,  les agulles, el Coll de Port  i els frares i per La Foradada i el Castell de la Guardia. Recorrent en total uns 8 Km., en unes 3 hores, Fàcil i apta per tots els públics.(Només heu de tenir una mica de cura amb els nens en el Pas de la Portella i la pujada a La Foradada).
Inici






Aquesta vegada com anem fins l'aparcament de Can Maçana amb el cotxe, no cal que ens llevem gaire d'hora, i quan estem llestos agafem el cotxe i cap amunt, arribem relativament aviat i l'aparcament i deu ni do, lo ple que ja esta.
Encenc el GPS perquè es vagi posicionant mentre hem poso les botes de muntanya i un cop ens hem equipat amb tots els estris, tanquem bé i endavant comencem, son tres quarts de nou del mati i en aquests moments està ennuvolat.






Coll de Guirló





L'inici de la caminada comença des del mateix aparcament molt ben senyalitzat i amb panells informatius sobre la regulació de l'escalada, vies ferrades i les canals equipades de la zona i el que ens podem trobar amb una mica de sort, en quan a la flora i fauna del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Falcóns, Aguila cuabarrada, Xoriguer, Duc, Roquerol, Merla Blava, Còlit negre i el Ballester, en quan a la flora entre tota la tradicional durant tot el recorregut va destacar el té de roca, la corona de la reina, la flor de sant joan, la dent de lleó entre etc.,  i deprés d'aquesta informació situada a la zona d'esbarjo i pic-nic, el camí comença a enfilar-se per una pista de terra confortable, fàcil i ampla.







Quan anem pujant a poc a poc comencem a veure les agulles i la zona de les Portelles i més endavant La Cadireta i La Roca Foradada fins arribar al Coll de Guirló a 797m., a on trobem les indicacions que ens portaran al Refugi Vicenç Barbé.
Pas de La Portella
Seguim ara per el PR-C78, un camí estret i marcat amb marques blanques i grogues que les  ressegueixen i envoltent les roques i les torrentades del camí fins arribar a tocar la pedra de la Portella Petita i encarant-nos al Pas de la Portella entre mig les Portelles.
Ara ens trobem davant d'una canal vertical a on i tindrem que fer servir mans, peus i dents,per salvar els 30m., de desnivell i que ens donara força distracció fins assolir el Coll de la Portella al damunt de tot.
Refugi Agulles Vicenç Barbé
A partir d'ara el camí es torna més ferèstec endinsant-nos per alzinars i boixedes espesses i podem observar a estones l'esquena de les agulles d'abans, seguim fins trobar a la nostre dreta un camí que baixa a trobar Els Pallers que deixem enrere  i en un recorregut força breu ens trobem el Refugi Agulles Vicens Barbé 900m., una edificació petita emblanquinada i en dues plantes que es deixa veure de ben lluny, inaugurat al gener del 1961, actualment equipat amb tots els serveis bàsics desprès de ser reparat recentment i amb guarda.






Pas del Príncep





Seguim pel camí fins trobar-nos per la nostre esquerra la Canal Ample que ve del Portell Estret, nosaltres seguim i al  travessar el Torrent del Lloro, baixa un altre camí per la nostre dreta que porta a la Cova de l'Arcada, que deixem per seguir fins el Pas del Princep al travessar pel mig de les dues agulles, la petita de 992m., i la gran de 1.055 m., seguim fins trobar-nos la Font de l'Esllavissada dins d'una balma, amb unes roques despreses al davant que sembla que facin guàrdia, ara ja només queda seguir pel mig de l'alzinar fins pujar al Coll de Port 974m.





En aquesta cruïlla el camí continua endavant cap al Montgros, (no hi ha cap ròtul que ho digui, però jo li fet) nosaltres tombem el coll cap al Canal de les Aligues pel que baixarem fins trobar la Font del Coll de Port a la nostre esquerra i a peu del camí estret i rocallós per continuar resseguint les parets pels peus dels Frares Encantats, amb una imatge des de sota espectacular amb una visió de gegant molt diferent, anem baixant fins a l'alçada de la Boleta Foradada 1.080m., a on ens trobarem el camí que ve de les agulles pel Portell Estret i juns ara baixant fins trobar el GR-172 o Camí de l'Arrel, una pista de terra còmode i ample .
Anem caminant per aquesta pista en principi amb la Roca Foradada davant nostre i tot just passem per sota La Cadireta a uns 100m., trobem a l'esquerra un corriol petit estret i enfiladis que puja envoltant i pel darrere a traves d'un torrentet i plaques de roca fins el mateix forat de la Foradada 930m, impressiona l'amplitud i la grandària del forat amb la panoràmic que ofereig des d'aquí dalt tot resseguint la balma excavada a la pedra que acompanya al forat del que diu la llegenda diu que va ser el diable, perseguit per la Verge, qui d'un cop de cap va foradar la roca obrint un camí cap al infern. La natura, la densitat dels materials i els segles van fer la resta de la feina.
Sant Pau Vell i Castell de La Guàrdia






Seguim caminant per la pista principal i com anem bé de temps desprès de passar el Coll de Guirlo, trobem a la nostre esquerra les indicacions per anar a Sant Pau Vell per on seguim, en només 5 minuts per una curta pendent arribem a l'església de Sant Pau Vell.


Església documentada l'any 1.084; A on és creu podria haver estat la capella del castell al segle X, que s'alçava d'alt d'un turó. 
Al segle XII i XIV, constava d'una nau central, coberta amb una volta de pedra apuntada i d'una capella lateral, acabada amb una volta rebaixada;S'hi entrava per la part de migdia i tenia 3 altars: el major dedicat a Sant Pau i format per un grup escultòric; i dos de secundaris amb sengles retaules consagrats al Roser i al Sant Crucifix.El 1593 es basti una rectoria, que podria correspondre's amb les restes que hi ha al davant.El culte fou traslladat l'any 1743 al nou temple del costat de Can Elies, al Bruc.Les Excavacions i la consolidació de les restes que es van fer l'any 2004.

Final
Ara ja només queda seguir el camí, travesar les tanques que fant de barrera perquè els ciclistes i vehicles a motor no passin dins el Parc Natural i fins arribar al punt de sortida.
Només queda animar-vos a fer aquesta petita volta, molt gratificant per les vistes i per lo fàcil de fer.

dimecres, 9 de juny del 2010

Ruta de les Ermites de Montserrat

Aquest Diumenge 6 de juny de 2010, hem quedat amb la colla d'apeupermontserrat a la Font del Portal a les 7:30h, per anar a fer un recorregut d'unes 6 hores i de 13,340 Km., per les Ermites de Montserrat, heu de tindre en compte que es fan molts descansos per poder reposar i fer fotos i fixar-nos amb els detalls, com podreu seguir en aquest article no van falta emocions i contrarietats però ens ho vam passar d'alló més bé.
Allà les 8 del mati vam començar a pujar per les escales dels pobres -el nom prové del fet que, en segles passats, prop d'aquest indret hi havia una casa on eren acollits els pobres i els rodamons-  per anar salvant els trams d'escales que ens porten a superar el Pas dels Francesos i fins la plaça de Santa Anna, per on continuarem direcció al camí de l'Arrel, des del principi van començar a caure algunes gotes de pluja i es van anar intensificant a mida que passava l'estona quan vam arribar a la Miranda dels Ermitans vam poder contemplar com ens venia al damunt la pluja, tal com podeu veure en les impressionant fotos, ens vam voler afanyar i tant de pressa com vam poder vam seguir el camí dels Totxos , passant pel darrere de l'elefantet i trobant-nos amb uns pasos senzills travessant per sobre la roca que en mullat, es van complicar una mica més tenint que passar una corda de confiança, per si de cas, continuem pel corriol fins arribar a l'Ermita de la Santa Creu.










Aquí a la regió de la Tebaida trobem l'ermita de la Santa Creu o de Santa Helena, just a sobre del Monestir, al cap damunt  de les escales amb l'accés tancat que pujant del jardí de la basílica, esta construïda com la majoria d'elles aprofitant un petit forat d'una balma natural. Va tenir un oratori dependent dedicat als Sants Reis, i fins no fa gaires anys i va viure el Pare Basili,(1925-2003), apartat el 2001 de la seva vida eremítica per una llarga malaltia fins a la seva mort.



















Continuem uns metres més enllà fins trobar-nos  l'accès tancat de l'entrada de  l'ermita de Sant Dimes, (llàstima que no es pugui visitar), havia estat formada per una capella, un edifici annex, dos oratoris i un calvari,  també era coneguda com del Bon Lladre i Del Castell, ja que va ser edificada aprofitant l'antic castell de Montserrat. 
Allà  al costat de l'entrada en una balma, vam decidir esmorzar aviam si escampava una mica per poder seguir, veient ploure i sentint tronar, va parar una mica però no del tot i decidim continuar amb l'esperança de no mullar-nos gaire.










Des d'aquí vam tornar enrere a trobar el PR-C19 o camí de l'Arrel direcció al Pla de la Trinitat,  trobem unes indicacions i a 5 minuts a la nostre esquerra arribem a l'ermita de la Santissima Trinitat, si mirem sobre d'ella a la dreta del tot dels flautats i observem ham atenció veurem com la punxa i la porra estan unides per una passarel·la, curiós i impressionant, oi?



















Envoltada per un paratge impressionant,en un pla sota l'elefant, la mòmia, la momieta i els flautats i a prop del camí que vé de Manresa, podem apreciar per les seves runes es que aquesta ermita va ser la més gran de totes, amb planta baixa i pis per les seves dimensions era coneguda com "el palau de les ermites", aquest era lloc de descans de monjos, llecs i escolans, també era lloc d'acolliment d'hostes i pelegrins,
Avui dia es troba molt embrossada, cosa que fa perdre l'atenció i desllueix la seva importància de temps passats.
A tocar dels seus murs avui es troba un petit refugi d'escaladors, modern bàsicament equipat per curtes estades.


Continuem el camí endavant i  trobem una porta enreixada que travessem i ens porta al davant de l'ermita de Sant Benet 



















Durant molts anys l'ermita fou la vivenda del Pare Vicari dels ermitans. Es va edificar per permetre als pelegrins que no podien recórrer tot l'eremitori fer una estació de cinc visites en memòria de les cinc llagues del Redemptor.

Nosaltres al que vam trobar va ser algun escalador que hi feia estada i uns gossos molt simpàtics, un de color negre i l'altre de color ros és el pingu, que ens van sortir a rebre, en aquesta antiga ermita avui dia refugi, compta amb bar i estada per els escaladors.


Vam continuar enfilant el camí que puja molt dur i vertical fins trobar la cruïlla que porta al costat de l'ermita de Sant Salvador.



















Aquesta ermita era coneguda com l'ermita de la Transfiguració comptava amb un oratori dedicat a la Nativitat del Senyor, avui dia de tot aixó no en queda pràcticament res.

Ara es un refugi construït dins d'una balma molt rústic, només compta amb un banc de pedra gravat al voltant i una llar de foc, en el seu exterior compte amb una cisterna pluvial.
Tornem a baixar pel corriol fins continuar per la cruïlla que hem passat abans, fins baixar per una rocallosa pendent i trobar el camí del Serrat de les Lluernes, que anirem fent sempre atents al paisatge i els cims del nostre voltant, direcció al Cavall Barnat o Dit Gros, tot travessant de cap a cap la Tebaida, passem de llarg el corriol rocallós que puja a la Miranda del Cavall i desprès de passar un parell de passos més dificultosos per sota el Cap de Mort, trobem el camí a la dreta que puja feixuga i vertiginosament zigzaguejant fins l'ermita de Sant  Antoni.










L'ermita de Sant Antoni, es de les més allunyades del Monestir i la que es troba a més alçada i solitària, segurament traslladada d'un altre lloc més abrupta, en aquesta balma entre el Serrat de les Onze i la paret dels Diables, al costat del Cavall Bernat i a l'esquerra del torrent de Vallmala o de Santa Maria.
Avui dia continua estant habitada per un ermità solitari, però hospitalari que es presta a fer-nos unes fotos de grup, també podem observar a les fotos el gimnàs que s'ha organitzat i l'escultura de codols que ha fet de la muntanya de Montserrat.









Es fa molt estrany veure el monòlit del cavall tant de tu a tu i la moreneta que hi te al seu cim.

Tornem a baixa per la torrentada fins trobar el camí principal que, ara en pocs metres ens deixa al mig del torrent de Vallmala que agafem direcció al camí nou de Sant jeroni , aquesta vegada no ens arribem a aquesta ermita perquè se'ns faria massa tard, però us dire que a l'ermita de Sant jeroni degut a que és la que es troba més lluny de totes no i va viure gaire be mai ningú, pel fred hivernal i la humitat i el vent, aquí normalment hi venia el monjo més novell de tots.
Nosaltres però aquesta vegada enfilem el camí nou direcció al Pla de les Tarantules fins trobar a la nostre dreta les escales de Jacob, que pujarem gairabe contant els graons fins dalt de tot portant-nos a la regio de Tebas un cop al coll ens queda per pujar un petit tram de graons gravats a la roca fins arribar a l'ermita de Santa Magdalena.










Aquí només trobem unes parets i una volta de l'edifici que va ser el Castell d'Otger i de l'ermita que es va construir amb les seves restes no en queda gaire bé res.
Aquesta ermita es privilegiada per divisar des d'aquí la basílica de Montserrat, Les Gorres i l'ermita de Sant Joan.
Baixem fins el coll per continuar baixam les escales per l'altre vessant que a mig recorregut ens porten a trobar les ermites de Sant Onofre



















És podem trobar restes de murs, terrasses, passadissos i  dues cisternes d'aigua a on la gent i tiren monedes i creixen capgrossos, tot de una tirada perquè una ermita de l'altre només les separava 30 pams i les escales d'accès casi en perfecta estat de conservació, des d'aquí penjat en una vessant de muntanya la vista avarca tot el pla de les tarantules i a sota mateix a pocs metres la nova ermita de Sant Joan, continuem creuant totes les ruïnes a on també a sota en el seu extrem, podem observar l'antiga ubicació del Restaurant de Sant Joan.

Seguim el camí baixant cap a l'esquerra i trobem l'ermita de Sant Joan.



















Aquesta ermita més moderna és troba el seu exterior en perfecte estat i bastant ruinos el seu interior, en un lloc privilegiat i assolellat de fàcil accès pels turistes de diumenge.



Al torrent de Santa Caterina  es troba l'ermita de Santa Caterina construïda aprofitant les restes de l'antiga ermita de Sant Pere, però no la visitarem, ni la ubicarem a petició dels seus moradors.
Aquesta ermita enclavada en una balma natural era coneguda com l'ocelleria de Montserrat per la gran quantitat d'ocells que niaven a prop, i us puc assegurar que pots estar pràcticament al seu costat i no és deixa veure, en el temps a passat més desapercebuda degut a que no es troba al mateix camí com les altres. 










Seguim caminant direcció al Pla de les Tarantules a on a prop es troba l'ermita construïda aprofitant una cova natural al peu de la Gorra Marinera, que tampoc farem perquè anem tard.
tornem a enfilar el camí nou de sant jeroni direcció a Sant Jeroni fins trobar a l'esquerra un trencall que porta a passar per un coll natural que provoca el monòlit del Trencabarrals 1.016m., que ens deixa bocabadats, el voltem i baixem pels alzinars i boixedes fins el pla dels ocells on enfilem el camí vell de Sant Jeroni direcció a trobar l'ermita de Santa Anna just a la dreta abans d'arribar a la plaça de Santa Anna on completarem la circular.










Encara que esta molt embrossat es poden veure restes de murs de pedra de passos i de la cisterna d'aigua i de terrasses, aquesta ermita es troba al mig de totes i es la que es troba més a prop de totes del Monestir i per aquest motiu era a on residia el monjo superior.
Ara només resta anar baixant els trams d'escales amb els verticals esglaons superant el Pas dels Francesos fins acabar les Escales dels Pobres en arribar a la Font del Portal i punt de partida i final.










Només us vull fer saber que en aquesta sortida vam poder observar una vegetació autòctona esplèndida com ara La Corona de la Reina, Orella d'os i Té de Roca entre molts altres com herba de Sant Robert, etc.
Que vam tindre molta sort i quasi no ens vam mullar i tot i estar la roca mullada no va passar res, es una caminada llarga i de resistència.











fins un altre siauuuuuuuuuuuuu