dissabte, 29 de novembre del 2014

Vies Francesc Suñol i Aina


Zona: Malanyeu
Agulla/Paret: Paret del Devessó
Tipus de Roca: Calcari
Dificultat: 6a (D)
Dificultat obligada: V
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Baix
Llargària: 30+30+25=85 metres
Aperturistes: Francesc Suñol (Agost 2006)
Equipament: Via equipada amb spits
Material: 9 cintes exprés variades
Orientació: Sud
Data: 23.11.14
OBSERVACIONS:
Aprofitant la 1a. Trobada conjunta dels Grups Natura100 i DonaAlpina a Malanyeu, el Toni i jo fem cordada per coneixens i escalar via llarga junts, ja vam coincidir una vegada a esportiva però no a la roca, així que aquesta ocasió es ideal per amigar-nos una mica més i saber fins on arriben de moment les nostres limitacions, a sigut tot un plaer escalar amb aquest noi amb tant de gas i decició.
Aproximació:
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.
1 Llarg V2 9 spits per 30 metres
Com estic formant el meu CoCo d’escalador i sense més preambuls li dic al Toni que tiro jo primer i m’enfilo per una placa que es deixa fer entre forats i bones presses, encara que prou mantinguda amb algun pas puntual de V, fins la reunió, aquesta tirada m’ha motivat, començo be, ara recuperò al company.
2 Llarg IV+ 8 spits per 30 metres.
Ara tira el Toni per l’esquerra en diagonal ascendent per seguir per una placa que segueix la mateixa tònica que l’anterior, forats i més forats, es un festival gruyere aquesta zona, a l’arribar a un replà es munta reunió
3 Llarg 6a. 9 spits en 25 metres
Continua de primer el Toni per no perdre gaire temps i poder fer una altre via, aixi que tira amunt superant plaquetes i roques trencades i petites per terreny fàcil per encarar un diedret, aquí esta el pas mes complicat, que miro per on superar-lo i amunt sense masses complicacions, travessem una petita zona boscosa per anar a buscar una altre placa també amb bons forats que ens porta al cim
on fem reunió i foto de grup de dos, des d’aquí podem observar en immensa panoràmica la magia dels colors de tardor al nostre voltant, espectacular.
Descens:
Aquest cop faig jo els ràpels d’aquesta via, mentre veiem com la cordada de l’Alex, Jaume i Lola ens segueixen a distancia, amb doble corda de 60 faig el primer ràpel fins la R1 i d’aquí al terra, sempre controlant el pas de la recuperació de les cordes per la línia trencada de zones boscoses i sabines penjades.
recollim cordes i ens anem ràpidament a guitar quina via podem fer, veiem la dels Cules, però no la coneixem i no sabem com esta equipada, sembla que el traçat es força trencat i amb moltes feixes i bosquets cosa que ens desanima i al final ens decidim per l’Aina, que sembla esta força be, a peu de via i trobem el nom escrit a la pedra i un parabolt de color blau llampant.
Via: Aina (o Anèmica)
Zona: Malanyeu
Agulla/Paret: Paret del Devessó
Tipus de Roca: Calcari
Dificultat: 6a- 
Dificultat obligada: V/a0 
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Baix
Llargària: 40+30+20=90 metres
Aperturista Aina: Joan Baraldés estiu 2010 amb parabolts
Aperturista Anèmica: Amadeu Pagés (setembre 2010), amb ponts de roca
Material: 9 cintes exprés variades
Orientació: Sud
Data: 23.11.14
Història: la via Aina es una via moderna del 2010 equipada amb parabolts pel Joan Baraldés, poc més tard l’Amedeu Pagés la repeteix sense fer servir cap parabolt, només amb algun que altre pont de roca i l’anomena via Anèmica, el resultat es una via equipada per dos escaladors de una visió diferent en la que podem progressar per una o per l’altre o fent servir l’equipació d’ambdues; Si es fa així, vigileu perquè la corda arriba un moment que te masses fregaments, jo us aconsello xapar la via Aina i fer servir el ponts de roca de l’Anèmica per si necessitem fer algun pas d’A0 però sense xaparlo.
Personalment l'acció de l'Amadeu Pagés la trobo de molt mal gust i per demostrar qui sap que?, perquè es ell, el que no tenia que trepitjar i respectar  la via Aina, però be, el cas es que tots ens podem beneficiar d'aquesta rabacaria.
1 Llarg V 40 metres
Aquí torno a tibar jo aprofitant que estic amb forces i alt de moral, enfilo navegant per una placa que puja d’esquerra a dreta com sempre amb molt cantell però amb les xapes força separades encara que suficients fins travessar una feixa i fer la reunió
2 Llarg 6a- 30 metres.
Ara tira el Toni per una placa on trobarem el pas de 6a però que es pot fer mot be, per seguir amunt per més plaques trencades per més bosquets que li treu a la via tota sensació de verticalitat, això si donan-li varietat de situacions d’escalada
3 Llarg V 20 metres
Ara segueixo jo primer per aquest festival de plaques discontínues i feixes fins arribar a un diedret molt dret però amb bona presa, encara que t’obliga a trobar el millor pas, el supero fins la reunió cimera, molt satisfet amb mi mateix i amb el company.
Aquí podem observar tota la carena cimera, que avui no farem perquè optem per fer ràpels, la carena caminant i el camínal fins el cotxe son força llargs.
Descens:
Aquest cop el Toni fa els ràpels d’aquesta via, amb doble corda de 60 el primer ràpel fins la R1 i d’aquí al terra, pleguem cordes i anem a buscar el caminal de tornada per juntar-nos amb tota la penya per dinar plegats a l’aparcament de Malanyeu.
Avui amb el Toni hem pogut fer dues vies donada la vinentesa tant en els llargs com a les reunions i la dinàmica en les dues vies, tot un plaer i amb ganes de tornar-hi per compartir el groyere de Malanyeu. Gasssssssssss i Amunt.

dijous, 27 de novembre del 2014

1a. Trobada conjunta a Malanyeu


Ahir vam fer la 1a. Trobada Conjunta d'Escalada a Malanyeu dels Grups Natura 100 i ...., que espero que no sigui l'última en forma de STAE que fem, crec que per tots nosaltres a sigut tot un èxit, que en properes vegades intentarem millorar en lo possible.

Els 15 amics ens vam dividir en 4 cordades de via llarga i la resta en esportiva.
us enllaço l’album de fotos de les cordades, així com la via que em fet.
1cordada:



2cordada:
Rafael 
Sergi



3cordada:
Via ? (autodidactes pel costat de la Carla)



4cordada:
Alex Gv (El Mestre)

Vies Virgi + Francesc Suñol




Aquest grup no a aportat fotos, que i farem.


Juan Mc Pantalones
Eva de Gregorio
.....

Desprès de dinar plegats a la zona de l’aparcament vam anar a fer cafè al Bar-Restaurant Casa Anglada que esta molt be i a cop d'ull des dels cotxes es veu, per la propera vegada tenim que fer un dinaret, això si porteu cales en efectiu, no accepten plàstics.
En resum estic molt content de tots pel bon rotllo que porteu i l'alegria que doneu en conjunt un plaer i fins la propera, Gasssss i Amunt.

dimecres, 19 de novembre del 2014

1a. Trobada d'Esportiva de Tardor al Vermell Xincarro Dreta

1a. Trobada de Tardor al Vermell del Xincarró Dreta.
Zona: Vermell del Xincarró
Sector: Dreta
Data: diumenge, 16.11.14

Avui una bona colla d'amics hem anat plegats a donar ambient a la roca, el grau i la verticalitat d'aquestes parets vermelloses del Xincarró sector Dreta, un matí intens, dur i de metres, aixoplugats del vent i agraint el sol.

Hem fet les vies:

Sector Dreta:
Tal i Kual, Paskual V+ 15m.

Skineto 6a+ 12m.

Tripi jocs V+ 12m.

Johnny juerga y los que remontan el Pisuerga 6a. 12m.


Sector Clàssic

Mosquetons negres 6b+ 30m. només la fa el Blai Garcia un crac


En aquest sector si van acomodar i apropiar el Joan Canals i el Jordi Monterde i van fer les vies:
morte esemble V+ 20m. aina V 22m.
directa maracas IV 12m. moroño IV 12m.

Participants.:
Blai Garcia
Neus Jorba
i la petita Ayala
Joan Canals Colet
Jordi Monterde Jacas
Alba Luna, Guille i Juanjo.
Maria, Núria.
David Gomez i Jessica Carmona.
Javi Prieto
Xarli GX


Resum:


Avui hem estrenat una nova etapa de trobar-nos per fer esportiva a plena llum fet que ens a obligat a fer-ho en cap de setmana en lloc de les clàssiques tardes dels dimecres, el cas es seguir compartin corda, grau, ganes i sobre tot il·lusió i ja sabeu Gasssss i Amunt.

dilluns, 17 de novembre del 2014

Via Esparreguera a la Roca Gris


Zona: Serrat del Pollegons
Agulla/Paret: Roca Gris
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: V+ (D+)
Dificultat obligada: V
Grau d’exposició: Mitja
Compromís: Baix
Llargària: 25+35+25+50+20+35=170 metres
Aperturistes: F.Noguera, Estruc, Grau, Xavi i Miguel
Data: Abril 1994
Equipament: Via equipada amb parabolts distants
Material: 7 cintes exprés i friends per equipar l’últim llarg
Orientació: Sud
Cordada: ..... i Xarli NaturaZent
Data: 17.11.14
OBSERVACIONS:
Avui amb la meva companya ..... he tingut el privilegi de fer tota la via de primer, inclús els ràpels, allò que ella diu, m'ha deixat menjar-me tot el Magnum de xocolata fins el pal, un matí fred amb molt poques estones de sol, on durant l'escalada ens acompanyava el soroll de les pedres que tiraven les cabres de la paret del davant (una fiestuki) només ens hem trobat una altre cordada que feien la Mickey Mouse;Com sempre un plaer escalar amb aquest tros de dona tan valenta que sap com treure'm en la roca, el millor de mi, jo ja procuro que s'ha m'enganxi algú i per acabar la festa a dinar a casa del Xarli GX, amb la companyia de la Mar Ga FS i les nenes peludes, en resum un matí quasi rodó si no arriba a ser per la fortuïta ferida a la còrnia de l'ull esquerra de la ......
Aproximació:
Deixarem el vehicle a l’aparcament inferior de la Vinya Nova. Des d’allí prenem un camí en direcció nord. El camí s’endinsa a un bosc fins que surt al Torrent del Pont. Avancem una mica pel torrent i al cap de poc veurem un corriol que surt a la dreta (fites i marques blanques). Seguim el corriol, que va guanyant alçada d’una manera agradable.
Arribem a un trencall i enfilem direcció nord, abans de passar pel peu del Pollegó de la Vinya Nova, ja podrem veure al mateix temps la Roca gris i el Pont al mig del Torrent, continuem fins arribar a la base de la Roca Gris. Deixem el camí i ens enfilem uns metres fins una alzina on s’inicia la via.

1 Llarg IV + 2 Llarg V- 60 metres
La via comença al peu d’una alzina, uns 10 metres per sobre del camí, amb força espai per equipar-se, com ja portem planejat que jo sigui primer tota la via dons res m’equipo la ..... m’assegura i em demana el que ja van fer els meus companys la vegada anterior, que encadeni el 1er. i el 2on. llarg, dons res procuro dominar el CoCo i amunt, vaig progressant metres amb poques assegurances de grau fàcil però amb roca bastant trencada i dubtosa, però aquesta vegada ja conec el terreny quan arribo a la 1a. R (2 parabolts bastant separats) en venen totes les pors i respiro fons i encara el diedret de V amunt i vaig a mida que avanço respirant a fons i caronant un somriure a la meva anima, quan arribo a dalt de l’espero, la via ja jeu i no veig cap xapa, encinto una sabina, i quan aixeco la vista a uns metres en diagonal a la dreta a la paret, ja veig la reunió bufffff, crido, reunió i respiro a fons, ho he fet he acoblat els dos llargs, be Xarli amb dic, això marxa, ara només cal recuperar la companya que puja fàcil i seguir.

3 Llarg V+/IV 25 metres.
Quan aixeco la vista veig que tinc uns pocs metres fàcils fins arribar al mur de V+ que tinc atravessat,, dons ho provo per l’esquerra, per la dreta i no m’acompanya el CoCo, no m’ho acabo de creure, fins que la ..... em diu Xarli o puges o baixem, dons agafo l’estrep i amunt, un V+ i aquestes alçades i perquè m’ho digui la ..... no em faran baixar i patint una mica em surten els dos passos entre parabolts i ara ja més fàcil amunt, fins veure la reunió en l’impressionant canvi de paret, una reunió còmode i molt plàstica, recuperó a la ..... que com de costum s’ho treu fàcil, es una crac per admirar amb la fredor que calcula els passos i amb la seguretat que avança metres, encara que avui de segona, per una vegada la tinc que mirar girant el cap, hahahahha.

4 Llarg V/IV+/III 50 metres
Enceto el llarg amb una nova placa, menys exigent que l’anterior però molt bonica d’escalar, per gaudir i relaxar-me. Amb l’alçada la placa va perdent verticalitat fins que enganxem el llom d’un altre esperó que per terreny fàcil ens mena a la quarta reunió de 2 parabolts a la paret. (la vegada anterior recordo vam fer la R a l’alzina a peu de paret del seguent llarg, però no és necessari i m’agrada més des d’aquí).

5 Llarg IV+/III 20 metres.
Començo el llarg desgrimpant per travessar una canal terrosa i herbosa per enfilar-me pel mur que tenim davant on llueix clarament la primera xapa, ara en escalada fàcil seguim un xic més amunt amb diagonal a la dreta per una lleixa fàcil on trobarem un pont de roca, una altre xapa i la reunió a peu de fissura per guanyar al sostre i el cim.
Aquí ens trobem amb una altre cordada que pugen per la via Mickey Mouse, com la reunió es de 3 parabolts els hi deixo un de lliure perquè el facin servir. 

6 Llarg IV+ 35 metres
Per mi aquest es el llarg estrella, el més maco de fer de primer, així que amb la ..... repassem el material que puc necessitar per equipar-lo i amunt, sense pensar-m’ho gaire.
Vaig pujant bastants metres quasi fins que tomba abans no poso cap friend, crec que el vermell, continuo i trobo un pont de roca i desprès faig servir el blau, encaro el tram intermig escalant ara per la placa de la dreta i poso el gris i al tram final encinto una sabina, aneu en compte que aquí esta tot molt trencat i es molt aeri i ja pujo al cim de la Roca Gris, que be, ho he fet tot de primer, faig la R cimera encintant una sabina rastrera molt potent i recupero a la .... i ens felicitem
per mi un dia especial com tants dies i vies especials ja he viscut a la roca amb la ....., però aquest cop es el meu bateig de fer una via sencera de primer, estic que no hi quepo a la pell de satisfacció i més quan no he defraudat a ningú, ni a mi mateix.
Tenim bastant fred així que ens canviem el calçat i seguim la carena en direcció nord vorejant un bony per l’esquerra i fins trobar més a la dreta una modesta fita, des d’on podem veure la R del sistema de ràpels de la via Urquiza-Olmo, mentre jo munto el primer ràpel la ..... te un accident molt tonto, esbarellant-se amb una branca que li fa mal a la còrnia de l’ull esquerra.
Descens:
Ara amb la ..... lesionada a l’ull i amb bastant dolor m’encarrego de muntar els 3 ràpels fins arribar a terra, vigileu l’últim ràpel perquè tot i fer-lo amb 2 cordes de 60 metres, s’arriba molt just al terra ja a la canal i prestar en general molta atenció al recuperar les cordes no se us quedin bloquejades entre la vegetació.
Ara només cal desfer el camí fins l’aparcament de la Vinya Nova i celebrar la meva superació acompanyat d’una gran escaladora “la Jefa” encara que una mica aigualit per l’accident a casa meva amb la Marga, les gosses i el Turi, amb un bon dinar, apa i ja sabeu Gasssss i Amunt.

dissabte, 8 de novembre del 2014

Via Haus-Estrems a la Mòmia

Zona: Montserrat – Sant Benet-
Agulla/Paret/Cim: La Mòmia
Dificultat: 6a (MD)
Dificultat obligada: V+
Llargària: 35+35+15+30+30=145 metres
Aperturistes: J. Casasayes (Haus), germans E. i R. Estrems (juliol de 1946)
Grau d’exposició: Alt
Grau de compromís: Mitjà
Equipament: parabolts molt distanciats
Material: 8 cintes exprés (amb 4 sobren)
Orientació: Sud
1Cordada: ....., Oscar Mateo i Xarli GX
Data: 8 de novembre de 2014.
Observacions:
En motiu de la 2a trobada del grup Roca, Parets i Agulles a Sant Benet, (8.11.14).
Una via l'escollida per fer historia, al menys per nosaltres 6 que la vam fer en dues cordades de 3, una via xapada tant sòbria i austerament per obligar-te a escalar sense pensar massa, només cal donar-ho tot i de valent per poder superar el segon llarg més dur que he fet mai fins ara, angoixant, dur, brutal, superb i la resta de la via per acabar d'arrodonir la festa, un plaer per anar navegant i gaudir de l'escalada en diedre, bavaresa i placa jugant amb la verticalitat i el buit de l'espai i ja en grau més humà i agradable fins el cim i sentir-te a l'altre Estrem i per uns instants superiors ni que sigui als nostres ideals i il·lusions i sobre tot uns companys que per coses que passen no tinc més remei que portar-los esculpits al cor, ja que hem compartit sentiments, sensacions, reaccions i viures de vegades inexplicables, us estimo.
Desprès i per acabar la festa la xerinola amb els amics, la carn, unes birres, vi i riures i com no un detall pel Nachete (Nacho Florenciano), la nostre signatura en una samarreta per quan millori, perquè sàpiga que també estava d’alguna manera amb tots nosaltres i altres que no han pogut vindrà pel motiu que sigui, al final un dia rodó per emmarcar, gràcies a tots per fer-ho inolvidable i a la Mar Ga FS, per la seva paciència, comprensió i recolzament a mi personalment i en tot moment i que avui ens ha fet de reportera.
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per una porta de pedra; seguim cap a Sant Salvador fent alguna giragonsa. En un moment donat trobarem un corriol que es desvia a mà dreta i que passa pel peu de la Trompa, creuem i remuntem uns metres fins la base de la Mòmia. Seguim flanquejant a mà dreta fins al peu de via.

1 Llarg IV 1 arbre 2 xapes 1 clau en 35m.
Veig que la colla en fred va divagant i dic, vinga començo, qui m’assegura i la ..... m’assegura i tiro amunt sense pensar-m’ho gaire, completament en fred, amb el coco vuit i abduït per la roca, vaig fent les primeres passes fins un arbre que queda a l’esquerra i l’encinto segueixo amunt trobo una xapa uns metres un altre xapa i tiro amunt en tendencia a la dreta, o sigui que m’en vaig de la via per un lloc més difícil i per entrar a la balma tinc que rectificar i flanquejar cap a l’esquerra fins trobar dos bolts al sostre compartits amb la via Escandalo Publico 6c per la que en poca estona arriben el Ramón i el Solvi i puc veure com resolen els passos de sortida amb estreps, 7c en lliure.

2 Llarg 6a. 3 xapes 1 clau en 35m.
Aquest llarg l’assumeix la ..... “la Jefa”, un llarg d’encastament, angoixa, patiment i valentia que resol a la perfecció amb algun tram de tensió lògica de la via, es molt valenta i a on li dona temple i temps per posar algun superCamelot del 4 i 5 per ajudar-nos a tota la resta de les 2 cordades, el pitjor per mi, es que no la veig mentre l’asseguro i no se com ajudar-la per resoldre més de presa els passos i entrebancs.
l’Oscar el resol també amb els seus patiments i angoixes però sent surt prou airós, te molta força i valentia.
Quan em toca a mi, m’encaixo dins la llastra i m’arrossego cap a munt, però tinc que surti molt de presa perquè l’ofec i l’encastament m’engoixa, al sortir provo de seguir en diedre però perdre el peu esquerra de la paret
culpa meva per no fer el Off Width aconsellat, però en aquells moments es tal el buit que tens a sota i l’adrenalina que tens a sobre que costa molt estar prou serè com per fer el més correcte i vaig fer el que vaig poder, treure tot el que em quedava dins i gasssss fins l’últim alè i amb l’ajut dels companys vaig encarar millor el primer pas i la meva posició de diedre per poder seguir escalant fins la reunió.
3 Llarg IV+ 1 xapes 1 rebló en 15m.
Continua l’Oscar sortint de presa de la R perquè el Javi ja treu el cap pel diedre del segon llarg, continuant ara diedre amunt però per sort molt més fàcil fins posar-nos d’enpeus sobre la llastra on hi ha la reunió
el segueixo jo i la ..... al meu darrera, en aquesta R tenim una visió sobervia de tot el nostre voltant poden observar com som observats des del refugi de Sant Benet pels amics i els reflexes dels flash-ssos des de Sant Joan dels turistes que no deuen entendre res de res, podem observar altres cordades a la Prenyada, a la Trumfa, etc.i el més important podem fer un respir profund de tranquil·litat saben que el més difícil ja ho hem superat..
4 Llarg IV+ 2 xapes en 30m.
Continua de primer l’Oscar per no perdre el temps en canvia caps de corda ni res i avançar el més ràpid possible perquè sens esta fent tard, ara només cal resseguir la llastra en flanqueig fi cap a la dreta, per encara una altre llastra que es fa molt be en diedre per arribar a una altre llaste molt més fina i dreta que tenim que superar en còmoda bavaresa fins arribar a sobre la llastre on hi ha la reunió
5 Llarg IV-/III+ tirada neta en 35m.
Continua l’Oscar ràpidament per assolir el cim els 5 primers passos son un xic drets per superar un petit muret senzill i fàcil però sense cap assegurança tombat entre un festival de còdols per seguir fins la R cimera ja.
Un cop assolit el cim entre els deus del buit i la sense-raó de la coherència terrenal i la bellesa, ens fem la foto cimera

orgullosos d’haver devorat aquest repte personal i comencen el descens amb la inquietud de la progressió de la resta de companys de l’altre cordada, però tenim que seguir per obrir pas i no trobar-nos per destorbar-nos i acabar tots abans. 
Descens:

Anem a buscar el vessant nord-oest, on trobarem un cable d’acer que ens deixa a la instal·lació de ràpel. Fem un sol ràpel llarg fins al peu del vessant nord-oest, nosaltres anem massa a la dreta a un busquet penjat que quan ens adonem de l’errada no ens queda un altre remei que fer un segon ràpel fins a terra i baixa per la canal per tornar al refugi de Sant Benet.


Arribem a Sant Benet a on ens espera la Mar Ga i tota la colla de mestres i masters, esverats cadascú amb la seva baralla d’experiència i batalletes a la roca

en resum un dia inexplicable per viure’l intensament i per recordar per sempre, entre amics i companys per la vida.

dijous, 6 de novembre del 2014

Via Chachi Piruli a l'Elefantet

Via: Chachi Piruli
Zona: Montserrat – Sant Benet-
Agulla/Paret/Cim: L’Elefantet
Dificultat: 6a.+ (MD+)
Dificultat obligada: 6a.
Llargària:20+15+30+15+20+25+45+40=210 metres
Aperturistes: F. Salvadó i L. Jané 1984
Re-equipada: al 2005
Grau d’exposició: Mitjana
Grau de compromís: Mitja
Equipament: parabolts 
Material: 8 cintes exprés
Orientació: Est
Cordada: Alex Gv, Pili SN i Xarli GX
Data: 2 de novembre de 2014.
Imprimir ressenya en PDF
Observacions: Aquesta via m’agradat, encara que te trams de 6a. obligats la roca es menuda i cantelluda, cosa que t’obliga a escalar entre assegurances i a gaudir de valent, llàstima que al travessar canals boscoses li treu el caire de gran paret, però es del tot recomanable i com per tornar-hi.
Aproximació:
Sortim del monestir en direcció Sant Benet. De seguida trobem un replà d’on surt un corriol que ens mena fins al peu de via. 5 minuts des del monestir.

1Llarg IV 20m
l’Alex “el mestre” que ja ha fet aquesta via més d’una vegada comença el primer llarg, aquest puja per unes placa fàcil fins arribar a una reunió tipus esportiva, amb bolts, cadena i moscato.
2 Llarg IV 15m.
Segueix l’Alex flanquejant amb passos fàcils, als pocs metres tenim que deixar la roca fent un pas a una alzina ben protegit i posar-nos den peus a la canal i arribar a la R que muntem en una alzina o com l’Alex d’un parabolt del 10m/m nou i lluent.
3 Llarg 6a+ 30m.
Segueix l’Alex per aquesta placa de presa fina en tendència a la dreta, per mi el llarg amb roca estrella, els passos més delicats estant entre la 3 i 4 xapa, però la qualitat, els cigronets, les regletes fines i cantelludes de la roca et fan oblidar de la verticalitat, fins que va tombant per entrar a la R.
4 Llarg V 15m
Aquest llarg el faig jo de primer i surto flanquejant per roca una mica fina en que cal buscar poder situar-se però provant surt, segueixo cap a la dreta en diagonal amunt fins trobar un llavi de roca vermella, aquí tiro recte amunt fins muntar la R en una alzina, la meva satisfacció és molt gran.
4bis Llarg II 20m.
Aquesta és una tirada de tràmit per travessar el bosquet i en la que només trobarem una xapa innecessària per poder situar-nos sota la placa de continuació.
5 Llarg IV+ 25m.
Aquí segueix l’Alex per una placa inclinada millor del que sembla a primera vista i amb els metres amb bona roca en la que a la part de dalt abans d’arribar a la reunió anem trobant un espit i alguns burins de l’epoca.
6 Llarg 6a 45m.
l’Alex tira de primer com un campió per aquesta placa amb una entrada especial en diedre per xapar la primera i anar a buscar la placa de l’esquerra, que jo diria que desplome un xic, per mi el llarg més difícil i vertical a on cal negocia cada pas entre les xapes, que allunyen i t’obliguen a escalar, fins que va tombant per muntar reunió.
7 Llarg IV+ 40m.
Aquesta última tirada també la faig jo amb uns primers metres expos però fàcil amb roca excel·lent que en serveix per llaçar un bon marlet i anar practicant, fins arribar a un petit muret amb molt bona ganda i amunt sense pensar-ho vaig tirant fins que s’acaba la roca i arribo al pla i munto la reunió en una alzina (me passat la role, hahahah).
Fem foto de grup al cim i anem a buscar el descens.
Descens:
Anem per un corriol evident que trobem a mà esquerra per on trobarem alguna fita, seguim direcció cap al Pla de Santa Anna i baixem per les Escales dels Pobres.